Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
Els desapareguts per l'esllavissament de terra de dissabte a l'estat de Washington, al nord-est dels EUA, ja en són 108, segons les noves xifres facilitades aquest dilluns per les autoritats. El cap del departament d'Emergències del comtat de Snohomish -una zona rural del nord-est de l'estat de Washington-, John Pennington, ha comunicat que la xifra de desapareguts havia passat de 18 a 108, tot i que ha precisat que les informacions són encara vagues.
Notícia del La Vanguardia, dimarts 25 de març de 2014.
L'esllavissada va esdevenir dissabte al vesant de les muntanyes Cascade, al costat del riu Stillaguamish, va arrossegar fang, troncs i roques, i això va bloquejar el curs del riu i va provocar inundacions que van aturar el trànsit de l'autopista 530 de la zona en tota una àrea de 2,6 kilòmetres. Les tasques de recerca són difícils per l'espessor del fang que ha cobert tota la zona i que en algunes àrees arriba fins als set metres.
La inestabilitat del terreny va provocar que les ajudes de rescat s'aturessin el dissabte a la nit. David Montgomery, un geòleg de la Universitat de Washington (Seattle), recorda que al 2006 va succeir una altra esllavissada en aquella mateixa zona i va indicar que la urologia de la zona està constituïda per estructures d'argila i sediments tous i sorra. L'aigua de la pluja es filtra en les estructures i arriba a la base argilosa fent que es creïn fluïts i provocant esllavissades. Tot plegat, va succeir en el pitjor moment, ja que es va produir un dissabte al matí quan la majoria dels residents d'aquesta petita zona rural, estaven a les cases i no treballant o a les escoles com hagués succeït en un dia laboral.
Deu enginyers van posar en marxa fa 30 anys a l'Alt Empordà, el primer molí de vent a Catalunya. Va ser també el primer aerogenerador amb un disseny que servia de referència per a les primeres màquines comercialitzades en serie. L'aniversari de la instal·lació es va celebrar el 10 de març d'aquest any. El que llavors era el somni dels joves de produir electricitat neta s'ha transformat tres dècades després és una realitat. Els hippies tenien raó. L'eòlica s'ha convertit en la principal font d'electricitat a Espanya (amb el 21,1% de la demanda peninsular al 2013). Llàstima que ara, aquest últim any, l'èxit ha quedat tapat per una reforma energètica del Govern penalitzant les energies renovables.
Notícia del La Vanguardia, divendres 14 de març de 2014.
Aquells joves pioners van posar en marxa amb il·lusió un procés que va activar a España l'enlairament de l'energia eòlic. L'éxit tan flagrant ha fet que l'Asociació Europea de l'Energia Eòlica entregui a Espanya el seu màxim premi al convertirse en el primer país al món en que la eòlica arriba a ser la primera font d'electricitat en un any complet. Però, no va ser-hi present el ministre de Indústria José Manuel Soria.
Aquells visionaris volien prescindir dels combustibles fòssils. El moviment antinuclear que havia despertat a Catalunya arrel de la construcció de diverses centrals nuclears (Ascó y Vendallòs) i encara estava a la memòria la crisi per la pujada de preus del petroli al 1973. Però aquells enginyers tècnics, industrials i en telecomunicacions van demostrar que era factible desenvolupar les anomenades, llavors, energies alternatives.
Amb el seu impuls, la cooperativa Ecotècnia es va situar entre els deu pimers d'aereogeneradors del móni va construir molins que sumaves més de 1.400MW eal 2007 (equivalent a la potencia d'una central nuclear). Va implantar-ho a França, Portugal, Itàlia, India, Cuva i Japó. Aconseguir els materials no va ser fàcil. "Para disñar y construir el prime rmolino obtuvimos un premio del Ministerio de Industria; que nunca se materializó y lo sustituyeron por el acuerdo con el CDTI para obtener una financiación, aunque la tuvimos que devolve, pues esa era la condición si el proyecto resultaba exitoso; como así ocurrió", diu Quim Corominas, per aquelles dates profesor de telecomunicacions de la UPC.
"Mi primera motivación era contribuir a un modelo energético más racional y poner en marcha nuestros conocimientos porque de lo que sabíamos era de ingeniería: hacer máquinas. Y, en segundo lugar, quería trabajar en equipo, algo que hicimos a gusto en Ecotècnia", diu Antoni Martínez.
