Així és com un poble japonès ha aconseguit generar zero residus

Al poble de Kamikatsu, un petit poble que es troba entre muntanyes al Japó, estan duent a terme un projecte que té com a finalitat produir zero residus. Amb aquests projecte en el qual tots els ciutadans d'aquest poble estan molt implicats han aconseguit reduir quasi un 100% el seu impacte.

Aquests projecte de zero residus es basa en el compliment de les tres R: reciclar, reutilitzar i reduir, així fent que fins i tot algunes deixalles puguin arribar a ser un recurs per a nosaltres podent-los utilitzar amb altres finalitat.

Com ha tingut uns resultats molt satisfactoris actualment s’està intentant que es vagi expandint per tot Japó, encara que aquesta pràctica és molt difícil dur-la a terme en grans ciutats, perquè es necessita un gran control i molta aplicació per part de tots els ciutadans. 

La Vanguardia (20/04/17)

Un petit poble perdut a les muntanyes de l'illa de Shikoku, al Japó, s'ha convertit en un referent en reciclatge a nivell mundial. Kamikatsu s'ha marcat com a objectiu eliminar tots els seus deixalles per al 2020, i des de 2002 treballa en el seu Projecte Zero Residus. Aquest és un sistema de difícil aplicació en grans ciutats però sí que podria ser aplicable a comunitats més petites i un exemple a seguir en matèria de reciclatge.

Fa set anys, un incinerador d'escombraries que havia estat instal·lat en 1998 no va poder complir amb els nivells de control de dioxines. Va ser llavors quan l'alcalde va decidir tancar l'incinerador i impulsar l'esmentat projecte. Des de llavors tots els ciutadans tenen el deure de portar els seus residus a una estació de recollida, i només les persones grans que no tenen cotxe, estan exemptes de l'obligació. En aquests casos uns voluntaris, molt implicats en el projecte, compleixen per ells.

Els camions de recollida no passen per Kamikatsu, no es veuen contenidors pel carrer i són les famílies les que es responsabilitzen de la gestió dels seus propis residus. Un dels motius d'aquesta autogestió de les deixalles és que la recollida tradicional de residus és inviable econòmicament per la situació geogràfica del poble, entre muntanyes, i el disperses que hi ha les cases. Aquest motiu no li treu mèrit a la constància, disciplina i bona feina que fa aquesta comunitat que aconsegueix reciclar el 90% dels seus residus.

Com ho fan?

Els veïns de Kamikatsu reutilitzen les deixalles orgàniques com a compost en els seus jardins o camps de cultiu. Renten a consciència els envasos de vidre, plàstic o llaunes, desmunten i pleguen el cartró, i tot això ho porten ells mateixos fins al punt de reciclatge situat al centre del poble. Allà els residus se separen en 34 categories diferents i s'ha establert un Centre d'Intercanvi on les famílies del lloc poden realitzar intercanvis amb objectes que no seran utilitzades per altres i que per a ells podrien ser de gran utilitat.

A més, i encara que sembli increïble, han trobat una manera de comercialitzar les seves escombraries. La comunitat de Kamikatsu no només recicla les seves escombraries sinó que la transforma en petites obres d'art. Els artesans del poble s'encarreguen de reutilitzar els productes descartats i de reconstruir-los per a la seva posterior venda. Avui dia, els mercats del poble s'han tornat molt populars. Amb el que recapten el municipi dóna subsidis per a la compra de material per fer compost, bitllets de loteria o bons per a compra de menjar. 

Els nous negocis del poble ja neixen amb l'objectiu residus zero i eliminen els productes d'un sol ús. Aquest és el cat del Cafe Polestar que no fa servir tovallons d'un sol ús, ni tampoc dóna compte en paper llevat que el client ho demani. A més, els empleats fan les compres amb bosses reutilitzables als productors locals sempre tendint en compte els ingredients d'estació.

Encara que aquest sistema estricte no és del grat de tots el resultat no deixa lloc als dubtes. En els últims 4 anys, les escombraries a incinerar s'ha reduït un 50%, les deixalles reciclats han augmentat fins al 90%, i els pobles propers ja han començat a implantar el mateix sistema. Per això, el municipi vol estendre aquesta pràctica a tot Japó.

Anem a resoldre els nivells d'immisció del diòxid de carboni!

Des que l'home és home, ha contaminat la Terra alterant els nivells de compostos gasosos que hi eren present com a conseqüència de la seva activitat. Un dels gasos que em de tenir més en consideració és el diòxid de carboni o CO2, que és emés en gran mesura pels automòbils amb motor de combustió, les industries i les calefaccions de les llars, ja que suposa no nomès un impacte directe sobre la biosfera vegetal i animal, sinò que també suposa un risc per a la salut humana. És un risc a dues bandes, ja que per una banda, les altes concentracions de CO2 poden provocar problemes respiratoris en l'individu; i per l'altre, és un gas que agreuja l'efecte hivernacle, fet que provoca que la Terra s'escalfi i conseqüentment afavoreixi el desglaç, l'augment del nivell del mar,... 

Ara, però, plantegem utilitzar el diòxid de carboni com a recurs, ja que s'ha comprovat i s'està estudiant per part del Drilling project emprar-lo per a crear roques com ja va passar fa milions i milions d'anys a la Terra en processos naturals.

Treballador que impulsa el CO2 al mantell de l'Oman per a crear roques a partir del diòxid de carboni

La Vanguardia (27/04/2017)

Composició atómica del dióxid de carboni

Si mirem enrere i tornem a les classes de naturals del col·legi podem recordar que l'escorça terrestre està composta per l'escorça, zona externa sòlida on vivim els éssers vius, el mantell, compost de roques foses que formen el que coneixem com magma i el nucli, de ferro.

Doncs bé. En les profunditats de les muntanyes vermelles d'Oman, una de les úniques zones del planetes en què el mantell està exposat, geòlegs estan realitzant perforacions a la recerca d'un sant grial que aconsegueixi invertir el canvi climàtic desfent del diòxid de carboni de l'aire.

El 'Sant Greal' és una metàfora utilitzada per explicar el procés natural que fa milions d'anys transformava el CO2 en pedres calcàries i marbre. I mentre el món es mobilitza amb acords com el de París de 2015 contra el canvi climàtic tractant de reduir les emissions, alguns investigadors estan tractant d'esbrinar maneres d'eliminar o reciclar el carboni que ja està present en la nostra atmosfera.

Marbre

Dos dels exemples més significatives d'aplicació d'aquestes iniciatives són, la primera, a la planta geotèrmica Hellisheiði situada a l'àrea del volcà Hengill (Islàndia), on converteixen el carboni en roca a injectar en roques volcàniques. I el segon, en l'enorme planta de fertilitzants Sinopec, a la Xina, que filtra el diòxid de carboni de l'aire per a reutilitzar-lo com a combustible.

Però aquesta iniciativa de reutilització del diòxid de carboni ja emès no és res de nou. En l'actualitat hi ha 16 projectes industrials que capten i emmagatzemen prop de 27 tones de CO2, segons l'Agència d'Energia Internacional. Malgrat el compromís mediambiental que això suposa, aquestes 27 tones de compostos contaminants suposen menys d'un 0.1% de les emissions globals - però per alguna cosa es comença.

Roca calcària

En el cas de les muntanyes d'Oman, les seves roques úniques absorbeixen el carboni directament de l'aire sense manipulació humana. Aquest procés està lluny de ser cap miracle, sinó més aviat una senzilla reacció química. En aquestes muntanyes, el mantell exposat està ple de peridotita, una roca els àtoms de magnesi reaccionen amb el diòxid de carboni de l'aire formant pedres calcàries, magnesi i quars.

Peter Kelemen, geoquímic de Lamont-Doherty Earth Observatory de la Universitat de Columbia, que ha estat explorant les muntanyes d'Oman durant gairebé 30 anys, assegura que hi ha aproximadament un bilió de tones de CO2 en aquesta muntanya en concret. "Per a un geòleg això és una cosa supersònic", ha declarat.

Logotip de la NASA

Però Kelemen no treballa sol. Ell i un equip de 40 científics han creat el Oman Drilling Project per tal de comprendre tot el que implica aquest procés químic natural i com utilitzar-lo per netejar de CO2 l'atmosfera terrestre. És un projecte de 3'5 milions de dòlars que rep ajudes de tot el món, inclosa la NASA.

Les perforacions del Drilling Project estan pensades per posar en moviment les aigües riques en carboni cap al nou fons de la mar que vagi apareixent per sota de la superfície, en una mena de cinta transportadora. Les dimensions d'aquest projecte requereixen temps i fons, i Kelemen espera que la indústria energètica s'involucri. Pel bé del planeta.

Nou terratrèmol a la costa catalana

El passat dissabte 15 d'abril, diverses localitats arreu de Catalunya, especialment les de la costa brava, es van veure afectades lleument per un terratrèmol de grau 3,9 de magnitud a l'escala de richter. Es tracta d'un risc que en aquest cas no ha causat destrosses però si que n'hagués pogut causar en el cas que la magnitud hagués estat més elevada. Segons l'Institut Geogràfic Nacional, una mica més tard se n'ha produït un altre a una ciutat propera a l'epicentre del terratrèmol inicial.

Mapa de la zona més propera a l'epicentre

EL PAÍS 15/04/2017

Un terratrèmol de 3,9 en l'escala Richter amb epicentre a la localitat de Riudarenes (Girona) s'ha deixat sentir en una àmplia zona de la costa catalana, segons l'Institut Geogràfic Nacional. El sisme, que no ha deixat danys, s'ha registrat a les 13:04 i s'ha localitzat a 11 quilòmetres de profunditat. Diversos ciutadans, especialment els de les comarques de la Selva, el Baix Empordà i Maresme, han començat aviat a comptar a través de les xarxes socials que han notat el tremolor en els seus habitatges o al carrer. Tot i que el terratrèmol s'ha localitzat a Sils, també a Girona i Barcelona s'han pogut notar tremolors.

Aquest és el tercer terratrèmol que es produeix a la comarca de la Selva en els últims mesos, després que el setembre de l'any passat n'hi hagués un de magnitud 3,6 i al març un altre de 2,6. Segons la Direcció General de Protecció Civil, s'han registrat 12 trucades des de Maçanet de la Selva, quatre de Sant Celoni, quatre de Sant Joan Despí-quatre de Vidreres. Protecció Civil ha informat que no s'han produït danys.

Segons l'Institut Geogràfic Nacional, poc després, hi ha hagut una rèplica de 1,8 a la ciutat propera de Santa Coloma de Farners.

Les 5 mesures que les ciutats haurien d'aplicar per tenir un aire net

Filàndia és un dels paisos menys contaminants de tota europa, això es degut a que tenen un nivell d'imissió de PM10 que es troba per sota de la meitat del que és el màxim que és pot tenir per tal de considerar que la qualitat de l'aire és bo. En canvi altres països, com Espanya es troba per sobre de els 18 micrograms per metre cúbic, que és considerat el màxim.

En el cas de Finlandia han dut a terme 5 mesures correctores, per tal de disminuir el seu nivell d'emissió de gasos i per tant també disminuir el d'imissió i així podent disminuir els riscos en la salut de les persones que poden arribar a causar i l'impacte que fan sobre la natura. 

La Vanguardia (19/04/17) 

Espanya és un dels deu països de la Unió Europea (UE) que excedeixen algun dels límits comunitaris legals d'emissió de contaminants de l'aire, segons un informe difós el 2016 per l'Agència Europea per al Medi Ambient (AEMA).

De fet l'Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix contínuament en el risc que implica la contaminació de l'aire en la salut, ja que es relaciona amb una alta morbiditat derivada d'accidents cerebrovasculars, càncers de pulmó i problemes respiratoris crònics com l'asma. Segons les dades de l'organització, aquest tipus de contaminació a les ciutats de tot el món va provocar el 2012 3 milions de morts prematures.

Per considerar que la qualitat de l'aire en una regió és bona s'ha de registrar una contaminació de partícules PM10 inferior a 10 micrograms per metre cúbic. Davant d'això, l'OMS estableix que els països, les concentracions de partícules romanen inferiors a 10 mg / m3, són Finlàndia, Suècia, Islàndia, Estònia, Canadà, Austràlia, i Nova Zelanda.

Clau de l'èxit de Finlàndia

En el cas específic de Finlàndia, 22 de les seves ciutats Raahe, Kuopio, Lohja, Jyväskylä, Valkeakoski, Kajaani, Vaasa, Imatra, Pori, Mikkeli, Virolahti, Kouvola, Harjavalta, Turku, Kotka, Oulu, Lahti, Pietarsaari, Hyvinkää, Lappeenranta , Vantaa, Hèlsinki, Tampere Pallas, Muonio i Virolahti, van presentar una qualitat d'aire sota de 4 mg / m3. Aquest país, en comparació d'altres de la Unió Europea, ha desenvolupat mesures a favor del medi ambient que moltes ciutats haurien de seguir. Cal destacar 5 mesures que poden ajudar a les ciutats a baixar el seu nivell de partícules contaminants per sota de 10 mg / m3.

1. Protegir els espais verds urbans com parcs i reserves naturals. Finlàndia protegeix al voltant de 7.8 per cent de les seves àrees verdes, a més que s'ha encarregat d'establir mesures reguladores en funció d'indústria de la fusta i la desforestació.

2. Fomentar el turisme sostenible. La 'moda' de l'Ecoturisme porta dècades instaurada al país, de manera que els finlandesos consideren aquesta idea com un estil de vida, i no com una simple tendència. Això també s'aplica en l'àmbit del disseny: el disseny sostenible és ecològic i ètic. La 'Nordic Swan' és l'etiqueta ecològica de reconeixement de sostenibilitat usada en els països nòrdics, i ha estat atorgada a uns 40 hotels a Finlàndia, 3 d'ells situats a Hèlsinki.

3. Contemplar la neteja d'aigües eutrofitzades. Si bé aquest procés pot requerir anys o dècades, l'eutrofització dels recursos hidrològics és un canvi gradual que millora la qualitat de l'ambient en llocs urbans.

4. Regular les emissions en plantes industrials. Finlàndia ha exercit un control de les emissions de l'agricultura, transport, centres urbans i indústria. Això ha ajudat a que les emissions de gasos contaminants i partícules fines, el soroll dels transports i les descàrregues a aigües residuals es redueixin considerablement.

5. La promoció d'energies renovables. La quarta part de l'energia consumida a Finlàndia és renovable, la qual es genera a partir del lleixiu residual i les restes de fusta que són subproducte dels processos de la indústria forestal. Gairebé la meitat de la fusta que es consumeix a Finlàndia es crema per produir energia. La meitat de tota l'energia que es consumeix és producte de la combustió d'hidrocarburs, gas natural i carbó. L'energia nuclear produeix un 16% i la torba un 5%.

A més, a la fi de 2016 el Govern finlandès va presentar un nou pla estratègic nacional del sector energètic que preveu, entre altres mesures, prohibir per llei l'ús del carbó per a la producció d'electricitat a partir de 2030. De ser aprovat pel Parlament, on l'Executiu té una còmoda majoria, Finlàndia es convertiria en el primer país del món que legisla l'abandó total del carbó com a font d'energia, per tal de complir els seus objectius de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Xina, ara tembé, és la superpotència que lluita en contra el cambi climàtic

L'acord de París del 2015 no comptava amb el suport de la Xina, una de les actuals superpotències mundials. Aquest país amb una població al voltant dels 1.387.000.000 de persones, és una dels principals protagonistes en l'impacte directe sobre l'atmosfera terrestre ja que és el major emissor dels gasos amb efecte hivernacle que són: els òxids de carboni (CO i CO2), els òxids de nitrògen (NO, N2O,...) i el metà (CH4) entre altres. A més amés, són també, un dels majors explotadors de recursos del medi, i els majors emisors de gasos contaminants que suposen un risc per a la salud humana.
Cal dir, però, que ele seus esforços per a disminuir la seva emprenta sobre el medi estant sent enormes, i començen a utilizar les energies renovables per tal d'aprofitar recursos naturals com el vent, l'energia solar,... en comptes d'utilitzar els recursos naturals dels combustibles fòssils per a extreure'n energia, ja que aquests tenen un fort impacte al medi. Entre les tècniques per a obtenir energies renvables tenim: plaques fotovoltaiques (que agafen l'energia del sol i la converteixen en energia eléctrica), aerogeneradors (que abafem l'energia del ventilador i la converteixen en energia elèctrica),...
Ara s'ha convertit en la superpòtencia de l'utilització d'energia neta, superant inclús als Estats Units d'Amèrica que vàren ser els qui van impulsar l'acord de París.

Treballador xinés instal·lant una placa fotovoltaica

La Vanguardia (22/04/2017)
El desenvolupament de les renovables a la Xina és espectacular: el 2016, la potència instal·lada de l'energia fotovoltaica va augmentar un 80% i l'eòlica un 12% respecte a l'any anterior. Xina va absorbir el 48% de la nova capacitat solar fotovoltaica de tot el món i el 15% de la eòlica. Serà aquest país la potència que lideri la lluita contra canvi climàtic?

Taula sobre l'energia renovable que crea cada país (esquema) i potencial instalada en megawatts (dreta)

Durant anys, l'Administració Obama va pregar i implorar a la Xina que s'unís a la batalla mundial contra el canvi climàtic. Li va pressionar fora mida perquè posés límits a l'ús dels combustibles fòssils per tal d'intentar frenar l'escalfament. La participació de la Xina és crucial, en ser el major emissor dels gasos hivernacle, seguida per EUA Finalment, la Xina va acceptar el compromís i va segellar l'Acord de París (2015), que va ser precedit per l'entesa assolida entre els presidents dels dos països.

No obstant això, aquest compromís va camí de trencar-se pel costat menys esperat. Una dinàmica oposada ha entrat en joc. L'ordre signada el passat dia 28 de març pel president, destinada desfer les polítiques del govern d'Obama en matèria de canvi climàtic, està canviant els papers de les dues potències. Ara -quina gran paradoxa! - és la Xina la que pressiona EUA perquè compleixi la seva paraula i respecti l'esperit de l'Acord de París de 2015. A través d'aquest, els països assumeixen el compromís de reduir o limitar les seves emissions de gasos hivernacle amb calendaris a la carta.

Un diari estatal Xinès Global Times, ocupació recentment un llenguatge molt sever en el seu editorial al reprendre al govern Trump per "eludir descaradament la seva responsabilitat davant el canvi climàtic". L'editorial afegia: "La Xina vol assumir el paper dels Estats Units com a líder climàtic i l'ha incorporat als seus plans per als pròxims cinc anys".

Membres que van conformer l'accord de Paris del 2015

Trump va arribar a dir que el canvi climàtic era un "engany" inventat per la Xina i va amenaçar de retirar a EUA de l'Acord de París, tot i que encara no ha confirmat aquesta promesa. Des de l'elecció de Trump al novembre, alts funcionaris i líders xinesos vénen insistint que EUA ha de complir els seus compromisos climàtics.

Donald Trump

Mohan Munasinghe

Xina, mentrestant, ha fixat clarament la direcció que va prendre la seva política energètica en els propers anys: duplicar la reducció de la seva dependència del carbó i augmentar l'ús de les renovables. "La política xinesa és de llarg termini; no canvia quan hi ha un canvi de lideratge. I si mires a tots els membres dels seus congressos veus que entenen que solucionar el problema del canvi climàtic és molt bo per a la humanitat i per a la Xina ", explica a aquest diari Mohan Munasinghe, premi Nobel de l'2007, expert en polítiques sobre canvi climàtic.

El president xinès, Xi Jinping, va dir al gener, al Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), que l'Acord de París hauria de romandre en vigor. "Tots els signants han d'atenir a l'acord en comptes d'allunyar-se d'ell, ja que aquesta és una responsabilitat que hem d'assumir per a les generacions futures", va dir.

La implicació de la Xina és fonamental per mitigar el canvi climàtic. Xina consumeix la mateixa quantitat de carbó que la resta del món en conjunt, causa del seu creixement econòmic i la seva desenfrenat ritme de construcció d'infraestructures. La crema del mineral és clau per produir electricitat i abastir les indústries de l'acer o el ciment al país. Però ja hi ha dades esperançadores que apunten cap a una menor "addicció" al carbó.

El plàstic que llencem arriba fins al cercle polar

Les escombraries generades a Europa i Amèrica del Nord són arrossegades pel corrent i acaben a l'Oceà Àrtic, problema que finalment ha acabat desembocant en un greu impacte directe envers els ecosistemes.  Després d'una temporada recollint mostres a la zona s'ha calculat que allà s'hi troben, una mitjana de 100 i 1200 tones de trossos de plàstic. Es calcula també, que en el nostre oceà hi haurà fins a 300.000 milions d'aquests residus, per netejar-los, es calcula que es podrien omplir més de 10.000 camions. Però el pitjor, no és només això, ja que hi ha zones que es troben a molta més profunditat i resulta impossible accedir-hi, per tant no poden ser netejades, ni molt menys es pot fer un càlcul estimat de quina quantitat d'escombraries es troben allà dipositades.

El plàstic que llencem arriba fins al cercle polar.

EL PAÍS (19/4/2017)

Els plàstics llançats a les platges de la costa est dels Estats Units o d'Europa atlàntica acaben en el pol nord. Un mostreig de les aigües de l'oceà Àrtic revela que fins allà arriben el polietilè de les bosses, els grànuls utilitzats en les cremes exfoliants i una llarga llista de residus de plàstic. La principal corrent marina porta les escombraries humanes fins tant al nord.

En els mars de la regió àrtica hi ha entre 100 i 1.200 tones de plàstic surant, segons aquesta investigació, publicada a Science Advances. Els investigadors no poden afinar més: en la immensitat del mar, van llançar una xarxa especial en 42 zones de mostreig mentre circumnavegaven l'Àrtic a bord de l'expedició Tara. Amb la concentració trobada en aquestes àrees, van extrapolar a tot l'oceà. En valors mitjans, el nombre de trossos de plàstic que pot haver ronda els 300.000 milions, gairebé tot en minúsculs fragments.

"És la quantitat que estimem que hi ha en superfície, no el plàstic del casquet polar ni el del fons de la mar, on ha d'haver una major concentració", diu el biòleg de la Universitat de Cadis i principal autor de la investigació Andrés Cózar. En termes absoluts, aquestes xifres suposarien tot just el 3% de la pol·lució plàstica que hi ha als oceans i mars del planeta. "Però la concentració de plàstic mesurada per àrea és similar a altres regions", aclareix aquest investigador.

Cózar ja havia comprovat el 2014 com els plàstics generats a les costes acabaven mar endins, en particular en les zones de convergència de determinades corrents marins (els girs subtropicals). Un estudi posterior mostrava que la major part del plàstic acabava més tard o més d'hora en el fons del mar. "La superfície no és la destinació final del plàstic, ja sigui en unes setmanes, mesos o anys, acaba sedimentant", recorda Cózar. I això mateix podria estar passant a l'Àrtic.

Els investigadors, que van envoltar el casquet polar en retirada durant l'estiu de 2013, van comprovar, però, que la major part de l'Àrtic aquesta lliure de plàstics. Almenys en les aigües més superficials que han estudiat, el 95% dels residus plàstics es concentren al mar de Barents, al nord de Noruega i Rússia, i en el mar de Groenlàndia, a l'est de la gran illa.

Aquesta concentració geogràfica del plàstic ja donava pistes del que els investigadors volien comprovar: com arriba tant plàstic tan al nord? "El porta la circulació termohalina, el corrent que redistribueix la calor dels tròpics a latituds més elevades", explica l'investigador espanyol.

Aquesta circulació, que afecta el clima de tot el planeta, porta les aigües més càlides de l'Atlàntic fins a l'Àrtic i, amb elles, el plàstic. En arribar a l'oceà Àrtic, l'aigua més freda s'enfonsa i reinicia el cicle, deixant el plàstic dalt. La seva concentració en els mars de Barents i Groenlàndia s'acaba d'explicar per la presència de les masses de terra que els envolten i l'aigua dolça del desglaç, més densa, que frena l'avanç del plàstic.

Per determinar l'origen dels plàstics, els investigadors van tenir en compte una conjunció de factors. D'una banda, la baixíssima densitat de població de la zona i el seu relatiu menor trànsit marítim llancen ràtios impossibles de pol·lució plàstica per habitant. A més, el diminut tamany i la composició d'aquestes escombraries, on escasseja el film de plàstic (més fotodegradable), indicarien que ha fet un viatge molt llarg fins arribar aquí.

La prova definitiva la van obtenir d'una sèrie de boies amb seguiment per satèl·lit desplegades per l'Atlàntic. Destinades per a altres fins, els investigadors van comprovar com acabaven en les mateixes aigües de l'Àrtic on ells han recollit tant plàstic. Com diu en una nota l'oceanògraf de l'Imperial College de Londres i coautor de l'estudi, Erik van Sebille: "El preocupant és que gran part del plàstic flotant trobat en els mars de Groenlàndia i Barents prové de les costes del Nord-oest d'Europa, Regne Unit o la costa est dels Estats Units. Són les nostres escombraries les quals acaben allà ".

El cap de medi ambient d'EUA aposta per la "sortida" de l'Acord de París

Desgràciadament si hi ha dues coses que regeixen el món són: els diners i el poder. Tota la resta de coses estan subordinades a aquests dos principis, inclosos el medi ambient i el nostre futur en aquest planeta. L'ascens de Donald Trump, nou president d'uns EUA que veuen perillar la seva hegemonia en el marc internacional, suposa un risc real per als avanços que s'han consolidat en matèria de protecció del medi ambient. Tot i que de moment res és segur, les declaracions del president de la EPA, Scott Pruitt, màxim responsable de la  gestió ambiental d'aquest país, són poc encoratjadores i ens fan pensar que totes aquelles reformes que intentaven allunyar-nos del model de creixement descontrolat i insostenible on es prioritzava la producció per sobre del benestar del nostre patrimoni natural estan més lluny que mai de fer-se realitat.

Scott Pruitt prenent possessió del seu càrrec com a director de la EPA davant del president dels EEUU, Donald Trump

eldiario.es (14/04/2017)

El director de l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA) dels Estats Units, Scott Pruitt, va apostar el passat 14 d’abril per la "sortida" del seu país de l'històric Acord de París sobre el canvi climàtic que va entrar en vigor a finals del 2016 i va ser ratificat per l'anterior Govern de Barack Obama.

"París és alguna cosa que hem d'analitzar detingudament. És alguna cosa de la que hem de sortir, en la meva opinió", va afirmar Pruitt en una entrevista amb la cadena Fox divulgada avui.

Fins ara Pruitt, un escèptic del canvi climàtic, havia dit que l’Acord de París es tractava “d’un mal acord" però mai havia arribat a advocar per la sortida del pacte, una promesa electoral del president d'Estats Units, Donald Trump, sobre la qual el seu gabinet està dividit.

"És un mal acord per a Estats Units", va reiterar Pruitt en Fox, per afegir que "Xina i Índia no tenen obligacions sota l'acord fins a 2030" mentre que Estats Units "va assumir tots els costos" des del principi.

Scott Pruitt compareixent al Senat

Els principals assessors de Trump es reuniran la setmana vinent per tractar de decidir si EUA deu o no abandonar l'Acord de París, subscrit per gairebé 200 països, segons van explicar fonts governamentals al diari Politico.

Pruitt i el cap d'estratègia de Trump, Steve Bannon, aposta per sortir del pacte, mentre que el seu gendre i assessor Jared Kushner i el secretari d'Estat, Rex Tillerson, estan a favor de romandre, segons Politico.

A la reunió, prevista en principi per al dimarts, assistirà també el secretari d'Energia, Rick Perry, encara que els detalls de qui assistiran i quan se celebrarà la trobada encara estan subjectes a canvis.

El passat 28 de març, Trump va signar un decret amb el qual busca la independència energètica del país i crear ocupacions, particularment en la deprimida indústria del carbó, a costa de començar a desmantellar el llegat contra el canvi climàtic del seu predecessor a la Casa Blanca, Barack Obama.

Aquest decret no esmenta l'Acord de París sobre el canvi climàtic que estableix en el marc de les Nacions Unides mesures per mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, redactat en 2015 i que va entrar en vigor a la fi de 2016.

Durant la campanya electoral, Trump va prometre treure a EUA de l'Acord de París i va arribar a dir que l'amenaça del canvi climàtic era un "invent" de Xina.

