Notícia a El País, 26 d'octubre de 2012
L'autor de l'estudi, Ken Buesseler, químic de l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole (Massachusetts), assegura que hi ha una font persistent de la radioactivitat, que pot venir d'una fuita encara no controlada en la central de sediments marins contaminats, o ambdós. El científic va subratllar que els nivells de contaminació varien segons l'espècie, el que complica la regulació per agències governamentals.
Per ajudar a assolir aquest objectiu, el científic i el seu col·lega Mitsuo Uematsu, la Universitat de Tòquio, va organitzar una jornada a la capital nipona dies 12 i 13 de novembre. L'objectiu és presentar les estimacions última disponibles sobre les emissions de la radioactivitat en el poder de Fukushima, així com el seu impacte sobre l'oceà, sea life, peixos i crustacis.
Els peixos d'aigües profundes de la pell i els músculs contenen concentracions de material radioactiu (Cesi-134 i Cesi-137) en la mateixa proporció que a l'inici de la crisi. La cosa estranya és que Cesi desapareixerà relativament ràpid del teixit, així doncs, segons l'estudi de Buesseler, encara hi ha una font directa de la radiació en l'àrea. "Tenint en compte que els músculs de Cesi ràpidament desapareix llavors tan aviat com alenteix l'exposició, els peixos que emigrin a aigües menys afectades poc a poc baixarà el Cesi rebut de Fukushima." "No obstant això, el fet que molts peixos són ara tan contaminants amb Cesi com ho estaven fa un any significa que segueix alliberant Cesi en la cadena alimentària del ecosistema marí", explica Buesseler en Science.
Estudis demostres que els peixos de Fukushima poden ser radioactius uns 10 anys aproximadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada