Fracassa el pla dels sacs antitemporal del litoral

La prova pilot del Ministeri de Medi Ambient que consistia a enterrar espigons de material geotèxtil a les platges ha fracassat estrepitosament amb l'arribada del primer temporal de llevant. Els espigons han desaparegut i els que s'han trobat han quedat malmesos.La funció primordial d'aquests espigons era aguantar l 'impacte el fort onatge, suavitzar la dinàmica del litoral i evitar la pèrdua de 114.000 m³ de sorra  . Aquest error ha suposat una pèrdua d'1,1 milions d'euros.

Estat en que han quedat les platges de Malgrat de Mar

La Vanguardia (05-11-15)

Redacció. "D'aplicar la terminologia pugilística al Pla Litoral 2015 que el Ministeri de Medi Ambient (Magrama) va impulsar per a la recuperar les platges afectades pels temporals, la conclusió seria un KO tècnic en el primer assalt. El primer temporal de llevant que ha sacsejat el litoral català ha deixat en evidència una obra que va finalitzar fa tres mesos, a mitjans de juliol, al delta de la Tordera. Han desaparegut els espigons de geotèxtil que havien de contenir l'onatge i evitar la pèrdua dels 114.000 m³ de sorra recanvis per un vaixell draga succionats de la bocana del port d'Arenys (Maresme). Tot això amb un pressupost de 1.150.000 euros.

La prova pilot a nivell europeu que consistia a enterrar espigons de material geotèxtil a les platges confrontants al delta de la Tordera, a la zona dels càmpings de Malgrat de Mar, ha fracassat. Onades de fins a cinc metres d'altura que durant dos dies han assotat la costa, han succionat tota la sorra i han engolit els enormes tubs farcits de sorra, de manera que es mantenen en risc les instal·lacions turístiques que han sobreviscut gràcies a les seves pròpies mesures de contenció, barreres rocoses que impedeixen que el mar descalçament dels fonaments dels edificis. Els espigons tous, contràriament al que es preveia, no han reduït l'impacte de l'onatge i suavitzat la dinàmica del litoral.

Des de la Plataforma en Defensa del Litoral, que agrupa el teixit social de la comarca, opten pel costat positiu del fracàs. "Hem d'utilitzar l'error per prosseguir amb la investigació que serveixi per consolidar definitivament les platges" reconeix Mauricio Pulido, un pescador que integra la comissió tècnica de l'entitat. "Que hi hagi fracassat l'assaig no vol dir que s'abandoni la línia d'investigació" adverteixen.

Una de les tesis que estudien els tècnics de la plataforma en Defensa del Litoral centra el problema en l'orientació dels espigons. "Si es demostra que al litoral hi ha espigons que contenen el transvasament de sorra i altres que ho erosionen", deu ser que cal incidir en la col·locació de l'escullera artificial, que "no té per què estar sempre situada en perpendicular a la platja" , addueixen, sinó configurar una barrera real que redueixi al màxim l'impacte de l'onatge. "Podem ajudar, no som enemics", és la mà estesa a la col·laboració que eleva el territori "unit per l'experiència" cap al ministeri.

Per la seva banda, en el Magrama justifiquen que no poden fer cap valoració fins a obtenir les conclusions definitives sobre l'afecció del temporal sobre els espigons geotèxtils, però matisen que no es tractava d '"una obra que forma part d'estratègies per lluitar contra l'erosió , sinó que és una obra d'emergència "

.

La utopia del protocol de Kioto

El protocol de Kyoto va ser un acord internacional que van signar la majoria dels països amb l'objectiu de reduïr les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Dons bé, l'any 2014 es va batre el rècord de concentració a l'atmosfera d'un dels gasos més contaminants; el CO2. A l'hemisferi nord, la concentració de CO2 va superar les 400ppm (parts per milió). En la primavera d'aquest any 2015, s'ha tornat a creuar la significant barrera de 400ppm. Estudis alerten que es provable que el promig de l'any 2016 superi les 400ppm. El segon gas d'efecte hivernacle és el metà (CH4), i va assolir un nivell de 1.833ppm i el òxid nitrós (N2O) de 327'1ppm.
Les emissions de CO2 a l'atmosfera generen un risc ja que provoquen el conegut efecte hivernacle. Aquest fet ocasionarà un dràstic canvi climàtic en el nostre planeta.

Representació de les emsisions de CO2

www.Informador.com (09/11/2015)

La quantitat de gasos d'efecte hivernacle present en l'atmosfera va assolir un nou màxim en 2014, de manera que continua l'augment incessant que alimenta el canvi climàtic, ha advertit avui l'últim informe de l'Organització Mundial de la Meteorologia (OMM).

El 2014, la concentració atmosfèrica de CO2 -principal gas d'efecte hivernacle de llarga durada- va arribar 397.7 parts per milió (ppm).

En aquest mateix any, a l'hemisferi nord, les concentracions de CO2 van sobrepassar el valor simbòlic de 400 ppm a la primavera, època en què el CO2 és més abundant.

A la primavera de 2015, la concentració atmosfèrica mitjana mundial de CO2 va creuar també la barrera de 400 ppm.

L'estudi també posa de relleu la interacció entre els nivells creixents de diòxid de carboni i de vapor d'aigua, atès que l'augment de les temperatures en superfície causada pel CO2 provoca al seu torn un augment dels nivells globals de vapor d'aigua, la qual cosa incrementa encara més l'efecte hivernacle.

Aquest estudi sobre els gasos d'efecte hivernacle informa de les concentracions atmosfèriques -i no de les emissions- d'aquests gasos.

S'entén per emissió la quantitat de gas que va a l'atmosfera i per concentració la quantitat que queda a l'atmosfera després de les complexes interaccions que tenen lloc entre l'atmosfera, la biosfera, la criosfera i els oceans.

Aproximadament, un quart de les emissions totals de CO2 són absorbides per l'oceà i un altre quart per la biosfera, reduint d'aquesta manera la quantitat d'aquest gas a l'atmosfera.

El nivell d 'aproximadament 278 ppm de CO2 concentrat en l'atmosfera en l'era preindustrial representava un equilibri entre l'atmosfera, els oceans i la biosfera.

Emissions de CO2

Les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils, han alterat l'equilibri natural i en 2014 la concentració mitjana mundial de CO2 va arribar al 143% de la mitjana en l'era preindustrial, sent de 397,7 ppm.L'estudi alerta que "el més probable és que la mitjana mundial anual superi les 400 ppm en 2016".

El metà (CH4) és el segon gas d'efecte hivernacle de llarga durada més important.

El metà atmosfèric va assolir un nou màxim en 2014, d'aproximadament 1.833 parts per mil milions (ppmm), de manera que ara equival al 254% del seu nivell preindustrial.

Pel que fa a l'òxid nitrós (N2O), la seva concentració atmosfèrica en 2014 va ser d'unes 327,1 ppmm, el que equival al 121% dels nivells preindustrials.

El seu efecte en el clima al llarg d'un període de 100 anys és 298 vegades superior al de les mateixes emissions de diòxid de carboni.

Aquest gas també contribueix significativament a la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric, que ens protegeix dels raigs ultraviolats nocius del Sol.

L'informe recorda que el CO2 "és una amenaça invisible però molt real", que porta amb si unes temperatures mundials més altes, un major nombre de fenòmens meteorològics extrems (onades de calor, sequera, etc) la fusió del gel, l'augment del nivell de la mar i l' increment de l'acidesa dels oceans.

Així mateix, el text alerta que les emissions actuals tindran un efecte que perdurarà per segles.

"El diòxid de carboni roman en l'atmosfera durant centenars d'anys i en l'oceà encara molt més. Les emissions passades, presents i futures tindran un efecte acumulatiu tant en l'escalfament de la Terra com a l'acidificació dels oceans", conclou el text.

Rovinada del riu Sió, a Agramunt

El riu Sió es va desbordar a la madrugada del dimarts, aquest riu es trobava sec la majoria del any, i aquest desbordament tan repentí va fer que el veins no estiguesin preparats, en un dels llocs on va afectar més aquesta tragedia va ser al geriàtric, on van morir cuatre ancianes, ja que en aquell lloc les persones eren molt més vulnerables, d'aquell pis només van sobreviure els que estben lligats al llit.
A part de en el geriatric també es van produir molts danys materials ja que es trobaven a una zona amb molta exposició.
Molts dels veïns es queixen de que no van ser avisats, encara que diuen que es van prendre mesures i que els bombers van avisar, per aixó es pot creure que aquesta tragedia a pogut tenir una dolenta gestió, encara que ningú es pogués imaginar que aques riu desbordes algun dia.



TV3 (03/11/2015)

Les intenses i abundants pluges d'ahir durant la segona meitat del dia han provocat fortes riuades, anomenades també rovinades -o rubinades-, a l'altiplà central.
Les pluges superiors als 100 l/m² a la capçalera de la conca del Sió caiguts durant la tarda i vespre d'ahir han provocat una gran crescuda i desbordaments aigües avall, com la d'Agramunt i Preixens. Un dels observatoris més propers a la capçalera del riu Sió que ha recollit més pluja és Pujalt, amb 146 l/m². Dins la conca del Sió, aigües amunt d'Agramunt, destaca el registre de Guissona amb 71 l/m².


La conca del riu Sió es caracteritza per ser una plana inclinada, que en 30 quilòmetres baixa dels 600 metres al naixement fins als 325 a Agramunt. El fet de ser un terreny despullat de vegetació, sec i format per guixos, llims i argiles fa que, davant d'aiguats intensos, l'aigua no pugui ser absorbida pel sòl, s'acumuli sobre el terreny i comenci l'escorrentia.
La rovinada és una riuada en un curs d'aigua que està habitualment sec o gairebé sec i que només creix en dies de pluja. Les rovinades són aigües denses, carregades de terra i de brossa de les lleres. També són aigües lentes, és a dir, que des que descarrega la pluja a la capçalera fins que arriba a les poblacions poden passar hores. En el cas de la conca del Sió, les pluges intenses van caure entre les 17 i les 22 hores i la rovinada va passar a partir de les 23.30 hores. 

Les pitjors pluges de Gran Canària en 27 anys deixen 34 milions d'euros en d'anys.

El pitjor temporal que ha afectada a l'arxipelag canari en vint-i-set anys aquests dies,sobretot la banda orientals, ha deixat municipis destrossats i en conseqüència grans pèrdues econòmiques per la regió. Les despeses fruit d’aquest risc directe ronden els 34 milions d’euros entre infraestructures i bens particulars. Les fortes tempestes han afectat al paisatge natural de les illes així como les seves platges les quals suposen un dels recursos principals d’aquestes gracies al turisme estranger i nacional, afortunadament no hi ha víctimes mortals degut a la eficàcia de la gestió dels diversos problemes que es van presentar.Tot i així els envasaments  que suposen un recurs es van omplir aquests dies.

Vista de la playa de La Garita, en el municipio de Telde (Gran Canaria)

La Vanguardia (29-10/2015)

Las Palmas de Gran Canaria, 29 oct (EFE).- Les pluges més abundants dels últims 27 anys en Gran Canària han deixat destrosses per valor de 34 milions d'euros, una terra empatada i erosionada i 1,5 milions de metres cúbics d'aigua en les preses de la illa, ha informat avui el Cabildo de Gran Canària.

El president del Cabildo, Antonio Morales (NC), i els seus consellers d'Obres Públiques i Medi ambient, Ángel Víctor Torres (PSOE) i Juan Manuel Brito (Podemos), han detallat avui que els danys del temporal que va afectar a Gran Canària en les últimes setmanes aconsegueixen els 35 milions d'euros, encara que aquesta xifra podria augmentar perquè encara hi ha ajuntaments que no els ha comptabilitzat.

A més de destacar que s'ha desactivat aquest migdia el Pla d'Emergències Insular, Morales ha explicat que les pluges van provocar destrosses per valor de 21 milions d'euros en el municipi de Telde, de vuit milions en el de Las Palmas de Gran Canaria i, encara que encara no estan tots els estudis acabats, altres cinc milions en la resta de la illa.

El president del Cabildo ha defensat que la Corporació insular ha fet un bon treball per solucionar els efectes d'un fenomen meteorològic "extraordinari" i ha assegurat que ha estat de "els més greus dels últims 60 anys".

Mapa de perillositat  del temporal

Després d'agrair al treball de totes persones que han intervingut en l'operatiu, Antonio Morales ha ressaltat la coordinació de les institucions i mitjans, ha rebutjat que el Cabildo hagués generat alarmisme i ha demanat dissenyar polítiques comunes d'actuació immediata amb altres administracions.

El president de la corporació insular ha alertat de la virulència del fenomen de "El Niño", que està provocant desviacions que podrien afectar als vents alisis, alguna cosa que, de confirmar-se, podrien variar el clima de les illes i fer retrocedir les platges en les properes dècades.

Per la seva banda, Ángel Víctor Torres ha subratllat que les despeses més importants en vies s'han registrat en la carretera de Temisas, que poden superar el milió d'euros, i que a l'àrea metropolitana de la capital superen els 1,6 milions d'euros.

Les destrosses en enllumenat aconsegueixen els gairebé 200.000 euros, la caiguda de murs per les carreteres del centre de la illa arriben als 700.000 euros i encara no s'ha quantificat el cost de l'arranjament de les malles de la carretera GC-200 (Agaete-El Llogaret), afectades per aquest efecte meteorològic.

Després de ressaltar la implicació d'un miler de persones en l'operatiu de resposta a les pluges, Juan Manuel Brito, ha assegurat que el Cabildo ha tingut "capacitat de resposta", encara que ha reconegut que "els plans d'emergències han d'adequar-se a la nova realitat", ja que aquests fenòmens estaran cada vegada més present a les illes.

Brito ha dit que el Consell Insular d'Aigües ha mesurat en l'estació de Narea el cinquè major registre en els últims 61 anys, el de Llom Cementiri el tercer de 41 anys i el del Capón, també en Telde, el segon en 41 anys.

"Gran Canària està molt erosionada i això és un problema mediambiental perquè qualsevol precipitació facilita que pugui córrer l'aigua, per la qual cosa caldrà aplicar polítiques de reforestació. La terra està xopada i, si plou en les properes dates, podria haver-hi més caigudes de murs i corriments", ha apuntat.

Per aquest motiu, Brito ha demanat precaució a la població que estigui pensant a practicar senderisme pel centre de la illa i, també, a la qual es desplaci per aquestes carreteres.

Brito ha subratllat que l'única cosa positiva de les pluges són els 1,5 milions de metres cúbics recollits en els embassaments de les illes, mig milió sol en la presa de Soria.

Així mateix, ha apuntat que l'Agència Estatal de Meteorologia ha alertat d'un avís groc per les 00.00 hores del proper dissabte que podrien deixar pluges febles, per la qual cosa ha aconsellat "cautela, serenitat i precaució".

 

Els perills de "Patricia", l'huracà extremadament perillós

L'huracà Patricia, previst com l'huracà més perillós mai enregistrat en les nostres bases de dades, ha causat grans malmesos en tota la zona de Mèxic, on ha tocat terra el temut huracà. 

El seu risc directe derivat per la perillositat, la exposició i la vulnerabilitat, ha causat milionaris desperfectes. La perillositat, donada per les nombroses repeticions d'aquest fenomen meteorològic, agreuja, si mes no, el risc; al mateix temps ho fa l'exposició, ja que Mèxic disposa d'un gran nombre de persones exposades al fenomen, ni més ni menys que 100.000.000 persones. Però el factor a destacar que més agreuja el risc directe és la vulnerabilitat. Mèxic no està preparada infraestructuralment per a suportar ni les ratxes de vents de fins a 120km/h ni els continuats aiguats. Les infraestructures com cases, instal·lacions esportives, pisos, centres religiosos,... no ho suporten. Això provoca un gran augment en el risc de l'huracà.

Degut a que els risc augmenta exponencialment gràcies a la vulnerabilitat i l'exposició, s'han dut a terme una sèrie de mesures preventives per a disminuir tant la vulnerabilitat com l'exposició com: xerrades multitudinàries sobre el comportament i l'acció en casos extrems, desallotjament de grans urbs cap a edificis com col·legis o instal·lacions esportives i religioses, preparades per a els efecte de l'huracà, racionament de menjar per tal de sobreviure dies aïllats sense poder sortir d'un indret, entrega de telèfons mòbils via satèl·lit,...

Imatge satèl·lit de l'huracà Patricia

La Vanguardia (24/10/2015)

Mèxic DC. (Agències) L'huracà 'Patricia', que s'havia anunciat com el més fort mai registrat en el Pacífic, s'ha degradat ràpidament a depressió tropical després de tocar terra a Mèxic, on ha causat danys menors per les intenses precipitacions i les ràfegues de vent. L'huracà Patricia s'ha convertit en una depressió tropical a uns 155 quilòmetres de la ciutat de Zacatecas mentre prossegueix el seu desplaçament pel centre-nord de Mèxic, va informar avui el Servei Meteorològic Nacional (SMN).

Imatge forts vents i plujes provocats per l'huracà Patricia

El centre d'huracans dels Estats Units (CNH) ha anunciat que 'Patricia', que fa amb prou feines 24 hores ostentava la màxima categoria d'una escala de cinc, s'ha convertit finalment en una depressió tropical. Segons l'últim avís del CNH, difós per la seva pàgina web, l'ull del cicló està situat 55 quilòmetres al nord-est de l'estat de Zacatecas, just al centre de Mèxic, i registra vents sostinguts de 80 quilòmetres per hora. 'Patricia' ha desembarcat en les costes mexicanes al voltant de les 18.00 (hora local) al nord-oest de la localitat de Manzanillo, en l'estat de Jalisco, amb pluges torrencials i fortes ratxes de vent que auguraven greus danys, no baixar la guàrdia.
No obstant això, el primer balanç de les autoritats de Jalisco revela un saldo positiu del pas de 'Patricia' per la regió mexicana. Fins ara solament s'han produït alguns despreniments de terra i danys menors en infraestructures. Més de 8.000 persones han estat traslladades a un centenar d'albergs públics i les autoritats han ofert als turistes en Port Vallarta trasllats gratuïts -en avions de les forces de seguretat o de les aerolínies comercials- a altres punts de Mèxic.

Despreniments causat per "Patricia"

Malgrat això, els estats als quals s'aproxima 'Patricia' (Michoacán, Oaxaca i Nayarit) segueixen en alerta. Les autoritats regionals mantindran el desplegament de Protecció Civil i les evacuacions fins que passi la tempesta.

El president mexicà, Enrique Peña Nieto, ha demanat als mexicans que "es mantinguin atents" encara que el risc s'hagi reduït significativament per la degradació de 'Patricia'. "Encara no podem baixar la guàrdia", ha recalcat. Peña Nieto ha creat un gabinet de contingència i ha demanat a la població que, si no és estrictament necessari, no surti de les seves cases. "Protegeixin-se i segueixin les indicacions de Protecció Civil", ha dit en el seu compte oficial en Twitter.

Els nivells de gasos d'efecte hivernacle són els més alts en 800.000 anys

El físic Àngel Gómez, de la Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), ha dit a la agència Efe que els nivells de gasos d’efecte hivernacle, dels quals els principals són diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O); són els més alts dels últims 800.000 anys. El físic assenyala que l’efecte hivernacle sempre ha existit però ha incrementat des de la revolució industrial, el que ha provocat un augment de temperatura sobre la superfície de la Terra, però és molt lent degut a que l’aigua profunda dels oceans trigui molt a escalfar-se.

Les emissions de gasos de l'efecte hivernacle, a l'alça

La Vanguardia (17/10/15)

L'estudi dels nivells dels gasos d'efecte hivernacle, que va començar a Hawai en els anys cinquanta del segle passat, també es fan a Tenerife des de 1984 i en el passat són coneguts per estudiar les bombolles d'aire atrapades en el gel de les plaques de l'Antàrtida i Groenlàndia, deia Ángel Gomez.

Mesuren contínuament la GEH a l'Observatori Atmosfèric de Izaña (24 hores al dia tots els dies de l'any), i encara que l'òxid nitrós i l'Hexafluorur de sofre (SF6) es mesuren des del 2007, metà i diòxid de carboni són analitzats des de 1984. Ángel Gómez ha explicat que si bé el monòxid de carboni (CO) no és un gas d'efecte hivernacle influeix en la química de metà, és a dir, de tal manera que si hi ha més que el primer no hi és una mica més que el segon.

El monòxid de carboni i el metà són gasos de vida relativament curta en l’atmosfera, ja que el primer li pertany fa pocs mesos i el segon uns nou anys, mentre que el diòxid de carboni es manté durant centenars d'anys, l'òxid nitrós uns 120 anys i l’hexaflorur de sofre fa uns 3.200 anys.

