Espanya ha d'invertir 10.000 milions a l'any per complir el pacte de París, segons Deloitte.
Tots els cotxes hauran de ser elèctrics el 2050 i el 90% de l'electricitat renovable. El Pacte de París és una conferència del conveni marc sobre el canvi climàtic, que es va fer a París el 30/11/2015 per tal de la integració de l'Aigua en el Pla d'Acció sobre el Canvi Climàtic, especialment per iniciar o reforçar les accions d'adaptació a les conques dels rius, llacs i aqüífers i en els grans aiguamolls així com a les zones costaneres. Y per reduir així el risc del canvi climàtic.



El País 10/03/2016

Cinc pàgines ocupa el compromís de la Unió Europea contra el canvi climàtic, que ha de complir després de tancar-al desembre de 2015 l'Acord de París contra l'escalfament. En aquest document, que la UE (que actua amb una veu única en les negociacions) va traslladar a l'ONU fa un any, es fixava un objectiu genèrica: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 80% i un 95% el 2050 respecte als nivells de 1990. Però en aquest compromís no figura la ruta a seguir ni el cost que tindrà arribar a aquest objectiu de reducció d'emissions.

La consultora Monitor Deloitte ha fixat el camí que Espanya ha de seguir per complir amb els compromisos contra el canvi climàtic. I el seu cost: es necessiten entre 330.000 i 385.000 milions d'euros d'inversió d'aquí al 2050, fet que suposa uns 10.000 milions a l'any. Així es reflecteix en l'informe Un model energètic sostenible per a Espanya, presentat per la consultora aquest dijous i dirigit per l'expert Alberto Amores.

Per realitzar la seva anàlisi, Amores ha partit d'un repartiment idèntic dels esforços entre tots els membres de la UE. És a dir, tots haurien d'haver reduït les seves emissions entre un 80% i un 95% el 2050. Fins ara, aquest tipus de compromisos dins de la Unió eren diferents: la UE té un objectiu global i cada un dels 27 té una meta concreta per complir amb l'objectiu global.

Sector elèctric

Per complir amb aquesta reducció d'entre el 80% i el 95%, Espanya haurà d'invertir en el sector de la generació elèctrica entre 185.000 i 251.000 milions d'euros en els pròxims 34 anys. Aquí s'hauria de concentrar el major esforç ja que s'hauria d'aconseguir que la producció d'energia elèctrica renovable passés el 38% actual (incloent la hidràulica) al 90% en 2050. La ruta que marca aquest informe també estableix que tots els cotxes han de ser elèctrics en aquest moment.

Beneficis

Si es compleix amb la meta d'implantació de l'eòlica i solar, Deloitte estima que es produiria una rebaixa del 42% en el preu de l'electricitat per a tots els consumidors per l'increment de la demanda. A més, la dependència energètica d'Espanya de l'exterior cauria dràsticament el 2050: cauria fins als 27 milions de barrils de petroli anuals, enfront dels 416 milions de 2013. En ambdós casos, té especial importància l'expansió dels cotxes elèctrics.

Automòbil elèctric

El desenvolupament dels cotxes elèctrics a Espanya, igual que a la resta del món, és residual. "Cal fer una penetració brutal del cotxe elèctric", sosté Alberto Amores. La "gran barrera" ara seria la falta de punts de recàrrega, afegeix, cosa que ha de canviar. L'informe estableix que en 2050 "tots els vehicles haurien de ser elèctrics". En 2030 haurien de representar ja entre el 7% i el 10%, el que suposa vendre 750.000 vehicles elèctrics l'any.

A més, també s'estableix que entre el 40% i el 60% del transport pesat "s'hauria de fer per ferrocarril elèctric en 2050". Ara, el 95% es fa per carretera.

Nuclears i carbó

L'estudi entra en dos dels assumptes més polèmics del sector energètic: el carbó i la nuclear. Encara s'estableix que en 2050 el 90% de la generació d'electricitat ha de venir de fonts renovables, l'estudi estableix un escenari intermedi, amb metes a 2030. L'informe rebutja un "tancament prematur" de les centrals tèrmiques convencionals -de carbó i cicles combinats- que requeriria noves centrals de gas natural des de 2020. a més, també s'apunta al fet que les centrals nuclears haurien d'anar més enllà dels 40 anys de vida útil i arribar fins als 60 sota l'argument que no emeten gasos d' efecte hivernacle. No obstant això, la majoria de partits -no així el PP- s'han compromès a no allargar la vida útil d'aquestes instal·lacions a Espanya.