Davant el canvi climàtic

Davant del canvi climàtic, América Llatina també  s'ha "despertat" per tal de que el medi ambient no sigui possible tot i que els acords globals davant aquest canvi no s'han fet encara. La red de legislacions a escollit Méxic com la sede per el canvi climàtic que tindrà lloc aquest cap de setmana. Molts dels preocupants vaticins sobre els efectes del canvi climàtic els esta vivint América Llatina de primera mà, quepoden anar des del desglas dels glaciars fins als augments del nivel del mar.



                            Carretera destrozada a América Llatina a causa d'una inundació


Notícia de "El País", el 6 de Juny de 2014

"No és casualitat que la xarxa de legisladors de Globus International triés a Mèxic com la seu de la seva segona cimera mundial sobre canvi climàtic, que tindrà lloc al Congrés Mexicà aquest proper cap de setmana (6-8 de juny).
Cinc-cents legisladors de tots els racons del planeta, principalment de les economies emergents, li diran al món que sí que es pot, que és possible generar un moviment que posi els interessos dels ciutadans primer i aprovi legislació ambiental a favor d'un model de desenvolupament més sostenible.
Deixaran en clar que-davant la falta d'un acord global-els parlaments, els governs, la societat i el sector privat a nivell nacional, poden anar mostrant el camí.
Molts dels preocupants vaticinis sobre els efectes del canvi climàtic-des del desglaç de les glaceres fins a l'augment dels nivells del mar-, Amèrica Llatina els viu en carn pròpia. Cada vegada són més comuns les variacions extremes en el clima de Mesoamérica i el Carib, les sequeres prolongades en el Con Sud, tot això amb impactes devastadors en l'agricultura, els ecosistemes i la vida de les comunitats.
La bona notícia és que almenys a Amèrica Llatina no estem quedant-nos amb els braços creuats, tot i que els acords globals encara segueixen sense materialitzar-se.
A Costa Rica, projectes de reforestació, noves regles del mercat i campanyes públiques, fan part del encomiable esforç del país per arribar a ser carboni neutral per 2021. Al Brasil, les indústries de la silvicultura i el ferro en l'estat de Mines Gerais, estan canviant les seves pràctiques i sent recompensades amb la primera emissió de bons de carboni per a un projecte forestal. Mentrestant, a Mèxic, la Llei de Canvi Climàtic es va convertir el 2012 en una de les més completes i ambicioses a nivell global.
De fet, allà on es miri a Amèrica Llatina i el Carib avui en dia, els seus líders impulsen iniciatives per mitigar o adaptar-se als efectes del canvi climàtic. I així, fins i tot en temps d'incertesa global, queda en evidència que la regió aporta racionalitat, certeses i fiabilitat per esdevenir important part de la solució a una amenaça global. Actualment exerceix, per exemple, la matriu energètica de més baixes emissions de carboni del món en desenvolupament (6% en el sector energètic), el Sistema de Transport Ràpid més extens del món (associat amb reducció en nivells de contaminació ambiental), i el primer mecanisme d'assegurança davant riscos catastròfics per millorar la capacitat de recuperació davant d'un desastre natural.
Moltes de les iniciatives verdes de la regió han comptat amb el suport vigorós dels seus legisladors. De fet, Llatinoamèrica és la regió del món que més ha fet el 2013 en matèria de legislació per prevenir o mitigar els efectes dels canvis atmosfèrics, segons un informe de GLOBE International.
Es destaquen, la Llei de la Mare Terra de Bolívia que penalitza el maltractament de la natura, la legislació per al bon viure a Equador i la llei marc de canvi climàtic de Costa Rica que, entre altres coses, garanteix que la matèria s'ensenyi a les escoles de manera obligatòria.
Moltes d'aquestes iniciatives han comptat a més amb el suport tècnic i financer del Banc Mundial. Hem donat suport al programa d'Àrees Protegides de l'Amazònia, que cobreix una superfície similar a la de França, i que ha aconseguit que el Brasil registri un descens continuat en la seva taxa de desforestació durant més de quatre anys.
Davant el fenomen del retrocés de les glaceres andines, el Banc Mundial ha establert amb Bolívia, Equador i Perú un projecte regional d'adaptació, administrat per la Comunitat Andina de Nacions. Així es podrà millorar les capacitats de les economies, ecosistemes i poblacions locals d'enfrontar les seves imminents impactes.
I això es torna en un assumpte de vida o mort quan el 97% del PIB regional es genera en països que són exportadors nets de matèries primeres: petroli, minerals i productes agropecuaris. Aquests recursos podrien reduir significativament en menys d'una generació de no variar les actuals taxes d'extracció o de no adoptar tècniques agropecuàries més sostenibles.
Els líders llatinoamericans són conscients d'aquesta realitat i no estan esperant que siguin altres els que donin el primer pas per canviar-la. Confien que un altre futur, més equilibrat i sostenible, és possible per a tots els llatinoamericans i les generacions futures."