Els perills de "Patricia", l'huracà extremadament perillós

L'huracà Patricia, previst com l'huracà més perillós mai enregistrat en les nostres bases de dades, ha causat grans malmesos en tota la zona de Mèxic, on ha tocat terra el temut huracà. 

El seu risc directe derivat per la perillositat, la exposició i la vulnerabilitat, ha causat milionaris desperfectes. La perillositat, donada per les nombroses repeticions d'aquest fenomen meteorològic, agreuja, si mes no, el risc; al mateix temps ho fa l'exposició, ja que Mèxic disposa d'un gran nombre de persones exposades al fenomen, ni més ni menys que 100.000.000 persones. Però el factor a destacar que més agreuja el risc directe és la vulnerabilitat. Mèxic no està preparada infraestructuralment per a suportar ni les ratxes de vents de fins a 120km/h ni els continuats aiguats. Les infraestructures com cases, instal·lacions esportives, pisos, centres religiosos,... no ho suporten. Això provoca un gran augment en el risc de l'huracà.

Degut a que els risc augmenta exponencialment gràcies a la vulnerabilitat i l'exposició, s'han dut a terme una sèrie de mesures preventives per a disminuir tant la vulnerabilitat com l'exposició com: xerrades multitudinàries sobre el comportament i l'acció en casos extrems, desallotjament de grans urbs cap a edificis com col·legis o instal·lacions esportives i religioses, preparades per a els efecte de l'huracà, racionament de menjar per tal de sobreviure dies aïllats sense poder sortir d'un indret, entrega de telèfons mòbils via satèl·lit,...

Imatge satèl·lit de l'huracà Patricia

La Vanguardia (24/10/2015)

Mèxic DC. (Agències) L'huracà 'Patricia', que s'havia anunciat com el més fort mai registrat en el Pacífic, s'ha degradat ràpidament a depressió tropical després de tocar terra a Mèxic, on ha causat danys menors per les intenses precipitacions i les ràfegues de vent. L'huracà Patricia s'ha convertit en una depressió tropical a uns 155 quilòmetres de la ciutat de Zacatecas mentre prossegueix el seu desplaçament pel centre-nord de Mèxic, va informar avui el Servei Meteorològic Nacional (SMN).

Imatge forts vents i plujes provocats per l'huracà Patricia

El centre d'huracans dels Estats Units (CNH) ha anunciat que 'Patricia', que fa amb prou feines 24 hores ostentava la màxima categoria d'una escala de cinc, s'ha convertit finalment en una depressió tropical. Segons l'últim avís del CNH, difós per la seva pàgina web, l'ull del cicló està situat 55 quilòmetres al nord-est de l'estat de Zacatecas, just al centre de Mèxic, i registra vents sostinguts de 80 quilòmetres per hora. 'Patricia' ha desembarcat en les costes mexicanes al voltant de les 18.00 (hora local) al nord-oest de la localitat de Manzanillo, en l'estat de Jalisco, amb pluges torrencials i fortes ratxes de vent que auguraven greus danys, no baixar la guàrdia.
No obstant això, el primer balanç de les autoritats de Jalisco revela un saldo positiu del pas de 'Patricia' per la regió mexicana. Fins ara solament s'han produït alguns despreniments de terra i danys menors en infraestructures. Més de 8.000 persones han estat traslladades a un centenar d'albergs públics i les autoritats han ofert als turistes en Port Vallarta trasllats gratuïts -en avions de les forces de seguretat o de les aerolínies comercials- a altres punts de Mèxic.

Despreniments causat per "Patricia"

Malgrat això, els estats als quals s'aproxima 'Patricia' (Michoacán, Oaxaca i Nayarit) segueixen en alerta. Les autoritats regionals mantindran el desplegament de Protecció Civil i les evacuacions fins que passi la tempesta.

El president mexicà, Enrique Peña Nieto, ha demanat als mexicans que "es mantinguin atents" encara que el risc s'hagi reduït significativament per la degradació de 'Patricia'. "Encara no podem baixar la guàrdia", ha recalcat. Peña Nieto ha creat un gabinet de contingència i ha demanat a la població que, si no és estrictament necessari, no surti de les seves cases. "Protegeixin-se i segueixin les indicacions de Protecció Civil", ha dit en el seu compte oficial en Twitter.

Els nivells de gasos d'efecte hivernacle són els més alts en 800.000 anys

El físic Àngel Gómez, de la Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), ha dit a la agència Efe que els nivells de gasos d’efecte hivernacle, dels quals els principals són diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O); són els més alts dels últims 800.000 anys. El físic assenyala que l’efecte hivernacle sempre ha existit però ha incrementat des de la revolució industrial, el que ha provocat un augment de temperatura sobre la superfície de la Terra, però és molt lent degut a que l’aigua profunda dels oceans trigui molt a escalfar-se.

Les emissions de gasos de l'efecte hivernacle, a l'alça

La Vanguardia (17/10/15)

L'estudi dels nivells dels gasos d'efecte hivernacle, que va començar a Hawai en els anys cinquanta del segle passat, també es fan a Tenerife des de 1984 i en el passat són coneguts per estudiar les bombolles d'aire atrapades en el gel de les plaques de l'Antàrtida i Groenlàndia, deia Ángel Gomez.

Mesuren contínuament la GEH a l'Observatori Atmosfèric de Izaña (24 hores al dia tots els dies de l'any), i encara que l'òxid nitrós i l'Hexafluorur de sofre (SF6) es mesuren des del 2007, metà i diòxid de carboni són analitzats des de 1984. Ángel Gómez ha explicat que si bé el monòxid de carboni (CO) no és un gas d'efecte hivernacle influeix en la química de metà, és a dir, de tal manera que si hi ha més que el primer no hi és una mica més que el segon.

El monòxid de carboni i el metà són gasos de vida relativament curta en l’atmosfera, ja que el primer li pertany fa pocs mesos i el segon uns nou anys, mentre que el diòxid de carboni es manté durant centenars d'anys, l'òxid nitrós uns 120 anys i l’hexaflorur de sofre fa uns 3.200 anys.

La diferència entre els dos tipus de gasos és important, ja que entre els primers es pot arribar a un equilibri entre l'emissió i la destrucció, en aquest cas la concentració del gas romandria constant en l'atmosfera, mentre que el segon la concentració del gas en l'atmosfera segueix creixent, sempre que hi hagi emissions. Això explica per què les concentracions mesurades a l'Observatori Atmosfèric de Izaña sempre creixen per a diòxid de carboni, òxid nitrós i hexafluorur de sofre, mentre que la concentració de metà ha tingut èpoques de no creixement, i fins i tot disminueix el monòxid de carboni.

Ángel Gómez ha indicat que l’impacte de les emissions en diversos gasos es quantifica mitjançant el Potencial de canvi de la Temperatura Global (GTP) que es basa en el canvi de la Temperatura Superficial Global Mitja (GMST) provocat per dites emissions per diferents horitzons temporals utilitzant com referència el que provoca el diòxid de carboni. El Potencial de canvi de la Temperatura Global a un horitzó de deu anys per a les emissions de metà actuals és gairebé igual a la causada per les emissions de diòxid de carboni, però és poc més de la meitat per un horitzó de vint anys i insignificant per a un horitzó de cent anys, ja que el metà emès en cent anys abans haurà sigut casi completament destruït.

Les cremes solars són una amenaça per als esculls de coral.

S'ha fet un nou estudi publicat a la revista 'Archives of Environmental Contamination and Toxicology'  que conclou que una substància química que hi ha a les cremes posa en perill la supervivència dels esculls de coral. Contenen una substància que arriba a través dels bussejadors que porten protecció solar sobre la pell i els abocaments d'aigües residuals. La crema solar que és un recurs i  ens protegeix, per les corals és un risc, un impacte induït per nosaltres . 

   Prop de 70 bussos de CRF intenten plantar almenys 1.000 coralls per ajudar a millorar sis esculls dels Cayos de Florida.

La Vanguardia, 20/10/2015

Un nou estudi publicat a la revista 'Archives of Environmental Contamination and Toxicology' conclou que una substància química present a les cremes de protecció solar posa en perill la supervivència dels esculls de coral.

L'oxibenzona (també coneguda pel nom BP-3 o benzofenona-3), present en més de 3.500 productes de protecció solar a tot el món, planteja un perill ecològic per als corals i amenaça la seva supervivència, determina l'informe.

Aquesta substància arriba als esculls de coral a través dels bussejadors que porten protecció solar a la pell i els abocaments d'aigües residuals procedents de les desembocadures municipals i els sistemes sèptics costaners.

L'estudi demostra que l'exposició de les plàntules de coral (cries de coral) a l'oxibenzona provoca greus deformacions morfològiques, danya el seu ADN i actua com a pertorbador endocrí, de manera que el coral s'encapsula en el seu propi esquelet i provoca la seva mort.

"S'ha de reconsiderar seriosament l'ús de productes que contenen oxibenzona a les illes i en zones en què la conservació dels esculls de coral constitueix un tema fonamental", ha indicat el doctor Craig Downs, autor principal de l'estudi i membre del Haereticus Environmental Laboratory de Virgínia (EUA).

"Hem perdut almenys el 80% dels esculls de coral de la regió delCarib. Qualsevol petit esforç dirigit a reduir la contaminació per oxibenzona podria significar la supervivència de l'escull de coral durant un estiu molt càlid o la recuperació d'una zona degradada", ha afegit l'investigador.

L'estudi ha aparegut a 'Archives of Environmental Contamination and Toxicology' després que l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels EUA advertís que la contaminació redueix la resistència del coral al procés de decoloració i a la seva capacitat per recuperar-se'n.

Cada any s'aboquen en zones amb esculls de coral entre 6.000 i 14.000 tones de loció solar, gran part de la qual conté entre un 1% i un 10% d'oxibenzona.

Els autors estimen que això situa com a mínim al 10% dels esculls de coral mundials en alt risc d'exposició, a jutjar per la distribució dels esculls en zones turístiques costaneres.

Els esculls de coral, amenaçats pels productes higiènics humans.

El Llobregat, sense cabal ecològic al tram final

El nou pla hidrològic català retalla un 40% el volum reservat per als diversos trams i èpoques de l'any dels rius acordats per els experts en 2006. Això suposaria un gran impacte ja que el cabal ecològic es clau per a que el riu funcioni com un sistema viu. Reservar un volum ecològic per al tram final (des de Sant Joan Depí al mar) suposaria deixar fluïr de forma contínua un cabal des de els embassaments del Llobregat i posar en risc unes reserves necessàries en cas de possible sequera.

Riu Llobregat

La Vanguardia (06/10/2015)

La nova planificació de l'aigua de Catalunya, promoguda pel Govern català (i pendent de ser aprovada), no ha previst fixar uns cabals ecològics o de manteniment mínims en els trams finals del Llobregat i de la Muga. Aquesta situació contrasta amb les demandes de la Generalitat davant la redacció del pla hidrològic de l'Ebre, per al que sí que han reclamat augments substancials de cabals a la desembocadura a Tortosa.

La decisió de l'Agència Catalana de l'Aigua (responsable del pla) ha causat malestar en diversos cercles, a la comunitat de biòlegs i experts independents. La idea de fixar un volum mínim d'aigua per als rius va ser recollida al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment pactats amb els experts (2006); però el nou pla hidrològic català -rius que neixen i moren a Catalunya- retalla un 40% el volum reservat llavors per als diversos trams i èpoques de l'any. I, en el cas dels trams finals del Llobregat i la Muga, no hi ha ni tan sols aquesta obligació.

La directiva comunitària marc de l'aigua obliga que els rius tinguin un bon estat ecològic i això suposa tenir un flux suficient d'aigua ", explica Lluís Benejam, doctor en Ecologia Aquàtica i professor de la Universitat de Vic." El cabal ecològic és clau per que el riu funcioni com un sistema viu ", afegeix. Un riu amb suficient cabal afavoreix la depuració de les aigües, arrossega sediments i nutrients al mar (amb el que es fertilitza la producció piscícola marina) i evita que creixi la vegetació en el seu llit (el que ocasiona quantioses despeses de manteniment), al mateix temps que afavoreix les avingudes naturals sense incidències. El resultat és que un tram final de la Muga de 20 quilòmetres "pot quedar sec", afegeix Benejam.

Jordi Agustí, director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), addueix que no és possible garantir la reserva d'aigua mínima que al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, donades les abundants demandes existents. Agustí afegeix que els cabals ecològics no eren obligatoris ("ara començarem"), i que el seu establiment definitiu estava supeditat a acords concrets que s'havien de tancar mitjançant plans zonals, que requerien consens amb els afectats (sobretot, els posseïdors de concessions, hidroelèctriques , regs ...), però que no s'han assolit. "De manera inicial, s'implanta un 60% del cabal ambiental i s'analitzarà la millor real aconseguida", assenyala, al mateix temps que apunta possibles canvis després de rebre les al·legacions.

En relació amb la desembocadura del Llobregat, Agustí sosté que no es fixa el cabal ecològic perquè "no és possible garantir" ni tan sols el 60% de l'acordat el 2006. Reservar un volum ecològic per al tram final (des de Sant Joan Despí al mar) suposaria deixar fluir de forma contínua un cabal des dels embassaments del Llobregat i posar en risc unes reserves necessàries en cas de possible sequera, afegeixen al'ACA. La nova planificació de l'aigua (període 2016-2021) conclou que la regió de Barcelona (Ter-Llobregat) tindrà un dèficit anual de 60 hm3 d'aigua, xifra inferior a l'estimada fins ara (a l'haver-se reduït el consum, i ampliat i millorat les infraestructures), encara que no es concreta ni hi ha propostes sobre com es saldaran aquests dèficit "Això dependrà del pla hidrològic nacional", diu Jordi Agustí, en un discurs de supeditació al que decideixi Espanya.

"El Niño" d'aquest any es confirma com un dels tres més greus en 100 anys

Durant els últims mesos s'ha discutit molt sobre si les condicions meteorològiques d'aquest any indicaven l'aparició del famós fenòmen " El Niño ". Malhauradament les dades més recents de la NASA i la NOAA ens indiquen que les condicions actuals són similars a les del tràgic episodi de 1997-98. A causa de l'intensitat de l'esdeveniment i la poca preparació de la nostre societat per enfrontar el seus efectes això pot provocar grans problemes socials, econòmics, ambientals i polítics.

Temperatures del mar en superfície - NOAA 2015

La Vanguardia, 13/10/2015

El fenomen climàtic El Niño-Oscil·lació del Sud (El Niño-Southern Oscillation, ENSO per les sigles en anglès) ha continuat creixent en intensitat durant el mes de setembre i principis d'octubre i ara "s'assembla molt al fort esdeveniment ocorregut en 1997- 98 ", segons el balanç publicat l'11 d'octubre per la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA) i la NASA.

Els dos últims episodis del Niño considerats especialment forts es van registrar als anys 1982-1983 i 1997-98. Anteriorment s'havia produït esdeveniments similars en 1578, 1728, 1790-93, 1828, 1876-78, 1891 i 1925-26. Durant els últims 500 anys, de mitjana estadístic es produïa un episodi molt greu del Nen cada 50 anys aproximadament.

Les dades principals que permeten avaluar la importància de l'actual episodi d'El Niño són les observacions de la temperatura de l'oceà Pacífic (en superfície i en la columna d'aigua) i els patrons de vent.

La imatge principal utilitzada per la NASA per documentar aquest últim balanç compara les anomalies tèrmiques registrades a la superfície del Pacífic el 5 d'octubre de 1997 i el 4 d'octubre 2015 amb ajuda dels sistemes TOPEX / Poseidon i Jason-2. Les taques de color vermell indiquen les zones amb temperatures superiors a la mitjana.

"Si El Niño es fa [durant les pròximes setmanes] una mica més fort o una mica més feble no és una dada estadísticament significatiu. Aquest nadó ja és ara un fenomen prou gran per ser tingut en compte", afirma de manera didàctica Bill Patzert , climatòleg de la NASA.

 Efectes a Amèrica del Nord

Com a conseqüència de "El Niño" , "sens dubte, aquest hivern no serà normal a Amèrica del Nord", afirma Bill Patzer tot i reconèixer que amb les dades dels últims anys cada vegada és més difícil definir el que és una hivern normal.
L'informe corresponent al mes d'octubre del Centre de Predicció Climàtica de la NOAA indica que "tots els models prediuen un pic del Nen a finals de tardor o principis d'hivern [en l'hemisferi nord]".

Els experts de la NOAA i la NASA consideren molt probable que la part sud de l'Amèrica del Nord, sobretot el sud de Califòrnia, es registri un hivern més fred i humit que la mitjana climàtica, mentre que al nord del continent les condicions seran més càlides i seques.

L'informe d'aquestes agències de l'administració dels Estats Units no facilita dades sobre l'impacte del Nen al centre i el sud del continent americà. De forma general, El Nen provoca en aquestes regions problemes importants com pèrdues pesqueres (encara que en algunes àrees es pot registra un increment de captures), pluges torrencials i danys en l'agricultura.

L'esdeveniment o episodi del Nen de 1997-98 va produir conseqüències greus no només en les costes de Sud-amèrica sinó també a Amèrica Central, Mèxic i Califòrnia. Els temporals i l'elevació del nivell del mar van produir danys en les costes i pèrdues importants en el sector pesquer mentre que les condicions atmosfèriques van provocar un augment dels incendis forestals i un increment d'algunes malalties infeccioses.

 

Utilitzar aigua de pluja en la rentadora estalvia uns 119 euros a l'any en detergent.

