Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
Un polític ecologista australià va calar foc a unes emanacions de gassos produïts per l'explotació de fracking ,tècnica per extreure gas natural del subsòl utilitzant additius químics agressius per a la salut i per al medi ambient,a una zona on s'aplica la fracturació hidràulica. Això suposaria un gran perill per al medi ambient, per a la salud pública i per a les persones que navenguin per aquests rius .
Riu Condamine en flames per culpa de les emissions de gas del fracking
"Mentre el Tribunal Constitucional espanyol segueix anul·lant per motius competencials diverses lleis autonòmiques en contra de l'fracking (la més recent, la de Catalunya, i abans les de Cantàbria, la Rioja i Navarra) a escala internacional es mantenen oberts nombrosos focus de conflicte sobre aquesta tecnologia d'extracció d'hidrocarburs per fracturació hidràulica.
El cas més espectacular de l'última setmana ha estat un vídeo-denúncia difós per Jeremy Buckingham, membre del Parlament de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) pel Partit Verd.
La barca també podia haver cremat
Buckingham lidera una acció de protesta contra l'expansió de les explotacions de fracking en zones australianes com Queensland i, literalment, va decidir calar foc al riu Condamine. A bord d'una petita llanxa, es va situar en una zona tranquil·la del riu i amb ajuda d'un amic i encenedor de cuina provocar que la superfície de l'aigua es convertís en un fogó de gas metà.
Jeremy Buckingham, membre del Parlament de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) pel Partit Verd, calant foc al riu Condamine (Jeremy Buckingham)
Evidentment, aquest polític ecologista sabia que les bombolles a l'aigua d'aquesta zona del riu són de gas procedent del subsòl (aquestes emanacions són conegudes almenys des de 2012). En concret, diversos estudis indiquen que a la zona hi ha recursos subterranis de gas metà de carbó (CSG per la denominació en anglès), també conegut com a gas metà de mantells carbonífers, que surten a la superfície per causes encara en estudi.
El que no s'esperava el polític ecologista és que les flames provocades pel gas d'aquest petit riu posessin en risc la seguretat de la seva barca ...
"Aquesta zona està sent perforada en centenars de punts per aconseguir el CSG amb fracking. Aquest riu mostra emanacions de gas i ara està cremant ", afirma Jeremy Buckingham, donant a entendre una relació causa-efecte entre el fracking i el gas que emergeix del riu Condamine.
"Aquest és el futur d'Austràlia i de la conca Murray-Darling si no parem l'expansió del fracking a tot el país; una situació que considerem totalment inacceptable ", afirma Jeremy Buckingham per oposar-se al fracking i els seus possibles impactes ambientals.
L'empresa i alguns científics neguen la relació
L'empresa Origin Energy, que gestiona alguns dels pous en els quals s'aplica la fracturació hidràulica a la zona del riu Condamine, ha indicat a diversos mitjans locals que les emanacions de gas del vídeo filmat per Buckingham són d'origen natural i no suposen cap amenaça per al medi ambient o la salut de les persones. Fonts del CSIRO (centre d'investigació científica dependent del govern australià) consultades per l'edició australiana de The Guardian han indicat que és improbable que el gas detectat al riu Condamina procedeixin de les explotacions de fracking.
En canvi, investigadors i estudis esmentats per ABC Austràlia indiquen que és possible que les explotacions de fracking provoquin emanacions de gas com la detectada des de l'2012 al riu Condamine. En aquest sentit, aquestes fonts indiquen que la presència de gas a la zona del riu visitada per Jeremy Buckingham s'ha incrementat durant els últims anys.
Precedents: flames a les aixetes d'Oklahoma
La relació entre el fracking i les emanacions de gas del riu Condamine pot estar encara en discussió però protestes com la de Jeremy Buckingham en contra de la fracturació hidràulica s'han repetit durant els últims anys en diverses parts del món.
