El augment de temperatures, per efecte del canvi climàtic, és més accentuat en els mesos d'estiu.
La tercera edició d'aquest informe, que té el seu origen en el document elaborat el 2005, ha estat impulsada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS, òrgan assessor de la Generalitat), l'Oficina del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans; amb la col·laboració d'Obra Social 'la Caixa'. El TICCC ha estat presentat oficialment el dilluns 30 de gener en un acte presidit pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.
Els autors del nou informe s'han esforçat per resumir i concretar no només els efectes negatius del canvi climàtic sinó també les alternatives i propostes per fer front a Catalunya a aquest problema d'abast global. Aquest és un breu decàleg dels apartats més destacats aquest ampli informe:
El canvi climàtic afecta la salut per mecanismes molt diversos, des de l'increment de les onades de calor i els episodis de contaminació atmosfèrica, fins a l'exposició al fum dels incendis forestals i la major presència de vectors de malalties. El TICCC recorda que un dels efectes del canvi climàtic en la salut són les onades de calor, "que provoquen augments del nombre de defuncions i hospitalitzacions de més del 20%, majoritàriament en les persones d'edat avançada i en les que pateixen patologies cròniques prèvies ". El canvi climàtic també afavoreix la presència d'insectes transmissors de malalties. En el cas de Catalunya, es considera probable un augment del risc potencial de malalties com el dengue, la malària o el chikungunya.
Més nits d'estiu tropicals
La temperatura mitjana augmenta a Catalunya a un ritme de + 0,23º C cada deu anys. A l'estiu, l'increment de temperatura és superior, arribant com a mitjana a + 0,33º C. Pot semblar un canvi menor però el 2050 tindrem, com a mitjana, una temperatura 1,5º C per sobre de la que teníem a finals del segle XX. En els propers anys s'espera amb especial preocupació un augment de les onades de calor i, sobretot en les grans ciutats, un major nombre de nits d'estiu amb temperatures tropicals (20ºC o més).
El canvi climàtic no ha alterat fins ara de forma significativa la mitjana anual d'aigua de pluja a Catalunya però, "cap a mitjans segle XXI, en canvi, el descens de la precipitació seria més marcat, amb mitjanes [...] pròximes a -10% a la primavera, estiu i tardor ".
Sequeres més freqüents i llargues
"Hi ha indicis que la sequera podria estar augmentant en freqüència i en durada. L'augment de la temperatura estimula l'evapotranspiració; la capa de neu disminueix i el desglaç avança. Aquests factors, juntament amb la reforestació de les capçaleres de moltes conques, causen una disminució dels cabals dels rius ". A les conques litorals, la disponibilitat de recursos hídrics pot reduir en un 22% en el 2051.
En els últims anys, s'observa una tendència a la baixa en els incendis forestals a Catalunya a causa molt probablement a millores en la gestió, vigilància i extinció. "Els escenaris de futur [sobre canvi climàtic i els seus efectes] apunten cap a un augment del nombre d'incendis si no s'introdueixen noves millores en el maneig del foc".
El canvi climàtic provoca l'augment del nivell del mar i un increment de temporals que provoquen l'erosió i pèrdua de sorra en moltes zones del litoral de Catalunya. Les projeccions obliguen a prendre mesures d'adaptació amb què fer front a aquest procés en bona part imparable.
Més meduses i algues tòxiques
En els últims anys, "s'observa un desplaçament cap al nord d'algunes espècies habituals al litoral català", mentre que augmenta la presència d'espècies marines procedents d'aigües situades més al sud. Els hiverns suaus, la poca pluviositat i els estius càlids afavoreixen l'aparició de grans grups de meduses, a més algunes algues tòxiques es poden veure afavorides per aigües més càlides i més estratificades.
El futur de les pistes d'esquí
Les estacions d'esquí estan aquests dies eufòriques per les gran quantitat de neu acumulada però, a mitjà i llarg termini, el canvi climàtic obliga a pensar en que la mitjana de nevades a les nostres muntanyes serà cada vegada més escàs i el període de temperatures hivernals es reduirà. "Per potenciar la desestacionalització de l'oferta hivernal, es proposa la transició d'estació d'esquí a estació de muntanya, amb una àmplia oferta d'activitats que no requereixen de la neu".
En els últims anys, l'emissió a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle s'ha reduït lleugerament a Catalunya però aquesta evolució positiva "es deu principalment a la dinàmica del cicle econòmic (crisi econòmica) i no tant a una política de reducció".
Catalunya ha intentat durant els últims anys analitzar l'impacte del canvi climàtic (com ho demostra el Tercer Informe que ara es presenta) i posar en pràctica polítiques de mitigació i adaptació a aquest processos d'efectes globals.
Malgrat aquest tipus d'esforços, els efectes reals d'aquestes accions són encara força limitats. Com a exemple d'aquesta realitat, el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic destaca en aquest sentit l'escassa capacitat legislativa que té actualment Catalunya per fer avançar les energies renovables i disminuir el pes dels hidrocarburs en sectors com el transport.
El treball realitzat durant els dos últims anys pels 140 experts que han participat en la redacció del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya demostra un nivell científic comparable al dels països més avançats en aquesta matèria.
L'exigència recau ara en els gestors i polítics que haurien de transformar aquest coneixement en accions concretes per fer front al canvi climàtic i els seus efectes, ha destacat Javier Martín-Vide, catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador científic d'aquest informe.
Video explicatiu sobre que és el canvi climàtic
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada