Austràlia oblida els coales

El coala, juntament amb el cangur, és una de les imatges més típiques d'Austràlia. Però, en els últims, la mineria i les accions humanes han canviat això. El govern d'Austràlia va publicar unes recomenacions per tal de mitigar els efectes humans sobre la població humana, però això va desencadenar la indignació entre els que lluiten per la seva conservació.

El País, 16 de Febrer de 2015

"Les recomanacions del Govern per protegir aquesta espècie deslliguen les protestes dels conservacionistes que les consideren vagues, i reclamen una legislació específica

El somriure beatífic del coala és, juntament amb el cangur, la imatge més arquetípica d'Austràlia. Però, en els últims anys, l'abandonament de les institucions i la voracitat de la mineria i la construcció han deixat en estat crític la supervivència del marsupial.

El Govern australià va publicar al desembre una sèrie de recomanacions per mitigar l'efecte de l'activitat humana a la població de coales. Però el document, una simple guia que no contenia ni una sola iniciativa per impulsar la recuperació de l'espècie, va desencadenar la indignació entre els que lluiten per la seva conservació.

"Porto 20 anys treballant en això i mai he vist l'espècie tan amenaçada i, alhora, tan poca preocupació per part del Govern", lamenta la presidenta de l'Australian Koala Foundation, Deborah Tabart, qui qualifica la situació de "increïblement frustrant ".

Tabart recorda un episodi que va succeir al desembre, poc abans que el Govern publiqués les directrius: "Em van trucar per testificar en una consulta sobre si havia fer-se una mina de carbó a Nova Gal·les del Sud". Basant-se en dades que confirmaven la presència de coales a la zona, Tabart va recomanar que la mina no s'instal·lés. "La gent dels pobles de la zona i la comunitat aborigen reclamar que no es fes", recorda. No obstant això, el Govern va acabar aprovant el projecte. "Aquesta consulta em va obrir els ulls", explica Tabart, que, furgant en els comptes dels partits polítics, va acabar trobant substancioses donacions per part de l'empresa minera en qüestió. "Estem sobrepassats perquè no podem competir amb la indústria minera", assegura Tabart.

Austràlia és un dels principals productors i exportadors mundials de carbó, ferro, coure i níquel. L'any passat, el sector miner representava al voltant del 13% del producte interior brut (PIB) del país i contribuir en un 1,2% al creixement de l'economia, més del doble que qualsevol altre sector. Si bé la bombolla minera a Austràlia comença a desinflar, l'activitat minera intensiva durant dècades ha delmat al coala.

La fundació que dirigeix Tabart no s'oposa a l'activitat minera, però argumenta que cal dur-la a terme minimitzant l'impacte sobre el medi ambient. "El model sota el qual opera el nostre país no és sostenible. Busquem els beneficis a curt termini sense adonar-nos que hi ha coses que no es poden quantificar amb diners, però que tenen un valor incalculable ", assegura.

Alex Harris no va trigar a adonar-se que si els coales sobreviuen no serà gràcies al Govern ni a les empreses mineres, sinó gràcies a accions ciutadana. Està resolta agent immobiliària que resideix al país va posar en marxa Koala Tracker des Noosa, una idíl·lica població a la costa de Queensland, al nord-est del país. La iniciativa anima la gent a informar on han vist coales i els situa en un mapa. Els més de 3.000 usuaris del lloc web de Koala Tracker han registado més de 6.000 albiraments en tot Austràlia.

Els usuaris informen sobre si els coales estaven vius, malalts, malferits o morts. "Això ens ha permès veure per on creuen les carreteres i detectar colònies en els boscos que els satèl·lits mai haurien vist", explica Harris.

De moment, no hi ha cap iniciativa a Austràlia que compti el nombre total de coales, una tasca titànica en un país tan gran com el continent europeu. Fins ara, el Govern establia les àrees de protecció per coales a través d'imatges per satèl·lit: "El satèl·lit detecta un color de píxel concret, que se suposa que és el color de l'eucaliptus del qual s'alimenta el coala". Però els satèl·lits fallen i els milers d'usuaris de Koala Tracker han vist exemplars en llocs que el Govern no considera protegits.

Koala Tracker ha començat a col·laborar amb diversos ajuntaments de Queensland per instal·lar passarel·les i túnels en punts de les carreteres on la mortalitat és més alta per als coales.

Però Harris avisa que aquestes mesures són anecdòtiques en la batalla contra els depredadors que delmen l'espècie: "Els veritables enemics dels coales són els cotxes i els gossos", explica Harris.

La urbanització de grans extensions de terreny a la costa de Queensland, una popular destinació turística enfront de la Gran Barrera de Corall, ha aïllat els boscos d'eucaliptus i obliga els coales a recórrer llargues distàncies per desplaçar-se de arbre a arbre. Sovint, els únics arbres intactes estan al costat de la carretera perquè "les cases privades prefereixen plantes més exòtiques que l'eucaliptus".

Per Harris, com per Tabart, la clau està en impulsar una legislació específica per a la protecció del coala, així com un desenvolupament més sostenible per al principal ambaixador de la "marca Austràlia"

"Quan els líders del G-20 van venir a Austràlia, les fotos que van sortir a totes les portades van ser les de Putin i Obama amb els coales. Això té algun valor, no? ", Es pregunta Harris."