Un mar més càlid mata els coralls

Un dels efectes del canvi climàtic és l'augment progressiu de la temperatura, cosa que afavoreix que les aigües s'escalfin. Aquest ha estat el problema al que els coralls de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia s'han hagut d'enfrontar. Però les conseqüències han estat nefastes ja que s'ha produït un emblanquiment del 93% dels esculls i la meitat han mort. 

Emblanquiment massiu a la zona central de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia (Illa d'Heron)

La Vanguardia (25/04/2016)

Biòlegs, científics, submarinistes o turistes que han fet la immersió donen uns testimonis coincidents: “Els coralls semblaven fantasmes blancs blanquejats que sortien del fons del mar”, “a tot arreu eren de color blanc brillant”, “és com si hagués nevat a l’escull”... Les descripcions fantasmals d’a­questa mena queden confirmades en una completa recopilació dels experts que han avaluat l’impacte que està tenint el procés d’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall d’ Austràlia, si­tuada davant la costa oriental d’aquest continent. Un fenomen extrapolable a altres parts del planeta.

Els resultats de l’informe australià –que es va donar a conèixer dimecres passat– assenyalen que el 93% dels esculls coral·lins estan afectats per aquest procés d’emblanquiment o descoloració. Danys de diversa índole –petits, mitjans o greus– se succeeixen de nord a sud, al llarg dels 2.300 quilòmetres de longitud de l’ escull paral·lel a la costa australiana oriental.

“Mai no hem vist res amb aquest nivell d’emblanquiment abans. És com si la zona nord de la Gran Barrera de Corall hagués patit deu ciclons alhora”, diu Terry Hughes, coordinador del Grup de Treball Nacional Emblanquiment del Corall d’ Austràlia, que ha estudiat i documentat aquest fenomen.

Un total de 911 esculls individuals han estat sobrevolats, tant en helicòpter com en aeroplà, en una investigació que ha permès delimitar l’extensió i la severitat de l’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall. I de tots ells, només un 7% va quedar fora ín­tegrament del procés de descoloració.

A més, dels 316 esculls restants, entre el 60% i el 100% estan afectats greument, gairebé tots a la meitat nord de l’escull. Concretament, l’emblanquiment és extrem en una franja d’uns 1.000 quilòmetres compresa entre Port Douglas i l’ estret de Torres, que separa Austràlia de Papua Nova Guinea.

L’emblanquiment massiu dels coralls es produeix per l’augment de les temperatures de l’aigua, atribuït fonamentalment al canvi climàtic, agreujat aquest any a més pel Niño, un fenomen cíclic consistent en un escalfament de les aigües del Pacífic equatorial, amb impactes arreu del planeta. Aquests coralls ofereixen una de les proves més clares de l’escalfament del planeta. Les temperatures de l’aigua del mar aquest estiu austral en la zona han estat 2,5 graus per sobre del que és normal, segons les autoritats del parc marí de la Gran Barrera de Corall.

I com es produeix la pèrdua de color? Quan les aigües s’escalfen massa, el corall expulsa les algues que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té), amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. És el senyal que ha mort, per bé que si l’aigua es refreda, sobreviu i pot recuperar el color. El problema afecta totes les espècies de corall, in­cloent-hi els coralls vells o de creixement lent, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se.

A Austràlia, concretament al nord de Port Douglas, la mortalitat dels coralls arriba a mitjanes properes al 50%. I en alguns esculls concrets probablement supera el 90%, segons ha explicat Andrew Baird, expert del Centre d’ Estudis dels Esculls de Corall.

“Actualment, estem registrant l’emblanquiment més prolongat que s’ha observat mai”, assenyala Mark Eakin, coordinador de l’observatori dels esculls de l’ Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA. El que complica la recuperació és que l’em­blanquiment s’ha repetit diversos anys seguits, la qual cosa impedeix que es regeneri.

“L’emblanquiment pot portar a la mort dels coralls si l’estrès ambiental dura massa temps. I això és el que ha passat a la zona de l’illa de Lizard durant algunes setmanes a causa de les altes temperatures de l’aigua, així com per l’estrès”, assenyala a aquest diari Anne Hoggett, directora de l’estació d’investigació de l’illa Lizard, (en l’extrem nord-oriental d’ Austràlia). “La temperatura va arribar al pic màxim fa tres setmanes, però els coralls continuen morint. Haurem d’esperar encara uns quants mesos per ­saber-ne l’índex de mortalitat, però creiem que hi haurà una pèrdua d’almenys el 50% dels coralls d’aigües poc profundes”, afegeix Hoggett en conversió mitjançant correu electrònic.

Els esculls de corall atresoren una gran valor ecològic. Són l’hàbitat i la zona de cria que manté nombroses espècies marines, les quals obtenen aquí aliment i refugi. “Alguns peixos petits i invertebrats, com els crancs, ne­cessiten els coralls vius com a llar. En circumstàncies normals, aquests animals es mourien cap a coralls propers; però ara virtualment tots els coralls es veuen afectats, per la qual cosa no els queden gaires opcions per buscar refugi”, diu Hoggett. “Hem vist menys peixos petits i també crancs morts a la base de coralls blancs. La mort del corall té un efecte en cascada en els ecosistemes”, conclou.

Contràriament, al sud d’ Austràlia el grau d’emblanquiment no és tan elevat. Els esculls situats més al sud han escapat dels greus estralls de l’emblan­quiment gràcies al fet que les temperatures de l’aigua es van acostar als valors normals dels últims mesos. “En tots els ­casos, la localització de l’em­blanquiment més gran coincideix amb els llocs on les aigües més càlides s’han mantinguts durant períodes més llargs”, explica el professor Hughes.

Illa de Lady Elliot, davant de Queensland

Un valuós tresor ecològic amenaçat

Els esculls de corall són un valuós tresor del qual depenen centenars de milions de persones, que obtenen en ells aliments i protecció costanera enfront de les tempestes i l'erosió. Són un hàbitat valuós, i també zones de pesca, d'esbarjo i d'activitats turístiques.

Els corals mantenen una estreta relació simbiòtica amb un gènere d'algues microscòpiques anomenades zooxantel·les, que els proporcionen aliment i color. Quan l'aigua es refreda o s'escalfa massa, el corall s'estressa, i el seu sistema reproductor es col·lapsa. No pot processar l'oxigen de les algues i les expulsa. És així com es blanqueja, fins a morir en un mes; encara que si l'aigua es refreda abans i el sol segueix brillant, sobreviu i recupera el color.

Al problema de l'escalfament se suma la pressió pesquera que pateixen aquestes zones, així com la contaminació pels abocaments costaners. Sense aquestes algues, els coralls perden una significativa font d'aliment i són més vulnerables. Amb la mort del corall, els esculls s'erosionen, es perden hàbitats marins i les franges costaneres que abans estaven protegides queden exposades a la destructiva força de les onades i els temporals marins.