Aquells joves es van fixar en el model de Dinamarca. El primer molí de vent que van fer tenia tres aspes (12 metres de diàmetre), 14 metre d'alçada i 15 kW de potència: un no res si els comparem amb els actuals amb unes dimensions de 100 metres de diàmetre, més de 80 metres d'alçada i són 150 vegades més potents. Però van introduir una innovació mecànicade gran eficàcia que facilitava la transmissió d'esforç de la pala a la torre.
Tot i les innovacions fetes durants aquests darrers anys, la gran paradoxa del sector eòlic espanyol (i es renovables en general) viu actualment una crisi sense precedents ja que el Govern ha eliminat les ajudes als nous projectes renovables. El resultat es que s'han paralitzat les inversions. Les fàbriques tanquen. Al 2008 hi havia 41.438 llocs de treball eòlics, però al 2012 s'ha reduït a un 23.308. Les empreses busquen mercats a l'extranger. El Govern diu de fer encara més retallades en aquest aspecte. Empreses i inversors acuses al Govern d'afavorir la producció de contaminant, oposant-se a les energies renovables.
Llavors, com podem aconseguir un reobertura de la energia eòlica davant la forta resistència? "Si se consideran todas las ventajas sociales (empleo, reducción de la dependencia energética exterior...) y se eliminan las renovables sería inferior; por eso, su desarollo debería ser considerado una proiridad política", diu Pep Prats, un altre dels promotors.
"Los aerogeneradores modernos pueden hoy producir la electricidad a un coste inferior a la media de los precios que fija el mercado mayorista. Otra cosa es cómo se determinan los precios definitivos para el consumidor final", aclara Josep Puig, el que millor coneix la factura de la llum. " En el mercado diario, las renovables entran en el sistema de casación oferta-demanda a precio cero, con lo que desplazan las tecnologías más caras, como el gas, de manera que hace bajar el precio de mercado. El problema es que los usuarios no se benefician directamente porque en la tarifa se incluyen muchos conceptos opacos que enmascaran el precio real de la energía", diu Puig.
L'únic camí del futur són les energies renovables.
Uns investigadors de l'institut de Microelectrònica de Sevilla, junt amb el CSIC han dissenyat un sistema de detecció d'incendis forestals. Una mesura correctiva, composta per sensors de visió intel·ligents que localitza aquest tipus de riscos en un màxim de sis minuts. L'any passat ja es va reduir en un 70% el nombre d'incendis a Espanya, deixant-lo únicament en 9. Amb aquest nou invent tecnològic anomenat Wi-Flip, que detecta les variacions en la llum i el fum, es pretén reduir també el temps de durada d'aquest desastre i la seva gran extensió.
Investigadors de l'Institut de Microelectrònica de Sevilla, amb la participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han dissenyat un sistema de detecció d'incendis forestals basat en algoritmes capaç de detectar foc en menys de sis minuts. Aquesta tecnologia de baix cost, anomenada Wi-FLIP, es compon de sensors de visió intel·ligent que reconeixen el fum i les variacions en la llum pròpies d'aquestes catàstrofes. Al llarg de l'any 2013 hi va haver pocs incendis en comparació amb el número que hi ha hagut en l'última dècada. De fet va reduir-se en un 70% el nombre d'incendis i quedant-se en tan sols 9. Tots sabem que hi ha mesures preventives d'evaquació de llocs i mesures rehabilitatives de reforestació de boscos sencers.
Mesures preventives d'incendis forestals.
Però i les mesures correctives? El sistema actual es basa en càmeres termogràfiques que cobreixen grans extensions de terreny, mentre que el sistema en desenvolupament ofereix una major precisió . Cada quilòmetre quadrat té quatre càmeres sense fils connectades a panells solars que, en detectar un possible incendi, transmeten via ràdio el senyal d'alarma a l'estació més propera juntament amb una fotografia per estimar la seva mida. Aquests sensors intel·ligents es troben permanentment analitzant paràmetres de moviment en l'escena .
El prototip ja es va provar el 2011 en incendis controlats amb bons resultats: no hi va haver falses alarmes i el temps màxim per a l'activació d'aquestes va ser de 6 minuts. En definitiva, aquesta tecnologia assegura una detecció primerenca d'incendis que minimitzi els seus devastadors efectes.
