Com 32,000 bombes atòmiques

El terratrèmol era d'esperar ja que aquesta zona del planeta està considerada d'alta perillositat sísmica. És una de les àrees de risc col·lisió geològica més grans de la Terra: la placa de l'Índia convergeix de forma violenta contra la placa d'Euràsia, el que provoca la orogenesi que causa que la serralada de l'Himàlaia se segueixi elevant. A l'estar colisionant una placa contra una altra, es van acumulant tensions geològiques a la zona, que finalment, tal com ha passat, acaba produint que es trenqui un tros d'escorça terrestre, que en aquest cas calcula que és d'entre 150 i 200 km de llarg . Aquesta ruptura genera el terratrèmol.

Un dels molts monuments milenaris destruits pel terretremol

La Vanguardia, 27/04/2015 

Com 32,000 bombes atòmiques caient sobre Katmandú. És l'equivalència de la energia del terratrèmol que va assotar la capital nepalesa el passat 25 d'abril, de 7,9 graus en l'escala de Richter, segons Juan Rueda, cap del servei de detecció sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). El sisme és un dels pitjors desastres naturals esdevinguts a l'Himàlaia en dècades i a més de devastar la capital del país asiàtic, es va deixar sentir al Tibet i al nord de l'Índia.

Zona d'incidencia del sisme

"Les dues plaques, la de l'Índia i la d'Euràsia, són continentals i tenen aproximadament la mateixa edat, això és milers de milions d'anys. En altres parts del món, una placa es submergeix per sota de l'altra, com passa a la costa del Perú, on l'escorça oceànica se situa per sota de l'escorça continental, el que fa que el terratrèmol pugui ocórrer a gran profunditat i això disminueix els danys en la superfície. En canvi, en el terratrèmol del Nepal es produeix un fenomen d'encavalcament: les dues plaques convergeixen a un ritme d'entre 4 i 5 cm a l'any, xoquen frontalment, i això ha fet que el sisme es produeixi a la superfície, a tan sols 15 km de profunditat, i sigui de gran magnitud ", explica Rueda, l'IGN.

En les quatre hores que van seguir l'esdeveniment principal es van registrar almenys 14 rèpliques, la majoria d'elles d'escala 4 i 5, però també una de magnitud 6,6. S'espera que en els propers dies es produeixin fins a 30 tremolors més, que probablement seran molt perjudicials ja que molts dels edificis ja estan afectats i es col·lapsaran i s'esfondraran.

Tot i que el Nepal compta amb una xarxa nacional d'estacions de monitorització geodèsica i sísmica, el desastre d'aquest terratrèmol era inevitable, donada la situació tectònica de la zona, l'alta densitat de població i el fet que les cases estan construïdes amb maçoneria no reforçada.

A més, era impredictible. "A diferència d'altres fenòmens naturals com l'erupció d'un volcà, els terratrèmols no tenen cap signe precursor, pel que resulta impossible fer una predicció exacta i saber on i en quin moment es produiran", explica Xavier Goula, cap de sismologia del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. No obstant això, apunta, "sí que es poden establir probabilitats de períodes de retorn. És a dir, mitjançant mètodes estadístics, els experts calculen el temps que és probable que separi un sisme d'un altre. En aquest cas se situa al voltant de 75 anys. No és exacte però com més temps passa, més augmenta la probabilitat que passi ".

En el cas del Nepal, el 1934 ja es va produir un terratrèmol de gran magnitud, 8,1 graus, que va acabar amb la vida de més de 10.000 persones. Hi ha altres zones del planeta que comparteixen amb aquest país asiàtic una alta perillositat sísmica; són aquells països situats al llarg de l'anomenat cinturó pacífic, com el Japó, la costa est dels Estats Units, Haití, Xile, Perú.

El major sisme mai registrat fins al moment es va produir a Valdivia, a Xile, el 1960, i va tenir una magnitud de 9,5 graus i va causar un sisme submarí que va afectar a diversos llocs de l'Oceà Pacífic. A Espanya tenim una perillositat sísmica intermèdia, assenyala Juan Rueda, de l'IGN, ja que estem situats en el contacte entre la placa tectònica africana i l'euroasiàtica.

En els últims 76 anys molts terratrèmols han ocorregut al llarg de la falla del nord de Turquia. Per exemple, en 1999 un sisme va matar 17.000 persones, la majoria de la ciutat d'Izmit, a l'est d'Istanbul. Els experts assenyalen que, segurament, el pròxim gran tremolor de terra es produirà al voltant d'aquesta zona.