Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
La BBC, canal del Regne Unit, ha publicat una infografia sobre com ha evolucionat el Planeta Terra al llarg dels últims anys. En aquesta infografia es pot trobat com ha canviat des de el teu naixement. El que es pot visualitzar són dades que poden ser de quantes vegades ha bategat el cor d'un colibri o balena, quantes erupcions i terretremols ha patit la Terra, també es pot veure fins i tot quan s'ha desplaçat la Terra en quilometres o quants anys tindriem en un altre planeta, aquestes dades són curiositats.
Però les més importants de dades que podem trobar-hi són: els quilometres del Àrtic que cada vegada són menys a causa del desgel per les altes temperatures, a més, quan a augmentat la temperatura del Planeta Terra fins i tot saber de quants quilometres és la capa d'ozò.
Aquestes últimes dades, son a causa dels impactes del ésser humà que són molt díficils de millorar i ara n'hi ha que trobar mesures correctores per millorar el nostre planeta.
Una infografia de la BBC permet als internautes explorar què ha passat a la Terra des que van néixer. L'únic requisit per saber com ha canviat l'entorn d'un és introduir la data de naixement, l'estatura i la unitat de mesura (centímetres o peus) que es vol utilitzar. La pàgina compara les dades amb alguns fets rellevants com els quilòmetres que s'ha desplaçat la Terra des del nostre naixement, quants anys tindria l'internauta si visqués a Neptú, quants eclipsis i erupcions s'han pogut presenciar o les vegades que ha bategat el cor d'un colibrí o d'una balena.
El resultat és molt curiós. El cor d'una dona de 30 anys, nascuda el 22 de juny i que faci 170 centímetres, ha bategat més d'un bilió de vegades, mentre que el d'una balena blava ho ha fet 97 milions de vegades. Durant aquest temps, unes 11.437 generacions de mosques han passat per la Terra, i 146 grans erupcions i 376 terratrèmols han sacsejat el planeta. 67 eclipsis solars han enfosquit per uns minuts el món i la població ha augmentat, almenys, en 2.548.392.500 persones.
Dades alarmants
Altres xifres són alarmants. El 1980 hi havia 7,8 milions de quilòmetres quadrats de gel a l'Àrtic, avui dia en queden uns 5,4 milions, i, al ritme actual, el 2050 no en quedarà ni un. Durant els últims 30 anys, el forat d'ozó a l'Antàrtic ha crescut 11 milions de quilòmetres quadrats i s'han perdut 292,5 milions d'hectàrees de bosc des d'aleshores.
La temperatura mitjana és una altra dada preocupant. En els últims anys ha passat de 14,1 graus centígrads a 14,6, i pot arribar fins a 15,4 el 2050.
L'impacte que ha deixat l'ésser humà en el planeta és difícil d'esborrar i el temps corre en contra. L'única solució és començar a ser responsables amb l'entorn i aprendre del camí recorregut.
L'ozó troposfèric és unn contaminant secundari que pot provocar malalties respiratòries i fa disminuir l'activitat fotosintètica de les plantes. Espanya és el país europeu que més vegades supera les metes a llarg termini per prevenir contaminació per ozó fixades per protegir la salut (120 micrograms d'ozó per metre cúbic en vuit hores). Aquest indicador es va superar en 150 vegades l'any passat. El màxim nombre de superacions es va donar a Europa a l'estació de control de Villanueva de l'Arquebisbe (Jaén), amb un total de 63 episodis. A Europa, el 81% de les estacions de control van registrar almenys una superació d'aquests nivells, i la mitjana en cada estsación de control va ser de 11 dies amb superacions.
"Espanya és el país europeu que més vegades supera les metes a llarg termini per prevenir contaminació per ozó fixades per protegir la salut (120 micrograms d'ozó per metre cúbic en vuit hores).