Als Estats Units, per exemple, durant els últims set anys s'han difós desenes de vídeos en què es mostra l'experiència de persones afectades per les filtracions de gas en zones properes als pous en els quals s'utilitza la tecnologia del fracking. Una de les filmacions d'aquest tipus més conegudes a escala internacional va ser realitzada el 2011 en un domicili particular a Oklahoma."
Un dels efectes del
canvi climàtic és l'augment progressiu de la temperatura, cosa que afavoreix
que les aigües s'escalfin. Aquest ha estat el problema al que els coralls de la
Gran Barrera de Corall d'Austràlia s'han hagut d'enfrontar. Però les conseqüències
han estat nefastes ja que s'ha produït un emblanquiment del 93% dels esculls i
la meitat han mort.
Emblanquiment massiu a la zona central de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia (Illa d'Heron)
Biòlegs,
científics, submarinistes o turistes que han fet la immersió donen uns
testimonis coincidents: “Els coralls semblaven fantasmes blancs blanquejats que
sortien del fons del mar”, “a tot arreu eren de color blanc brillant”, “és com
si hagués nevat a l’escull”... Les descripcions fantasmals d’aquesta mena
queden confirmades en una completa recopilació dels experts que han avaluat
l’impacte que està tenint el procés d’emblanquiment de la Gran Barrera de
Corall d’ Austràlia, situada davant la costa oriental d’aquest continent. Un
fenomen extrapolable a altres parts del planeta.
Els resultats de l’informe
australià –que es va donar a conèixer dimecres passat– assenyalen que el 93%
dels esculls coral·lins estan afectats per aquest procés d’emblanquiment o
descoloració. Danys de diversa índole –petits, mitjans o greus– se succeeixen
de nord a sud, al llarg dels 2.300 quilòmetres de longitud de l’ escull
paral·lel a la costa australiana oriental.
“Mai no hem vist res amb
aquest nivell d’emblanquiment abans. És com si la zona nord de la Gran Barrera
de Corall hagués patit deu ciclons alhora”, diu Terry Hughes, coordinador del
Grup de Treball Nacional Emblanquiment del Corall d’ Austràlia, que ha estudiat
i documentat aquest fenomen.
Un total de 911 esculls
individuals han estat sobrevolats, tant en helicòpter com en aeroplà, en una
investigació que ha permès delimitar l’extensió i la severitat de
l’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall. I de tots ells, només un 7% va
quedar fora íntegrament del procés de descoloració.
A més, dels 316 esculls
restants, entre el 60% i el 100% estan afectats greument, gairebé tots a la
meitat nord de l’escull. Concretament, l’emblanquiment és extrem en una franja
d’uns 1.000 quilòmetres compresa entre Port Douglas i l’ estret de Torres, que
separa Austràlia de Papua Nova Guinea.
L’emblanquiment massiu dels coralls es
produeix per l’augment de les temperatures de l’aigua, atribuït fonamentalment
al canvi climàtic, agreujat aquest any a més pel Niño, un fenomen cíclic
consistent en un escalfament de les aigües del Pacífic equatorial, amb impactes
arreu del planeta. Aquests coralls ofereixen una de les proves més clares de
l’escalfament del planeta. Les temperatures de l’aigua del mar aquest estiu
austral en la zona han estat 2,5 graus per sobre del que és normal, segons les
autoritats del parc marí de la Gran Barrera de Corall.
I com
es produeix la pèrdua de color? Quan les aigües s’escalfen massa, el corall
expulsa les algues que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves
necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té), amb la
qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. És el senyal que ha mort, per
bé que si l’aigua es refreda, sobreviu i pot recuperar el color. El problema
afecta totes les espècies de corall, incloent-hi els coralls vells o de
creixement lent, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a
recuperar-se.
A
Austràlia, concretament al nord de Port Douglas, la mortalitat dels coralls
arriba a mitjanes properes al 50%. I en alguns esculls concrets probablement
supera el 90%, segons ha explicat Andrew Baird, expert del Centre d’ Estudis
dels Esculls de Corall.
“Actualment,
estem registrant l’emblanquiment més prolongat que s’ha observat mai”,
assenyala Mark Eakin, coordinador de l’observatori dels esculls de l’
Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA. El que complica la
recuperació és que l’emblanquiment s’ha repetit diversos anys seguits, la qual
cosa impedeix que es regeneri.
“L’emblanquiment
pot portar a la mort dels coralls si l’estrès ambiental dura massa temps. I
això és el que ha passat a la zona de l’illa de Lizard durant algunes setmanes
a causa de les altes temperatures de l’aigua, així com per l’estrès”, assenyala
a aquest diari Anne Hoggett, directora de l’estació d’investigació de l’illa
Lizard, (en l’extrem nord-oriental d’ Austràlia). “La temperatura va arribar al
pic màxim fa tres setmanes, però els coralls continuen morint. Haurem d’esperar
encara uns quants mesos per saber-ne l’índex de mortalitat, però creiem que hi
haurà una pèrdua d’almenys el 50% dels coralls d’aigües poc profundes”, afegeix
Hoggett en conversió mitjançant correu electrònic.
Els
esculls de corall atresoren una gran valor ecològic. Són l’hàbitat i la zona de
cria que manté nombroses espècies marines, les quals obtenen aquí aliment i
refugi. “Alguns peixos petits i invertebrats, com els crancs, necessiten els
coralls vius com a llar. En circumstàncies normals, aquests animals es mourien
cap a coralls propers; però ara virtualment tots els coralls es veuen afectats,
per la qual cosa no els queden gaires opcions per buscar refugi”, diu Hoggett. “Hem
vist menys peixos petits i també crancs morts a la base de coralls blancs. La
mort del corall té un efecte en cascada en els ecosistemes”, conclou.
Contràriament,
al sud d’ Austràlia el grau d’emblanquiment no és tan elevat.
Els esculls situats més al sud han escapat dels greus estralls de l’emblanquiment
gràcies al fet que les temperatures de l’aigua es van acostar als valors
normals dels últims mesos. “En tots els casos, la localització de l’emblanquiment
més gran coincideix amb els llocs on les aigües més càlides s’han mantinguts
durant períodes més llargs”, explica el professor Hughes.
Illa de Lady Elliot, davant de Queensland
Un valuós tresor ecològic amenaçat
Els esculls de corall són un valuós tresor del
qual depenen centenars de milions de persones, que obtenen en ells aliments i
protecció costanera enfront de les tempestes i l'erosió. Són un hàbitat valuós,
i també zones de pesca, d'esbarjo i d'activitats turístiques.
Els corals mantenen una estreta relació
simbiòtica amb un gènere d'algues microscòpiques anomenades zooxantel·les, que
els proporcionen aliment i color. Quan l'aigua es refreda o s'escalfa massa, el
corall s'estressa, i el seu sistema reproductor es col·lapsa. No pot processar
l'oxigen de les algues i les expulsa. És així com es blanqueja, fins a morir en
un mes; encara que si l'aigua es refreda abans i el sol segueix brillant,
sobreviu i recupera el color.
Al problema de l'escalfament se suma la
pressió pesquera que pateixen aquestes zones, així com la contaminació pels
abocaments costaners. Sense aquestes algues, els coralls perden una
significativa font d'aliment i són més vulnerables. Amb la mort del corall, els
esculls s'erosionen, es perden hàbitats marins i les franges costaneres que
abans estaven protegides queden exposades a la destructiva força de les onades
i els temporals marins.
Les emissions produides per la cobustó de gasos dels vehicles són una de les principals causes del canvi climátic. Aquest provoca un gran impacte per la vida humana, provocant una gran pujada de les temperatures i dificultaria en un futur un perjudici i un risc important per a la continuitat de la vida humana. els gasos perillosos emitits per aquesta combustió són: diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs no cremats (HC), i compostos de plom i anhídrid sulfurós.
El fabricant japonès Mitsubishi ha anunciat aquest dimecres que ha trobat evidència que els seus empleats van falsificar els tests de consum de carburants per a diversos models de la seva marca. Aquests tests van implicar 157.000 vehicles propis i altres 468.000 produïts per Nissan. La firma assegura que s'han "manipulat els tests per presentar millors rendiments energètics".