La diferència entre els dos tipus de gasos és important, ja que entre els primers es pot arribar a un equilibri entre l'emissió i la destrucció, en aquest cas la concentració del gas romandria constant en l'atmosfera, mentre que el segon la concentració del gas en l'atmosfera segueix creixent, sempre que hi hagi emissions. Això explica per què les concentracions mesurades a l'Observatori Atmosfèric de Izaña sempre creixen per a diòxid de carboni, òxid nitrós i hexafluorur de sofre, mentre que la concentració de metà ha tingut èpoques de no creixement, i fins i tot disminueix el monòxid de carboni.

Ángel Gómez ha indicat que l’impacte de les emissions en diversos gasos es quantifica mitjançant el Potencial de canvi de la Temperatura Global (GTP) que es basa en el canvi de la Temperatura Superficial Global Mitja (GMST) provocat per dites emissions per diferents horitzons temporals utilitzant com referència el que provoca el diòxid de carboni. El Potencial de canvi de la Temperatura Global a un horitzó de deu anys per a les emissions de metà actuals és gairebé igual a la causada per les emissions de diòxid de carboni, però és poc més de la meitat per un horitzó de vint anys i insignificant per a un horitzó de cent anys, ja que el metà emès en cent anys abans haurà sigut casi completament destruït.

Les cremes solars són una amenaça per als esculls de coral.

S'ha fet un nou estudi publicat a la revista 'Archives of Environmental Contamination and Toxicology'  que conclou que una substància química que hi ha a les cremes posa en perill la supervivència dels esculls de coral. Contenen una substància que arriba a través dels bussejadors que porten protecció solar sobre la pell i els abocaments d'aigües residuals. La crema solar que és un recurs i  ens protegeix, per les corals és un risc, un impacte induït per nosaltres . 

   Prop de 70 bussos de CRF intenten plantar almenys 1.000 coralls per ajudar a millorar sis esculls dels Cayos de Florida.

La Vanguardia, 20/10/2015

Un nou estudi publicat a la revista 'Archives of Environmental Contamination and Toxicology' conclou que una substància química present a les cremes de protecció solar posa en perill la supervivència dels esculls de coral.

L'oxibenzona (també coneguda pel nom BP-3 o benzofenona-3), present en més de 3.500 productes de protecció solar a tot el món, planteja un perill ecològic per als corals i amenaça la seva supervivència, determina l'informe.

Aquesta substància arriba als esculls de coral a través dels bussejadors que porten protecció solar a la pell i els abocaments d'aigües residuals procedents de les desembocadures municipals i els sistemes sèptics costaners.

L'estudi demostra que l'exposició de les plàntules de coral (cries de coral) a l'oxibenzona provoca greus deformacions morfològiques, danya el seu ADN i actua com a pertorbador endocrí, de manera que el coral s'encapsula en el seu propi esquelet i provoca la seva mort.

"S'ha de reconsiderar seriosament l'ús de productes que contenen oxibenzona a les illes i en zones en què la conservació dels esculls de coral constitueix un tema fonamental", ha indicat el doctor Craig Downs, autor principal de l'estudi i membre del Haereticus Environmental Laboratory de Virgínia (EUA).

"Hem perdut almenys el 80% dels esculls de coral de la regió delCarib. Qualsevol petit esforç dirigit a reduir la contaminació per oxibenzona podria significar la supervivència de l'escull de coral durant un estiu molt càlid o la recuperació d'una zona degradada", ha afegit l'investigador.

L'estudi ha aparegut a 'Archives of Environmental Contamination and Toxicology' després que l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels EUA advertís que la contaminació redueix la resistència del coral al procés de decoloració i a la seva capacitat per recuperar-se'n.

Cada any s'aboquen en zones amb esculls de coral entre 6.000 i 14.000 tones de loció solar, gran part de la qual conté entre un 1% i un 10% d'oxibenzona.

Els autors estimen que això situa com a mínim al 10% dels esculls de coral mundials en alt risc d'exposició, a jutjar per la distribució dels esculls en zones turístiques costaneres.

Els esculls de coral, amenaçats pels productes higiènics humans.