De fet, Espanya és el país europeu on més s'incompleix diferents indicadors que preveu la normativa comunitària per analitzar la pol·lució per ozó a les capes baixes de l'atmosfera (un problema ocasionat pels òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils en combinació amb la radiació solar). Així ho indica l'informe de l'Agència Europea de Medi Ambient que ha analitzat les dades d'aquest problema referits a l'estiu de l'any passat en 28 països europeus. Un excés de concentració d'ozó a les capes baixes de l'atmosfera pot agreujar les malalties cardiovasculars i respiratòries.
Objectius a llarg termini
Així, Espanya va ser un dels set països en on es van registrar més de 25 dies amb un nombre excessiu de superacions de les metes a llarg termini (de 120 mic / m3). Els altres sis països que van superar aquests valors van ser Àustria, Xipre, França, Alemanya, Hongria i Luxemburg. Aquestes superacions es van donar en un 6% de les estacions de control atmosfèric i afecten a l'1% del total de la població dels països en què es va demanar la informació.
Llindar d'informació, depassat
Així mateix, l'informe també destaca que en 18 països (entre ells, Espanya) van registrar concentracions d'ozó que van superar el llindar d'informació (més 180 micrograms per metre cúbic de mitjana en una hora). El llindar d'informació obliga les administracions a informar la ciutadania sobre els possibles riscos d'aquest alt nivell de pol·lució (perquè prenguin precaució les persones grans, els esportistes a l'aire lliure o les persones amb afeccions cardiovasculars). Els països que no van registrar aquests excessos de contaminació van ser Andorra, Bulgària, Croàcia, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Liechtenstein, Lutuania, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Suècia.
Nivells d'alerta, majors a França
En canvi, els nivells d'alerta per aquest contaminant (240 micrograms per metre cúbic en una hora) només es van superar a França, concretament en quatre ocasions. Aquest tipus de situacions de contaminació extrema comporta que les autoritats han de prendre accions immediates per lligar la brutícia de l'aire.
El total acumulat, un altre rànquing
Espanya, juntament amb França i Xipre, van acumular de mitjana en els últims tres anys el màxim nombre de dies en què es va excedir el valor objectiu de 2012, amb 65 dies. El segueixen Hongria, amb 64 dies, i Bulgària, amb 63. En total, 14 països de la UE van superar el valor objectiu de 2012 en els últims tres anys. A més d'Espanya, els van superar Àustria, Bulgària, Croàcia, Xipre, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Luxemburg, Polònia, Portugal, Eslovàquia i Eslovènia. Regne Unit, Suècia, Romania, Països Baixos, Lituània, Letònia, Irlanda, Finlàndia, Estònia, Dinamarca i Bèlgica són els països que no compten amb cap estació de mesurament que hagi superat els nivells en els últims tres anys.
El gruix dels excessos de pol·lució es va donar en un episodi entre els dies 7 i 14 de juny del 2014. L'informe té algunes mancances, ja que no es disposen de les dades d'Itàlia, Grècia i Malta.
L'ozó (O3) és un contaminant segundario format a partir de gasos com els òxids de nitrogen (NOX) i compostos orgànics volàtils (COV) en presència de llum solar. Habitualment, es detecta lluny d'on estan els seus contaminants precursors. Els nivells d'ozó es fan típicament alts en les regions on es donen considerables emissions d'aquests gasos en combinació amb unes condicions meteorològiques d'estancament, alts nivells de radiació solar i altes. L'exposició a altes concentracions d'O3 pot causar problemes respiratoris, provocar asma o reduir la funció pulmonar."
Vídeo: Malgrat aixó, l'estiu de l'any passat va ser el més baix en nivells d'ozó a Catalunya dels últims 23 anys.
El terratrèmol del Nepal del passat 25 d'abril, ha causat ja una quantitat de 7.200 víctimes. Aquest fenomen va tenir una intensitat de 7,8 en l'escala de Richter i un epicentre a 29 kilòmetres al sud-est de Lamjung, on més morts s'han causat fins el moment, tractant-se del més potent des de l'any 1934 al sud asiàtic. És per aquestes raons que el govern nepalí adverteix que la xifra final de víctimes podria arribar a superar els 10.000. Gairebé 400.000 edificis han patit danys -totals o parcials- pel terratrèmol, segons el Centre Nacional d'Operacions d'Emergència. Les autoritats ja s'han mobilitzat per tal de minimitzar totes les víctimes mortals, els ferits i els danys materials, tot i així, les condicions meteorològiques i sismològiques no contribueixen a tranquil·litzar una població que aquest mateix dilluns ha sentit un sisme de magnitud 4,2 en l'escala de Richter.
Més de 7.200 persones han mort al Nepal a conseqüència del fort terratrèmol que va sacsejar el país el passat 25 d'abril, segons un nou balanç de víctimes difós aquest dilluns pel Centre Nacional d'Operacions d'Emergència. Aquesta agència, dependent del Ministeri de l'Interior nepalès, ha confirmat al seu compte de Twitter la mort de 7.276 persones.
El balanç, que no inclou una estimació de desapareguts, eleva a 14.362 el nombre de ferits. El primer ministre nepalès, Sushil Koirala, va advertir fa una setmana que la xifra final de morts podria rondar els 10.000 i el cap de l'Exèrcit va anticipar fins a 15.000 possibles víctimes mortals una vegada que hagin conclòs les tasques de recerca.
Gairebé 400.000 edificis han patit danys -totals o parcials- pel terratrèmol, segons el Centre Nacional d'Operacions d'Emergència. Les condicions meteorològiques i sismològiques tampoc contribueixen a tranquil·litzar una població que aquest mateix dilluns ha sentit un sisme de magnitud 4,2 en l'escala de Richter, segons el portal 'eKantipur'.
El metà és un gas d'efecte invernacle que fa augmentar l'escalfament global. Recentment s'ha descobert que les coves mitiguen les emissions d'aquest. És el segon gas d'efecte hivernacle més abundant a la Terra, tot i que hi ha diferents fonts. Es sabia que aquest gas desapareixia a l'atmosfera, però ara hi ha noves formes de fer-los desaparèixer. S'està investigant quina reacció química es produeix per a que això passi.
Emissió de metà
Un equip d'investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) ha comprovat que el gas metà (CH4) desapareix en entorns subterranis amb un elevat grau d'humitat ambiental.
D'aquesta manera, actuen com a embornals i contribueixen a reduir la concentració de metà a l'atmosfera. L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, podria contribuir a desenvolupar vies rendibles per mitigar les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle i amb això rebaixar l'escalfament global.
Després del CO2, el metà és el gas d'efecte hivernacle més abundant de la Terra. Segons el coautor del treball Ángel Fernández-Cortés, investigador de l'MNCN i Marie Curie Fellow al Royal Holloway (Universitat de Londres), "hi ha molts dubtes sobre la diversitat de les fonts i embornals de metà existents, així com sobre la seva evolució temporal.
Hem detectat que les coves i altres entorns subterranis com els túnels actuen com a embornals. També sabem que això és extrapolable a altres enclavaments de la zona vadosa (la que està per sobre del nivell freàtic) amb roques poroses o fissurades connectades amb l'atmosfera exterior ".
Van descobrir aquest fenomen mentre analitzaven el comportament del diòxid de carboni en relació a altres gasos com el radó o el metà en la Cova d'Altamira. En estudiar els mesuraments van detectar que el metà atmosfèric desapareixia una vegada que l'aire de l'exterior entrava a la cova, segons l'investigador del MNCN Sergio Sánchez-Moral.
Per dur a terme el seu treball, el grup de recerca ha pres mostres en diferents cavitats de la zona vadosa. Han monitoritzat set coves i altres entorns subterranis com els túnels de Porto, i pres mostres en diferents èpoques de l'any i en ambients i ecosistemes diversos. Amb això han constatat que la concentració de gas metà disminueix i arriba a fins i tot a desaparèixer per complet. Es tracta d'un procés general d'oxidació molt ràpid.
Fins ara se sabia que el metà desapareix de l'atmosfera principalment per la fotooxidació que, en presència de vapor d'aigua, produeix la llum ultraviolada a la troposfera, a través de l'oxidació dels bacteris metanotrofas del sòl i per la seva sortida a l'estratosfera . "Ara sabem que també els ambients subterranis actuen com a embornals naturals d'aquest gas.
A més, hem comprovat que l'oxidació per bacteris metanotrofas, les que ho eliminen a terra, no és el principal mecanisme d'eliminació en els ambients subterranis, ja que les anàlisis de les mostres, que han realitzat a l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla, també del CSIC, evidencien que no estan presents en coves com la de Castañar d'Ibor (Càceres), on la concentració de metà és nul·la durant tot l'any ", explica Soledad Cuezva investigadora vinculada al MNCN.
"Creiem que la desaparició del gas està relacionada amb un fort grau d'ionització de l'aire a les cavitats però encara hem d'investigar quina reacció química es produeix perquè sigui eliminat. Així mateix hem de quantificar l'efecte per incloure en els balanços globals de metà", conclou Fernández Cortés.
El terratrèmol era d'esperar ja que aquesta zona del planeta està considerada d'alta perillositat sísmica. És una de les àrees de risc col·lisió geològica més grans de la Terra: la placa de l'Índia convergeix de forma violenta contra la placa d'Euràsia, el que provoca la orogenesi que causa que la serralada de l'Himàlaia se segueixi elevant. A l'estar colisionant una placa contra una altra, es van acumulant tensions geològiques a la zona, que finalment, tal com ha passat, acaba produint que es trenqui un tros d'escorça terrestre, que en aquest cas calcula que és d'entre 150 i 200 km de llarg . Aquesta ruptura genera el terratrèmol.
Un dels molts monuments milenaris destruits pel terretremol
Com
32,000 bombes atòmiques caient sobre Katmandú. És l'equivalència de la energia del terratrèmol que va assotar la capital nepalesa el passat 25 d'abril, de 7,9
graus en l'escala de Richter, segons Juan Rueda, cap del servei de detecció
sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). El sisme és un dels pitjors
desastres naturals esdevinguts a l'Himàlaia en dècades i a més de devastar la
capital del país asiàtic, es va deixar sentir al Tibet i al nord de l'Índia.
Zona d'incidencia del sisme
"Les
dues plaques, la de l'Índia i la d'Euràsia, són continentals i tenen
aproximadament la mateixa edat, això és milers de milions d'anys. En altres
parts del món, una placa es submergeix per sota de l'altra, com passa a la
costa del Perú, on l'escorça oceànica se situa per sota de l'escorça
continental, el que fa que el terratrèmol pugui ocórrer a gran profunditat i
això disminueix els danys en la superfície. En canvi, en el terratrèmol del
Nepal es produeix un fenomen d'encavalcament: les dues plaques convergeixen a
un ritme d'entre 4 i 5 cm a l'any, xoquen frontalment, i això ha fet que el
sisme es produeixi a la superfície, a tan sols 15 km de profunditat, i sigui de
gran magnitud ", explica Rueda, l'IGN.
En
les quatre hores que van seguir l'esdeveniment principal es van registrar
almenys 14 rèpliques, la majoria d'elles d'escala 4 i 5, però també una de
magnitud 6,6. S'espera que en els propers dies es produeixin fins a 30
tremolors més, que probablement seran molt perjudicials ja que molts dels
edificis ja estan afectats i es col·lapsaran i s'esfondraran.
Tot i
que el Nepal compta amb una xarxa nacional d'estacions de monitorització
geodèsica i sísmica, el desastre d'aquest terratrèmol era inevitable, donada la
situació tectònica de la zona, l'alta densitat de població i el fet que les
cases estan construïdes amb maçoneria no reforçada.
A
més, era impredictible. "A diferència d'altres fenòmens naturals com
l'erupció d'un volcà, els terratrèmols no tenen cap signe precursor, pel que
resulta impossible fer una predicció exacta i saber on i en quin moment es
produiran", explica Xavier Goula, cap de sismologia del Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya. No obstant això, apunta, "sí que es
poden establir probabilitats de períodes de retorn. És a dir, mitjançant
mètodes estadístics, els experts calculen el temps que és probable que separi
un sisme d'un altre. En aquest cas se situa al voltant de 75 anys. No és exacte
però com més temps passa, més augmenta la probabilitat que passi ".
En el
cas del Nepal, el 1934 ja es va produir un terratrèmol de gran magnitud, 8,1
graus, que va acabar amb la vida de més de 10.000 persones. Hi ha altres zones
del planeta que comparteixen amb aquest país asiàtic una alta perillositat
sísmica; són aquells països situats al llarg de l'anomenat cinturó pacífic, com
el Japó, la costa est dels Estats Units, Haití, Xile, Perú.
El
major sisme mai registrat fins al moment es va produir a Valdivia, a Xile, el
1960, i va tenir una magnitud de 9,5 graus i va causar un sisme submarí que va
afectar a diversos llocs de l'Oceà Pacífic. A Espanya tenim una perillositat
sísmica intermèdia, assenyala Juan Rueda, de l'IGN, ja que estem situats en el
contacte entre la placa tectònica africana i l'euroasiàtica.
En
els últims 76 anys molts terratrèmols han ocorregut al llarg de la falla del
nord de Turquia. Per exemple, en 1999 un sisme va matar 17.000 persones, la
majoria de la ciutat d'Izmit, a l'est d'Istanbul. Els experts assenyalen que,
segurament, el pròxim gran tremolor de terra es produirà al voltant d'aquesta
zona.
Temps després d'iniciar la recollida d'envasos, encara no se sap que s'ha de disposa en el contenidor groc. Es va fer una enquesta a habitants de Múrcia l'any passat. Aquesta enquesta va demostrar que només un 37% de la gent a la que es va entrevistar responia correctament a preguntes sobre la recollida selectiva de residus. Llavors, quins envasos i recipients es poden posar al contenidor groc?
Disset anys després de la posada en marxa de la recollida selectiva d'envasos a través del contenidor groc encara sorgeixen dubtes sobre el que s'ha de dipositar en ell. Hi ha un consens generalitzat sobre les ampolles de plàstic i llaunes de begudes i els brics, i que fins i tot no cal fer-hi joguines, estris de cuina (paelles, per exemple) o roba, peró, ¿a partir d'aquí? On va una càpsula de cafè? I un embolcall de caramel, un tàper usat, una bossa de malla de patates, una caixa de CD o DVD, un flascó de xarop buit, una ampolla d'amoníac o una forquilla de plàstic?
Segons dades del sistema integrat de gestió del contenidor groc, Ecoembes, tot i que hi ha hagut una evolució positiva pel que fa al dipòsit d'impropis, aquests estan entre el 25 i el 30%. Una enquesta realitzada a 834 habitants de la localitat de Cehegín (Múrcia) el passat any, va demostrar que només el 37% responia correctament a tres preguntes relacionades amb la recollida selectiva de residus. Des Ecoembes afirmen que "cal seguir reforçant aquesta línia per millorar l'eficiència del sistema".
Alguna cosa cal fer, però també per part d'administracions i empreses, perquè l'últim informe de l'Institut Nacional d'Estadística sobre residus urbans domèstics destaca que dels 22,4 milions de tones processats en 2012 per les empreses gestores, 18,3 milions van correspondre a residus barrejats i només 4,1 milions a la recollida selectiva. Recentment, Eurostat, l'Oficina Europea d'Estadística, també ens ha tret els colors, ja que, encara que generem menys quilos de residus per habitant, en 2013 vam estar molt per sobre de la mitjana de la UE entre el que tirem i desaprofitem en abocadors ( el 60% enfront del 31%) i per sota en reciclatge (20% enfront del 28%).
Hem recollit diferents tipus d'envasos, embalatges, embolcalls o recipients aportats com a exemple per persones que en alguna ocasió s'han trobat en la disjuntiva de no saber què fer amb ells. A partir d'aquí s'ha generat una llista amb vuitanta objectes i s'ha remès a Ecoembes, per a la consulta. Heus aquí el resultat.
¿Han d'anar els següents envasos i recipients al groc?
ALIMENTACIÓ
1. Embolcalls petits de caramels, xiclets, bombons ... SÍ
2. Caixes metàl·liques de bombons, pastes i altres dolços ... SI
3. Envasos de iogurt. SÍ
4. Tapa de l'envàs del iogurt. SÍ
5. Envasos metàl·lics de nata muntada. SÍ
6. Terrines de mantega, margarina i formatge d'untar. SÍ
7. Embolcalls d'alumini de mantega. SÍ
8. Pots o pots de fang de quallades i cremes. NO. A l'contenidor gris de la resta d'escombraries oa un punt net.
9. Tapes dels envasos de vidre. SÍ
10. Taps de plàstic (ampolles, tetrabrik, tubs pasta de dents ...). SÍ
11. Taps de suro natural. NO. Al gris
12. Taps de suro sintètic. SI
13. Xapes d'ampolles de vidre. SÍ
14. Pots de plàstic de quètxup, mostassa i maionesa. SÍ
15. Abraçadores de plàstic de les llaunes de beguda. SÍ
16. Plàstic que envolten paquets de diverses ampolles i tetrabrics. SÍ
17. Gots de paper d'hamburgueseries i cafeteries. NO. Al blau de paper i cartró
18. Tapes de gots de paper d'hamburgueseries i cafeteries. SÍ
19. Terrines de paper de gelats. NO, Al blau
20. Envasos d'aperitius (pipes, patates, cuquets ...). SÍ
21. Sobre de sopes, brous i purés. SÍ
22. Borses de plàstics d'aliments frescos empaquetats (fruita i verdura). SÍ
23. Bosses de plàstic de magdalenes, croissants, galetes ... SÍ
24. Borses de malla de taronges i patates. SÍ
25. Plàstic fi transparent de paquets d'embotits i formatges. SÍ
26. Safates i altres envasos de plàstic dur amb aliments a granel (carns, embotits i confitats) SÍ
27. Paper plastificat utilitzat en carnisseries i peixateries NO. Al blau. Si té restes d'aliments, al gris.
28. Safates de suro blanc (poliestirè expandit o porexpan). SI
29. Safates platejades d'empanades, pastissos, pastissos ... SI
30. Envasos triangulars de plàstic de sandvitxos. SÍ
31. tàperes per envasar aliments. NO. En gris o a un punt net
32. Paper d'alumini SÍ
33. Cel·lofana o plàstic (film) per embolicar aliments a la llar. SÍ
34. Llaunes de conserves. SÍ
35. Llaunes d'aliments preparats o precuinats i adobats. SÍ
36. Llaunes d'oli de cuina. SÍ
37. Embolcalls individuals de galetes, magdalenes, pastes ... SÍ
38. Càpsules d'alumini de cafè. NO. Al gris o punts de recollida especials
39. Oueres de plàstic. SÍ
40. Motlles de silicona PER dolços i altres postres. NO. Al gris
PARAMENT DE LA LLAR
41. Plats, gots i coberts de plàstic d'un sol ús. SI
42. Biberons. NO. Al gris
43. Termos. NO. Al gris
44. Bidons empleats PER ciclistes. NO. Al gris
45. Testos de plàstic. NO. En gris o a un punt net
46. Cel·lofana que envolta discos, llibres, revistes ... SI
47. Suro blanc d'embalatges. SI
48. Plàstic de bombolles d'embalatges. SÍ
49. Caixes de plàstic de CD i DVD. NO. Al gris
50. Carcasses de VÍDEOS VHS. NO. Al gris
51. Fundes i carcasses de cintes de casset. NO. Al gris
52. Fundes de mòbils, tauletes, ipod, ipad. NO. Al gris
53. Estoigs d'ulleres. NO. Al gris
54. Recipients metàl·lics d'espelmes petites. NO. Al gris
55. Envasos de plàstic de paquets de piles, cargols, bombetes ... SÍ