A través de la modificació en la pressió de l'aire aplicada als pneumàtics, es van falsejar les proves perquè les dades sobre consum de combustible fossin menors. Aquesta manipulació afectaria els models propis de minivehicles ek Wahon i ek Space, produïts des de 2013 per Mitsubishi, a més de 468.000 unitats del Dayz i el Dayz Roox, que es produeixen de forma conjunta amb Nissan.
De la mateixa manera, Mitsubishi ha anunciat que revisarà dades del consum energètic en altres models exportats. La distribuïdora de Mitsubishi Motors a Espanya ha assegurat que cap dels seus models homologats i comercialitzats al mercat espanyol estan afectats.
Nissan va descobrir el falsejament
El problema va sortir a la llum després que Nissan trobés inconsistències en les dades de consum. Mitsubishi va dur a terme una investigació interna i va concloure que s'havien falsificat dades.
"Expressem les nostres més profundes disculpes a tots els nostres clients i altres parts afectades", va dir el cap del grup japonès, Tetsuro Aikawa, durant una conferència de premsa al Ministeri de Transport. "Hem decidit aturar la producció i les vendes dels models en qüestió", ha afegit.
El càstig en borsa de Mitsubishi ja es va donar ahir, quan va caure un 15% a la Borsa de Tòquio després d'anunciar una convocatòria de premsa en la qual es donaran explicacions sobre suposades irregularitats en emissions contaminants dels seus vehicles.
Cap al final de la sessió va arribar a caure per sobre del 17%, si bé en el conjunt de la sessió va perdre el 15,16%, el seu major caiguda en un dia des de juliol de 2004.
Aquesta caiguda es va precipitar a vint minuts del tancament, quan es va publicar el comunicat en el qual es convocava la roda de premsa del president de Mitsubishi Motors, Tetsuro Aikawa, per explicar "irregularitats en test d'emissions", fet que finalment ha estat confirmat.
El passat octubre, el Govern del Japó va afirmar que cap dels principals fabricants nacionals d'automòbils havia manipulat el programari de control d'emissions contaminants dels seus vehicles, després de dur a terme una enquesta entre les empreses del sector, en relació a l'escàndol de Volkswagen.
L'eix de rotació de la Terra està patint una oscil·lació a causa del canvi climàtic. Aquest fenomen provoca que el desglaç de les masses de gel de Groenlàndia provoqui un canvi a la distribució del pes el que va que es desplaci el centre sobre el qual gira el nostre planeta uns 12 metres cap a Gran Bretanya. Un equip de la NASA ho va fer públic a la revista Science Advances. Per ara això no suposa cap efecte negatiu a tenir en compta, però un cop més ens afirma com és de real l'impacte dels humans al planeta Terra.
Desplaçament de l'eix de rotació de la Terra en diferents períodes
"Un bon globus terraqüi simula al nostre planeta en tres dimensions girant de manera perfecta sobre un eix que uneix el Pol Nord i el Pol Sud però la realitat és una mica més complexa: l'eix de rotació de la Terra oscil·la constantment -encara que sigui en una mesura relativament petita.
Un dels factors que està provocant una oscil·lació d'aquest eix és el canvi climàtic i l'alteració que aquest fenomen global provoca en la massa de l'aigua i el gel que es troben a la superfície terrestre, segons les dades difoses per un equip d'experts de la NASA a través d'un article publicat el passat 8 d'abril a la revista Science Advances.
La fosa de les capes de gel, especialment a Groenlàndia, està provocant aquest canvi de distribució de pes, el que ha derivat en una modificació del curs del Pol Nord i el moviment de l'eix rotacional de la Terra en relació al seu escorça, conegut com moviment polar, segons aquest estudi.
Científics han mesurat amb precisió el moviment polar i el veritable pol des de 1899, i durant gairebé tot el segle XX hi va haver una migració lleu cap a Canadà. Però això ha canviat en aquest segle, ja que el moviment que es registra és cap a Anglaterra, segons explica Surendra Adhikari, principal autor de l'article i integrant del Jet Propulsion Lab de la NASA.
"El recent canvi de la direcció que hi havia al segle XX és apreciable", va dir Adhikari. Si bé els científics afirmen que el gir és inofensiu, això no treu que sigui significatiu. Jonathan Overpeck, professor de geociències a la Universitat d'Arizona, que no va participar de l'estudi, ha manifestat que "això subratlla com de real i profund és l'impacte que els humans estan tenint en el planeta".
Dades important per a sistemes com el GPS
Per tenir una idea de la precisió dels estudis científics s'ha de destacar que el major desplaçament observat fins ara de l'eix de la Terra ha estat d'uns 12 metres. Aquest canvi no suposa cap efectes negatius immediats sobre el medi ambient i les persones però si que pot ser important que sigui tingut en compte, per exemple, en el calibratge de sistemes de posicionament com el GPS.
Des de 2003, Groenlàndia ha perdut de mitjana més de 272,1 bilions de quilos de gel a l'any, i això afecta la forma en què la Terra es "trontolla", similar al que passa amb un patinador artístic quan aixeca una cama i realitza un gir, va dir Eirk Irvins, científic de la NASA i coautor de l'estudi.
A més d'això, la regió Oest de l'Antàrtica perd 275 bilions de quilos de gel, mentre que la regió Aquest guanya uns 74,8 bilions de quilos de gel anualment, el que també incideix en accentuar la inclinació observada, va dir Ivins. Tots es combinen per provocar l'empenta del moviment polar cap a l'Est, diu Adhikari. Jianli Chen, científic del Centre d'Investigació Espacial de la Universitat de Texas, inicialment va atribuir la modificació polar al canvi climàtic el 2013, i ara afirma que aquest nou estudi porta el seu treball un pas endavant. "No hi ha res de què preocupar-se", diu Chen, qui no va participar de la investigació de la NASA. "És només un altre efecte interessant del canvi climàtic", ha afegit.
En l'article publicat a Science Avenços, Surendra Adhikari i Erik Ivins, del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA a Pasadena, Califòrnia, van investigar com el moviment de l'aigua a tot el món contribueix a les oscil·lacions de rotació de la Terra. Estudis anteriors han identificat moltes connexions entre els processos en la superfície oa l'interior de la Terra i en les formes errants del nostre planeta. Per exemple, el mantell de la Terra encara es reajusta a la pèrdua de gel a Amèrica del Nord després de l'última edat de gel, i la massa reduïda per sota d'aquest continent tira de l'eix de gir cap a Canadà, a raó d'unes poques polzades cada any. No obstant això, alguns moviments encara no s'expliquen.
Un gir brusc cap a l'Est
Al voltant de l'any 2000, l'eix de rotació de la Terra va donar un gir brusc cap a l'est i ara està a la deriva gairebé dues vegades més ràpid que abans, a un ritme de gairebé 17 centímetres cada any. "Ja no s'està movent cap a la badia de Hudson, però en el seu lloc es mou cap a les Illes Britàniques," va dir Adhikari.
Els científics han suggerit que la pèrdua de massa de Groenlàndia i de l'Antàrtida de la capa de gel que es fon ràpidament podria estar causant el desplaçament cap a l'est de l'eix de rotació. Els científics del JPL van avaluar aquesta idea utilitzant observacions del Centre de Recuperació de Gravetat i d'Experiments Climàtics (GRACE) dels satèl·lits de la NASA, que proporcionen un registre mensual dels canvis en la massa al voltant de la Terra. Aquests canvis són causats en gran mesura pels moviments de l'aigua a través dels processos quotidians com ara l'acumulació de neu i l'esgotament de les aigües subterrànies. Es va calcular la quantitat de massa que va participar en el cicle de l'aigua a les zones terrestres de la Terra i els seus oceans en els anys 2003-2015, i el grau en què les pèrdues i guanys de massa van tirar i empènyer sobre l'eix de rotació.