Les erupcions volcàniques esdevingudes durant la primera part d'aquest segle són un dels factors que ha desaccelerat el famós escalfament global, segons ens informa el Laboratori Nacional Lawrence Livermore. Els aerosols, és a dir, gotes de diòxid de sofre emeses pels volcans, reflecteixen una part de la llum solar entrant de tornada a l'espai, refredant la superfície terrestre i l'atmosfera inferior. De manera que el propi planeta està creant un recurs natural per a compensar l'impacte creat pels gasos d'efecte hivernacle, segons el model posat a prova per l'equip científic californià.
Les erupcions volcàniques a la primera part d'aquest segle podrien ser una de les causes de la lleu pausa registrada durant els últims anys en el procés d'augment de les temperatures en el conjunt del planeta, segons un estudi dirigit per experts del Laboratori Nacional Lawrence Livermore (Estats Units) que publica aquesta setmana la revista Nature Geoscience. Els aerosols que han emès els volcans durant les dues últimes dècades compensaria en part l'escalfament produït pels gasos d'hivernacle, segons el model posat a prova per l'equip científic californià.
Malgrat els continus augments en els nivells atmosfèrics de gasos d'efecte hivernacle, i del contingut total de calor dels oceans, les temperatures globals mitjana en la superfície del planeta i en la troposfera han mostrat relativament poc escalfament des de 1998. Aquesta desacceleració o pausa ha estat objecte de considerable atenció científica, política i popular.
Les erupcions volcàniques injecten gas de diòxid de sofre a l'atmosfera. Si les erupcions són prou grans per afegir diòxid de sofre a l'estratosfera (la capa de l'atmosfera per sobre de la troposfera), el gas forma petites gotes d'àcid sulfúric, també coneguts com aerosols volcànics. Aquestes gotetes reflecteixen una part de la llum solar entrant de tornada a l'espai , refredant la superfície terrestre i l'atmosfera inferior.
En l'última dècada, la quantitat d'aerosol volcànic a l'estratosfera ha augmentat, pel que més llum solar es reflecteix de tornada a l'espai », va assegurar el científic climàtic Benjamin Santer, autor principal de l'estudi. "Això ha creat un refredament natural del planeta i ha compensat en part l'augment de la superfície i la temperatura atmosfèrica causa de la influència humana", va admetre.
Les emissions continuen en augment
De 2000 a 2012, les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera han augmentat, com ho han fet des de la Revolució Industrial. Aquest canvi induït per l'home en general fa que la troposfera s'escalfi i l'estratosfera es refredi, més conegut com a escalfament global.
Explicació dels gasos d'efecte hivernacle i de l'escalfament global.
Per contra, les grans erupcions volcàniques refreden la troposfera i escalfen l'estratosfera. Els investigadors informen que les erupcions volcàniques a principis del segle XXI han contribuït a aquest recent « hiat en l'escalfament », i que la majoria dels models climàtics no han comptabilitzat amb exactitud aquest efecte.
Els investigadors van realitzar dues proves estadístiques diferents per determinar si les recents erupcions volcàniques tenen efectes que es poden distingir de la variabilitat intrínseca del refredament del clima. L'equip va trobar evidència de correlacions significatives entre les observacions d'aerosols volcànics i estimacions basades en satèl · lits de la temperatura de la troposfera inferior, així com la llum solar reflectida de tornada a l'espai per les partícules d'aerosol.
Científics identifiquen un procés en el camp magnètic de la terra o la magnetosfera, que s'estén des del nucli del planeta cap a l'espai, on es troba amb el vent solar, un corrent de partícules emeses pel Sol que reforça la seva protecció mantenint a ratlla la energia solar entrant.
"Madrid. (EP). - Científics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les sigles en anglès), als Estats Units, i l'agència nord-americana de l'espai, la NASA, han identificat un procés en la magnetosfera de la Terra que reforça la seva protecció, mantenint a ratlla l'energia solar entrant.
Quan aquest camp està en contacte amb el camp magnètic del Sol, un procés anomenat "reconnexió magnètica", es poden transmetrEn aquesta regió, que els científics anomenen el "punt de fusió", la presència del dens plasma fred retarda la reconnexió magnètica, reduint els efectes del Sol a la Terra. "El camp magnètic de la Terra protegeix la vida a la superfície de totes les conseqüències d'aquestes explosions solars", afirma John Foster, director associat de l'Observatori Haystack del MIT.
"La reconnexió desfà alguns dels nostres escuts magnètics i permet la fugida d'energia, fomentant grans i violentes tempestes. Aquests plasmes es deixen arrossegar per l'espai i alenteixen el procés de reconnexió, de manera que l'impacte del Sol sobre la Terra és menys violent".
L'equip va analitzar les dades de cada nau i va trobar que el mateix fred i dens fil de plasma s'estenia fins al final fins que la tempesta solar entrava en contacte amb el camp magnètic de la Terra. Foster assegura que les observacions des de l'espai validen els mesuraments del sòl i, fins i tot, la combinació de les dades de la terra i l'espai ofereixen una imatge molt detallada d'un mecanisme de defensa natural a la magnetosfera de la Terra."
Un estudi mostra que a Europa l'escalfament serà superior a la mitjana del planeta si s'arriba al llindar globals dels dos graus. Si la temperatura mitjana del planeta continua pujant fins als dos graus, els efectes del canvi climàtic seran importants. El continent europeu està entre les regions on l'escalfament serà elevat, temperatures més altes a l'estiu al sud ia l'hivern al nord i l'est d'Europa. Això comporta la sequera i l'evaporació de les aigües.
"La investigació especifica que al sud-est europeu i la península Ibèrica les màximes a l'estiu poden augmentar entre tres i quatre graus, situant-se bé per sobre dels 40 en regions que ja ara experimenten temperatures entre les més altes d'Europa, com Espanya, Portugal i França, amb el que s'incrementarà l'evaporació i la sequera. Els dos graus globals s'assoliran cap a mitjans de segle. A Suècia ia Rússia, l'efecte serà especialment notable a l'hivern, quan les temperatures poden pujar sis graus.
Un altre resultat notable del seu estudi és un increment previsible de les pluges (sempre en el llindar dels dos graus globals) a Europa central i septentrional, així com un augment de les precipitacions extremes en gran part del continent, amb el consegüent major risc de que es produeixin inundacions catastròfiques. Els investigadors recorden que, segons estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient, les pèrdues econòmiques en l'última dècada per aquests fenòmens meteorològics extrems superen els 50.000 milions d'euros. No obstant això, pel que fa a precipitacions, el sud del continent serà l'excepció, experimentant un declivi de les pluges d'entre un 10% i un 15% a l'estiu.
Atès que la calor extrema en la temporada estival està estretament relacionat la mortalitat i els problemes de salut derivats de les altes temperatures, cal esperar, recorden els investigadors, un agreujament d'aquest impacte en les regions més vulnerables del sud d'Europa, mentre que els mínims menys extrems a l'hivern al Nord tindran un efecte sanitari positiu, alhora que es reduirà el cost de calefacció, però patiran els ecosistemes i el turisme."
Les paraules ciclogènesi explosiva han sonat amb força durant aquest hivern i quan pensàvem que havien desaparegut, tornen a aparèixer. Aquest concepte, que significa la creació o la gènesi d'un cicló, ha tornat a possar en alerta a 45 províncies espanyoles pel risc que poden provocar les fortes ratxes de vent o de pluja causades per aquesta bomba meteorològica.
Grans onades a San Sebastián Causades per la ciclogènesi explosiva al darrer 2 de març
"El litoral gallec i cantàbric es troba en alerta vermella per onades que podrien arribar als 10 metres d'altura , segons informa l'Agència Estatal de Meteorologia . Una nova ciclogènesi explosiva posa en alerta 45 províncies espanyoles . En total 45 províncies es troben en situació de risc per fenòmens costaners , vent , nevades i pluges . A més de la costa de Galícia i del Cantàbric , es troben en situació de risc per onatge Menorca , Mallorca , Melilla , Granada , Almeria i Girona .