56. Moneders i carteres. NO. Al gris
57. Caixes de plàstic de retoladors, bolígrafs, pinzells ... Sí
58. Bolígraf. NO. En gris o a un punt net
59. Rodets de fil. SÍ
60. Maquineta. NO. En gris o a un punt net
61. Estoigs (plumiers) de material escolar o similar. NO. Al gris
62. Envasos mixtos que continguin paper i / o cartró i plàstic (sobres, caixes de joguines ...). Cal separar-los: el paper / cartró, al blau, i el plàstic, al groc
63. Materials plàstics del marc d'UNA fotografia o quadre. NO. Al gris
64. Mechero, NO. En gris o a un punt net
65. Caixes de plàstic dur (triangles de carretera, eines ...) NO. En gris o a un punt net
66. Aerosols (neteja, insecticides, ambientadors ...). SÍ (sempre buits)
67. Ampolles de plàstic de lleixius, amoníac i neteja-llars. SÍ (sempre buits)
68. Llaunes de pintura. SÍ, si són d'ús domèstic.
69. Cubells i gibrells de plàstic (d'escombraries, de fregar ...). NO. Al gris o punt net
70. Bosses d'escombraries i de la compra. SÍ
71. Bosses de plàstic de pals de fregar, maquinetes d'afaitar, esponges, paper higiènic ... SÍ
MEDICINES, HIGIENE PERSONAL I COSMÈTICA
72. Caixa de cartró dels medicaments. NO. Al punt SIGRE de les farmàcies
73. Envasos de plàstic (blísters i pots) dels medicaments. NO. Al punt SIGRE de les farmàcies
74. Envasos de mocadors de paper. SI
75. Tubs i altres envasos de pastes de dientes.SÍ
76. Envàs d'un dosificador de sabó. SÍ
77. Envasos de laques, escumes, emmotlladors ... SÍ
78. Resta d'envasos de productes d'higiene personal (gels, xampús, condicionadors, cremes ...). SÍ
79. Envasos de pintallavis, rímel, vaselina ... SI
El primer trimestre del 2015, un any transcendental per a la lluita contra el canvi climàtic, ha marcat un nou rècord mundial de temperatures altes en la història recent de la Terra. Les dades de l'Administració Nacional dels Oceans i l'Atmosfera dels Estats Units (NOAA) indiquen que el passat mes de març va registrar la temperatura més alta per a aquesta època de l'any des que fa 136 anys es van iniciar aquest tipus de registres, superant el rècord anterior, de 2010, en 0,05 ° C. Aquest fet es veu molt afavorit, sobre tot, per l'augment d'emissions de diòxid de carboni des de l'inici de la revolució industrial que ha anat en augment. Tot i que s'han intentat dur a terme polítiques que recolzin una disminució d'aquest gas principalment, mai hi ha hagut una implicació prou important per a contrarrestar l'estat actual del planeta i, és per això, que actualment els experts demanen l'ajuda de tothom per no patir les greus conseqüències que pot comportar un major augment de la temperatura.
El primer trimestre del 2015 va ser el període més calorós de la història en la mitjana de les superfícies terrestres i oceàniques del món, en 0,82 ° C per sobre de la mitjana del segle XX, superant el rècord anterior -de 2002- a 0, 05 ° C. La temperatura global mitjana de la superfície de la terra també va ser rècord per al període gener- març. La major part d'Europa, Àsia, Amèrica del Sud, Àfrica de l'est i l'oest d'Amèrica del Nord han tingut un inici d'any més càlid del normal, segons indica aquesta agència oficial dels Estats Units. Respecte a les dades de la superfície dels oceans, en trimestre passat va marcar el tercer nivell més alt en el període de 136 anys de registre, en 0,53 ° C per sobre de la mitjana.
