Diversos morts per un allau de neu en un hotel d'Itàlia

Els terratrèmols que sacsegen Itàlia tornen a deixar morts i destrosses al país, però aquesta vegada de forma indirecta. Fruit de l'últim sisme que es va produir en els Apenins la neu que s'havia dipositat durant dies de nevades a la part més alta de la muntanya es va desprendre produint una gran allau. Aquesta allau representa un risc, en aquest cas directe, associat a una inestabilitat gravitatòria, el moviment ràpid i sobtat de grans masses de neu. Desgraciadament, aquesta allau va deixar a un hotel, als seus hostes i treballadors soterrats sota tones de neu. Aquests ja estaven previnguts del risc que patien però una ineficaç gestió ambiental va fer que no es produís una correcta coordinació per part dels equips de llevaneus i que en conseqüència no es pogués dur a terme l'evacuació per carretera de les futures víctimes. S'hauran de depurar responsabilitats, però de moment el més important és rescatar al màxim de supervivents possibles.

Vista superior de l'Hotel Rigopiano sepultat per la neu després de l'allau

La Vanguardia (19-01-2017)

Desenes de persones han quedat atrapades dins d'un hotel en la localitat de Farindola, a la regió dels Abruços (centre d'Itàlia), després de quedar soterrats per un devessall de neu. Segons informa un dels operaris de rescat al la premsa italiana hi hauria diversos morts, encara que de moment no es coneix una xifra oficial. De moment s'han recuperat dos cadàvers.

Vista interior de la part accesible de l'hotel

Unes 35 persones es trobaven a l'hotel Rigopiano  al moment en el qual va ser sepultat per una allau,  va estimar el sotssecretari de la regió d'Abruços i responsable de Protecció Civil, Mario Mazzoca.

Hi havia 22 hostes més el personal de l'hotel encara que ”Les persones registrades oficialment per la Prefectura de Policia són menys, vint-i- dues, a més de set treballadors. No obstant això és versemblant que hagués convidats, per la qual cosa el nombre hauria de ser aquest”, va dir Mazzoca en declaracions recollides pels mitjans.

Els quatre grans terratrèmols que van fer tremolar ahir el centre d'Itàlia podrien estar darrere d'aquesta allau. Els equips de rescat es van engegar després de rebre ahir alguns missatges de text en els quals s'advertia del devessall, però les condicions del temps amb intenses nevades i més de cinc metres de neu acumulats han fet molt difícil l'ascens.

Condiciones sota les quals l'equip de rescat va duu l'ascens a l'hotel

Protecció civil de l'ajuntament de Penne, a la província de Pesqués, va explicar que ahir eren 22 els hostes registrats a l'hotel Rigopiano que es troba en el massís del Gran Sasso (a uns 1.300 metres d'altura), en la serralada dels Apenins, i als quals cal sumar el personal que treballa allí.

Antonio Crocetta, un dels responsables del Cos de Rescat Alpí dels Abruços, que van arribar a l'hotel després de diverses hores d'ascens amb els esquís va confirmar que hi haurà moltes víctimes. Prop de les 10 del matí, hora espanyola, es va poder extreure de l'interior de l'hotel al primer cadàver. Es tracta d'un home. A la tarda ha estat quan s'ha trobat un segon cos sense vida.

Els mitjans de comunicació italians que citen fonts dels socorristes expliquen que es continua excavant a l'hotel, buscant als desapareguts, en condicions “dificilísimas”.

El responsable de la comunicació dels equips de Socors Alpí que treballen a l'àrea, Walter Milan, va confirmar a diversos mitjans que els equips d'emergència segueixen retirant neu amb la “esperança de trobar supervivents”. No obstant això les probabilitats disminueixen notablement a mesura que passen les hores, tal com va assenyalar el responsable del cos de Carabinieri, Vincenzo Romeo.

”Els primers 15 minuts és possible sortir amb vida en el 90% de les vegades, després es redueixen les opcions i augmenten notablement les possibilitats de morir per asfíxia o hipotèrmia sota la neu”, va dir Romeo, tinent coronel del servei de meteorologia, en declaracions a la cadena pública italiana Rai. Els primers 15 minuts és possible sortir amb vida en el 90% de les vegades, després es redueixen les opcions

Protecció Civil tem que a l'interior de l'hotel hi hagi una trentena de persones, entre ells almenys un menor de set anys.

Sobre les quatre de la matinada d'avui van arribar amb esquís els primers equips de rescat del Cos dels Alpins i van rescatar a dos homes Giampiero Parete i Fabio Salzetta, dos dels hostes que es trobaven fora de l'Hotel durant l'allau i que van poder refugiar-se en un cotxe i advertir del succeït.

Un dels supervivents, que va sortir del recinte a buscar alguna cosa al cotxe, ha declarat a la premsa italiana el pànic viscut: “Va arribar el devessall i em va submergir en la neu, però vaig aconseguir sortir. El vehicle va quedar soterrat i vaig esperar l'arribada dels equips de socors. Els meus fills estan dins de l'hotel sota els enderrocs”.

A la zona estan també arribant algunes ambulàncies i altres mitjans de rescat que es van obrint pas lentament gràcies a màquines quitanieve.

Segons els primers testimoniatges dels equips de rescat, l'hotel està parcialment esfondrat i completament sepultat sota la neu i es veuen algunes llums. Els bombers que han pogut entrar a l'hotel afirmen, no obstant això, que ”de moment no hi ha senyals dels desapareguts”.

Informat el vessament de petroli en la Selva de Perú

La manera que l’ésser humà utilitza per a gestionar el transport d’un recurs limitat com el petroli consisteix en fer-ho mitjançant un barco amb gran capacitat de càrrega, transportant tones i tones d’aquest material. El problema el trobem quan al impacte que l’huma provoca en extreure el petroli se li suma l’impacte induït en vessar petroli al mar provocant una gran pèrdua de la biosfera marina. A part el petroli suposa un risc per als humans ja que la taca de petroli pot arribar a les platjes i contaminarles completament fent que el que era abans un recurs paisagístic ja no ho sigui.

Vessament de petroli d'un barco petroler

Informador, diari del Perú (23/12/2016).

Un nou vessament de petroli es va produir en el lloc de San Jacinto del lot 192, situat a la regió (selva nord) Loreto, convertint-se en la segona desena que passa aquest any, va informar el divendres l'òrgan de control del Ministeri de medi ambient del Perú.

Petroli acumulat en un riu

Va cos d'avaluació i control ambiental (OEFA) del Ministeri d'assenyalar en una nota que realitza accions "supervisió corresponent per determinar la responsabilitat de l'empresa Pacific Stratus energia i verificar implementació d'accions de contingencia". "Especialistas de la OEFA és trobat en comunicació permanent amb la comunitat nativa 12 d'octubre, a prop del vessament de cru del bé 13 del lloc San Jacinto de la lot 192", situat a la província de Loreto, va informar l'agència."

Comprovacions personal si l'empresa Pacific Stratus energia del Perú S.A. i l'estat Petroperu, lot de càrrega el 192 i el nord peruana de petroli gasoducte, respectivament, va procedir amb els plans de contingències, així com l'impacte generat en les zones afectades.
El Pacific Stratus energia del Perú és una filial de la Canadian Pacífic exploració 59 producció i opera en el lot 192 de 2015. L'empresa va informar que ja ha començat la implantació de la pla de contingencia.
La canonada Nor peruans, una de les més gran d'obres de Perú i construït fa quatre dècades, transporta el cru de la regió d'Amazon a Piura, a la costa, que s'estén per uns 800 quilòmetres.

9 beneficis dels arbres urbans

Els arbres són un gran recurs per a nosaltres, el essers humans, i per això no tenim que seguir amb aquesta explotació incontrolada, produint així un impacte molt negatiu sobre la natura i les zones verdes. A continuació podrem veure tots els recursos i beneficis que ens proporcionen. 

La nostra salut cada cop perilla més, a causa de les migracions cap a les ciutats i els contaminants que aquestes produeixen, per això els arbres poden ser una bona eina per poder restaurar aquests aires contaminats.

A part d'aixó, amb la creació de ciutats cada cop tenim menys zones naturals i això provoca una gran perdua de biodiversitat.

La Vanguardia 11/01/2017

Els arbres poden ajudar a mitigar alguns dels impactes negatius de la urbanització, i fan que les ciutats siguin ambientalment més sostenibles.

Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i es prediu que el 2050 el nombre augmentarà fins al 66%. Aquesta migració del camp a la ciutat, principalment a Àfrica i Àsia, es deu a la pobresa i als factors socioeconòmics.

Segons la FAO la ràpida expansió de les ciutats en aquests dos continents es porta a terme sense cap estratègia de planificació de l'ús de la terra i la consegüent pressió humana té efectes altament perjudicials sobre els boscos, paisatges i àrees verdes i els voltants. Els efectes ambientals de la urbanització sovint són intensificats pel canvi climàtic i inclouen l'augment de la contaminació, la disminució de la disponibilitat d'aliments i recursos, així com l'augment de la pobresa i la freqüència d'esdeveniments climàtics extrems.

Els arbres urbans, que de vegades només valorem per la seva ombra o perquè donen un toc de color a l'asfalt urbà, són un element essencial per a la ciutat. Aquests poden ajudar a mitigar alguns dels impactes negatius de la urbanització, i així fer que les ciutats siguin més resistents a aquests canvis.

Heus aquí nou formes en què els arbres i els parcs urbans contribueixen a fer les ciutats socioeconòmicament i ambientalment més sostenibles:

1. Un arbre gran pot absorbir fins a 150 kg de CO2 a l'any, per tant són de gran importància en una ciutat on la contaminació sol ser una problemàtica important. Els arbres poden millorar la qualitat de l'aire, fent de les ciutats llocs més saludables per viure.

2. A més, i en la mateixa línia que en el punt 1, els arbres grans són excel·lents filtres per contaminants urbans i partícules fines. Absorbeixen gasos contaminants com monòxid de carboni, òxids de nitrogen, ozó i òxids de sulfur. També filtren partícules fines com pols, brutícia o fum de l'aire atrapant-los sobre les fulles i l'escorça.

3. Els arbres juguen un paper important en l'augment de la biodiversitat urbana, proporcionant a les plantes i animals un hàbitat, aliment i protecció.

4.La ubicació estratègica dels arbres a les ciutats pot ajudar a refredar l'aire entre 2 i 8 graus Celsius, reduint així l'efecte de "illa de calor" urbà, una acumulació de calor per la immensa mole de formigó, i altres materials absorbents de calor.

5. Les investigacions demostren que viure a prop dels espais verds urbans i tenir accés a ells pot millorar la salut física i mental, per exemple disminuint la tensió arterial alta i l'estrès. Això, a la vegada, contribueix al benestar de les comunitats urbanes.

6. Els arbres madurs regulen el flux de l'aigua i tenen un paper clau en la prevenció d'inundacions i en la reducció de riscos de desastres naturals. Un perennifoli o arbre madur de fulla verda permanent, per exemple, pot interceptar més de 15 000 litres d'aigua a l'any.

7.La col·locació correcta dels arbres al voltant dels edificis pot reduir la necessitat d'aire condicionat en un 30 per cent i reduir les factures de calefacció a l'hivern entre un 20 i 50 per cent.

8. Els arbres poden contribuir a l'augment de la seguretat alimentària i nutricional local, proporcionant aliments com fruites, fruits secs i fulles tant per al consum humà com per al farratge. La seva fusta, al seu torn, es pot utilitzar per cuinar i escalfar.

9.La planificació de paisatges urbans amb arbres pot augmentar el valor d'una propietat en un 20 per cent i atreure turisme i negocis.

Després d'enumerar tots aquests avantatges, la FAO conclou que una ciutat amb una infraestructura verda ben planificada i ben manejada es torna més resistent, i sostenible. Al llarg de la seva vida, els arbres poden proporcionar un paquet de beneficis que val dos o tres vegades més que la inversió en plantació i cura.

El glaciar s'agrieta i es podria colapsar

Això causaria l'enfonsament de totes les costes del món  

Un gran glaciar a l'Antàrtida que fa de mur per l'interior del continent, es desfà des de l'interior a l'exterior amb moltes grietes i esquerdes que fan pensar que poden causar un col·lapse. Això és un gran risc perquè afectaria molt sobre totes les persones i el medi ambient.

Aquest és el dic glacial més gran de l'Antártida.

La vanguardia 29/11/2016

Una enorme glacera a l'Antàrtida que serveix de dic pel gel de l'interior del continent es desfà de dins cap a fora, amb esquerdes i esquerdes al seu interior que fan témer el seu col·lapse.

La Glacera Pine Island, part de la plataforma de gel que delimota la banquisa de l'Antàrtic Occidental, és un dels dos glaceres que els investigadors creuen són més propensos a patir un ràpid retir, portant més gel des de l'interior de la capa de gel fins l'oceà. La fosa inundaria les costes al voltant del món.

Un iceberg de 350 quilòmetres quadrats es va separar de la glacera en 2015, però no va ser fins que els investigadors de la Universitat Estatal d'Ohio van provar un nou programari de processament d'imatges quan es va notar alguna cosa estranya en les imatges de satèl·lit preses abans de l'esdeveniment.

En les imatges van veure evidència que una esquerda es va formar a la base mateixa de la plataforma de gel prop de 35 quilòmetres terra endins en 2013. L'esquerda es va propagar durant dos anys, fins que va aparèixer a través de la superfície del gel i va posar el iceberg a la deriva en un procés de 12 dies 12 dies entre finals de juliol i principis d'agost de 2015.

El descobriment es publica a la revista Geophysical Research Letters.

El desglaç a Groenlàndia i en zones de l'Antàrtida havien elevat el nivell del mar 50 centímetres des finals del segle XX(LEROY Stephane)

"Generalment s'accepta que ja no es tracta de si la capa de gel de l'Antàrtic Occidental es fon, sinó de quan", va dir el líder de l'estudi Ian Howat, professor associat de Ciències de la Terra a Ohio State. "Aquest tipus de comportament de desmemebramiento proporciona un altre mecanisme per al retir ràpid d'aquestes glaceres, reforçant la probabilitat que puguem veure un col·lapse significatiu de l'Antàrtida Occidental en les nostres vides".

Si bé és la primera vegada que els investigadors han presenciat una profunda fissura subterrània que s'obre en el gel antàrtic, han vist ruptures similars a la capa de gel de Groenlàndia, on l'aigua de l'oceà ha penetrat terra endins al llarg del llit rocós i va començar a fondre el gel des de baix. 

Howat va dir que les imatges satelitales proporcionen la primera evidència forta que aquestes grans plataformes de gel antàrtiques responen als canvis en la seva vora oceànic d'una manera similar al que s'ha observat a Groenlàndia.

L'augment de la temperatura global mitjana posa fon de forma inexorable les glaceres.

 "Les esquerdes generalment es formen en els marges d'una plataforma de gel, on el gel és prim i subjecte a cisallament que ho estripa", va explicar. "No obstant això, aquest últim esdeveniment en la Glacera Pine Island va ser a causa d'una esquerda que es va originar des del centre de la plataforma de gel i es va propagar als marges, el que implica que alguna cosa va debilitar el centre de la plataforma de gel, un esquerda fosa en el nivell de roca de fons per un oceà que s'escalfa ".Una altra pista: L'esquerda es va obrir al fons d'un "vall" a la plataforma de gel on el gel havia aprimat en comparació amb el gel circumdant. 
La vall és probablement un senyal d'alguna cosa que els investigadors sospiten des de fa molt temps: pel fet que el fons de la capa de gel de l'Antàrtic Occidental es troba per sota del nivell de la mar, l'aigua de l'oceà pot penetrar a l'interior i romandre sense ser vista. Nous valls que es formen a la superfície serien un signe exterior que el gel s'estava fonent molt lluny.


 Més de la meitat de l'aigua dolça del món està congelada a l'Antàrtida. La glacera Pine Island i el seu bessó proper, la glacera Thwaites, s'assenten en la vora exterior d'un dels fluxos de gel més actius del continent. Igual que els suros en una ampolla, bloquegen el flux de gel i mantenen prop del 10 per cent de la capa de gel de l'oest de l'Antàrtida de drenatge al mar.

Estudis han suggerit que la capa de gel de l'Antàrtic Occidental és particularment inestable i podria col·lapsar dins dels propers 100 anys. El col·lapse conduiria a un augment del nivell del mar de gairebé 3 metres, el que engoliria a les principals ciutats d'Estats Units com Nova York i Miami i desplaçaria a 150 milions de persones que viuen en costes a tot el món.

"Hem d'entendre exactament com es formen aquestes valls i esquerdes, i el que signifiquen per a l'estabilitat de la plataforma de gel", va dir Howat. "Estem limitats en la informació que podem obtenir de l'espai, de manera que això significarà dirigir campanyes aèries i de camp per recopilar observacions més detallades." Els EUA i el Regne Unit s'estan associant en un gran programa científic de camp dirigit a aquesta àrea de l'Antàrtida. Això proporcionarà una altra peça al trencaclosques ".
 

Protegim l'Àrtic dels magnats del petroli

Com la nostra història ens ha demostrat, som éssers incapaços d'actuar de manera sostenible, i això s'ha vist molt reflexat en la franquícia del petroli. Des de fa temps els magnats s'han aprofitat d'aquest recurs limitat, i ara podrien tenir el punt de mira en els pous de petroli de l'Àrtic. La gestió ambiental per part de països com el Estats Units i Canadà enfront la preservació d'aquest paratges comença a donar els seus fruits. 

L'enorme impacte induït per part dels humans a l'hora d'extreure el petroli desterossa el recurs paisagístic de la zona que s'explota. I si es permetés extreure'l, l'Àrtic quedaria molt afectat. 

Plataforma de prospecció de petroli i gas a l'Àrtic

La Vanguardia (21/12/2016)

Barack Obama ha incluido en la lista de sus últimas decisiones como presidente de Estados Unidos una medida de gran importancia para la protección del medio ambiente. Utilizando una ley de 1953, Obama ha bloqueado de forma indefinida la concesión de perforaciones de petróleo y gas en algunas aguas del Ártico y el Atlántico.

Barack Obama, president dels Estats Units

La más significativa de las zonas protegidas por la decisión difundida el 20 de diciembre es la que afecta al océano Ártico (Chukchi y Beaufort), en aguas en las que diversos miembros del futuro gobierno de Donald Trump habían anunciado que se intensificaría la explotación petrolífera y gasística.

La nueva prohibición amplia el acuerdo de protección por cinco años de diversas zonas de Alaska y la costa Atlántica que adoptó el Gobierno de Obama a finales de 2015. La ley usada por Obama no incluye mecanismos de revisión pero las empresas energéticas podrían llevar el caso a los tribunales y el Congreso, podría revisar la normativa ahora vigente.

La decisión anunciada por la Casa Blanca va acompañada de un acuerdo con el gobierno de Canadá para proteger de forma conjunta y simultánea las zonas marítimas del Ártico y el Atlántico norte. Barack Obama y Justin Trudeau, primer ministro de Canadá, han difundido el acuerdo -y han expresado su alegría y felicitación- a través de las redes sociales en internet.

El nuevo acuerdo refuerza también- según ha destacado la Casa Blanca- el legado de Barack Obama como presidente especialmente preocupado por la protección del medio ambiente y la lucha contra el cambio climático. En las dos últimas legislaturas, Estados Unidos ha creado las mayores zonas marina protegidas del planeta y ha ratificado -por primera vez- un compromiso de lucha contra el cambio climático (el Acuerdo de París).

Justin Trudeau, primer ministre de Canadà 

En esta última decisión Barack Obama declaró todo el territorio estadounidense del mar de Chukchi y la mayor parte del mar de Beaufort, en el océano Ártico, como “zona vedada indefinidamente para futuros arrendamientos de petróleo y gas”. En esta resolución se incluyen 21 cañones submarinos del océano Atlántico, debido a su “valor ecológico crítico e insustituible”.

Canadá también ha destacado que prohíbe la explotación petrolera y gasísticas en sus aguas del Ártico. ”Estas acciones, y las acciones paralelas de Canadá, protegen un ecosistema sensible y único que es diferente a cualquier otra región de la Tierra”, afirmó Obama.

En contra de estas medidad, todavía se mantienen las recientes palabras de Donald Trump en las que afirmaba que el futuro Gobierno (a partir del 20 de enero) garantizará que Estados Unidos utiliza los “enormes recursos naturales” que tiene para impulsar su independencia energética.

Diversas organizaciones conservacionistas, entre ellas el Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF) han celebrado la “valiente decisión” de Obama, que subraya la “inevitable transición” de EEUU hacia una “energía más limpia” y es una señal de que “algunos lugares son demasiado importantes para no ser protegidos”.

Por contra, la agencia Efe informa de que el Instituto de Americano de Petróleo (API) ha criticado la decisión de Obama. ”Esta propuesta nos lleva a la dirección equivocada justo cuando nos hemos convertido en líder mundial en la producción y refinado de petróleo y gas natural y en la reducción de emisiones de carbono”, afirmó Erik Milito, directivo del API.

L'Àrtic i els seus paratges

"Olli", l'autobús del futur

A la ciutat de Maryland ja estan utilitzant un nou sistema de transport anomenat Olli, el qual consisteix en una espècie de bus petit que transporta als ciutadans d'una manera menys contaminant per al medi ambient. Aquesta mesura de gestió ambiental ha aconseguit reduir l'impacte que generen els medis de transport a l'atmosfera.

El nou sistema de mobilitat ja funciona a National Harbor (Maryland)

Ecoavant 

Olli pot ajudar a reduir el trànsit a les tan poblades ciutats -més del 50% de la població mundial ja viu en elles- i contribuir a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la contaminació acústica. És un innovador vehicle elèctric que ha estat generat per una impressora 3D i integra un sistema de conducció automàtica, el primer de la seva espècie.

L'automòbil ha estat creat per la companyia tecnològica nord-americana Local Motors, amb seu a Arizona, amb la cooperació de la multinacional electrònica IBM. Per construir-lo, cal produir una sèrie de peces mitjançant impressores 3D i posteriorment acoblar. En fabricar cada unitat sota demanda, aquestes poden personalitzar i d'aquesta manera s'evita el malbaratament de recursos de les clàssiques cadenes industrials. Per si fos poc, per posar el vehicle en el mercat no es requereixen ni grans factories, ni vaixells ni camions: només cal repartir petits tallers pel món, sistema d'un reduït impacte ambiental.

La impressió 3D està avançant en la indústria automotriu, gràcies sobretot a les millores en les tècniques i els materials. En 2014, Local Motors va imprimir el primer cotxe 3D del món, anomenat Strati. Fet de plàstic reforçat amb fibra de carboni, el vehicle de dues places arriba a una velocitat de 40 quilòmetres per hora, s'imprimeix a 44 hores i està format per 40 peces, totes elles reciclables. Actualment, l'empresa compta amb tres models, a més del Olli.

Honda, juntament amb l'empresa Kabuku, també ha llançat un automòbil fabricat amb impressores 3D, el Micro-Commuter, un monoplaça elèctric amb autonomia per a 80 quilòmetres a una velocitat màxima de 70 quilòmetres per hora. Està pensat per ser un vehicle de repartiment. Per la seva banda, el grup francès PSA (Peugeot i Citroën) acaba d'anunciar un acord amb l'empresa Divergent 3D per desenvolupar aquest tipus de cotxes. Un recent estudi de Smartech Publishing estima que aquest nou sector generarà uns ingressos de 600 milions de dòlars (564 milions d'euros) a finals de 2016 i de 2.300 milions de dòlars (2.163 milions d'euros) el 2021.

Amb capacitat per a 12 persones

El Olli incorpora el sistema informàtic d'intel·ligència artificial Watson, desenvolupat per IBM, que és capaç d'elaborar informació amb dades del núvol i resoldre els dubtes dels passatgers. A l'estil del KITT, el protagonista de la sèrie televisiva El cotxe fantàstic, Olli pot comunicar-se amb els passatgers i donar resposta als seus dubtes: informar-los de les últimes notícies i les previsions meteorològiques, fer-los recomanacions turístiques i fins i tot argumentar la raó per la que pren determinades decisions de conducció. Aquest tipus d'interaccions estan dissenyades per crear "experiències més agradables i còmodes per als passatgers", assenyala l'empresa.

Així mateix, el cotxe compta amb 30 sensors, que inclouen càmeres òptiques, GPS i sistema Lidar, el que li permet veure en totes les direccions i moure àgilment sense conductor al volant. "És capaç de prendre decisions més ràpidament que un ésser humà", detallen els seus creadors. No obstant això, l'activitat del Olli i la seguretat dels passatgers són supervisades en tot moment per un equip humà des d'una oficina central.

El Olli ja està operatiu: circula pels carrers de National Harbor (Maryland, Estats Units). I s'estan duent a terme proves del prototip a Washington, Miami i Las Vegas, on podria estar funcionant abans de final d'any. Altres ciutats com Berlín, Copenhaguen i Canberra han mostrat també el seu interès per l'innovador vehicle.

Per pujar a un Olli, que pot transportar fins a 12 persones, només cal utilitzar una aplicació en un telèfon intel·ligent en la qual es poden trobar les rutes existents i demanar compartir un o llogar-sencer. El viatge es paga mitjançant el mateix dispositiu. Així que amb tan sols un telèfon intel·ligent tindràs a la teva disposició un Olli, l'autobús intel·ligent que pot transformar el transport compartit i reduir l'impacte ambiental del projecte.