Foment frena un pla per buscar gas i petroli al Mediterràni

El que es demana es que s'aturin les obres per buscar gas i petroli al mediterrani ja que aixxó provocaria un fort impacte acústic submarí i també un fort impacte per a les espècies del fons marí con els cetacis o les tortugues. Es demana una gestió ambiental per a valorar els riscos del projecte i així poder prevenir aquests impactes contra la fauna marina. Demanen que es faci una exploració sismica marina que s'utilitza per comprobar si hi han estructures geologiques susceptibles d'almatzenar hidrocarburs.




El País  (19/10/2015)


Un estudi tècnic del CEDEX, organisme públic dependent del Ministeri de Foment, ha revelat múltiples errors en l'informe sobre l'impacte acústic que tindrà un extens sondeig per buscar petroli i gas a la Mediterrània, enfront de la Costa Brava i al nord de Menorca. El Ministeri de Medi Ambient va sol·licitar l'estudi, imprescindible per decidir si autoritza la prospecció, que empra canons d'aire comprimit susceptibles d'afectar la fauna. El CEDEX és contundent: cal un altre informe per obtenir el permís.
"Es recomana que es requereixi al promotor la realització d'un nou estudi acústic submarí que tingui en compte totes les consideracions d'aquest informe", conclouen els especialistes del CEDEX (Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques). L'informe, de març de 2015 però que s'acaba d'incorporar a l'expedient, assenyala diversos defectes: "No s'ha aportat informació suficient sobre la caracterització de les fonts"; "El model utilitzat és massa simple"; "S'han trobat anomalies importants en els valors", etcètera. Sobre el càlcul de les emissions, apunta: "Està del costat contrari al de la seguretat, per la qual cosa no resulta admissible".
El dictamen del CEDEX, al qual ha tingut accés EL PAÍS, suposa un important revés per als plans de la multinacional Schlumberger, que pretén explorar a la recerca d'hidrocarburs una àrea de 37.000 quilòmetres quadrats mitjançant una tècnica anomenada adquisició sísmica al golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears. No és el primer contratemps. En un altre informe de juny passat els tècnics de la Divisió per a la protecció de la mar, dependent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, van recomanar no dur a terme els sondejos per l'impacte que podrien tenir per a diferents espècies de cetacis i tortugues.
El pla multimilionari de Schlumberger encara ha de superar un altre escull: la seva tramitació porta mesos paralitzada per un embolic administratiu que ha necessitat la intervenció de l'Advocacia de l'Estat. Actualment hi ha dos expedients oberts per la mateixa llicència mediambiental.
A aquest retard se suma el demolidor informe del CEDEX, un document "indispensable", segons fonts del ministeri, per valorar els riscos del projecte i decidir si aprovar o no. Aquest organisme elabora dictàmens tècnics a petició de diferents departaments del Govern.
El Ministeri de Medi Ambient li va demanar ajuda l'any passat per valorar el projecte de prospeccions de Repsol a Canàries després que sorgissin "dubtes" sobre l'anàlisi de riscos que havia fet la companyia. El CEDEX va concloure que Repsol havia calculat malament la probabilitat que ocorregués un accident i que el risc no era "baix" sinó "mitjà". Ara Medi Ambient recorre de nou a CEDEX per valorar l'afecció acústica -es genera soroll gairebé constant de fins a 270 decibels en una zona de gran riquesa biològica, ruta migratòria de cetacis i propera a espais naturals protegits- dels sondejos. "Es considera un defecte greu la incompleta i de vegades incoherent definició" de les característiques de la font emissora del soroll, assenyala l'informe. Més endavant, troba a faltar que el projecte no analitzi correctament els nivells límit de soroll per als cetacis. En aquestes campanyes, els vaixells que arrosseguen els canons de so compten amb avistadores que detectin la presència de balenes, dofins o altres espècies sensibles, per aturar l'activitat fins que s'allunyin.

Discrepàncies polítiques

Davant del Ministeri d'Indústria, que dóna suport aquests projectes, s'han situat els governs autonòmics català, valencià i balear, en contra de permetre'ls. El Parlament balear va aprovar per unanimitat la setmana passada una proposició no de llei en la qual insta el Govern de l'Estat a aprovar una llei específica per a la declaració del Mediterrani espanyol com a zona lliure de prospeccions d'hidrocarburs. Amb José Ramón Bauza (PP) en la presidència de les Balears es va produir l'enfrontament més cridaner entre el Govern central i l'autonòmic: al maig de 2014 quatre dels cinc senadors regionals van trencar la disciplina de partit i van recolzar una moció socialista en la qual es demanava a l'executiu que paralitzés els sondejos.  L'Aliança Mar Blava, creada per lluitar contra els projectes petrolífers al Mediterrani, considera que la tramitació d'aquest projecte és "fraudulenta i il·legal", entre altres coses per permetre a l'empresa reprendre el procés on es va quedar en tancar el primer expedient. Demana l'arxiu definitiu. "Indústria i Medi Ambient han permès que l'empresa utilitzi un estudi d'impacte ambiental de 2012, quan per llei només tenen vigència d'un any", posa com a exemple Carlos Bravo, el seu portaveu. Fins i tot el CEDEX ressenya en el seu informe que l'estudi, amb una portada en què es data a l'abril de 2014, és en realitat d'octubre de 2012. "En ser tan antic, l'estudi ni tan sols té en compte que un altre projecte posterior es solapa amb el seu ", afegeix Bravo.

El desglaç de l'Antàrtida farà pujar el nivell del mar tres metres en el futur

Una simulació climàtica realitzada per la Universitat de Victoria i publicada per la revista Nature afirma que l'escalfament atmosfèric i oceànic provocarà una pèrdua de fins el 80% de la capa de gel, provocant un augment del nivell del mar de fins 3 metres per a l'any 2300.

Augment progressiu del nivell del mar per culpa del desglaç

La Vanguardia (14-10-2015)

Londres. (Efe)."Un grup d'investigadors de la Universitat de Victòria (Wellington, Nova Zelanda) ha suggerit que el desglaç de l'Antàrtida, com a conseqüència del canvi climàtic, podria augmentar el nivell de la mar fins a tres metres en l'any 2300, segons un estudi difós avui per la revista Nature.

A curt termini, la simulació climàtica va apuntar que, a finals de segle, els escalfaments atmosfèrics i oceànics podrien portar a la pèrdua d'entre el 80 i el 85% de la capa de gel de l'Antàrtida ia un consegüent augment del nivell del mar.

Els científics van explicar que els canvis en la temperatura atmosfèrica i oceànica poden incidir en les taxes de fusió del gel, de l'intercanvi de calor entre el gel i l'aigua o l'aire.

Encara que és difícil quantificar amb precisió la contribució de les grans capes de gel a la pujada del nivell del mar, l'expert del Centre d'Investigació de l'Antàrtida, Nicholas Golledge, i els seus col·legues, han elaborat un model per ordinador que contempla diferents escenaris.
En l'àmbit de la investigació climàtica, aquests possibles escenaris exploren en quina mesura l'home podria contribuir en el futur al canvi climàtic tenint en compte factors com el creixement de la contaminació, el desenvolupament econòmic o el de les noves tecnologies.

Els investigadors d'aquest estudi van contemplar quatre possibles escenaris, proposats pel cinquè Informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, que van revelar que el nivell del mar a 2300 augmentarà entre 0,1 i 3 metres; i l'any 5000 ho farà entre 0,4 i 9 metres. Si la contaminació induïda per l'home continua com fins ara, la temperatura global podria elevar-se entre 8 i 10 graus en tres segles.

L'única solució per pal·liar el greu impacte de la pol·lució sobre la capa de gel de l'Antàrtida, van explicar els autors en l'estudi, passa per limitar l'emissió de gasos hivernacle a les pròximes dècades."

Nosaltres mengem les nostres própies deixalles

Un estudi publicat el passat mes de Setembre en la revista Scientific Reports (del grup Nature) per investigadors tant Nord Americans com Indonesis, mostra com bona part de les escombraries com per exemple residus plàstics i fibres, els quals són parcialment digerits en l'estomac, i els intestins de bona part dels peixos i mariscs, arriben als consumidors. 

La ingent contaminació provocada pels abocaments massius de residus al mar, afecta a la pràctica totalitat del planeta, i cada cop, és més evident que les deixalles de llarga vida com els plàstics, s'estan acumulant en diversos tipus d'éssers vius. 

El ser humà, inconscient, està produint un impacte induït en quan a l'emissió de residus, sobre totes les capes que formen el medi ambient (geosfera, atmosfera, edafosfera, hidrosfera i la més castigada, la biosfera). Això, afecta als recursos renovables obtinguts de la biosfera.