Però el Govern de Trump encara no ha decidit si complirà els compromisos de l'Acord de París i diversos membres del gabinet del magnat, entre ells els secretaris de Defensa, James Mattis i Tillerson, han donat indicis que estan a favor que Estats Units continuï sent part del pacte climàtic.

El problema de les escombraries ja es pot solucionar!

Densà que l'ésser humà ha adquirit hàbits contraproduents com el consumisme desmesurat que provoca enormes quantitats de deixalla, ha comportat un impacte directe sobre la fauna i la flora dels ecosistemes on van a parar les deixalles de les seves activitats diaries. Aquestes deixalles no suposen unicament un impacte sobre la biocenosi sino que també suposen un risc per la salut humana ja que únicament el que estem aconseguint és contaminar les aigues de les que ens abastim per a veure, per rentar-nos,... 

Tot i la negativa dels humans a combatre i solucionar aquest problema medi ambiental, uns emprenedors han creat una sínia capaç de captar les escombraries, impedint que aquestes s'acumulin en els canals d'aigua i conseqüentment vagin a parar al mar. Ells han sigut capaços de veure les escombraries com un recurs i aprofitar-se d'elles per a treuren beneficis econòmics al mateix temps que realitzen una tasca social com la de neteja dels canals, en aquest cas el de Baltimore.

La sínia Mr Trash Wheel  (Waterfront Partnership of Baltimore)

La Vanguardia (10/04/2017)

Mr Trash Wheel és una sínia situada al port de Baltimore (EUA) que funciona amb energia solar i des del 2014 ha recollit 8,5 milions de burilles.

Els ports de les ciutats grans poden arribar a acumular una quantitat enorme d'escombraries. Per tractar de retirar aquests enderrocs el 9 de maig de 2014 el port de Baltimore (Estats Units) va donar la benvinguda al Inner Harbor Water Wheel. Aquest vaixell de roda amb paletes, que recorda a les clàssiques embarcacions de vapor, ja ha netejat més de 542 tones d'escombraries.

Panells solars de la sínia

Aquesta senzilla sínia d'aigua té la capacitat de recollir bosses de plàstic, envasos d'escuma de poliestirè, burilla de cigarrets i qualsevol altre residu, de forma segura i ecològica. Es propulsa aprofitant la pròpia corrent d'aigua, gràcies a les rodes de paletes que té en tots dos costats. Quan no hi ha prou corrent per impulsar-Mr Trash disposa de panells solars en la seva coberta que li aporten energia de propulsió.

El moviment de la sínia permet, gràcies a les seves barreres de contenció, enredar i recollir les escombraries fins portar-la a la cinta transportadora que es troba instal·lada a la mateixa embarcació. La cinta transporta les deixalles fins a un contenidor i, un cop ple, aquest contenidor d'escombraries és remolcat a una estació de trànsit. Aquest funcionament permet que Mr Trash Wheel continuï amb la seva tasca de neteja ininterrompudament.

Escombraria recollida per la sínia

Clearwater Mills, la companyia que va crear aquest sistema, mesura trimestralment les escombraries recol·lectada. Segons els seus càlculs en aquestes més de 500 tones d'escombraries recollides per aquest senzill i ecològic sistema havia 8,5 milions de burilles de cigarreta, 200.000 ampolles, i molts altres milers de plàstics o altres objectes flotants.




“La gente necesita darse cuenta de que esta es su basura y que se dirigía directamente hacia la bahía... Es hora de cambiar radicalmente los comportamientos para mantener nuestros puertos limpios y saludables” explica Adam Lindquist, director de la iniciativa de HelthyHarbor Baltimore Waterfront.

El proyecto fue una idea del ingeniero John Kellet, su objetivo era acabar con la contaminación que flotaba en la aguas del puerto. Después de varios ensayos y errores, recibió el apoyo de una ONG que apoya la legislación ambiental y que tiene como objetivo de convertir esta zona en un destino verde, seguro y agradable para personas y animales. Después de 3 años en funcionamiento Baltimore ya dispone de dos Mr Trash Wheels operando y otras ciudades americanas quieren sumarse a este proyecto verde.

Disposición de la sínia Mr Trash Wheel