Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
Degut a l'increment de CO2, a Catalunya, la Generalitat vol tornar a aprovar la Llei del canvi climàtic. Aquest augment de CO2 provoca grans impactes a escales diverses, des de petits problemes de salut a la població, fins a problemas globals, què per causa dels corrents d'aire, els riscos que aquesta comporta són trobats a llocs on no s'ha produït aquesta combustió de diòxid de carboni.
La Generalitat té previst aplicar la Llei catalana del canvi climàtic després que el Tribunal Constitucional
(TC) hagi aixecat la seva suspensió, encara que mantingui suspès un
article sobre la prohibició de concedir permisos d'exploració per fracking.
Contaminació atmosfèrica
En un comunicat fet públic aquest dissabte pel Departament de Territori i
Sostenibilitat, l'administració catalana recorda que el TC ha aixecat
la suspensió d'un articulat aprovat el mes de juliol passat i que havia
impugnat el Govern, i que es preveu "començar a recaptar el més aviat
possible l'impost sobre CO2 a determinats vehicles".
La Generalitat treballa amb la intenció de que la llei entri en vigor
l'any vinent. Els ingressos que s'obtinguin "nodriran a parts iguals el
Fons Climàtic i el fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació"
i també serviran per "fomentar les renovables, la descentralització de
xarxes, l'autoconsum elèctric, els habitatges enèrgicament eficients, la
mobilitat sostenible, l'eficiència i l'estalvi d'aigua o la conservació
de la biodiversitat".
També es destinaran a "modificar processos de producció, la
investigació i la innovació o la reducció de la vulnerabilitat dels
sectors econòmics".
Barcelona es troba en una situació crítica on el seu aire es troba gravement contaminat, la pitjor notícia ,en relació a aquest moment que s'està vivint a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es què es dificil disminuir aquests nivells de contaminació per de la situació metereològica sense vents que s'està vivint actualment, per això s'ha posat en marxa un protocol d'actuació dissenyat per a moments d'alts nivells de contaminacoó atmosfèrica, tot i així, s'ha de destacar, que no s'ha pres cap mesura referent a restriccions de trànsit.
Barcelona i Badalona, cobertes de contaminació, ahir dimarts. JOAN SÁNCHEZ
El pols africana que va irrompre dissabte passat segueix present l'aire a l'àrea de Barcelona i altres 40 municipis, i el bon temps no fa preveure que la situació millori en les properes 24 hores, de manera que la Generalitat ha declarat un episodi per alta contaminació. Com a conseqüència, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana han activat aquest dijous el protocol d'actuació per alts nivells de contaminació atmosfèrica provocada per la presència de partícules en suspensió (PM10). L'activació del protocol, amb tot, no comporta restriccions de trànsit, perquè l'origen de la contaminació és pols en suspensió.
Les restriccions només estan previstes en cas de contaminació per presència de diòxid de nitrogen en l'aire que respirem. Seria llavors quan s'activarien les restriccions als vehicles que no tenen etiqueta de la DGT a l'anomenada Zona de Baixes Emissions, que comprèn el territori inclòs en les Rondes que envolten Barcelona. Seria també llavors quan els ciutadans podrien optar a descomptes en el transport públic com a alternativa a l'ús del cotxe.
En la situació actual, doncs, les mesures activades d'acord al protocol quan hi ha contaminació deguda a la presència de partícules en suspensió són regar amb aigua freàtica els principals carrers de la ciutat, que els jardiners i escombriaires no activin els aparells que aixequin pols i prohibir activitats que el generen, com les obres.
Pel que fa a la mobilitat, el consistori i l'AMB recomanen no utilitzar el vehicle privat i si no es té una altra opció, compartir-lo. Les alternatives suggerides són la bicicleta o el transport públic. A més, recomana no ventilar els habitatges en les hores de més trànsit. Però es tracta de recomanacions, no obliga a deixar els cotxes més contaminants a casa.
Experts en contaminació com Xavier Querol, del CSIC, consideren que les restriccions del trànsit s'haurien d'aplicar en qualsevol dels dos orígens de la contaminació, tant si en l'aire que respirem si hi ha pols com a diòxid de nitrogen. A més, Querol recorda que un 35% de les partícules en suspensió les provoca el trànsit: entre el fum que surt dels tubs d'escapament i les partícules que desprenen els frens i els pneumàtics.
L'expert també detalla que en el fons, la declaració d'episodi i les mesures que es prenen depenen del tractament desigual amb què es mesura la qualitat de l'aire. En aquest sentit, Barcelona compleix amb la normativa europea en matèria de partícules en suspensió, fixats pel Parlament Europeu el 1999, però aquesta normativa és el doble de permissiva que els valors guia de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "veritables protectors de la salut ". En canvi, en matèria de qualitat de l'aire per òxid de nitrogen es prenen com a referència els valors que fixa l'OMS, més exigents.
Ahir, dia 22 d'abril del 2018, es va celebrar el Dia Mundial de la Terra. En aquesta jornada es recorda la importancia de la prevenció i reducció de la contaminació, la conservació de la biodiversitat,les mesures que podem prendre per evitar els impactes generats pels humans, etc. Aquest any el lema es acabar amb els plástics. En aquesta data especialment es vol crear consciéncia de la importància de la preservació del planeta. Celebrem el Dia de la Terra per recordar que el planeta i els seus ecosistemes ens donen la vida i ens proporcionen les matèries primeres per a subsistir
El Dia de la Terra intenta conscienciar el món, cada 22 d'abril, de la necessitat de protegir el medi ambient i de la conservació de la biodiversitat. Tots els dies haurien de ser el Dia de la Terra, però per desgràcia, la voràgine consumista que ens envolta ens fa oblidar amb massa facilitat problemes que comencen a ser greus per al planeta com la superpoblació, la contaminació i l'ús irresponsable dels recursos naturals .
Estem a temps que un canvi de mentalitat i d'hàbits faciliti i millori la situació per a les generacions futures. Centenars d'exemples que coneixem, i que no sempre posem en pràctica, contribueixen a fer més sostenible i habitable el planeta. De fet, la millor herència que podem deixar als joves és un planeta habitable, perquè la Terra no pertany als humans, sinó que són aquests els que pertanyen a la Terra.
Nacions Unides va decidir designar el 22 d'abril com el Dia de la Terra per reconèixer que el planeta que habitem, amb els seus ecosistemes, és la llar de la humanitat i que, per assolir un just equilibri entre les necessitats econòmiques, socials i ambientals dels habitants del planeta i les futures generacions, cal promoure l'harmonia amb la natura i la Terra.
El Dia de la Terra és una jornada festiva celebrada a molts països. El seu promotor, el senador nord-americà Gaylord Nelson, va instaurar aquest dia per crear una consciència comuna als problemes de la contaminació, la conservació de la biodiversitat i altres preocupacions ambientals per protegir la Terra. L'origen d'aquesta commemoració se situa el 1970, any en què es va iniciar un moviment mediambiental als Estats Units que va treure al carrer a 20 milions de persones per lluitar per un entorn més saludable.
Després d'aquesta manifestació es va aconseguir conscienciar els polítics sobre la importància de la natura i la cura del medi ambient, i es va crear l'Agència de Protecció al Medi Ambient dels Estats Units. Aquesta associació s'encarrega de les lleis per aconseguir aire net, aigua potable i conservar espècies en perill d'extinció.
Imatge representativa del lema del Dia Mundial de la Terra de l'any 2018
El lema de Nacions Unides per al Dia de la Terra d'aquest any és "Acabar amb la contaminació dels plàstics". L'ONU convida a tots els estats membres, organitzacions internacionals, regionals i subregionals, a la societat civil i les ONG a crear consciència sobre aquest dia. Per això són nombroses les activitats d'informació i sensibilització que tenen lloc al voltant d'aquesta data a tot el món.
Des de fa gairebé 50 anys, els organismes internacionals i els països intenten crear una consciència mediambiental per preservar el planeta. Va ser la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà de 1972 celebrada a Estocolm la que va establir les bases de la presa de consciència mundial sobre la relació d'interdependència entre els éssers humans, altres éssers vius i el nostre planeta. Així mateix, el 5 de juny es va establir com el Dia Mundial del Medi Ambient i es va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l'agència de l'ONU encarregada d'establir l'agenda ambiental a nivell global.
El 1992, més de 178 països van signar l'Agenda 21, la Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, i la Declaració de Principis per a la Gestió Sostenible dels Boscos a la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament UNCED .
L'any 2005, l'Assemblea General va declarar 2008 com l'Any Internacional del Planeta Terra per promoure l'ensenyament de les ciències de la Terra i facilitar a la humanitat els instruments necessaris per a l'ús sostenible dels recursos naturals.
El 2012 es va celebrar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, també coneguda com Rio + 20. El seu resultat va ser un document que contenia mesures i pràctiques per a un desenvolupament sostenible. A més, a Rio els estats membres van decidir emprendre un procés per establir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que es basarien en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i coincidirien amb l'Agenda per al desenvolupament després de 2015.