La investigació ha demostrat que varia el tipus de residu captat segons la font del recurs. Si aquest ha estat sotmès a un entorn ric en residus plàstics, contindrà una major concentració de plàstics en el seu organisme. En canvi si ha estat sotmès a  un entorn ric en fibres, aquest contindrà una major concentració de fibres en el cos que de plàstics. És llavors, quan ingerim aquest aliment contaminat amb residus de llarga durada, que patim en forma de risc induït les conseqüències de l'impacte en el medi ambient.
De moment només s'ha realitzat un estudi molt genèric de fauna marina, i els resultats han sigut molt alarmants. Passarà el mateix amb la fauna terrestre? Podem disminuir l'impacte induït o ja és massa tard?

Anàlisis tracte digestiu Sardina Monterrey

La Vanguardia (5/10/2015)

Entre el 25% i el 30% de les mostres de peix i marisc analitzades en mercats d'Indonèsia i Estats Units contenien restes de plàstics i fibres sintètiques. Els autors de l'estudi van analitzar mostres de peix i marisc en mercats de Makassar (Indonèsia) i Califòrnia (Estats Units), identificant les espècies i tractant de localitzar les restes de plàstics i altres residus amb l'ajuda de microscopis.

A Indonèsia, es van trobar residus antropogènics en el 28% dels peixos analitzats mentre que a Califòrnia es van trobar aquest tipus de residus sorgits d'activitats humanes en el 25% dels peixos. Com a mitjana, es van trobar residus en el 33% dels mariscs individuals inclosos en la mostra.

Deixalles acumulades al mar

"Totes les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos a Indonèsia eren de plàstics, mentre que les deixalles antropogèniques recuperades dels peixos en els EUA eren principalment fibres sintètiques", indiquen els autors. "Les variacions en els tipus d'enderrocs probablement reflecteixen diferents fonts i estratègies de gestió de residus entre els països", suggereixen els investigadors. Els plàstics convertits en residus procedeixen de bosses, envasos i altres elements gestionats de forma inadequada mentre que una part important de les fibres que s'han pogut trobar en aquest estudi procedeixen de l'abocament de materials de nou ús com les tovalloletes de neteja personal i domèstica i teixits diversos, també en aquest cas abocats de forma inadequada.

"La ubiqüitat de les deixalles antropogèniques en centenars d'espècies de la fauna silvestre i la toxicitat dels productes químics associats a ella ha començat a plantejar preocupacions pel que fa a la presència de deixalles antropogèniques en peixos i mariscs", recorden els autors en el resum de la presentació del seu estudi.

Foca menjant per equivocació una ampolla de plàstic

La contaminació provocada per l'abocament de residus tant al mar com a la terra afecta als conjunts d'ecosistemes. Les evidencies són cada cop més patents en que les deixalles de llarga vida s'acumulen a molts éssers vius.                             

  

    

Neix el parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

La zona que envolta la Vall de Núria fins a la frontera francesa és indudablement  un dels paratges naturals més bonics del nostre país y mes rica ecològicament parlant, el seu estatus però, no ha esta reconegut fins el dia 23 de setembre quan el govern català ha aprovat el decret pel qual aquesta zona és reconeguda parc natural. Aquest fet contribuirà a una inversió i a un reconeixement que potenciarà aquest recurs (tant energètic como no energètic) i renovable que nodreix  la economia a partir del turisme y la ramaderia. A més a més aquesta zona passarà a estar protegida, el que evitarà el possible impacta d’edificacions,desforestacions,etc. Aquest decret,que té com objectiu la gestió del medi, impulsat tant per les institucions como per la societat civil mantindrà aquest tresor natural protegit envers qualsevol mena de impacte ambiental i permetrà que la disfrutin els nostres fills y nets.

Riu Núria, el més cabalós i important del parc natural.

La Vanguardia(23/09/15)

El govern català ha aprovat el decret de creació del Parc Natural dels Capçaleres del Ter i del Freser, amb el que la la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya es compondrà de 14 enclavaments. El nou parc de protecció especial ocupa 14.750 hectàrees, i amplia un 14% l'àrea inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural(PEIN). El govern català destaca que han estat els propis ciutadans i institucions els que han promogut aquesta protecció, alguna cosa bastant inusual, doncs els parcs solen crear cert rebuig. Una de les funcions d'aquest parc és donar continuïtat a un corredor ecològic de connexió a l'altre costat de la frontera.

El Parc Natural dels Capçaleres del Ter i del Freser tindrà una superfície repartida entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots ells a la comarca del Ripollès. La declaració permetrà compatibilitzar la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament social i econòmic de la zona, i donar resposta a una demanda reiterada de la ciutadania i les institucions de la zona i consensuada amb els principals agents econòmics i socials.

