No és el primer any que la llacuna de A Frouxeira inunda el passeig marítim de Valdoviño, però si és el primer any en que la Xunta ha sigut capaç de predir el ris, elaborar uns mapes de vulneravilitat i dur a terme unes mesures preventives, com fer un canal secundari de desballestament que han fet possible que aquest any el passeig marítim no s'hagi vist ple d'aigua com els anteriors. També s'ha disminuit l'exposició, ja que cada anys es veien afectades moltes finques privades i mobiliari de la gent que vivia prop del passeig.
Passeig marítim de Valdoviño |
Notícia trovada a El País;15/11/2014
Quan a la llacuna costanera de Frouxeira li quedaven pocs centímetres per negar el passeig marítim de Valdoviño, la Xunta va obrir un canal per desaiguarla. L'aigua flueix des del divendres a la rasa que trenca la barrera dunar per connectar el llac amb el mar. Les tempestes i grans marees dels últims dies han accelerat l'ompliment d'un aiguamoll amb sis proteccions ambientals reeditant un problema que es repeteix cada tardor des de fa un lustre i que causa estralls en finques privades i en el mobiliari urbà. Per primera vegada, la Xunta li va prendre la davantera a la inundació i fa una setmana que va mobilitzar les màquines per evitar que l'aigua se li escapés de les mans com va passar en els últims tres anys. Dijous al matí, hores abans que una tromba d'aigua descarregués sobre Ferrolterra, els operaris de Tragsa ja havien començat a traçar una línia zigzaguejant sobre l'arenal de Frouxeira per excavar amb pales un canal artificial de desguàs per a alleujar la pressió hídrica de l'aiguamoll.
La de Valdoviño és una de les poques llacunes costaneres que barregen aigua dolça i salada a tota la costa atlàntica europea, un fet singular que va motivar la seva inclusió en el conveni internacional Ramsar que protegeix a altres 67 aiguamolls a Espanya. Es nodreix de l'aigua dels rierols Vilar, Rego Gran i Castro, i la protecció ambiental s'estén per 485,23 hectàrees a la perpendicular d'un arenal de 2 quilòmetres que arrenca al far de Meirás.
Els veïns de les vint cases que encaren el llac en primera línia, per si de cas, ja s'havien proveït de sacs de sorra contra el probable desbordament d'un espai emparat per la seva vàlua ambiental amb cinc figures -humedal protegit, Xarxa Natura, LIC Costa Ártabra, ZEPA (aus) i Zepvn (Zona d'Especial Protecció dels Valors Naturals) - que els va deixar aïllats el desembre del 2011, la pitjor de totes les inundacions que han patit aquests tres anys i que va arribar al jutjat sense molt recorregut.
Durant tota la setmana, els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient no li han tret ull al llac fent càlculs entre la cota d'aigua, les marees i la previsió de pluges per a procedir abans del punt de sobreeiximent. El buidatge mecànic del llac és una possibilitat que la Xunta es va preocupar de fer constar mitjançant un protocol en el Pla de Conservació per a aquest espai únic que ultima la seva tramitació administrativa després de quatre anys d'espera.
La regulació del llac ha estat un maldecap per al Govern gallec des de finals del 2009. Quan la làmina d'aigua es desbordava sobre l'asfalt, Medi Rural -que aleshores tenia la competència sobre Conservació dóna Natureza- va permetre que s'obrís una àmplia rasa a meitat de la platja que va trencar la barra de sorra que separa el llac del mar. L'aigua va sortir en tromba i pràcticament va dessecar la zona humida.
L'estampa gairebé desèrtica d'un espai únic del litoral atlàntic va derivar en un petit tsunami ambiental que va arribar al Parlament gallec. El primer govern d'Alberto Núñez Feijóo va comprometre llavors un pla específic per protegir i regular Frouxeira que que ha trigat gairebé cinc anys a quallar i que disgusta en gran manera als col·lectius ecologistes. El defineixen com una eina de gestió "a la carta", mancat de rigor científic, ple d'errors, sense estudi hidrològic i llastrat per "serioses deficiències". El DOG va publicar aquest dimecres el dictamen favorable de la memòria ambiental, un dels últims passos cap a la seva aprovació definitiva per sobre de la bateria d'al·legacions dels ambientalistes i de l'oposició municipal de Valdoviño (PSOE), que van reclamar més participació veïnal en el seu redacció per tenir cura d'una llacuna en la qual pesquen des de fa dècades i que consideren part de l'ADN d'una localitat amb molt atractiu turístic.
Adega sosté que el llac de Frouxeira, al costat de la platja que li dóna nom, va quedar tocat per la barrera de pedres que li van col·locar per blindar davant del fuel del Prestige i el seu delicat ecosistema s'ha ressentit des de llavors. El got d'aigua es colmató amb els materials que va dipositar el corrent i el llac ja no és capaç d'autoregular-com abans, quan bombava l'excés de líquid per un canal a l'extrem dret. "La Xunta prefereix degradar l'equilibri del llac abans de modificar una obra que mai va haver de construir d'aquesta manera", apunta Adega sobre el passeig marítim, que es va aixecar per sota de cota d'inundació. "Una altra oportunitat perduda", conclouen.
Link del vídeo abants de començar les obres: http://www.antena3.com/noticias/sociedad/abren-canal-artificial-desaguar-laguna-valdovino_2012012500156.html
Link del vídeos: (Fent les obres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada