Els incendis forestals, el desglaçament, la pujada de nivell del mar, la desertització... Tot això són efectes directes del canvi climàtic que s'està desenvolupant actualment.
Una altra conseqüència és l'augment de la temperatura del planeta. Tal i com diu l'ONG Greenpeace, es preveu que fins al 2100 les temperatures augmentin entre 6º i 8º, cosa que provocarà un increment de les condicions d'aridesa així com, més fenòmens extrems de precipitació.
Tot això ens afecta fins al punt de no poder viure en determinats llocs del planeta, ja que és díficil suportar temperatures tan insofribles com les que ens plantegen alguns científics. Les persones hauran de decidir entre aguantar la calor extrema o marxar de la seva llar en busca d'un territori amb millor clima.
Imatge del desert del Sàhara. Masuoka Peterhansel.
El coronavirus ha canviat el món i el nostre estil de vida de formes que eren difícils d’imaginar fa només uns mesos, forçant a velocitat de vertigen la nostra ment a provar d’imaginar el futur, a pensar com adaptar-se o fins i tot com modular la nova realitat. Potser aquest repte serveixi per ajudar en un altre terreny de canvis encara més radicals davant dels quals la ciència fa ja molt més temps que adverteix i demana acció: el canvi climàtic. I la urgència s’ha ratificat en un estudi aparegut aquest dilluns a ‘Proceedings’, la publicació oficial de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, en el qual s’alerta que en els pròxims 50 anys, pel creixement de la població i l’escalfament global, més de mil milions de persones deixaran de viure en el «nínxol climàtic» en què la humanitat ha prosperat 6.000 anys.
L’estudi ha sigut realitzat per un grup internacional multidisciplinari de cinc experts, incloent científics del clima, ecologistes i antropòlegs, d’Europa, la Xina i els Estats Units, que han quedat impactats per les seves pròpies conclusions i per la vulnerabilitat humana que aquestes demostren. Perquè en les perspectives més optimistes de les seves anàlisis es produirà un canvi en el qual 1.200 milions de persones es veuran forçades en 50 anys a desplaçar-se o a suportar si no ho fan temperatures insofribles. Però en el pitjor escenari possible, seria un terç de la població mundial la que, en meres cinc dècades, estaria vivint en zones tan calentes com les de temperatures més altes avui al desert del Sàhara.
El «nínxol» durant mil·lennis
L’estudi, pioner en l’anàlisi de les condicions climàtiques òptimes per a la humanitat en els últims sis mil·lennis, ha establert dues franges climàtiques on s’ha produït aquest «nínxol»: una que es mou en una mitjana d’entre 11 i 15 graus Celsius, i una altra, una mica menys poblada, amb temperatures mitjanes d’entre 20 i 25 graus. Combinant aquestes dades amb previsions d’escalfament i creixement de la població, arriba l’alerta.
Si no s’adopten mesures per frenar l’escalfament o es produeixen enormes migracions, es calcula que per al 2070 la temperatura experimentada pels humans s’elevarà uns 7.5 graus. Això són 2,3 vegades més que l’augment general previst de la temperatura i és una discrepància que s’atribueix al fet que la terra s’escalfarà molt més ràpid que els oceans, però també amplificada perquè els creixements de població més grans es projecten en les àrees ja més calentes d’Àsia i l’Àfrica.
Pressió migratòria
Els escenaris permeten anticipar enormes reptes als sistemes de producció d’aliments i també pressions migratòries. I els autors de l’estudi recorden que, tot i que «la migració pot tenir efectes beneficiosos en les societats, a gran escala inevitablement causen tensió, fins i tot ara, quan la relativament modesta quantitat de 250 milions de persones viuen fora dels seus països de naixement».
És una realitat a la qual també ha apuntat John Schellnhuber, un assessor d’Angela Merkel en canvi climàtic que no ha participat en l’estudi però en declaracions a ‘The Washington Post’ ha dit que aquest recolza la idea que «la migració a gran escala (gestionada i facilitada) ha de ser part de l’estratègia d’adaptació global» al clima i els seus canvis.
També el professor de geografia humana a la Universitat d’Exeter Neil Adger ha parlat amb el ‘Post’ sobre altres impactes dels canvis als quals assenyala l’estudi (en el qual tampoc ha participat) i ha assegurat que «serem testimonis de moviments imperceptibles durant dècades que representaran un moviment profund en la geografia econòmica del món humà».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada