Brussel·les pressiona Espanya perquè resolgui els problemes de contaminació

Dins la Unió Europea, els nivells de contaminació atmosfèrica creixen any rere any, això suposa un gran risc per a les persones, un risc induït per nosaltres mateixos. En una reunió de la Comissió Europea es va observar que la qualitat de l'aire a Espanya en comptes de millorar empitjorava, la qual cosa li va fer suposar els límits en relació a les emissions de diòxid de nitrogen i també en relació a les partícules PM10.



Madrid, en un matí amb els nivells de contaminació elevats.

 

El Periódico 29/01/2018

 

Cada any més de 400.000 persones moren de forma prematura a la Unió Europea a causa de problemes vinculats a la contaminació de l'aire i milions més pateixen problemes respiratoris i cardiovasculars. Malgrat les contínues advertències, en 23 dels 28 Estats membres segueixen superant els límits de qualitat de l'aire i més d'una dotzena de països s'enfronten a procediments d'infracció pels seus reiterats incompliments. Per intentar reconduir la situació Brussel·les ha convocat aquest dimarts a nou països i entre els mals alumnes cridats a l'ordre figura Espanya.A tenor de l'ultimàtum llançat fa uns dies pel comissari de medi ambient, Karmenu Vella, a la Comissió Europea se li ha acabat la paciència. O aquests nou mals estudiants -República txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Romania, Eslovàquia, Espanya i el Regne Unit- prenen mesures per complir amb la legislació mediambiental de la Unió Europea o hi haurà "conseqüències legals" perquè aquesta és l'última oportunitat que tenen de demostrar que estan disposats a prendre mesures."Aquesta és l'última etapa d'un període molt llarg en què els hem ofert ajuda i assessorament i els hem advertit", avisava fa uns dies el comissari maltès. A Brussel·les segueixen disposats a donar una última empenta però si aquesta vegada no obtenen resultats el següent pas serà una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE.
Reunió ministerial a Brussel·lesEls representants dels nou països convocats estan citats a primera hora de dimarts a una reunió ministerial que tindrà lloc a l'edifici Charlemagne, una de les seu de la Comissió Europea. En nom d'Espanya, segons ha explicat la ministra d'agricultura i medi ambient, Isabel García Tejerina, assistirà la secretària d'Estat de Medi Ambient, María García.
"La qualitat de l'aire a Espanya millora, no empitjora .... Els problemes són problemes molt focals, molt localitzats en zones que afecten un percentatge de població molt important, fonamentalment en les grans ciutats ", al·legava aquest dilluns des de Brussel·les García Tejerina. El Govern admet que hi ha "aspectes a millorar" però també recalca que Espanya està en millor situació que abans i que són els ajuntaments els principals responsables.

"El Govern ha aprovat recentment un segon pla (...) per ajudar els ajuntaments que són en gran mesura responsables de la qualitat de l'aire", assegura.

20.000 milions, cost de la inaccióSegons les xifres de la Comissió Europea, la mala qualitat de l'aire els costa cada any als països de la Unió Europea més de 20.000 milions d'euros a causa de l'augment dels costos mèdics i al descens de la productivitat laboral. Un problema "greu" que cal abordar "amb urgència" i que ha desencadenat una llarga llista de procediments d'infracció. La legislació actual sobre la qualitat de l'aire estableix límits als contaminants als quals poden exposar-se als ciutadans però el gruix dels Estats membres segueixen incomplint i en 23 dels 28 països de la UE es depassen els límits del que afecta més de 130 ciutats. Aquest és el cas d'Espanya de suposar els límits en relació a les emissions de diòxid de nitrogen i també en relació a les partícules PM10.

Els embassaments guanyen 183 hm3 mes i arriben al 41,5% de la seva capacitat després de les poques plujes d'aquesta setmana.

Aquest dimarts  l'EuropaPress ha publicat un article que, segons dades recollides pel Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, parla sobre la petita millora del nivell d'aigua en els embassaments de l'estat degut a les últimes precipitacions a la Península Ibérica. Els fenòmens han provocat un augment del recurs d'aigua a les urbanitzacions espanyoles, el que significa un gran benefici per a la societat i una disminució del risc d'una futura sequera. 

Disminució de l'embassament de Darnius Boadella (Girona) al desembre del 2017

El País 23/01/18

Les reserves hidràuliques han acumulat aquesta setmana 189 hectòmetres cúbics, el que representa el 0.3 per cent del total, segons dades del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que assenyalen que en l'actualitat els embassaments alberguen un total de 23.254 hectòmetres cúbics, és a dir, el 41,5 per cent de la seva capacitat total.

Reserva hidràulica a Espanya, gener del 2018

 MADRID, 23 (EUROPA PRESS)

Les precipitacions han sigut escasses en tot el territori nacional i la màxima s'ha registrat a San Sebastián, amb 39,6 litres per metre quadrat.

Per àmbits, la reserva es troba al 94,5 per cent en el Cantàbric occidental; al 53,5 per cent en el Miño-Sil; al 66,1 per cent a Galicia-costa; al 95,2 per cent, les conques internes del País Vasco; al 35,6 per cent, el Duero; al 38,6 per cent, el Tajo i al 44 per cent, el Guadiana.

A més, Tinto, Odiel i Piedras està al 72,9 per cent; el Guadalete- Barbate, al 39,9 per cent; el Guadalquivir, al 36,6 per cent; la conca Mediterrània Andalusa, al 31 per cent; el Segura, al 14,9 per cent, el Júcar, al 25,5 per cent; l'Ebre, al 59,7 per cent i les conques internes de Catalunya, al 44,3 per cent.

Aquestes xifres situen les reserves d'aigua embassada un 32,41 per cent que la mitjana de l'últim decenni i un 18,04 per cent menys que en les mateixes dates de fa un any.

Les reserves subterrànies s’activen per combatre la sequera

A Catalunya s'esta produint un gran impacte de sequía, l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) ha decidit agafar tots els recursos disponibles per mantenir el volum d’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat i prevenir la perdua d'aquest recurs.
Tenen l'aqüífer del delte de l'Ebre com un recurs provisional que s'activa en cas de que els recursos del rius s'acabin, a més a més, també ha començat la captació d’aigües de l’aqüífer del Besòs, un altre embassament subterrani d’importància estratègica i que no s’havia utilitzat des de la sequera del 2007-2008.

Sequera de Catalunya al 2008

La Vanguardia 12/01/2018

Primer es va incrementar la producció d’aigua potable a les dessalinitzadores, després es va decidir posar en servei la planta regeneradora d’aigües residuals a la desembocadura del Llobregat i ara arriba l’hora de les aigües subterrànies. L’ Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decidit agafar tots els recursos disponibles per mantenir el volum d’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat i alentir la pèrdua d’aquestes reserves per afrontar la sequera. De fet, s’aprofitarà “ fins a l’última gota” per conservar l’aigua disponible als rius, que sempre és l’opció més important.

Quan els nivells dels embassaments s’han situat en el 45,7% de la seva capacitat màxima –i no donen mostres de recuperació, després de les últimes pluges–, l’ Agència de l’Aigua fa un pas més per obtenir cabals extres. L’alerta per la sequera podria ser a tocar: quan els embassaments estiguin per sota del 40%. Podria decretar-se a finals de març.

Per això ha començat a extreure aigua de l’aqüífer profund del delta del Llobregat mitjançant la captació d’aigua als pous de Cornellà. És una de les previsions del pla de sequera de la Generalitat.

L’aqüífer del Delta és una reserva estratègica que s’activa davant situacions de greu pèrdua de recursos als rius. S’estima que acull un volum d’uns 80 hm3, equivalent a la capacitat d’un embassament com el de la Llosa del Cavall, a la conca del Llobregat. En el màxim d’explotació permetrà ex­treure aigua situada fins a 17 metres per sota del nivell del mar.

Les aigües del Delta són conduïdes fins a la potabilitzadora de Sant Joan Despí, i, com que tenen més bona qualitat que les del Llobregat, són sotmeses a un nivell de tractament de potabilització menys exigent a la planta d’Agbar.

Aquest aprofitament excepcional suposa recollir el fruit d’haver mantingut intactes aquestes reserves, precisament perquè han estat conservades per a les situacions d’emergència. “Quan hi ha prou aigua als embassaments, les empreses subministradores han de limitar l’extracció d’aigua subterrània. Això fa que ara, quan arriba la sequera, els aqüífers siguin plens”, diu Jordi Molist, responsable de l’àrea d’ abastament de l’ACA. Tot i això, no es pot fer servir de manera sistemàtica aquesta opció. L’aqüífer del delta del Llobregat està en contacte amb el mar, i, si s’explotés de manera contínua, s’estaria extraient aigua d’una cota per sota del nivell del mar. D’aquesta manera, entraria aigua marina salinitzada i es faria malbé el recurs.

A més a més, també ha començat la captació d’aigües de l’aqüífer del Besòs, un altre embassament subterrani d’importància estratègica i que no s’havia utilitzat des de la sequera del 2007-2008. Els cabals d’aquest aqüífer, situat a Santa Coloma de Gramenet, havien estat explotats habitualment fins als anys seixanta del segle passat, però van haver de deixar de ser aprofitats per la seva alta contaminació. Tot i això, ara ofereix aigua de

qualitat. A més a més, disposa de sistemes de potabilització molt sofisticats (osmosi inversa) que ja van ser posats en marxa per Aigües de Barcelona fa deu anys. Inicialment s’extrauran 200 litres per segon (que, en cas de ser una explotació contínua, permetrien obtenir 6 hm3a l’any), malgrat que es volen fer millores per aconseguir augmentar la seva producció un 50%.

Igualment, l’ACA establirà una línia de subvencions als ajuntaments (sobretot a la conca del ­ Llobregat) que permetrà reobrir més de 200 pous de subminis­trament local. Aquests pous van ser abandonats al seu dia, quan el subministrament local es va connectar a les xarxes generals, però no van ser tancats, i ara consti­tueixen una nova reserva valuosa.

De la mateixa manera, s’ha intensificat el control dels aprofitaments d’aigua en els regadius (comunitats de regants, canals de reg...) i de manera sistemàtica s’estan fent recomanacions als seus responsables per reduir les dotacions quan es considera necessari. “ Demanem que redueixin el consum com una col·laboració voluntària, però no són restriccions obligatòries, ja que no estem en fase d’alerta, ­sinó de prealerta”, afegeix Molist.

Moltes altres mesures han estat activades per frenar el descens del nivell dels embassaments; per exemple, s’ha incrementat l’explotació de les dessalinitzadores. La del Prat de Llobregat funciona al 70% de la seva capacitat màxima (habitualment treballa al 20%), i la de la Tordera (Blanes), que també proveeix Barcelona des de fa un mes i mig, rendeix al 75% del seu potencial i ho farà al 100% la setmana que ve. “L’anterior sequera ens va donar algunes lliçons. Hem anat optimitzant la gestió per no esperar a actuar a l’últim moment”, diu Jordi Agustí, director de l’ACA. Això explica que ara no hagi estat necessari fer grans obres extraordinàries urgents.

En comparació amb la situació de fa deu anys, la llista de noves infraestructures és àmplia. Es disposa de la dessalinitzadora del Prat i dels recursos de la dessalinitzadora ampliada de la Tordera, i també està a punt d’entrar en funcionament la planta regeneradora d’aigües residuals del Prat.

Com funciona aquesta instal·lació? Una vegada regenerats els cabals al Prat, aquests cabals seran impulsats amb bombes per remuntar el riu, a través d’una conducció de 15 quilòmetres paral·lela al Llobregat, de manera que seran abocats a l’altura de Molins de Rei. Quan baixin pel curs fluvial podran ser captats i tractats a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, d’ Aigües de Barcelona.

Mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua, amb vista al futur, ha començat els treballs previs per disposar d’una tercera dessali­nitzadora, que estaria prevista en la nova planificació del pla de la conca fluvial de Catalunya 2022-2027. La nova planta es podria situar al costat de l’actual (Tordera-Blanes).

Un tornado causa destrosses a Almeria

El dia 6 de gener els habitants d'Almeria els a sorprès un tornado que ha causat grans destrosses. Encara que el tornado ha causat un risc important no ha mort ningú, però ha destrossat nombrosos recursos naturals, com per exemple cultius, arbres, etc. Aquest tornado ha durat uns 10 minuts de recorregut amb molts riscos, entre ells la destrucció de 150 hectàrees dels hivernacles, serà un fenomen atmosfèric en el que els veïns trigaran en oblidar. El pas del tornado, ha ocasionat quantiosos danys en un nombre encara indeterminat de recursos situats a les zones rurals de Balerma, Matagorda, Guàrdies Velles, El Ejido (zona Copo) i Nord de Santa María de l'Àguila.

tornado en Almeria

DiariodeAlmeria 6/1/18

El servei meteorològic anunciava inestabilitat per a la jornada de Reyes a la província d'Almeria i les previsions s'han complert. El Ejido ha estat una de les zones que pitjor parades ha sortit com a conseqüència del mal temps. El municipi es va veure sorprès a mitjan matí d'ahir per un tornado, un fenomen atmosfèric que els veïns trigaran a oblidar a conseqüència de les nombroses destrosses que ha provocat, encara que afortunadament no va ocasionar danys personals. El pas del tornado ha ocasionat quantiosos danys en un nombre encara indeterminat d'hivernacles situats a les zones rurals de Balerma, Matagorda, Guàrdies Velles, El Ejido (zona Copo) i Nord de Santa María de l'Àguila.

També ha causat danys el mobiliari urbà (contenidors, senyals de tràfic...) en diferents punts del terme municipal, com en el Llac Victoria de Almerimar, on s'ha portat per davant diverses casetes i ha arrencat diversos arbres.

El tornado, que ha durat més de 10 minuts, ha començat en el nucli poblacional de Balerma. Els primers testimonis avisaven sobre les 11:40 hores d'aquest fenomen cridant al Servei d'Emergències 112 d'Andalusia. Han estat varis els veïns que han gravat el tornado amb el seu mòbil deixant constància de la virulència d'aquest fenomen que va provocar un gran esglai en tot el municipi, que no recorda un fenomen d'aquestes característiques.

Després de la inestabilitat ve la calma i després de les primeres visites a les zones afectades per part dels inspectors rurals s'ha estimat que hi ha afectes, en principi, més de 150 hectàrees d'hivernacle. Els inspectors rurals seguiran treballant sobre el terreny per conèixer l'abast real dels danys.

L'Ajuntament d'El Ejido després de produir-se aquest tornado va mobilitzar a tots els efectius: Policia Local, tècnics de DUE, inspectors rurals i treballadors municipals que al costat de Bombers de Ponent, també van estar inspeccionant alguns habitatges que han sofert desperfectes.

L'alcalde d'El Ejido, Francisco Góngora, i el regidor d'Obres Públiques, Manteniment i Serveis, José Andrés Cano, al costat de l'edil d'Agricultura, Manuel Gómez, van estar al llarg de tota la jornada visitant totes les zones afectades. També es va desplaçar fins als llocs afectats per conèixer la magnitud dels danys el delegat territorial d'Agricultura, Pesca i Desenvolupament Rural de la Junta d'Andalusia, José Manuel Ortiz Bono.

El subdelegat del Govern, Andrés García Lorca, també es va traslladar ahir a les zones afectades per conèixer els danys.

Les conseqüències ocultes de la sal a les carreteres

Sembla una pràctica inofensiva, en realitat contamina el medi ambient i fins i tot pot augmentar el risc d'accidents.

L'hivern és època de forts vents, nevades, gelades... per tant, s'ha de vigilar més en segons quins llocs, en aquest cas en les carreteres. Una pràctica que s'està utilitzant actualment és posar sal a les carreteres per poder circular correctament. Aquesta pràctica sembla que no causi cap dany, però té unes conseqüències greus, com per exemple un gran impacte ambiental, ja que la sal s'infiltra i acaba arribant als aquífers. Això fa que l'aigua dels aquífers es torni salada i no es pugui utilitzar l'aquífer com a recurs per a la població. Un altre problema és el dany a la biosfera perquè els animal que consumeixen l'aigua es veuen afectats pel grau de salinització que porta, i els pot arribar a modificar.

Una màquina llevaneu llança sal a la carretera de Vallvidrera de Barcelona.

 

La Vanguardia 09/01/2018

 

Amb el fred, arriben la neu i les gelades i per poder circular i salvar les carreteres, des de fa dècades s'escampa la sal, el que evita que la humitat es congeli, permetent la circulació dels cotxes. És una cosa bona, en teoria, però, és una pràctica que amaga molts aspectes negatius, alguns molt preocupants per al medi ambient.

A Espanya, un 7% de la producció de sal es destina a les carreteres. Els compradors són l'Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals. Foment destina als elements que dissolen el gel més de deu milions d'euros a l'any. Una tona de sal val entre 60 i 80 euros i unes alternatives més cares són l'acetat de calci i el magnesi, més biodegradables i menys corrosives, sorres i gravetes o productes agrícoles residuals com la urea. 

Una tona de sal val entre 60 i 80 euros

Segons informa Foment: "Des de fa ja uns anys tots els treballs preventius d'estesa de fundents a la xarxa de carreteres de l'Estat es duen a terme amb salmorres de clorur sòdic. El seu gran avantatge rau en el major temps que el fundent roman sobre la calçada, en la major homogeneïtat que s'obté en estendre el producte i en la considerablement menor afecció mediambiental ".

A més, "l'inici de cada campanya s'exigeix ​​que tots els equips d'estesa de fundents en forma sòlida comptin amb els oportuns certificats de calibratge, de manera que no se superin els rangs màxims d'error establerts. El producte es troba en tancs de material plàstic o d'acer vitrificat, protegit enfront de la pluja i sense que hi hagi contacte directe entre el fundent i el terreny natural ", aclareixen des del Ministeri. 

Danys greus al medi ambient

A més de corroir les carrosseries dels cotxes i danyar les infraestructures, l'ús de la sal a les carreteres comporta seriosos riscos per al medi ambient. Com van demostrar uns científics dels Estats Units, la sal es descompon en sodi i ions de clorur que acaben en el terreny, són absorbits per les plantes, llisquen en els aqüífers i atreuen l'interès dels animals que els acaben llepant.

Una de les conseqüències més greus, per exemple, concerneix a les truites arc de Sant Martí. L'alta concentració de sal a Llac George, Nova York, ha portat a minvar les habilitats de natació d'aquest animal, de manera que s'ha convertit en una presa més fàcil. No només això: l'excés de sal també causa desequilibri entre homes i dones en els ous de granota, a favor dels mascles. Això comporta una reducció de la població, ja que cada exemplar femella pot posar només un nombre limitat d'ous.

Un exemplar de granota vulgar.

D'altra banda, les plantes absorbeixen la sal barrejada amb aigua i això acaba influint en la forma física de les papallones que s'alimenten de les flors. Aquest fenomen pot causar veritables mutacions: les femelles adquireixen un cervell més gran i els mascles una estructura física més poderosa. Finalment la sal atrau diverses espècies d'animals, igual que als humans els poden les patates fregides, i la seva major presència a prop de les carreteres augmenta el risc d'accidents per atropellament.

Segons un altre estudi realitzat per la Universitat Laval, al Canadà, la sal que es troba a les carreteres altera el pH de l'aigua de rius i llacs. L'augment del pH afavoriria la propagació d'algues verd blavoses (cianobacteris), un fenomen que preocupa molt a Quebec, on no hi falta neu. De fet, aquests bacteris s'estan estenent cada vegada més per diferents llacs de tota la regió i alliberen substàncies tòxiques per als humans.

El suc de remolatxa és una alternativa 

No obstant això, els canadencs han trobat una alternativa: el suc de remolatxa. El descobriment de les propietats anticongelants de la remolatxa es va produir per casualitat en una empresa d'Ontario. Després de l'extracció del sucre, el suc restant generalment s'emmagatzema en tancs. Els operadors es van adonar que el líquid no es congelava, fins i tot durant els períodes d'intenses gelades. L'empresa no va trigar a veure una oportunitat comercial.

El suc de remolatxa sucrera és completament biodegradable i segur per a la salut. A més, està fet amb residus de producció i, per tant, no requereix cap cultiu addicional. No només és respectuós amb el medi ambient, sinó que també és més eficient i menys costós. De fet, pot funcionar perfectament fins i tot a temperatures molt baixes: una barreja de remolatxa i sal pot suportar temperatures de fins a -28 °, és a dir, 14 ° menys que la sal sola.

Pel que fa al cost, una tona de sal abrasiva costa al voltant de 80 euros, mentre que una tona de suc de remolatxa només 8. No tot, però, és perfecte. El suc de remolatxa no fon el gel, només evita que es formi. Per aquesta raó, en diferents ciutats de Canadà s'ha decidit barrejar-lo amb sal: una solució menys ecològica, però que permet reduir l'ús de anticongelants. L'altre problema és l'olor, no gaire apreciat pels ciutadans que, de fet, ja s'han queixat.

Pescadors espanyols promouran la sostenibilitat i la cura del medi ambient del sector a Espanya i l'Índic

Els pescadors espanyols s'implicaran aquest nou any 2018, en una sèrie de projectes que proporcionaran una mesura de gestió ambiental a Espanya organitzada per la reconeguda Confederació Espanyola de Pesca (CEPESCA). Aquests projectes, tindran com a objectiu la garantia de la sostenibilitat del sector marí i d'una pesca més ecològica i neta al país; per tal d'evitar el gran risc que la contaminació del nostre fons marí (a partir de residus de tot tipus, generalment plàstics i materials no biodegradables) presenta per la nostra salut, la salut dels animals marins i la salut del planeta en la seva totalitat.

Mar contaminat per residus plàstics generats per l'èsser humà

EcoDiario.es 13/01/18

La Confederación Española de Pesca (CEPESCA) ha lanzado el proyecto 'Fish Recycle', con el que proporcionará formación y asesoramiento a partir del 1 de febrero a más de un centenar de trabajadores del sector en materias como la recogida y gestión de basuras marinas, proyectos de sostenibilidad y diversificación de estos materiales recogidos en el mar para crear nuevos productos o materias primas. La responsable de proyectos de investigación de CEPESCA, Nadia Moalla, ha explicado a Europa Press que la iniciativa forma parte del proyecto 'Fish-Recycle', dentro del programa Emplea Verde de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAPAMA).

Así, ha señalado que se realizarán cinco cursos 'on-line' de 50 horas de duración durante cinco meses con carácter gratuito sobre recogida y gestión de basuras marinas cuyos destinatarios serán trabajadores arrastre, palangre, cerco y artes menores de Andalucía, Galicia, País Vasco, Comunidad Valenciana y Cataluña. A continuación, se seleccionará a 100 de estos profesionales que recibirán asesoramiento personalizado para comenzar proyectos de diversificación. Con ellos se analizará el desarrollo de actividades de economía circular dirigidas, por ejemplo, según la responsable, a la recogida, valorización de residuos e incluso se ayudará en el diseño del plan financiero del proyecto, la relación con proveedores o la puesta en marcha del modelo. La representante de CEPESCA señala que se trata de buscar oportunidades de economía circular y de networking.

El Programa empleaverde es una iniciativa de la Fundación Biodiversidad para impulsar el empleo y el emprendimiento verde en España y cuenta con financiación del Fondo Social Europeo en el marco del Programa Operativo Empleo, Formación y Educación 2014-2020 para crear empleo, aumentar las competencias y la cualificación de los trabajadores. La formación se dirige a todos los sectores vinculados por el mar que están preocupados por los residuos en el mar", ha destacado Moalla, que añade que además de fomentar la diversificación en economía azul hacia modelos más sostenibles se trabajará en la sensibilización sobre la Red Natura 2000, entre otros aspectos. "Queremos iniciar un camino nuevo que no se ha recorrido hasta ahora. Hay muchas iniciativas dispersas y queremos sentar las bases de una formación homogénea para todos", ha resumido Moalla que ha asegurado que la pesca es un sector pese a no parecerlo está "muy vinculado" a la estrategia europea de plásticos, la conservación ambiental, la sostenibilidad y la economía circular. (...)

Un «cicló bomba» congela l'est d'Estats Units

Durant aquesta primera setmana de gener la zona est d'Estats Units està passant per un els seus moments més freds registrats a la història. Això és degut a l'anomenat cicló bomba, el qual és una zona de pressions molt baixes que està ocasionant una molt notable baixada de temperatures en menys de 24 hores. Aquest fenomen atmosfèric ocasiona un gran risc natural per a tota la població, ja que moltes de les ciutats que han estat afectades no estan acostumades a temperatures tan fredes i, per tant, ha mort congelada part de la fauna d'algunes zones i fins i tot hi ha hagut 22 morts víctimes d'aquest cicló. La pèrdua d'aquesta fauna també representa una pèrdua d'un recurs, en aquest cas turístic, ja que s'ha vist notablement afectada la població d'iguanes a Florida, les quals tenien una gran atracció turística.

Fotografia cedida per l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) que mostra el fred Àrtic que s'estén a través de Canadà cap als Estats Units dimarts 2 de gener de 2018

ABC 07/01/2018

Paisatges nevats, escoles tancades i carreteres tallades. Trencant qualsevol tòpic, aquest ha estat en els últims dies el panorama a Florida, l'anomenat «estat del sol». La capital de l'Estat, Tallahassee, ha vist aquest gener coberta de blanc per primera vegada en gairebé 30 anys, mentre que l'autopista I-10, que recorre el nord de Florida d'est a oest l'estat, va quedar tallada en els dos sentits en un tram de 80 quilòmetres a causa de les condicions meteorològiques.

Els cèlebres parcs temàtics d'Orlando van haver de tancar les portes a causa del fred i fins i tot més al sud, a la tòrrida Miami, s'han arribat a registrar temperatures properes als zero graus centígrads. El costat positiu és que està limitant la població iguanes, una espècie invasora que no resisteix les baixes temperatures.

Un home porta dos iguanes víctimes de les baixes temperatures a Lake Worth, Florida

Es tracta dels efectes del que s'ha anomenat «cicló bomba», versió hivernal dels huracans que sacsegen el sud-est dels EUA. Però l'onada de fred s'ha deixat sentir en tota la franja est del país, amb més intensitat en els estats més septentrionals. Almenys 22 persones han perdut la vida per causes associades a aquest fenomen.

El fred ha congelat aquests dies les imputuosas aigües de les cascades del Niàgara, mentre que a Nova York el seu famós Central Park va quedar sepultat sota 25 centímetres de neu i els seus dos principals aeroports, el JFK i el de LaGuardia, van haver de ser clausurats temporalment.

Ratxes de vent de fins a 50 graus sota zero

Chicago va viure el Cap d'Any més fret mai registrat, amb 17 graus sota zero, tot i que hi ha hagut ràfegues de vent de -39 graus. Aquesta ciutat porta dotze dies amb temperatures que no pugen de set graus negatius.

Amb tot, encara hi ha hagut temperatures més baixes. Embarrass, a Minnesota, i Hettinger, a Dakota del Nord, han vist caure els seus termòmetres fins gairebé els 43 graus sota zero. En aquesta última ciutat les ratxes han arribat als -50º.

¿Som conscients del que significa contaminació atmosfèrica urbana?

La major part de contaminació de l'aire es causada per l'ésser humà.

Cada cop l'ésser humà genera un mejor impacte, cosa que pot ser més controlat i poc a poc reduit. L'Organització Mundial de la Salut, ja està avisant que els nivells al quals arriba la contaminació, poden causar diverses malalties o danys per a la salut. Totes les ciutats saben quins són els límits permessos de diòxid de nitrogen que poden consumir, però si conscientment es passen d'aquest límits, l'impacte induït que es genera serà molt major.

Contaminació atmosfèrica en un dels carrers de Delhi, India

El país, Barcelona 27/12/2017 

Fins a un 95% de la població europea viu en ciutats on se superen els límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Juntament amb el Banc Mundial, l'OMS alerta que "almenys la meitat de la població mundial està privada de serveis de salut essencials" a més d'advertir que l'elevada contaminació de l'aire "està assolint nivells que posen en perill la salut de la gent i és responsable de la mort anual de més de dos milions de persones ".

Revisant la base de dades sobre la pol·lució mundial realitzada per la mateixa organització, prop de la meitat dels països del món superen els nivells de toxicitat permesa, fixada en 200 micrograms de les partícules contaminants grans (PM10) per metre cúbic.

Què és el que això significa? Que, per sobre d'aquest nivell, l'aire que es respira és perjudicial per a la salut i incideix en el risc de patir alguna malaltia respiratòria i cardiovascular.

Espanya compta amb uns nivells lleugerament superiors als recomanats. Recentment, ciutats com Guadalajara, Barcelona, ​​Sevilla, Madrid, Saragossa i Salamanca han superat el nivell de diòxid de nitrogen (NO2), el qual està vinculat a les emissions provocades pels automòbils, en particular, els que funcionen amb carburant dièsel. Aquest contaminant és altament perjudicial ja que afecta el tracte respiratori i pot estar vinculat a malalties cròniques. 

Tal com va destacar Joan Bárcena, responsable de qualitat de l'aire de l'ONG Ecologistes en Acció, sembla que la informació que es facilita a la població no està ajustada a la gravetat del problema i cal oferir millor informació als ciutadans ja que aquest, ha de ser un assumpte prioritari.

Membres de l'ONG ja han realitzat la denúncia pertinent a cada un dels ajuntaments esmentats perquè s'adoptin mesures per intentar reduir aquest elevat índex de contaminació atmosfèrica urbana. D'aquesta manera, es podrien aplicar mesures preventives com ara facilitar informació a la població, implementar com a norma la reducció de velocitat a les principals vies i limitar l'entrada de vehicles dins dels centres urbans.

Els principals emissors de substàncies contaminants són l'ús del vehicle de motor i, a nivell secundari, algunes activitats industrials (tal com s'explica en aquest documental). L'OMS alerta que la contaminació de l'aire provoca més de 30.000 morts anuals i és que només algunes ciutats com Barcelona, ​​Avilés, Gijón, Valladolid, València i Madrid disposen de protocols de protecció de salut.

 Miguel Ceballos, coordinador de l'informe de qualitat d'aire en Ecologistes en Acció va assegurar que el 2016 es va incrementar la despesa de combustible d'automòbils: "hem tingut més cotxes circulant, els nivells més alts des de 2011, però s'ha produït un descens de la producció d'electricitat de les centrals tèrmiques que cremen petroli, carbó i gas natural ".

Hem de tenir en compte que la contaminació atmosfèrica va de la mà amb el canvi climàtic; per posar un exemple, la disminució de la contaminació de l'any 2016 s'ha atribuït a les condicions meteorològiques i, de fet, s'ha confirmat aquest 2017: les xifres han empitjorat per les onades de calor, així com l'augment del trànsit rodat, el consum de combustibles fòssils, i l'increment de consum d'electricitat, que està aconseguint els nivells de 2008.

És moment de posar en marxa mesures efectives serioses a les nostres ciutats perquè hi ha sectors de la població que són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica urbana, com les dones embarassades, nens i ancians, sense obviar les persones amb problemes cardiovasculars i respiratoris.

Al món, Sorprenen les elevades xifres de morts atribuïdes a la contaminació atmosfèrica: la Xina (1.032.833 morts a l'any), Índia (621.138), Rússia (140.851), el Pakistan (59.241), Ucraïna (54.507), Egipte (45.531) , Bangla Desh (37.449), Turquia (32.668), Japó (30.790), Filipines (28.696), Vietnam (27.340), Polònia (26.589), el Brasil (26.241), Alemanya (26.160), RDCongo (23.034), Mèxic (16.798 ) i el Regne Unit (16.355). Segons l'OMS, prop del 90% de les morts relacionades amb la contaminació de l'aire es produeixen en països d'ingressos baixos i mitjans i, dos de cada tres morts es produeixen en països d'Àsia Sud-oriental i del Pacífic Occidental.

Ha arribat el moment de començar a cuidar les nostres ciutats.