La noticía trobada a la Vanguardia a dia 20/10/15 ens parla de que s'ha estat estat fent un estudi a la UAB sobre que la duresa de l'aigua a Barcelona fa molt rentable tan economicament com mediambientalment, el instalar diposits pluvials comunitaris. Aixo afavoriria a estalviar una gran quantitat de diners per familia tan en detergents com en altres cures per a la rentadora. A mes ajudaria a reduir l'impacte ambiental de cada rentat.

La Vanguardia (20/10/15)                                                                                                 

La instal·lació de sistemes domèstics per utilitzar l'aigua de pluja suposaria per a les famílies un estalvi mitjà de 119 euros en detergent, suavitzant i altres additius usats en la rentadora, a més de contribuir a reduir l'impacte ambiental de cada rentat, segons posa de manifest la tesi doctoral presentada recentment per la investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Maria Violeta Vargas. Això és així perquè l'aigua de pluja és tova i requereix un 59% menys de productes per aconseguir la mateixa efectivitat en el rentat que l'aigua d'aixeta, que tenen nivells més alts de duresa.

Referent a això, la investigació destaca que la recuperació d'aigües pluvials és especialment interessant en llocs com la ciutat de Barcelona, ​​on l'aigua de l'aixeta és especialment dura, a més de ser un bé escàs i existir problemes de proveïment quan hi ha sequera. Segons els resultats de l'estudi fet per Vargas, per cada metre cúbic d'aigua de pluja utilitzat per rentar la roba -l'equivalent a onze cicles de rentadora, s'estalvien 5,68 euros en detergent i suavitzant.

És clar que instal·lar el dipòsit pluvial i connectar-lo a les instal·lacions domèstiques també exigeix ​​una inversió, però la investigació assenyala que si s'opta per dipòsits comunitaris per a edificis o per a tot un àrea d'un barri, el cost per a cada veí que es vulgui beneficiar seria similar al d'una rentadora domèstica i s'amortitzaria en un curt període de temps gràcies a l'estalvi en detergent.

A mode d'exemple la investigadora assenyala que per a una persona resident a l'Eixample Esquerra la instal·lació d'un sistema de recuperació d'aigua de pluja suposaria una inversió inicial de 177 euros, "però només amb el que estalviï en additius per al rentat podria pagar fàcilment el manteniment i l'electricitat per bombar i a més seguiria estalviant uns cent euros a l'any ".

L'estudi detalla que els estalvis oscil·larien entre els 80 i els 158 euros anuals segons la tipologia de cada barri i l'edificació existent en cada zona, i indica que la instal·lació de dipòsits per recuperar aigua de pluja és especialment recomanable en barris amb alta densitat de població com Sants, Verdum, Sagrada Família, Sant Antoni o al Guinardó.

El treball de la investigadora de l'ICTA part de la necessitat de trobar mesures correctores i preventives que ajudin a gestionar els problemes de proveïment d'aigua, especialment en zones àrides o en aquelles de l'àrea mediterrània afectades pel canvi climàtic, i ha analitzat les possibilitats de aplicar sistemes d'aprofitament d'aigua de pluja en els 73 barris de Barcelona i al municipi d'Hermosillo, en una àrea desèrtica de Mèxic, posant de manifest que el 80% de l'estalvi que proporcionen aquests sistemes obeeix a la reducció en el consum de detergents i suavitzants.

La investigació ha analitzat tant el consum de recursos com el cicle de vida dels productes per identificar els impactes ambientals, l'eficiència energètica i la viabilitat econòmica de diferents sistemes d'aprofitament d'aigües pluvials.

Frau medioambiental

Aquesta notícia tracta sobre una estafa de l'agència dels automòbils Volkswagen, ara aquest cas s'està investigant ja que la companyia surt beneficiada però amagaven un nivell d'emissions superior al reglamentari. Això provoca un risc induït sobre l'atmosfera i sobre el medi ambient. En l'actualitat és dels temes més interessants degut a la gent que té aquest model de cotxe es planteja si es veurà afectada o si s'haurà de comprar un altre cotxe. Els treballadors de l'empresa de cotxes, també estan preocupats perquè amb la indemnització que els hi han atorgat.

