Més de 10.000 edificis emblemàtics de tot el món apaguen la llum el dissabte 19

La campanya en defensa del clima, L'Hora del Planeta, es consolida com una de les principals mobilitzacions ambientals és per això que les façanes de més de 10.000 edificis emblemàtics de tot el món quedaran a les fosques la nit del dissabte 19 de març de 20:30 a 21:30 hores per donar suport al moviment, una iniciativa de conscienciació i participació ciutadana en la lluita contra el canvi climàtic.

Portada de la iniciativa 

La Vanguardia (16/03/2016)

L'Hora del Planeta és iniciada el 2007 a Sidney (Austràlia) per l'organització WWF, com un gest simbòlic de la lluita contra el canvi climàtic. Després de nou anys consecutius aquesta proposta s'ha consolidat com una de les accions de mobilització ambiental amb més participació a tot el món.

La iniciativa ciutadana L'Hora del Planeta és "una expressió multitudinària del sentir de milions de persones que estan demanant la implicació compromesa de tots enfront del canvi climàtic, la major amenaça ambiental a què ens enfrontem", segons expliquen els organitzadors.

Creix el nombre de participants

L'Hora del Planeta compta enguany amb la participació de més de 300 pobles i ciutats d'Espanya, a més de 120 grans empreses i 230 institucions i entitats de tot l'Estat, segons les dades provisionals (del 16 de març).

Les dades recollides per WWF indiquen que fins al moment, Catalunya és la comunitat autònoma amb més ciutats apuntades a aquesta iniciativa mundial, seguida per Andalusia i Comunitat Valenciana.

Entre els monuments que ja han confirmat la seva participació en l'apagada de llums de dissabte 19 es troben l'Alhambra i el Generalife de Granada, el Palau Reial de Madrid, la Catedral de Palma de Mallorca, la Basílica de Sant Isidor de Lleó, el Palau Reial de la Granja de Sant Ildefons a Segòvia i la Sagrada Família a Barcelona.

"L'Hora del Planeta és una oportunitat perquè els pobles i ciutats demostren el seu compromís i es posin en marxa pel clima. Com diu el lema de la campanya de WWF aquest any, el moment d'actuar és ara, després de la històrica Cimera de París de desembre de 2015 ", destaquen els organitzadors de la mobilització.

També els municipis petits són importants

WWF vol destacar enguany la participació de municipis molt petits que se sumen per primera vegada a la iniciativa apagant gairebé del tot, com és el cas de molts de la província de Lleida. D'altra banda, fins i tot València, que està celebrant el seu dia gran, va participar de manera simbòlica aquest any. Pràcticament totes les capitals de província han confirmat la seva participació.

A més del suport ciutadà i municipal, unes 350 empreses i institucions participen en aquesta edició de l'Hora del Planeta. Mig centenar d'ONG i partits polítics com EQUO, PSOE, PP, Podemos, ICV, Convergència Democràtica de Catalunya o UPN s'han compromès a difondre la campanya i fomentar mesures d'estalvi i eficiència energètica.

La Torre Eiffel es va sumar a l'Hora del Planeta del 2015 i també ho fa aquest any

Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF Espanya, va declarar: 'Encara estem experimentant i als efectes del canvi climàtic, també estem assistint a un nou impuls a l'acció climàtica que transcendeix fronteres i generacions. Des dels nostres llars, treballs i municipis estem exigint de forma conjunta l'acció climàtica per salvar el planeta '.

"L'Hora del Planeta és una campanya de mobilització mundial que vol cridar l'atenció sobre un problema que ens afecta a tots i proposa mesures a tots els sectors perquè s'implementin durant tot l'any i evitem així les pitjors conseqüències humanes, ambientals i econòmiques del canvi climàtic ", ha explicat Juan Carlos del Olmo.

Espanya ha d'invertir 10.000 milions a l'any per complir el pacte de París, segons Deloitte.
Tots els cotxes hauran de ser elèctrics el 2050 i el 90% de l'electricitat renovable. El Pacte de París és una conferència del conveni marc sobre el canvi climàtic, que es va fer a París el 30/11/2015 per tal de la integració de l'Aigua en el Pla d'Acció sobre el Canvi Climàtic, especialment per iniciar o reforçar les accions d'adaptació a les conques dels rius, llacs i aqüífers i en els grans aiguamolls així com a les zones costaneres. Y per reduir així el risc del canvi climàtic.



El País 10/03/2016

Cinc pàgines ocupa el compromís de la Unió Europea contra el canvi climàtic, que ha de complir després de tancar-al desembre de 2015 l'Acord de París contra l'escalfament. En aquest document, que la UE (que actua amb una veu única en les negociacions) va traslladar a l'ONU fa un any, es fixava un objectiu genèrica: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 80% i un 95% el 2050 respecte als nivells de 1990. Però en aquest compromís no figura la ruta a seguir ni el cost que tindrà arribar a aquest objectiu de reducció d'emissions.

La consultora Monitor Deloitte ha fixat el camí que Espanya ha de seguir per complir amb els compromisos contra el canvi climàtic. I el seu cost: es necessiten entre 330.000 i 385.000 milions d'euros d'inversió d'aquí al 2050, fet que suposa uns 10.000 milions a l'any. Així es reflecteix en l'informe Un model energètic sostenible per a Espanya, presentat per la consultora aquest dijous i dirigit per l'expert Alberto Amores.

Per realitzar la seva anàlisi, Amores ha partit d'un repartiment idèntic dels esforços entre tots els membres de la UE. És a dir, tots haurien d'haver reduït les seves emissions entre un 80% i un 95% el 2050. Fins ara, aquest tipus de compromisos dins de la Unió eren diferents: la UE té un objectiu global i cada un dels 27 té una meta concreta per complir amb l'objectiu global.

Sector elèctric

Per complir amb aquesta reducció d'entre el 80% i el 95%, Espanya haurà d'invertir en el sector de la generació elèctrica entre 185.000 i 251.000 milions d'euros en els pròxims 34 anys. Aquí s'hauria de concentrar el major esforç ja que s'hauria d'aconseguir que la producció d'energia elèctrica renovable passés el 38% actual (incloent la hidràulica) al 90% en 2050. La ruta que marca aquest informe també estableix que tots els cotxes han de ser elèctrics en aquest moment.

Beneficis

Si es compleix amb la meta d'implantació de l'eòlica i solar, Deloitte estima que es produiria una rebaixa del 42% en el preu de l'electricitat per a tots els consumidors per l'increment de la demanda. A més, la dependència energètica d'Espanya de l'exterior cauria dràsticament el 2050: cauria fins als 27 milions de barrils de petroli anuals, enfront dels 416 milions de 2013. En ambdós casos, té especial importància l'expansió dels cotxes elèctrics.

Automòbil elèctric

El desenvolupament dels cotxes elèctrics a Espanya, igual que a la resta del món, és residual. "Cal fer una penetració brutal del cotxe elèctric", sosté Alberto Amores. La "gran barrera" ara seria la falta de punts de recàrrega, afegeix, cosa que ha de canviar. L'informe estableix que en 2050 "tots els vehicles haurien de ser elèctrics". En 2030 haurien de representar ja entre el 7% i el 10%, el que suposa vendre 750.000 vehicles elèctrics l'any.

A més, també s'estableix que entre el 40% i el 60% del transport pesat "s'hauria de fer per ferrocarril elèctric en 2050". Ara, el 95% es fa per carretera.

Nuclears i carbó

L'estudi entra en dos dels assumptes més polèmics del sector energètic: el carbó i la nuclear. Encara s'estableix que en 2050 el 90% de la generació d'electricitat ha de venir de fonts renovables, l'estudi estableix un escenari intermedi, amb metes a 2030. L'informe rebutja un "tancament prematur" de les centrals tèrmiques convencionals -de carbó i cicles combinats- que requeriria noves centrals de gas natural des de 2020. a més, també s'apunta al fet que les centrals nuclears haurien d'anar més enllà dels 40 anys de vida útil i arribar fins als 60 sota l'argument que no emeten gasos d' efecte hivernacle. No obstant això, la majoria de partits -no així el PP- s'han compromès a no allargar la vida útil d'aquestes instal·lacions a Espanya.

Medi Ambient injectarà sorra a les Dunes de Maspalomas des de la riba

És evident que hem de considerar els nostres meravellosos recursos naturals com un ben econòmic a partir del turisme que aquests atrauen. Però el que també pot resultar per la majoria evident és que aquest turisme no pot suposar un impacte per aquest, ja que el benefici econòmic no hauria d'estar per sobre del bé ecològic. Un bon exemple d'aquest impacte que ha tingut de ser contrarestat per les pertinents autoritats són les Dunes de Maspalomas que s'han vist prop el seu fi a causa d'una falta de mesures de prevenció fruit d'una gestió ambiental nefasta. Tot i així sembla que no tot és negre per a les Dunes, ja que un pla de xoc col·lectiu de les autoritats canàries pot revertir gradualment anys d'impactes.

La Provincia(05-03-2016)

 La reserva natural de les Dunes de Maspalomas sofreix una greu "deterioració", gairebé en estat "terminal", que pot tenir els dies contats "si no es prenen les decisions oportunes". Per això el Cabildo, que gestiona l'espai protegit, va impulsar ahir en una reunió amb hotelers, veïns i ecologistes un pla de "xoc" per pal·liar els efectes negatius de l'activitat humana sobre la icona més internacional de Gran Canària. El sistema dunar perd per la punta de Maspalomas 40.000 metres cúbics de sorra a l'any. L'entitat insular estudia atorgar-li una segona vida als sediments que desapareixen en el mar a través de Demarcació de Costas. La idea és reinyectar sorra de la riba de la platja en el naixent de les dunes.

 Fa dos anys que la junta rectora de les Dunes de Maspalomas, encarregada de vetllar per la conservació de l'espai, no posava sobre la taula un full de ruta per tractar d'evitar que l'espai arribi a una situació "irreversible". I això que tots els agents socials que la componen: representants del Govern de Canàries, l'Estat, Ajuntament de Sant Bartolomé de Tirajana, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Cabildo, ecologistes, veïns i hotelers coincideixen en la urgència d'elaborar un pla per perllongar el cicle de vida de la gran joia turística de la Illa.

Vista aèrea de les Dunes i de la riba des d'on s'injectarà la sorra

El conseller de Medi ambient del Cabildo, Juan Manuel Brito, qui va denunciar ahir la "deixadesa institucional" que ha sofert aquest enclavament almenys des de 2002 quan diverses tesis doctorals ja van advertir de l'avançat estat de deterioració que presenta el paratge, pretén liderar un procés de regeneració que implica més d'una desena d'actuacions. Des de tasques de neteja, vigilància a la zona en col·laboració amb la Policia Local de Maspalomas, millora de la senyalització de l'espai fins a l'eradicació d'espècies invasores que habiten en la Tolla.

No es tracta de "signar un simple manifest", sinó que cada administració assumeixi un compromís concret associat a una determinada partida pressupostària, ja que el Cabildo no pot assumir el cost total del pla d'emergència.

De moment una de les accions que estudia el govern insular és reposar la sorra que anualment perden les dunes mitjançant una "experiència pilot" que reincorpora els sediments que es dissolen en la riba a la zona de formació de les dunes.

Riba de les Dunes de Maspalomas amb turistes

La junta va acordar celebrar un "cim social" el proper 16 de setembre que culmini amb l'elaboració d'una memòria que especifiqui l'estratègia que cada institució va a desenvolupar en els propers tres anys per mantenir amb vida la reserva natural. El titular de Medi ambient del Cabildo espera que la bateria de mesures que ahir es va gestar en el si de l'òrgan consultiu comencin el seu recorregut a la fi d'aquest any.

Nou episodi sísmic a Indonèsia

Un terratrèmol de 7'9 graus en l'escala de Richter ha sacsejat la costa est de l'illa de Sumatra, a l'Indonèsia. L'epicentre s'ha produït a uns 10 km de profunditat i a uns 800 km aproximadament al sudoest de Padang. Aquest fort terratrèmol ha generat un elevat risc de tsunami i per tant les illes properes estan en màxima alerta. Per al moment no s'han produït víctimes. Aquesta zona està constantment en risc sísmic degut a que es troba en un límit entre la placa Indoaustraliana i la placa Eurasiàtica,



La Vanguardia (02-03-2016)

Un potent terratrèmol de 7'9 graus ha sacsejat aquest dimecres la costa est de l'illa d'Indonèsia de Sumatra, segons informa el Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Segons The Pacific Tsunami Warning Center la magnitud del terratrèmol ha estat de 8'2 graus i l'agència meteorològica d'Indonèsia primer va informar que la magnitud del sisme era de 8'3 graus i en informacions posteriors ha reduiït la potència a 7'8.

Com a conseqüència del sisme Indonèsia i Austràlia han llançat un avís de tsunami, però poc després les autoritats l'han retirat.

L'epicentre del terratrèmol s'ha produït a 10 quilòmetres de profunditat i a 808 quilòmetres al sud-oest de Padang, segons l'USGS.

De moment es desconeix si el terratrèmol a Indonèsia s'ha produït víctimes, però com més més gran és el terratrèmol més possibilitats hi ha que provoqui greus danys.

Ele presindent indonesi, Joko Widodo, era al nord de Sumatra en el moment del terratrèmol.

El terratrèmol i el posterior tsunami el 2004

Indonèsia va patir el 26 de Desembre de 2004 el impacte d'un gran tsunami deprés d'un terratrèmol de 9'1 graus de magnitud. En aquell succés, la catàstrofe més mortífera del segle, van morir més de 230.000 persones -només a la regió d'Aceh 126.741 persones- i més d'un milió i mig de persones van perdre casa seva.

La regió del moviment tel·lúric, pròxima a l'illa de Nias, és la mateixa en què van morir al voltant de 1.300 persones el 28 de Març de 2005 per un sisme de magnitud 8'7 graus.

Indonèsia s'assenta sobre el "Anell de Foc del Pacífic", una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada a l'any per uns 7.000 tremolors, la majoria moderats.