Medi Ambient injectarà sorra a les Dunes de Maspalomas des de la riba

És evident que hem de considerar els nostres meravellosos recursos naturals com un ben econòmic a partir del turisme que aquests atrauen. Però el que també pot resultar per la majoria evident és que aquest turisme no pot suposar un impacte per aquest, ja que el benefici econòmic no hauria d'estar per sobre del bé ecològic. Un bon exemple d'aquest impacte que ha tingut de ser contrarestat per les pertinents autoritats són les Dunes de Maspalomas que s'han vist prop el seu fi a causa d'una falta de mesures de prevenció fruit d'una gestió ambiental nefasta. Tot i així sembla que no tot és negre per a les Dunes, ja que un pla de xoc col·lectiu de les autoritats canàries pot revertir gradualment anys d'impactes.

La Provincia(05-03-2016)

 La reserva natural de les Dunes de Maspalomas sofreix una greu "deterioració", gairebé en estat "terminal", que pot tenir els dies contats "si no es prenen les decisions oportunes". Per això el Cabildo, que gestiona l'espai protegit, va impulsar ahir en una reunió amb hotelers, veïns i ecologistes un pla de "xoc" per pal·liar els efectes negatius de l'activitat humana sobre la icona més internacional de Gran Canària. El sistema dunar perd per la punta de Maspalomas 40.000 metres cúbics de sorra a l'any. L'entitat insular estudia atorgar-li una segona vida als sediments que desapareixen en el mar a través de Demarcació de Costas. La idea és reinyectar sorra de la riba de la platja en el naixent de les dunes.

 Fa dos anys que la junta rectora de les Dunes de Maspalomas, encarregada de vetllar per la conservació de l'espai, no posava sobre la taula un full de ruta per tractar d'evitar que l'espai arribi a una situació "irreversible". I això que tots els agents socials que la componen: representants del Govern de Canàries, l'Estat, Ajuntament de Sant Bartolomé de Tirajana, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Cabildo, ecologistes, veïns i hotelers coincideixen en la urgència d'elaborar un pla per perllongar el cicle de vida de la gran joia turística de la Illa.

Vista aèrea de les Dunes i de la riba des d'on s'injectarà la sorra

El conseller de Medi ambient del Cabildo, Juan Manuel Brito, qui va denunciar ahir la "deixadesa institucional" que ha sofert aquest enclavament almenys des de 2002 quan diverses tesis doctorals ja van advertir de l'avançat estat de deterioració que presenta el paratge, pretén liderar un procés de regeneració que implica més d'una desena d'actuacions. Des de tasques de neteja, vigilància a la zona en col·laboració amb la Policia Local de Maspalomas, millora de la senyalització de l'espai fins a l'eradicació d'espècies invasores que habiten en la Tolla.

No es tracta de "signar un simple manifest", sinó que cada administració assumeixi un compromís concret associat a una determinada partida pressupostària, ja que el Cabildo no pot assumir el cost total del pla d'emergència.

De moment una de les accions que estudia el govern insular és reposar la sorra que anualment perden les dunes mitjançant una "experiència pilot" que reincorpora els sediments que es dissolen en la riba a la zona de formació de les dunes.

Riba de les Dunes de Maspalomas amb turistes

La junta va acordar celebrar un "cim social" el proper 16 de setembre que culmini amb l'elaboració d'una memòria que especifiqui l'estratègia que cada institució va a desenvolupar en els propers tres anys per mantenir amb vida la reserva natural. El titular de Medi ambient del Cabildo espera que la bateria de mesures que ahir es va gestar en el si de l'òrgan consultiu comencin el seu recorregut a la fi d'aquest any.