Una de cada tres platges de Guipúscoa corre el risc de desaparèixer pel canvi climàtic

El passat dijous 23 de novembre, es va fer una alerta des del departament de medi ambient de Guipúscoa, on  segons un estudi, si l'escalfament global segueix augmentant, el nivell del mar al 2015 pot arribar a pujar fins a poc menys de 50 cm. Això provocaria un risc induït, ja que augmentarien les inundacions i perdríem el recurs turístic que comporten diverses platges del planeta les quals quedarien inundades. Cal remarcar que el risc seria induït degut a que som els humans els principals causants de l'escalfament global, per tant això no hagués passat si no fos per la nostra acció. És per això que es plantegen diverses mesures preventives dins l'estratègia Klima 2015, per tal de reduir l'impacte que estem fent sobre el medi ambient i per tant, intentar evitar aquestes conseqüències.

Platja de la Concha, Guipúzcoa

ABC 23/11/17

Un terç de les platges de Guipúscoa corre el risc de desaparèixer si no es prenen mesures preventives contra el canvi climàtic, una quimera que també elevaria de manera notable tant les temperatures com el risc d'inundacions. Així ho ha advertit el diputat foral de Medi Ambient, José Ignacio Asensio, que aquest dijous ha presentat un programa amb respostes a les decisions adoptades en la passada Cimera del Clima de París.

Es tracta de l'estratègia «Klima 2050», que proposa «un model de desenvolupament respectuós amb el clima» basat en el transport sostenible, l'eficiència energètica i les energies renovables. Sectors que, tal com ha advertit el dirigent guipuscoà, produeixen més del 60% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la zona.

D'altra banda, Asensio ha recordat que els dipòsits de matèria orgànica en els abocadors, responsables del 80% de les emissions per residus, deixaran de ser el tancament del cicle de gestió d'escombraries gràcies a la posada en marxa de la incineradora de Zubieta. A això se sumaran mesures com el desenvolupament d'un pla específic per a la zona de costa, l'enriquiment dels ecosistemes autòctons o el foment de «ecoindústries».


Fins a cinc graus més

Segons ha informat el titular foral de Medi Ambient, l'impacte del canvi climàtic a Guipúscoa provocaria un augment de les temperatures d'entre 1,5 i 5 graus, mentre que el nivell de la mar augmentaria entre 29 i 49 centímetres. Al seu torn, els episodis de pluges extremes s'alternarien amb períodes de sequera.

En el cas que es complissin les previsions més pessimistes, una de cada tres platges deixaria d'existir, i s'elevaria de forma notable el risc d'inundacions pel nou patró de precipitacions. «Reaccionar quan el desastre s'ha produït no és suficient», ha advertit Asensio.

El perill davant d'una altra erupció del volcà Agung a Bali obliga a evacuar 100.000 persones

El passat dissabte 25 de novembre es va produir un nou risc en forma d'erupció volcánica a Balí, Indonèsia. Aquest fenòmen no és gens atípic degut a que esta situat dins l'anell de foc del Pacífic, el qual està compost per límits entre plaques, concretament a Indonèsia entre les plaques euroasiàtica i indoaustraliana, zona de gran activitat volcànica i sísmica. Aquest fenòmen va ocasionar una gran expulsió de gasos, piroclàsts i colades de lava. Com a mesura preventiva es va posar en marxa el pla d'evacuació pertinent, no obstant això els danys causats a l'atmosfera i biosfera són irreversibles. També ha afectat al recurs del turisme degut a que la gran fumerola ha causat talls en el sistema aeri comercial i turístic.

 Cendres i piroclast  provocats per l'erupció

El País 27/11/2017

L'erupció d'aquest dilluns del volcà de la muntanya Agung, a l'illa Indonèsia de Bali -la primera des 1963-, ha portat a les autoritats del país a elevar l'alerta al màxim ia ordenar l'evacuació d'unes 100.000 persones, l'equivalent al nombre de residents en un radi de 10 quilòmetres des del volcà. Aquest diumenge, les autoritats van tancar l'aeroport internacional de Lombok, el que ha afectat almenys a 445 vols i a uns 59.000 passatgers. Bali és una de les illes més turístiques d'Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, segons dades oficials.

El Centre de mitigació de Perills vulcanològics i Geològics (PVMBG), dependent del Ministeri d'Energia i Recursos Minerals, ha indicat aquest dilluns que "l'erupció i els tremolors han ocorregut de forma contínua". L'organisme ha afegit que "la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel vessant. Hi ha possibilitats d'una erupció més gran". La columna de cendres que expulsa el volcà puja a més de 3.000 metres d'altura, segons l'agència estatal indonèsia de notícies, Antara.

"Davant la possibilitat d'un risc imminent de desastre, s'ha elevat el nivell d'alerta a la muntanya Agung", ha informat el centre de mitigació de perills vulcanològics, que ha demanat als residents que evacuen la zona, segons l'agència britànica de notícies Reuters. De moment han deixat casa 40.000 persones, tot i que encara queden moltes per fer-ho.

"Demanem a la gent a la zona de perill que evacuï immediatament perquè hi ha el potencial d'una erupció més gran", ha dit Sutopo, portaveu de l'Agència de Mitigació de Desastres d'Indonèsia (BNPB). "No tots els residents han evacuat. Hi ha alguns (que no ho han fet) a causa que els seus animals no han estat evacuats. Hi ha alguns que pensen que estan fora de perill", ha subratllat, afegint que les autoritats intenten persuadir-los perquè ho facin i avançant que podrien haver de recórrer a la força. 

 Dimarts el volcà va expulsar un núvol de vapor negre de 700 metres a la primera erupció de tipus no magmàtic des de les erupcions de 1963 i 1964. En aquest període, les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 morts.

 Bali és la principal destinació turística d'Indonèsia amb una afluència mensual d'uns 200.000 turistes estrangers, segons dades oficials. L'arxipèlag indonesi s'assenta dins de l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors a l'any, la majoria d'escassa magnitud.

Quants milers de productes químics es fabriquen sense passar proves de seguretat?

Tal com ens recorda l'informe de la Comissió Lancet sobre Contaminació i Salut cada any moren moltes persones a causa de la contaminació atmosférica i d'aigues. La causa d'aquesta contaminació és que les susbtàncies químiques no han estat mai examinades i han causat malalties, mort i degradació del medi ambient.

Només els països més avançats garanteixen els controls de seguretat en nous productes químics (Stringer / Reuters)

LA VANGUARDIA 20/10/2017
La contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl provoca cada any 9 milions de morts prematures en el conjunt del planeta, segons recorda l'informe de la Comissió Lancet sobre Contaminació i Salut publicat en un monogràfic la revista mèdica The Lancet publicat aquest mes d'octubre . Veure més informació i dades referides a Espanya a La Vanguardia, Big Vang.

Al costat dels problemes derivats de la contaminació de l'aire, un dels apartats destacats en aquest nou informe de la Comissió Lancet és l'existència i persistència dels productes químics sintetitzats en les últimes dècades. Els autors d'aquest estudi recorden que des de mitjan segle XX fins als nostres dies, els éssers humans hem creat en laboratoris (sintetitzat) "més de 140.000 noves substàncies químiques i plaguicides".
D'aquest total, hi ha unes 5.000 substàncies que es segueixen produint a escala industrial, amb una dispersió en l'entorn i una exposició humana gairebé universal.

Malgrat això, indica la Comissió, "menys de la meitat d'aquests productes químics amb un volum de producció elevat han estat objecte d'algun examen de la seva seguretat o toxicitat, i tan sols en l'última dècada ha passat a ser obligatòria l'avaluació rigorosa prèvia a la comercialització de noves substàncies químiques en tan sols uns pocs països de renda alta ".

La conseqüència d'això és que les substàncies químiques i els plaguicides els efectes sobre la salut humana i l'entorn no han estat mai examinats han causat repetits episodis de malaltia, mort i degradació del medi ambient, indiquen textualment els autors d'aquest informe científic.
A més de problemes ambientals i sanitaris coneguts com la contaminació per plom, asbest DDT, PCB) i clorofluorocarburs, la Comissió Lancet adverteix que en les últimes dues o tres dècades s'han introduït en els mercats mundials substàncies químiques de síntesi que, "com els seus predecessors , han estat objecte d'una escassa avaluació prèvia a la comercialització; i amenacen amb repetir aquests fets ".
Exposició clara del problema:
El resum executiu d'aquest informe, publicat en versió en castellà, és enormement eloqüent:"Entre ells es troben substàncies tòxiques per al desenvolupament neurològic, alteradors endocrins, herbicides químics, nous insecticides, residus farmacèutics i nanomaterials. Les dades probatoris existents respecte a la capacitat d'aquests contaminants químics emergents de causar un dany a la salut humana i en l'entorn, s'estan fent cada vegada més evidents "."Aquests productes químics emergents són motiu de gran preocupació, i aquesta preocupació augmenta amb el desplaçament cada vegada més gran de la producció de substàncies químiques als països d'ingressos baixos i mitjans en els quals la protecció de la salut pública i del medi ambient és amb freqüència escassa ".

La contaminació atmosfèrica augmenta el risc de càncer

Segons els estudis de l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, de l'Intitut de Salut Global de Barcelona i de la Societat Americana contra el càncer, els alts nivells de contaminació dels darrers anys arreu del món, els quals ja causen un impacte a l'atmosfera, també generen un risc induït ja que augmenten el risc de càncer.

Contaminació generada per els gasos dels cotxes

La Vanguardia 30/10/2017

L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC, en anglès) va incloure el 2013 a la contaminació atmosfèrica a la llista de compostos cancerígens (llista 1A), en concret, en relació al càncer del pulmó. Però hi ha indicis que la mala qualitat de l'aire també augmenta el risc altres tipus de càncer. Un nou estudi epidemiològic a gran escala de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària "la Caixa"), i la Societat Americana contra el Càncer vincula alguns contaminants de l'aire amb la mortalitat per càncer de ronyó, bufeta i colorectal.

Núvol de contaminació

La investigació, publicada a la revista Environmental Health Perspectives, va fer un seguiment durant 22 anys (de 1982 a 2004) a més de 600.000 persones adultes d'Estats Units que formen part de l'Estudi II de Prevenció contra el Càncer. L'equip científic va relacionar la mortalitat per 29 tipus de càncer amb l'exposició residencial a tres contaminants ambientals: PM2.5, diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3).

D'entre tota la població estudiada, es van registrar més de 43.000 morts per càncer no pulmonar. Les partícules PM2,5 es van associar amb la mortalitat per càncer de ronyó i bufeta, amb un augment del 14% i del 13%, respectivament, per cada increment d'exposició de 4.4 mg / m3. D'altra banda, l'exposició a NO2 es va associar amb la mortalitat per càncer colorectal, amb un augment del 6% per cada increment de 6.5 ppb. No es van observar associacions significatives amb altres càncers, segons el resum de conclusions facilitat per ISGlobal. 

Un tema a estudiar a fons 

Michelle Turner, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, explica que "tot i que nombrosos estudis relacionen la contaminació de l'aire amb el càncer de pulmó, encara hi ha poca evidència científica amb altres tipus de càncer". 

"Aquest estudi suggereix que la contaminació de l'aire no s'associa amb la majoria de càncers, però l'associació amb morts per càncer de ronyó, bufeta i colorectal mereix més investigació", afegeix la investigadora Michelle Turner. JEC

Nou rècord de concentració de CO2 a l'atmosfera

Aquest dilluns l' Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha publicat el seu butlletí anual on es veu un clar augment d'impacte a l'atmosfera a causa de la gran emissió de CO2 el que provoca un augment de les temperatures que poden arribar a ser un risc per als éssers on es pot veure la relació positiva que hi ha entre l'augment de l'emissió de CO2 i l'augment de temperatura en el nostre planeta.

                                                  Un home a casa seva junt a una planta de carbó a Shangai (China)

El País 30/10/17

La concentració en l'atmosfera de diòxid de carboni (CO2), el principal gas d'efecte hivernacle, ha tornat a assolir nivells rècord. Aquesta concentració no ha parat d'augmentar des de principis dels anys seixanta, quan arrenquen els registres de seguiment directe d'aquest gas d'efecte hivernacle, responsable de l'escalfament global segons el consens científic.

L' Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha publicat aquest dilluns el seu butlletí anual, en què adverteix d'un "augment perillós de la temperatura global". L'any passat, segons aquesta agència depenent de l'ONU, la concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a les 403,3 parts per milió (ppm), superant de nou la barrera dels 400, que es va superar per primera vegada el 2015, l'any en el que es va signar l'Acord de París. Aquest pacte internacional, precisament, busca reduir els gasos d'efecte hivernacle que emet l'home per evitar un catastròfic augment de les temperatures.

L'OMM amplia el focus encara més i sosté que la concentració actual de diòxid de carboni a l'atmosfera representa el 145% dels nivells preindustrials (abans de 1750). L'observatori de Mauna Loa, a Hawaii, és l'estació de seguiment directe de la concentració de CO2 més antiga i funciona ininterrompudament des dels anys seixanta. Les concentracions de diòxid de carboni anteriors a aquesta data es calculen a través d'estimacions, com el CO2 retingut en el gel, explica Emilio Cuevas-Agulló, director del Centre d'Investigació Atmosfèrica d'Izaña, dependent d'AEMET i un dels que empra la OMM per als seus butlletins. L'OMM ha anat més enllà aquest dilluns i ha alertat que "l'última vegada que la Terra va conèixer una quantitat de CO2 comparable va ser fa entre tres i cinc milions d'anys: la temperatura era entre 2 i 3 graus més alta i el nivell del mar era 10 o 20 metres més gran que l'actual ".

Emissions Estancades

En el seu informe, l'OMM ressalta que les emissions de CO2 de l'activitat humana es van estancar durant 2016. Cita com a font els informes del Global Carbon Project, que dirigeix ​​el científic espanyol Pep Canadell. Aquest projecte ha detectat un estancament d'aquestes emissions des de fa tres anys.

No obstant això, aquest estancament no ha suposat que deixi d'augmentar la concentració de CO2 a l'atmosfera. Això es deu, explica Cuevas-Agulló, al fet que no hi ha una relació totalment lineal i directa entre emissions i concentració, ja que hi ha "molts processos en l'atmosfera" que hi influeixen.

Per exemple, l'OMM apunta en el seu butlletí el fet que en la concentració detectada al 2016 ha influït, a més de les emissions de l'activitat humana, el fenomen meteorològic de El Niño.

Malgrat que no es pot establir aquesta relació lineal i anual, quan s'aixeca el focus i s'observen les dades de les últimes dècades si es descobreix una tendència clara: hi ha un augment de les emissions de CO2 que expulsa l'home en cremar combustibles fòssils que es relaciona amb la major concentració d'aquest gas a l'atmosfera i que porta a l'increment de la temperatura mitjana del planeta.

"El constant augment en les concentracions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera durant el període d'observació, a partir de 1970 i fins a l'actualitat, és consistent amb l'observat augment de les temperatures globals en el mateix període", assenyala l'OMM .