Mapa de la futura configuració del parc.

"Valorem molt positivament el compromís del territori en el procés de declaració del parc natural. Demostra que els municipis i els ciutadans són cada vegada més conscients de la importància de conservar el patrimoni natural, no només pels seus valors intrínsecs, sinó també pel potencial de generació de riquesa i d'atracció turística que es deriva", diu Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals. "Ha estat un procés molt participat, en el qual hi ha hagut molta col·laboració per part de tots els sectors, ambientals, econòmics i socials, que han fet seu aquest projecte des del primer moment i han cregut en ell", agrega Subirà.

Impacte econòmic

A part de la activitat economica que es nutrirà del 300.000 visitants anuals aproximadament , l'activitat més destacable dins de l'àmbit protegit és la ramaderia extensiva, que es vol afavorir amb subencions específiques i consolidar amb la declaració del parc. A Catalunya, els parcs naturals existents s'han convertit en agents dinamitzadors econòmics de primer ordre. S'estima que per cada euro invertit en un parc natural, es generin 8,8 euros de valor afegit brut.

Capacitat de gestió

El Parc serà coordinat per La Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya i comptarà amb una xarxa d'equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que formen part , per acollir als visitants i turistes, i per facilitar la gestió administrativa. Els principals accessos seran des de Queralbs, Setcases i Espinavell (Molló).

L'àmbit del Parc

L'àmbit protegit delimita un espai natural singular i l'últim exemple típic de l'alta muntanya pirinenca oriental, a la frontera amb França. És un territori que s'estén entre 1.280 i 3.000 metres d'altura, i conserva molt bé els sistemes naturals alpins i subalpins. Destaca per acollir espècies de vertebrats vulnerables i de gran valor, així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d'alta muntanya rica i diversa.

Des de 1993, l'espai gaudeix d'una protecció bàsica que li atorga el fet d'haver estat declarat espai inclòs en el PEIN i posteriorment a la xarxa Natura 2000 (segell de protecció europeu), “però aquesta protecció no era suficient per garantir la protecció dels valors naturals, geològics paisatgístics i culturals, sense haver de renunciar als aprofitaments dels seus recursos naturals”.

Multinacionals compromeses amb l'objectiu 100% d'energies renovables

Nou multinacionals més s'han unit a un projecte mundial anomenat RE100 , aquest projecte te la finalitat de que totes les empreses utilitzin únicament energies renovables,  i així poder lluitar contra el canvi climàtic i poder reduir notablement les emisions de CO2.
Poc a poc si aquest projecte va avançant faria que hagués molt menys impacte a l'atmosfera i fins i tot que el mateix aire que respirem fos molt més pur, ja que no hauria tanta contaminació com avui dia.
Ara mateix en aquesta iniciativa estan compromeses 36 grans empreses de tot el món, com per exemple: NIKE, Starbucks...
La iniciativa RE100 a estat liderada per The Climate Group, aquesta es una organització que treballa a nivell internacional per promoure tecnologies i polítiques netes, amb l'objectiu de reduir mundialment les emissions que causen l'efecte hivernacle.



En aquesta foto podem veure algunes de les energies renovables que es podrien utilitzar, com els molins de vent o les plaques solars.
La Vanguardia (24-09-15)

Barcelona / Nova York (Redacció i agències) .- Goldman Sachs, Johnson & Johnson, NIKE, Procter & Gamble, Salesforce, Starbucks, Steelcase, Voya Financial i Walmart han confirmat aquesta setmana la seva incorporació a la iniciativa internacional RE100, amb el compromís de aconseguir que el 100% de l'electricitat consumida a les seves instal·lacions i factories procedeixi de fonts renovables, amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 i lluitar així contra el canvi climàtic.
L'anunci de la incorporació de nou grans corporacions a al projecte RE100 s'ha fet coincidir amb la celebració de la fira Climate Week NYC i a menys de 100 dies de l'inici de la Cimera del Clima que se celebra del 30 de novembre al 11 de desembre a París.
RE100 és una ambiciosa campanya mundial liderada per The Climate Group en associació amb CDP, que convida a les empreses a participar, donar suport i demostrar el seu compromís amb la protecció del medi ambient en un aspecte tan concret com l'ús de les energies renovables.
El projecte RE100 compta en l'actualitat amb 36 grans empreses de tot el món compromeses amb les energies renovables i la lluita contra el canvi climàtic, incloses la companyia xinesa Elion Resources Group i la índia Infosys.

Els cotxes elèctrics no pagaran peatge per les autopistes de la Generalitat des de setembre

A partir del 15 de setembre, els cotxes elèctrics viatjaran de forma gratuïta per les autopistes de la Generalitat, corresponents a la C-16, els túnels de Vallvidrera, la C-32 entre Maresme i el Garraf i el peatge de la C-33 de Mollet del Vallès. Aquesta mesura beneficiarà a 3.100 vehícles. El seu objectiu: incentivar la circulació de vehicles nets, que no generen emissions i per tant no contaminants. Els propietaris que es vulguin acollir a la bonificació hauran d'estar registrats al portal EcoviaT.

Cotxe elèctric

La Vanguardia (05-06-15)

Barcelona. (EP) .- "Els cotxes elèctrics viatjaran de forma gratuïta per les autopistes de la Generalitat a partir del 15 de setembre, ja que comptaran amb un 100% de la bonificació del cost dels peatges, ha anunciat aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

En la inauguració del Simposi Europeu de Qualitat de l'Aire, Soroll i Efectes de la Salut en Aglomeracions Urbanes, el conseller ha dit que aquesta mesura se sumarà a altres iniciatives de suport al cotxe elèctric relacionades amb l'aparcament i la matriculació, si bé la prioritat de la Generalitat és el transport públic.

El compromís, que es calcula que beneficiarà 3.100 vehicles, s'aplicarà a la C-16, inclosos els túnels de Vallvidrera, la C-32 en el tram del Maresme i el Garraf i el peatge de la C-33 de Mollet del Vallès .

L'objectiu és incentivar la circulació de vehicles nets, que no generen emissions i per tant no contaminants, i els propietaris que es vulguin acollir a la bonificació hauran d'estar registrats al portal ecoviaT, que des de 2011 disposa de descomptes en funció del peatge. "Hem de conjurar perquè la mobilitat sigui sostenible", ha defensat el conseller, que ha apostat per una reducció dels impostos i de les despeses de matriculació de vehicles amb baixes emissions, així com una aposta decidida pel cotxe elèctric perquè tingui tot el suport i motivació necessària per irrompre al mercat.

El conseller ha avançat que en les pròximes setmanes, el Consell Executiu del Govern aprovarà les bases de la primera legislació catalana per combatre el canvi climàtic, que posteriorment es dirigirà al Parlament, i abans d'acabar la legislatura la Generalitat actualitzarà les polítiques i reguladors en matèria mediambiental.

Ha recordat que el creixement econòmic només és possible si també es fa de forma ambiental, i ha constatat que aquest repte s'uneix també a l'increment demogràfic, tenint en compte que els entorns urbans de Catalunya concentren el 75% de la població.

La directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, ha dirigit unes paraules de benvinguda als assistents de diverses ciutats d'Europa com Londres, París, Milà, Florència i Berlín en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient.

Reduccions de contaminants del 70%

Ha subratllat que els nivells d'òxid de nitrogen i altres contaminants s'han de reduir un 70% abans del 2020 i 2030 per imperatiu de la Comissió Europea. "El 2015 no complim els nivells del mandat de 2001, per la qual cosa no podrem afrontar el repte amb mesures per estar per casa, sinó que haurem de fer passos molt seriosos", ha advertit Farran.

Declaració Barcelona

Una de les novetats del fòrum, que preveu aprovar la Declaració Barcelona, ​​és que incorpora d'una manera molt clara la perspectiva sanitària com a element de pressió per aturar la excés de contaminació i el seu vincle amb les morts sobtades fet per la Comissió Europea.

Sobre el cotxe elèctric, Farran ha considerat una "mesura clau" que es pugui carregar aquest vehicle des de casa, havent-se aconseguit una normativa legal per a emparar aquesta iniciativa que només ha de comptar amb el beneplàcit del propietari de la finca.

En el seu discurs, s'ha preguntat el motiu pel qual és més barat circular amb cotxes contaminants, i ha evidenciat la necessitat de revertir la situació, i portar a terme una "mobilitat més ben feta".

El director d'ISGlobal Health, Antoni Plasència, ha posat en valor la importància de la investigació i el nou coneixement generat com a "element transformador", i ha remarcat la necessitat de donar el pas cap a l'acció i posterior avaluació."

Impuls a les energies renovables

L'efecte hivernacle és el principal problema ambiental del planeta d'avui en dia, és causat per les emissions de diversos gasos, com el metà o el diòxid de carboni. El diòxid de carboni s'emet a l'atmosfera degut a la combustió de les energies fòssils. 

Un grup de polítics nord-americans  han impulsat un programa per a la investigació d'energies renovables per a causar un menor impacte en l'atmosfera terrestre. Aquest programa és conegut com "Programa Apolo Global". El prestigiós economista Richard Layard diu: "Resulta increíble pensar que hoy por hoy, el mundo solo destina el 2% de su presupuesto en I+D al problema más apremiante que tenemos en el planeta". Estic d'acord amb aquesta afirmació ja que resulta molt impactant que després de molts anys que dura aquest problema, no s'hagin pres mesures severes per intentar atenuar el problema.

                                Energia eòlica, una de les energies renovables

El Mundo (06/06/2015)

Un nutrido grupo de políticos, empresarios y científicos norteamericanos ha lanzado esta semana el así llamado Programa Apolo Global con una misión muy clara: impulsar la investigación en energías renovables para lograr que en diez años sean mas competitivas, accesibles y baratas que las energías fósiles.

Auspiciado entre otros por el economista Nicholas Stern y por el enviado especial británico para el cambio climático David King, el nuevo Programa Apolo aspira a destinar 20.000 millones de euros al año (el equivalente al presupuesto del programa lunar puesto al día) en investigación mundial, repartida entre energías renovables, sistemas de almacenaje y redes eléctricas "inteligentes".

"Las renovables son la mejor opción posible desde el punto de vista ambiental y ante el reto de cambio climático", ha declarado The Guardian David King, en el lanzamiento oficioso del proyecto. "Sólo nos falta el argumento económico para ganar todas las batallas".
__________________  
Quieren impulsar la            Los impulsores del Programa Apolo Global aspiran a usar como 
investigación en                  "lanzadera" la reunión del G7 en junio, con la idea de celebrar el bautismo
fuentes limpias para            oficial de la iniciativa el próximo mes de noviembre, antes de la cumbre 
que sean más baratas          del cambio climático de París. El objetivo real es doblar el presupuesto 
que las energías fósiles       actual en investigación y desarrollo de renovables a nivel mundial y 
____________________    lograr el compromiso de que todos los países destinen al menos el 0.02% 

de su Producto Interior Bruto a ese fin.
"Resulta increíble pensar que hoy por hoy, el mundo solo destina el 2% de su presupuesto en I+D al problema más apremiante que tenemos en el planeta", asegura el economista Richard Layard. "Y la única manera de conquistar el problema va a ser reduciendo el coste de las renovables".

Nicholas Stern ha puesto también énfasis en la otra cara de la moneda..."Las energías sucias se ha beneficiado hasta ahora de un régimen de subsidios que no tiene en cuenta los costes de salud entre la población, ni el deterioro del medio ambiente, ni su contribución al cambio climático"

Entre los impulsores del programa Apolo Global se encuentra John Browne, ex presidente de la Real Academia de Ingenieros y artífice de la "transición" hacia las renovables de BP, interrumpida de cuajo con su salida en el 2007. Browne ha criticado desde entonces a los gigantes del petróleo por su ceguera y por su incapacidad de reconocer la "amenaza existencial" del cambio climática.

El astrofisico Martin Rees, otro de los principales impulsores del proyecto, ha recalcado el paralelismo entre la carrera energética y la carrera espacial. "La NASA nos enseñó cómo se puede lograr un objetivo en tiempo récord si existen la voluntad y los recursos para conseguirlo. La vieja rivalidad que impulsó la llegada a la Luna tiene que dejar paso esta vez a una motivación interior, aquí en la Tierra. Nada puede ser más inspirador para los ingenieros que el reto de proveer energía limpia para todo el mundo".

Compromisos insuficientes ante la cumbre de París
Los compromisos anticipados hasta la fecha 36 de los 150 países que participarán en diciembre en la Cumbre del Clima de París son a todas luces insuficientes y sólo serviría para retrasar en dos años (del 1038 al 2038) el momento crítico en que se superaría el aumento de dos grados en la temperatura global del planeta, según un estudio realizado por Carbon Action Tracker para 'The Guardian'. Los representantes de decenas de países están reunidos hasta el 11 de junio en Bonn para adelantar en la agenda y poner sobre la mesa su "intención" de contribuciones a las emisiones de CO2. A falta de información sobre los planes de grandes emisores como India, los compromisos anticipados por países como Rusia o Canadá situaría el planeta en la esfera en un escenario "catastrófico" de aumento de las temperaturas de tres a cuatro grados, de acuerdo con Carbon Action Tracker