11 de novembre 2016

Embassaments, un gran recurs per un gran risc

L’impacte induït provocat pels cotxes, les fabriques i industries,… sobre la nostra atmòsfera en forma d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és molt present en el nostre cap. Tot i així, ara, al pensar en l’efecte hivernacle i el canvi climàtic que provoca, haurem de pensar, també en l’impacte provocat pels embassaments i pantans, que eren fins ara únicament, un recurs molt valuós per a la societat.
Aquesta sorprenent informació ve donada per l’estudi de la Universitat Estatal de Washington, que ens diu com la creació d’aquestes masses d’aigua sobre sols rics en materia orgánica provoca l’alliberament de metà a l’atmòsfera.
El que en principi és un recurs provocat per l’impacte sobre una superficie de terreny, veiem com a més a més, s’ha convertit en una font de risc a tenir en compte.

Embassament català


La participación del ser humano en el calentamiento global es incontestable. Apelando a un supuesto progreso, las emisiones de gases de efecto invernadero se han disparado hasta límites insostenibles. Y cuando hablamos de estos gases, todos imaginamos coches y hasta la industria ganadera. Muy pocos, sin embargo, lo relacionan con los embalses y pantanos.

Universitat de Washingon
Un grupo de investigadores de la Universidad Estatal de Washington ha concluido que los embalses son una gran fuente de gases de efecto invernadero. Hasta ahora se desconocía el impacto de estas acumulaciones de agua, pero este estudio ha revelado que los pantanos emiten el equivalente a más o menos un gigantón (1.000.000.000 toneladas) de dióxido de carbono al año. Esta cifra equivale a un 1,3 por ciento de todas las emisiones producidas por los seres humanos. Es decir, los embalses y pantanos de todo el mundo producen más gases de efecto invernadero que todo Canadá. 

El estudio, publicado en la revista BioScience, apunta a que los embalses son una gran fuente de metano. Pero, ¿cómo se libera? Al inundarse zonas que contenían una gran cantidad de materia orgánica (carbono), como árboles o pastos, éstos se descomponen en dióxido de carbono, metano y óxido nitroso. Además, el nitrógeno y el impulsan el crecimiento de algas en los embalses, generando así más microorganismos responsables de la producción de más metano.

Matèria orgànica en descomposició
Los riesgos del metano

Este gas (CH4), es 34 veces más contaminante que el CO2: en una media de tiempo de 100 años, cada kilo de metano calienta la Tierra 25 veces más que la misma cantidad de CO2. Estas emisiones equivalen a las generadas por el cultivo de arroz o a las producidas en la quema de biomasa. Ambas actividades están incluidas por el Intergovernmental Panel of Climate Change (IPCC).

La incidencia del metano es muy grande en el calentamiento global. Así lo confirma Bridget Deemer, una de las investigadoras responsables del estudio, que alerta que el problema es “mayor de lo que se preveía”. Los embalses y pantanos de todo el mundo producen más gases de efecto invernadero que todo Canadá “En términos globales, contribuye en un 80% al calentamiento provocado por las grandes reservas de agua.

La incidencia de los embalses en la producción de metano es un 25% mayor de lo esperado. Es un dato importante teniendo en cuenta que hay tantos proyectos de nuevos pantanos en construcción”, según Deemer Sin embargo, hay aproximadamente 220 veces más dióxido de carbono en la atmósfera que metano por lo que el metano contribuye de manera menos importante al efecto invernadero. Este estudio no significa que los embalses sean malos ni que deban desaparecer los ya existentes. Estas investigaciones muestran el impacto del hombre en su entorno y le apremian a hacerse responsable de su huella.


10 de novembre 2016

Qualitat d'aire cada cop més baixa a Barcelona

L'Agència de Salut Pública de Barcelona s'ha alertat a causa dels resultats dels últims estudis sobre el nivell de contaminació a l'aire de Barcelona. Això és degut a la gran quantitat de diòxid de nitrogen que produïm dia rere dia. Aquesta substància causa un gran impacte al medi ambient i a l'hora podem dir que és un risc induït, ja que està comprovat que aquests residus que produïm (especialment amb el transport com ara els cotxes) són molt perjudicials per a la nostra salut.

Barcelona coberta per una densa capa de contaminació atmosfèrica
El País 08/11/2016

La mala qualitat de l'aire a Barcelona ha posat en alerta els responsables de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'últim informe sobre la salut a la ciutat constata que tots els indicadors de contaminació van empitjorar el 2015. La mitjana anual de diòxid de nitrogen ha augmentat un 11%, la de partícules PM10, un 13% i altres contaminants crítics com les partícules més fines també s'ha incrementat un 16%. La comissionada de Salut de Ajuntament, Gemma Tarafa, va alertar ahir que aquests indicadors reverteixen en una pitjor salut dels barcelonins. "Aquest tema ens preocupa perquè la contaminació provoca morts", ha advertit.

L'ASPB va anunciar que, malgrat que gairebé tots els indicadors de qualitat de l'aire estan per sota dels registres que dicta la UE, superen encara el llindar recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En el cas del diòxid de nitrogen es sobrepassen fins i tot els límits legals marcats per la UE. "Tal com evoluciona Barcelona són indicadors alarmants", va reconèixer la segona tinent d'alcalde, Laia Ortiz, que va vincular especialment la contaminació amb el volum del trànsit rodat. L'informe afegeix a més que l'empitjorament de la qualitat de l'aire "podria ser atribuïble a una major intensitat de les activitats econòmiques".

En aquest sentit, l'ASPB alerta del risc que suposa per a la salut la mala qualitat de l'aire. "La literatura científica constata la vinculació entre la contaminació i malalties cardiovasculars, cerebrovasculars o la fertilitat", ha apuntat Carme Borrell, de l'ASPB. Segons l'informe, la contaminació atmosfèrica i les partícules nocives "han estat classificats com a carcinògens per als humans". Les malalties respiratòries i el càncer de pulmó també són altres de les causes més freqüents de morts prematures atribuïbles a la contaminació.

L'Ajuntament va avançar ahir que ultima un pla de xoc per reduir la contaminació, tot i que no va especificar detalls. "S'està fent un pla d'acció que contempla mesures com la reducció de la circulació o la pacificació dels carrers", ha indicat Ortiz.

Desigualtats "estables"

L'informe també constata que les desigualtats en salut entre els barris de Barcelona es mantenen. Ha passat un any des que el consistori detectés un grup de 18 barris amb pitjors indicadors de salut que la resta i, tot i que s'han millorat elements com la incidència de la tuberculosi o l'esperança de vida, Tarafa va advertir que les desigualtats estan "estables" . La comissionada va justificar que ha passat molt poc temps des que l'Ajuntament va prendre mesures per pal·liar aquesta bretxa i encara no es veuen els resultats. "Ens caldrà quatre o cinc anys per veure millores", va dir.

L'estudi municipal també ha detectat un augment d'infeccions de transmissió sexual, com la gonorrea, entre el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes. Les infeccions per VIH es mantenen més o menys estables, tot i que Tarafa va posar èmfasi en la necessitat de millorar el diagnòstic precoç.

Pel que fa a la salut mental, l'ASPB ha constatat que el risc de patir més mala salut mental està vinculat a la renda dels barris. Les visites als centres de salut mental d'adults i als infantils s'han incrementat un 5% i un 15% respectivament. Tarafa va recordar que el 12% dels barcelonins estan en risc de patir un trastorn mental.







09 de novembre 2016

Les plantes ajuden a reduir els gasos que estan canviant el clima


L'escalfament global és l'augment de la temperatura mitjana de la Terra per acció d'activitats humanes que porten a l'augment dels gasos d'efecte hivernacle com per exemple el CO2, una de les causes de l'augment d'aquest CO2 és la tala i crema dels boscos ( desforestació ), ja que com s'ha pogut comprovar gràcies a la seva capacitat de retenir diòxid de carboni atmosfèric redueixen la concentració d'aquest gas de forma notable a l'atmosfera.

La vegetació ajuda a retenir el diòxid de carboni atmosfèric (EFE)


L'emissió a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle com el diòxid de carboni (CO2) segueix augmentant. També continua creixent la concentració en l'atmosfera d'aquest tipus de gasos que provoquen el canvi climàtic. Així, s'ha de recordar que l'Organització Meteorològica Mundial ha confirmat que el 2015 va ser el primer any en la història recent de la Terra en què es va superar de forma global la barrera de les 400 parts per milió (ppm) de CO2 a l'atmosfera, i que aquest any s'estan superant els nivells de 403 ppm.

No obstant això, durant els últims anys, el creixement en la concentració atmosfèrica de CO2 ha estat relativament menor que en les dècades anteriors, segons han indicat diversos estudis científics. Un article publicat aquesta setmana a la revista Nature Communications.

Investigadors de la Universitat de Berkeley, als Estats Units, s'interpreten a partir d'aquestes dades que més capacitat per absorbir CO2 per part de la vegetació terrestre és responsable de la reducció en les emissions que romanen en l'atmosfera.

El nivell de CO2 a l'atmosfera segueix creixent, però ara a un ritme menor possiblement per efecte de la vegetació (NC)

Els autors del treball detallen que aquesta pausa en l'augment del CO2 pot ser temporal i que la major capacitat de les plantes per emmagatzemar el gas no resoldrà el problema del canvi climàtic.

Els nivells absoluts de diòxid de carboni han augmentat de forma constant des de la Revolució Industrial, tot i que hi ha una variació anual significativa en aquest ascens, deguda en gran part a les diferències en el nivell de la massa vegetal.

Mesurar l'impacte i l'origen dels gasos

Quantificar els canvis en la ràtio d'increment del CO2 és essencial per avaluar les causes del canvi climàtic. No obstant això, aquest progrés és difícil de quantificar a causa dels complexos processos que governen el creixement de les plantes a nivell global, i l'equilibri entre les emissions i l'absorció de diòxid de carboni.

El grup de Berkeley, liderat per Trevor Keenan, ha utilitzat models del creixement de la vegetació per a determinar el balanç d'aquests processos en els últims anys.

Els seus resultats mostren com l'increment del CO2 atmosfèric ha potenciat la fotosíntesi, el procés pel qual les plantes absorbeixen aquest gas.

Els investigadors alerten al mateix temps que un alentiment en l'increment de la temperatura global ha reduït la respiració de les plantes, el mecanisme pel qual alliberen CO2.

Tots dos factors signifiquen que la massa vegetal terrestre ha retirat una major quantitat de diòxid de carboni de l'atmosfera, de manera que s'ha reduït la taxa d'acumulació d'aquest gas, aproximadament un 2,2% anual entre 2002 i 2014.

Article científic de referència:

Recent pause in the growth rate of atmospheric CO2 due to enhanced terrestrial carbó uptake. Trevor F Keenan, I. Colin Prentice, Josep G Canadell, Christopher A Williams, Han Wang, Michael Raupach G. James Collatz. Nature Communications 7, Article number: 13428 (2016) doi: 10.1038 / ncomms13428

Abocats a un clima extrem

L'Organització Meteorològica Mundial assenyala que el canvi climàtic porduït a causa de l'activitat de l'home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. El 2015 ha sigut l'any més càlid registrat amb temperatures que van estar 0'76ºC per sobre de la mitjana per al període 1961-1990. Això a més de provocar una pujada al nivell del mar a causa del desglaç de l'Àrtic, ha sigut causa directe de desastres naturals com huracans, sequeres i inundacions, segons estudis realitzats per la Societat Meteorològica Americana, provocant així la mort de milers de persones i grans danys materials.
Un grup d'adults i nens observen l'espectacular pujada del Sena el 3 de juny del 2016 prop de Notre-Dame (Getty)

L’escalfament del planeta està intensificat els fenòmens extrems, com demostren les onades de calor, els rècords de precipitacions o les inundacions que fan estralls registrades l’últim quinquenni (2011-2015). Així ho indica l’ Organització Meteorològica Mundial ( OMM) en un informe en què s’assenyala que el canvi climàtic provocat per les activitats de l’home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. “La probabilitat de tenir temperatures extremes s’ha multiplicat per deu o fins i tot més”, assenyala Petteri Taalas, secretari general de l’ OMM. El període 2011-2015 va ser el quinquenni més càlid mai registrat al món a tots els continents (excepte a l’ Àfrica). Les temperatures van ser de 0,57°C per sobre de la mitjana per al període 1961-1990.

L’any 2015 també va ser l’any més càlid mai registrat fins aleshores, amb temperatures que van estar 0,76 °C per sobre d’aquesta mitjana, seguit del 2014. L’any 2015 també va ser el primer en què les temperatures mundials van estar més d’ 1°C per sobre de les de l’era preindustrial.

A més a més, la pujada del nivell del mar, una disminució general de l’extensió del glaç marí a l’ Àrtic i de les glaceres continentals completen aquest panorama. Alhora, la tendència a l’escalfament va anar paral·lela al fet que el diòxid de carboni (CO2) va assolir per primera vegada el 2015 el llindar dels 400 informes per milió a l’atmosfera, segons l’informe, presentat en la conferència de clima de l’ONU a Marràqueix (Marroc).

El gran valor d’aquest informe és que examina fins a quin punt la meteorologia extrema és conseqüència directa d’aquestes emissions de gasos (procedents de la crema de combustibles fòssils, com ara carbó, petroli i gas a la producció d’energia, o els tubs d’escapament). I la conclusió és que més de la meitat dels 79 estudis publicats pel Butlletí de la Societat Meteorològica Americana entre el 2011 i el 2014 van detectar que el canvi climàtic provocat per l’home havia contribuït a l’aparició de fenòmens extrems. Si bé és impossible atribuir directament un esdeveniment particular i concret al canvi climàtic, els treballs dels meteoròlegs demostren que els fenòmens extrems seran més nombrosos a mesura que l’escalfament sigui més marcat.

L’ acord de París (2015) contra el canvi té com a objectiu situar “molt per sota” de 2ºC l’augment de temperatura global aquest segle i desplegar esforços per assolir la meta d’1,5° C per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, l’informe de l’ OMM confirma que la mitjana de la temperatura registrada el 2015 ja havia assolit un augment d’ 1°C. “ Hem tingut el quinquenni més càlid mai registrat, i l’any 2015 s’ha considerat l’any més càlid. Fins i tot aquest rècord és probable que se superi el 2016”, va afirmar Petteri Taalas. Els efectes del canvi climàtic s’han apreciat sistemàticament des de la dècada del 1980.

L’informe destaca alguns fenòmens de fort impacte, com la sequera que va afectar l’ Àfrica oriental en el període 2010-2012 (258.000 morts addicionals), les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia (que van segar la vida de 800 persones), les onades de calor del 2015 a l’ Índia i el Pakistan (més de 4.100 morts), l’huracà Sandy el 2012 i el tifó Haiyan (que va segar 7.800 vides a les Filipines) el 2013.
Destrosses a Nueva York tras el pas de l'huracà Sandy al 2012
L’informe repassa els diversos indicadors climàtics. Així, les temperatures dels oceans també van registrar nivells sense precedents, a excepció de l’oceà Austral i el Pacífic sud-oriental, mentre que el glaç marí àrtic va continuar disminuint. Concretament, l’extensió mínima del glaç marí a l’estiu es va situar en 3,39 milions de km el 2012, cosa que marca la seva superfície més baixa mai registrada. Per la seva part, el ritme de fosa de la superfície de la capa de gel de Grenlàndia a l’estiu va continuar estant per sobre de la mitjana i la fusió produïda a l’estiu va superar la mitjana de 1981-2010 en els cinc anys compresos entre el 2011 i el 2015. En canvi, l’extensió del glaç marí a l’ Antàrtida va estar per sobre del valor mitjà de 1981-2010, en particular a l’hivern.

A mesura que els oceans s’escalfen s’expandeixen, cosa que també es tradueix en un augment del nivell del mar a escala mundial i regional. Els registres dels satèl·lits des del 1993 indiquen que la pujada del nivell del mar és d’uns 3 mm per any; en canvi, la tendència observada en el període 1900-2010 (segons els mareògrafs) era de només 1,7 mm per any.
I s’han repetit els fenòmens amb temperatures extremes. Entre els exemples destacats figuren les temperatures màximes sense precedents registrades als EUA el 2012 i a Austràlia el 2013; els estius càlids a l’ Àsia oriental i l’Europa occidental el 2013, i les onades de calor de la primavera i la tardor del 2014 a Austràlia.

En canvi, els senyals directes de l’escalfament no van ser tan clars per a les oscil·lacions de les precipitacions. Un exemple de precipitació extrema en què es va poder identificar la intervenció humana clara va ser la precipitació extrema caiguda al Regne Unit el desembre del 2015: es va determinar que hi va haver un 40% més de risc que es produís un fenomen de la magnitud calculada a causa del canvi climàtic. En canvi, en les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia la sequera del 2013-2015 al sud del Brasil i l’hivern summament humit del 2013-2014 al Regne Unit no hi va haver cap evidència clara de la mà de l’home





06 de novembre 2016

Si l'Acord de París fracassa, el sud d'Espanya serà un desert

Un estudi publicat per la revista science, apunta que si el canvi climàtic segueix augmentant, el sud de la Península Ibèrica acabarà convertint-se en una zona desèrtica. Per evitar això, caldria mantenir l'augment de temperatures per sota dels 1'5ºC, objectiu de l'Acord de Paris. Si no s'aconsegueix complir aquest objectiu, la conca de la Mediterrània patiria importants impactes negatius mai vists en 10.000 anys.
zona desèrtica causa del canvi climàtic

La Vanguardia 27/10/2016



Si no s'aconsegueix complir l'objectiu més ambiciós l'Acord de París, el canvi climàtic provocarà en les pròximes dècades impactes negatius en l'ecosistema de la conca del Mediterrani, "en una forma que no ha tingut precedents en els últims 10.000 anys". Play Mute Loaded: 0% Progress: 0% Remaining Time -0: 28 fullscreen Aquesta és la principal conclusió d'un estudi dels investigadors Joel Guiot i Wolfgang Cramer, del Centre Europeu de Geociències Ambientals a Aix-en-Provence (França) que publica la revista Science en l'edició del 28 d'octubre. En concret, apunten els càlculs d'aquests experts, si el canvi climàtic segueix la tendència d'augment de les temperatures de les últimes dues dècades, a finals d'aquest segle tot el sud de la Península Ibèrica serà una zona desèrtica. Danys igualment importants es registressin al sud d'Itàlia i Grècia. L'estudi alerta de les conseqüències regionals a la Mediterrània si no s'aconsegueix l'objectiu global més ambiciós apuntat en l'Acord de París, que és el de mantenir l'augment de temperatures per sota dels 1,5º C, en relació a la temperatura de l'era preindustrial. L'impacte negatiu seria encara pitjor si no s'aconsegueix l'objectiu general de no superar els 2ºC d'augment de la temperatura mitjana.


Els autors recorden que aquests objectius globals no impliquen que en diverses zones del planeta els augments de la temperatura siguin sensiblement superiors. De fet, la temperatura mitjana del planeta és ara aproximadament 0,85º C superior a la mitjana del període 1880-1920 però a la regió Mediterrània la temperatura ha augmentat 1,3º C. Aquest increment extra a la temperatura és rellevant atès que els ecosistemes de la conca de la Mediterrània constitueixen una zona important de la biodiversitat mundial i subministren nombrosos serveis a les persones, com aigua neta, protecció contra les inundacions, dipòsits de carboni i activitats turístiques o recreatives .
Incendi forestal en la regiò del Mediterrani


En aquest estudi, Joel Guiot i Wolfgang Cramer utilitzen nuclis de pol·len de sediments de la Mediterrània per reconstruir la variabilitat del clima i l'ecosistema dels últims 10.000 anys. Els autors van utilitzar aquesta informació com a punt de partida per predir futurs canvis en els ecosistemes, en funció de l'augment de la temperatura que es pot produir en les pròximes dècades. Tant en les simulacions dutes a terme mitjançant l'estratègia de business as usual (expressió en anglès que indica l'escenari esperable sobre la base dels paràmetres actuals) com en un segon conjunt de simulacres que reflecteixen els objectius nacionals intencionats proposats pels governs en la conferència de París (COP21), el nivell de canvi ecològic que es prediu excedeix àmpliament el que va ocórrer a la Mediterrània durant l'Holocè.


Els boscos caducifolis poden desaparèixer.

En el cas de l'escenari business as usual, tot el sud d'Espanya es converteix en un desert, boscos caducifolis envaeixen la major part de la zona muntanyosa i els matolls reemplacen la majoria dels boscos caducifolis en gran part de la conca del Mediterrani. Només sota les condicions en què l'escalfament global es limita a una temperatura de 1,5 ° C per sobre de les temperatures pre-industrials, els canvis en els ecosistemes romanen dins dels límits experimentats durant l'Holocè. Aquesta anàlisi no explica altres impactes humans sobre els ecosistemes, com ara el canvi en l'ús de la terra, la urbanització, i la degradació del sòl, molts dels quals probablement augmentin en el futur a causa de l'expansió de la població humana i la activitat econòmica, segons indiquen els autors.




Visita a la delegació territorial de l’AEMET

Els alumnes de 2n de Batxillerat de Ciències de la Terra van visitar la delegació territorial de l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) al port de Barcelona, el passat 26 d’octubre.

Aquesta excursió es va fer pel motiu d’haver estudiat el tema de la meteorologia a classe i era un bon moment per mostrar els coneixements adquirits en la matèria de Ciències de la Terra i del Medi Ambient. En aquesta sortida, es va veure com és de difícil predir les situacions atmosfèriques on vivim, per la situació geogràfica.

Durant la visita, la primera hora va ser introductòria. El guia que era treballador de l’AEMET, va explicar el funcionament de cada instrument que mesuraven els diferents fenòmens meteorològics de la zona de Barcelona. Entre ells, van ser explicats els anemòmetres que recollien dades sobre la velocitat del vent, els pluviòmetres amb els quals calculaven la precipitació caiguda en un cert temps, termòmetres per poder saber les temperatures màximes i mínimes, els heliògrafs per saber quantes hores de sol es disposa en un dia, els baròmetres que calculen la pressió de l’aire sobre la superfície terrestre, etc...

En la segona part de la visita el tema principal van ser les funcions que realitza l’AEMET i com s’obtenen les dades. Mitjançant una presentació oral, es va explicar els diferents satèl·lits meteorològics i radars necessaris per recaptar informació i fer una recreació del que passa a sobre nostre. Ells són els responsables d’alertar a la població davant d’un fenomen atmosfèric advers!

Quina funció exerceix el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya?
Hi ha diverses funcions però la principal és l’obtenció d’informació de les diferents xarxes d’estacions meteorològiques on es realitzen mesures per obtenir les dades necessàries per predir l’evolució del temps al llarg dels dies. Tota aquesta informació queda enregistrada per poder-la estudiar posteriorment. Això crearà investigacions per millorar la predicció i l’anàlisi del clima.

Gràcies a la visita, som una mica més experts en predir la meteorologia a Catalunya!

Vídeos divulgatius de l'Agència Estatal de Meteorologia

04 de novembre 2016

Pescant plàstic salvem la biosfera marina

Quan pensem en la pesca d'arrossegament, segurament ens ve al cap l'obtenció d'un recurs (el peix, marisc,...), a costa d'un gran impacte induït i sense control sobre la biosfera marina. Ara, però, amb aquest nou projecte iniciat per Ecoalf, la pesca d'arrossegament, a part d'esser un impacte directe sobre el fons marí, és un pràctica pesquera lligada a la recuperació i reciclatge del plàstic acumulat en el fons marins, i és que els pescadors es troben cada cop més plàstic en les seves xarxes i menys peixos degut a la contaminació massiva dels fons marins.

És molt fàcil ignorar la contaminació marina, pero el repte d'aquest innovador projecte és fer de la Mar Mediterrània una mar més neta i menys contaminada. Això, està clar que no cesarà fins que nosaltres, els consumidors, decidim reduir, reciclar i reutilitzar

Pescadors d'arrossegament veient la seva captura.

Un círculo realmente virtuoso está haciendo posible un pequeño milagro. Esto sí es economía circular. Y empieza en el fondo del mar. Los residuos de las botellas de plástico que recogen los pescadores de 160 barcos arrastreros de nueve puertos valencianos están sirviendo para proveer material para confeccionar hilo y tejidos de poliéster reciclado para confección.

Logo campanya conjunta d'ecolaf i ecoembes
Es un largo itinerario; pero el resultado es que plásticos que llegan al mar están siendo recuperados gracias a esta iniciativa pionera, impulsada por Ecoalf, empresa de moda y accesorios creados a partir de materiales reciclados, y a la que se ha sumado el gestor de residuos Ecoembes.


El primer eslabón de la cadena son los pescadores valencianos. “Cada vez que echamos las redes recogemos residuos de todo tipo: plástico, latas, botellas, de todo”, explica Ignacio Llorca, patrón mayor de la cofradía de pescadores de La Vila Joiosa (Alicante), testigo único de los desechos que llegan al fondo marino.

Vaixell d'arrossegament valencià

“Cada vez que un barco sale al mar coge cinco kilos de plásticos”, sentencia. Ignacio Llorca ya sabe cuándo se colmatarán las redes de envases. “Cuando se producen fuertes lluvias, los ríos arrastran los envases al mar, y es entonces cuando los encontramos en grandes cantidades”, explica. “Cuanto más llueve, más plásticos encontramos”, añade. La actividad de los arrastreros se centra en profundidades que oscilan entre los 50 y los 700 metros. “Más lejos, ya no los encuentras”, añade Llorca.

La iniciativa tiene el apoyo decidido y altruista de los nueve puertos de la Comunidad de Valencia cuyos arrastreros participan en esta recogida de plásticos y envases (Calpe, Santa Pola, Altea, Castellón…). La misión principal es rescatar un tesoro desconocido: los envases de botellas de plástico, de agua o de refrescos. Estos envases, fabricados a base de PET (tereftalato de polietileno) pueden transformarse en fibras de poliéster reciclado, producto que sirve de materia prima para confeccionar prendas de moda y deportivas, jerséis, aislantes de rellenos, anoraks, bolsas y complementos.

Fibras de polièster reciclat

Los desechos captados por las redes de pesca son recogidos en el barco y depositados en los contenedores en el puerto, donde se seleccionan los plásticos PET. Éstos son transportados hasta la planta de reciclado de PET Compañía (en Chiva, Valencia), donde se convierten en una granza de gran calidad, con la que de fabrican las prendas y complementos de la marca.