Elements que es sumen
Els càlculs de Adhikari i Ivins van mostrar que els canvis a Groenlàndia sols no generen la gegantina quantitat d'energia necessària per extreure l'eix de gir. A l'hemisferi sud, la pèrdua de massa del gel a l'Antàrtida Occidental és la que està fent, i l'augment de la massa de gel a l'Antàrtida oriental està empenyent a l'eix de rotació de la Terra en la mateixa direcció que Groenlàndia està tirant des del nord, però l'efecte combinat encara no és suficient per explicar l'augment de velocitat i una nova direcció.
Els investigadors van trobar la resposta a Euràsia. "La major part de la resposta és un dèficit d'aigua a Euràsia: el subcontinent indi i la zona del Mar Caspi", va dir Adhikari. La troballa va ser una sorpresa. Aquesta regió ha perdut massa d'aigua causa de l'esgotament dels aqüífers i la sequera, però la pèrdua no és molt mes gran que el canvi de massa en les capes de gel.
Llavors, per què la pèrdua més petita té un efecte tan gran i fort? Els investigadors diuen que és degut a que l'eix de rotació és molt sensible als canvis que es produeixen al voltant dels 45 graus de latitud, tant al nord com al sud. "Això està ben explicat en la teoria de la rotació d'objectes", va explicar Adhikari. "És per això que els canvis en el subcontinent indi, per exemple, són tan importants."
Dades de la missió GRACE
En el procés de resoldre aquest misteri recent, els investigadors van arribar inesperadament amb una nova solució prometedora a un problema molt antic. Una oscil·lació en particular en la rotació de la Terra ha deixat perplexos als científics des que les observacions van començar el 1899. Cada sis a 14 anys, l'eix de gir trontolla al voltant de 0,5 a 1,5 metres a l'est o al oest de la direcció general de la deriva. "Tot i els enormes esforços teòrics i de modelització, cap mecanisme que s'havia proposat abans podia explicar aquesta oscil·lació enigmàtica", va dir Adhikari.
Mitjançant l'alineació d'un gràfic de l'oscil·lació d'est a oest durant el període en què van estar disponibles contra un gràfic dels canvis en l'emmagatzematge d'aigua continental al mateix període de les dades de GRACE, els científics del JPL han detectat una similitud sorprenent entre els dos. Els canvis en el gel polar semblava no tenir cap relació amb el balanceig. Solament els canvis en l'aigua sobre la terra pels anys secs a Euràsia, corresponen a les oscil·lacions cap a l'est, mentre que els anys humits corresponen al balanceig cap a l'Oest.
Quan els investigadors van analitzar les observacions sobre els canvis en la massa d'aigua de la terra a partir d'abril de 2002 a març de l'any 2015 en les equacions de la física clàssica que prediuen poles, van trobar que els resultats van concordar amb l'observat en el trontoll aquest-oest. "Això és molt més que una simple correlació", va dir el coautor Ivins. "Hem aïllat la causa."
El descobriment planteja la possibilitat que en el registre de 115 anys d'oscil·lacions aquest-oest en l'eix de rotació de la Terra pot, de fet, ser un molt bon registre dels canvis en l'emmagatzematge d'aigua del sòl. "Això ens podria dir alguna cosa sobre el clima del passat - si la intensitat de la sequera o humitat s'ha ampliat amb el temps, i en què ubicacions", va dir Adhikari.
"Els registres històrics de moviment polar són a nivell mundial integral en la seva sensibilitat i extraordinàriament precisos," va dir Ivins. "El nostre estudi mostra que aquest conjunt inicial de dades es pot utilitzar per aprofitar la informació vital sobre els canvis en l'emmagatzematge d'aigua continental i capes de gel a través del temps."
GRACE és una missió de la NASA conjunta amb el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) i el Centre d'Investigació Alemany de Geociències (GFZ), en col·laboració amb la Universitat de Texas a Austin."