Foto sobre l'interior del cotxe de Volkswagen

La Vanguardia, 24/09/2015 

El Dieselgate de Volkswagen, que aquest any aspirava a convertir-se en el primer fabricant mundial d'automòbils, té l'origen als Estats Units, on l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA, per les sigles en anglès) va detectar l'ús d'un software que permetia ocultar un nivell d'emissions molt superior al legal. Encara no se sap com afecta l'escàndol als cotxes venuts a Europa, on el procediment de control és diferent, ja que aquí va a càrrec d'entitats homologades independents i no dels mateixos fabricants. Així és com funciona el sistema i a què es pot enfrontar la companyia:

Com s'homologuen els cotxes a Espanya?

Tant a Espanya com a la resta de països de la Unió Europea, els fabricants sol·liciten l'homologació al Ministeri d'Indústria -i a departaments similars als altres estats-, que porten els vehicles a algun dels centres autoritzats. Allà han de passar un examen (Full Vehicle Type Aproval), que inclou tota mena de proves. El test d'emissions (New European Driving Cycle) es realitza en un laboratori on se simula durant una estona de 20 minuts la conducció per carretera i ciutat. Si el cotxe no supera els límits establerts a la legislació, el fabricant rep l'homologació i pot començar a fabricar. Posteriorment, encara haurà de passar per nous controls quan s'iniciï la producció. El grup Volkswagen va idear un sistema per eludir aquests controls als Estats Units i potser també a Europa.

Sistema per evitar els controls en els cotxes de Volkswagen

Què guanyava Volkswagen amb la manipulació?

Segons fonts del sector, l'actuació de Volkswagen només es pot explicar per dos motius plausibles. "O bé no disposava de la tecnologia per fabricar motors menys contaminants o -malgrat tenir-la- preferia no utilitzar-la per estalviar-se uns bons diners", diuen les fonts.

Quants vehicles afectats hi ha i on s'han venut?

L'agència mediambiental dels Estats Units calcula que l'engany afecta gairebé mig milió de cotxes dièsel TDI de quatre cilindres dels models Jetta, Golf, Passat i Beetle de VW i l'Audi A3 venuts durant els últims anys. La multinacional alemanya ja ha reconegut que el software del Dieselgate es troba instal·lat en 11 milions de vehicles a tot el món.
Com es pot saber si un cotxe està afectat?

De moment, Volkswagen España no sap/no contesta. El servei d'atenció al client del fabricant amb seu a Wolfsburg responia ahir d'aquesta manera als clients que trucaven per demanar alguna mena d'informació en aquests moments de dubtes: "Ho sentim molt, però en aquests moments no disposem d'informació oficial sobre la qüestió", deia molt amablement una senyoreta. "No sabem si el seu cotxe està afectat pel problema, així que, sisplau, truqui'ns d'aquí a uns dies".

Entre els concessionaris -potser més temorosos de perdre vendes-, s'escampava un cert nerviosisme i incorrien en contradiccions: "El que fabrica el cotxe és Volkswagen, ells li podran contestar", assegurava un comercial del concessionari Motorsol de Barcelona. Però el mateix venedor, davant la insistència del client, s'atrevia a assegurar instants després que "a Europa no hi ha cap cotxe afectat".

Quins fronts judicials té ja oberts l'empresa?

Als Estats Units ja s'ha obert, per part de l'EPA, un procediment administratiu que podria derivar en una multa d'uns 18.000 milions de dòlars. Al marge d'això, el fet que es produís un engany voluntari per part de l'infractor pot donar peu a querelles per estafa. A Alemanya, la fiscalia ha obert diligències.

Quines possibles actuacions tenen al seu abast els clients de Volkswagen a Espanya?

Partint de la base que, òbviament, només es podria actuar en cas que hi hagi cotxes afectats, existeixen tres possibles ­vies d'actuació per exigir responsabilitats a l'empresa en el cas que la resposta no sigui satisfactòria. El primer passa per invocar la llei general de consumidors i usuaris, que recull el dret a la reparació del dany o a la substitució del bé, amb proporcionalitat, segons els casos. Si això no és possible, llavors el client enganyat té dret a recuperar part dels diners abonats o a la resolució del contracte de compravenda, segons Jordi Ruiz de Villa, soci de litigació de Jausas.

Podria haver incorregut l'empresa en responsabilitat penal o haver atemptat a la competència?

Els experts creuen que Volks­wagen podria haver realitzat publicitat enganyosa i podria ser processat per estafa, ja que ha enganyat els clients i se n'ha beneficiat. En haver-hi tants afectats i ser dispersos, el cas re­cauria a Espanya a l'Audiència Nacional. D'altra banda, la companyia podria ser denunciada per competència deslleial per altres fabricants o, d'ofici, per la CNMC.