Per vent, també estan en alerta Lleó , Palència , Burgos , Salamanca , Zamora , Valladolid , Palència , Sòria , Segòvia , Madrid , Àvila , Toledo , Conca , Guadalajara , Terol , Saragossa , Conca Albacete , Múrcia , Terol, la Rioja , Àlaba , Navarra , Osca , Lleida , Barcelona , Tarragona , València , Alacant , Múrcia , Almeria , Granada , Melilla , Sala La neu serà un altre fenomen significatiu aquest dilluns en nou províncies de l'àrea cantàbrica i els Pirineus , sent de color taronja a Lleida i Osca i groga a la resta. La cota de neu serà de 900-1100 metres al terç nord i se situarà entre els 1.200 i els 1.500 a la resta de la Península . Les temperatures diürnes patiran un moderat descens excepte a Balears i Canàries , on romandran amb pocs canvis .
A la nit tendiran a pujar a Balears i al nord-est peninsular , mantenint-se sense canvis a Galícia i Canàries i detectant un descens de lleuger a moderat a la resta , segons informa l'Agència Estatal de Meteorologia ( Aemet ) . Les precipitacions tendeixen a remetre en gran part del territori peninsular .
Dilluns despertarà ennuvolat a Galícia , Cantàbric , Pirineus i en l'entorn dels sistemes Central i Ibèric , on podrien caure algunes pluges febles que podrien ser localment forts i acompanyades de tempesta al cantàbric i els Pirineus . Les tempestes podrien donar-se també , encara que de forma molt més feble i dispersa , a l'est de la Meseta Sud i serres d'Andalusia Oriental , excepte al litoral de Llevant i Mediterrani andalús , on predominaran els cels poc ennuvolats ."
Com a conseqüència del creixement dels urb, la globalització, el canvi climàtic, l'increment dels viatges o el trànsit de mercaderies pel mon en els ultims cinc anys a la Península Iberica s'han estés plagues de rosegadors, paneroles i xinxes de llit
"Rosegadors , paneroles i xinxes del llit són les plagues més esteses a la Península Ibèrica en els últims cinc anys , com a conseqüència del creixement de les urbs , la globalització , el canvi climàtic , l'increment dels viatges o el trànsit de mercaderies pel món , segons ha mostrat un estudi realitzat per l'Associació Nacional d'Empreses de Control de Plagues ( Anecpla ) .
Les plagues sobrepassen fronteres i són un greu problema mediambiental i de salut pública . " En els propers anys assistirem a un increment de la població de plagues . L' creixement de les ciutats , l'escalfament global , amb hiverns cada vegada més temperats i cicles .
reproductius més curts , i l'expansió del turisme , contribuiran en bona part a això " , ha asseverat la directora general d' Anecpla , Milagros Fernández de Lezeta .
A més de combatre plagues tradicionals i espècies com les xinxes del llit , que fins fa uns anys estaven eradicades a Espanya , les empreses s'enfronten ara a altres espècies exòtiques invasores com el mosquit tigre , la vespa asiàtica i americana , el morrut vermell i negre , la cotorra argentina , la cotorra Kramer o la Periplaneta americana ( panerola americana ) . La panerola Supella Longipalpa , d'origen africà , i coneguda com la panerola de banda marró , és una de les últimes espècies que amenaça amb establir-se a Espanya .
En concret , l'estudi elaborat per Anecpla assenyala que els majors increments , segons espècie i establiment , s'han registrat en el control de paneroles i rosegadors , excepte en els hotels , on els serveis contra les xinxes del llit són els que han experimentat un major increment , seguit de les paneroles .
En el cas d'hospitals i residències geriàtriques , les espècies que més s'han incrementat són les paneroles i les xinxes de llit . D'aquesta manera, els rosegadors són per al 87,13% de les empreses espanyoles una de les espècies més importants pel que fa a la prestació de serveis , seguides per les xinxes del llit ( 70,13% ) i les tres espècies de paneroles habituals ( germànica , americana i oriental ) .
Però els principals serveis prestats per les empreses de control de plagues a Espanya són , per aquest ordre , els serveis de desinsectació ( prestats pel 92% de les empreses ) , desratització ( 90% ) , xinxes del llit ( 73% ) , tractaments de fusta - tèrmits i xilòfags -( 71%) i legionel ( 67% ) .
Així mateix , en la tercera edició de Expocida Iberia 2014 s'han avaluat també problemes sanitaris com els brots de legionel , dels que a Espanya es comptabilitzen al voltant de 45 a l'any i provoquen morts , les aus - plaga , que altres d'embrutar les ciutats i danyar el patrimoni històric , constitueixen un gran focus de malalties , o els tèrmits , que afecten especialment les construccions localitzades en els nuclis antics de les ciutats , i que causen pèrdues anuals , xifrades en milions d'euros , posant en risc la seguretat dels inquilins ."
La pasada nit, al Regne Unit es va produir un espectacle de colors. Les recents tempestes van ser les causants d'aquesta explosió d'aurores boreals que produeix dues o tres vegades a l'any ja que aquest fenomen és més comú en extrems del Pol Sud, Islàndia, Noruega o Suècia.
"Els habitants d'Escòcia i de zones del sud del país admiren durant tres hores a les ' llums del nord ' al cel
LONDRES , ANGLATERRA ( 28/FEB/2014 ) . - Les recents tempestes caigudes van ser les causants d'una explosió d'aurores boreals en el cel de part del Regne Unit la passada nit, un espectacle de colors que només es produeix al país dos o tres vegades l'any .
Els afortunats habitants del nord d'Escòcia i de zones del sud del país com els comtats de Essex , Norfolk i Gloucestershire van poder veure durant tres hores en el cel les conegudes com "llums del nord " , de color vermell , verd , rosa , blau i groc .
L'albirament d'aquest fenomen meteorològic és més comú en els extrems del Pol Nord i Sud i en països com Islàndia , Noruega o Suècia , tot i que els últims episodis de pluges i tempestes que han afectat al Regne Unit en els últims mesos semblen ser la causa , segons els experts .
" Quan el sol té una atracció geomagnètica , el flux de partícules és tan alt que poden penetrar en l'atmosfera de la Terra en latituds més baixes , de manera que a Anglaterra només podem veure aquestes llums després de tempestes com les que hem patit recentment " , va dir el professor Mike Kosch , de la Universitat de Lancaster .
Les aurores boreals que es van poder veure ahir a la nit , sobretot de color vermell , van ser causades per una gran concentració d'oxigen en l'atmosfera de la Terra , encara que l'ull humà també va poder observar altres colors , com el verd , per la presència d'oxigen a baixa altura , i el blau i magenta , pel nitrogen .
Aquesta setmana l'Oficina Meteorològica britànica ( Met ) va informar que el Regne Unit està registrant l'hivern més tempestuós des de 1766 , amb el doble d'aigua caiguda que l'habitual ."
Gracies a la gestió de residus del gobern de Bilbao, després de la posada en marxa de la Planta de Tractament Mecànic-Biològic (TMB), únicament el 16% dels residus urbans generats el 2013 en el territori biscaí es va dipositar en els abocadors.
Biscaia segueix donant passos endavant en el reciclatge de residus urbans com demostra la dada sobre el balanç de l'any passat en què es reflecteix un reciclatge efectiu proper al 50%, objectiu fixat per tots els països de la Unió Europea per al 2020. El territori manté la seva tendència evolutiva des que el 2009 complís i als objectius d'abocament de residus imposats per la Unió Europea per al 2016.
Cal considerar les 43.552 tones de bioresidu estabilitzat a la Planta de Tractament Mecànic-Biològic (TMB), que a Europa computa per al càlcul de la taxa de reutilització i reciclatge, el que elevaria el percentatge de Bizkaia el 2013 fins el 49,5%. Només Holanda, Bèlgica, Alemanya i Àustria han arribat ràtios superiors que amb prou feines superen el 60% en el cas dels dos últims països.
El diputat foral de medi ambient es va enorgullir que el 84% dels residus primaris generats en Biscaia es destinen a sistemes de tractament per aprofitar el seu valor material (50%) i energètic (34%), de manera que únicament el 16% restant es diposita en abocadors controlats, sense cap aprofitament.
Aquest aspecte ha provocat que Biscaia hagi reduït en un 74% la quantitat de residus dipositats en abocadors respecte a 1995, de manera que es compleix "àmpliament" amb els objectius marcats per Europa per al 2016, que xifren la reducció en un 65% com a mínim . No obstant això, el responsable foral va exposar que el II Pla Integral de Gestió de Residus de Biscaia pretén que sigui "del 100%".
Explosió d'una Aurora boreal