Celebrem el Dia de la Terra per recordar que el planeta i els seus ecosistemes ens donen la vida i ens proporcionen les matèries primeres per a subsistir. Amb aquest dia assumim, a més, la responsabilitat col·lectiva, com ens recordava la Declaració de Rio de 1992, de fomentar aquesta harmonia amb la natura i la Mare Terra, perquè "Mare Terra" és una expressió comuna utilitzada per referir-se al planeta Terra en diversos països i regions, el que demostra la interdependència existent entre els éssers humans, les altres espècies vives i el planeta que tots habitem.
Aquest any, a més, se celebra el 'Vuitè Diàleg sobre harmonia amb la Natura' a la seu de l'ONU de Nova York. Aquest diàleg interactiu és una bona plataforma per tractar temes com la producció sostenible i els patrons de consum en l'harmonia amb la natura. Així mateix, el diàleg vol fomentar que els ciutadans i les societats es conscienciïn sobre com es relacionen i com poden relacionar-se millor amb el món natural.
Aquest Dia de la Terra se centra en reciclar el plàstic que omple i contamina els nostres oceans i hàbitats matant a milers d'animals cada dia. No obstant això, el Dia de la Terra és molt més que això, i hi ha centenars de maneres de involucrar. La doctora Jane Goodall comparteix aquest any un missatge per mostrar el camí per fer créixer un món més verd i més blau.
Jane Goodall, naturalista i primatóloga.
Nascuda el 3 d'abril de 1934 a Londres, Anglaterra, Jane Goodall sempre va somiar amb viure entre animals a l'Àfrica. Als 26 anys va perseguir amb passió el seu somni i va viatjar a Tanzània, on va començar el seu estudi de referència dels ximpanzés submergint-se en el seu hàbitat com si fos un membre més de la seva comunitat en lloc d'un observador des de la distància. El seu descobriment el 1960 que els ximpanzés fabriquen i usen eines sacsejar el món científic i redefinir la relació entre els humans i la resta del regne animal.
Nomenada Missatgera de la Pau de l'ONU, dama de l'Imperi Britànic i Fundadora de l'Institut que porta el seu nom, la doctora Goodall recorre el món durant gairebé 300 dies a l'any per parlar sobre les amenaces a què s'enfronten els ximpanzés, les crisis ambientals i els seus motius d'esperança per fer del món un planeta més habitable i sostenible amb senzills consells que poden convertir-nos, a cada un de nosaltres, en un heroi mediambiental.
Per si encara no t'has plantejat mai tot el que pots fer per contribuir a la cura de la Terra, aquí van uns simples consells:
Utilitzar bombetes de baix consum i invertir en LED.
Aportar vida a la naturalesa plantant almenys un arbre.
Visitar un parc nacional o zona reserva de la biosfera per admirar i conscienciar-se de la seva bellesa i interconnexió entre tots els elements.
Reciclar i conèixer què és biodegradable i què no.
No utilitzar bosses de plàstic i, si s'han de fer servir, reciclar-les.
Calcular la petjada de Carboni. Amb l'ajuda d'un calculador de carboni es pot conèixer quina és la contribució personal a l'escalfament global i d'aquesta manera posar remei i reduir la pròpia contaminació.
Encara que tal vegada el consell més efectiu sigui el de conscienciar-nos que tots els dies són el Dia de la Terra per comprometre'ns amb el medi ambient i el futur de la humanitat.
Dilluns 16 d'abril es va publicar una notícia sobre un estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) en col·laboració amb la Universitat Federal de Bahia (Brasil), que diu que s'ha creat una nova metodologia per calcular amb més exactitud les emissions de gassos d'efecte hivernacle. Amb aixó, els polítics medioambientals, podran saber les emissions exactes d'aquests gassos per poder prendre les mesures preventives corresponents per a evitar un major impacte sobre el nostre planeta i aplicar les mesures correctores corresponents.
Madrid emitint gasos d'efecte hivernacle a través dels medis de transport.
Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), en col·laboració amb la Universitat Federal de Bahia (Brasil), ha abordat els reptes que suposa adoptar una nova metodologia de còmput d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH ) a les ciutats.
El nou sistema de comptabilitat és més precís ja que integra no només les emissions associades a la producció dels béns i productes, sinó també al seu consum. Els investigadors l'han aplicat a la ciutat de Madrid i els resultats preliminars mostren que les emissions per càpita resultarien ser gairebé el doble que les dades que es manegen actualment basats en l'inventari tradicional d'emissions.
Aconseguir ciutats més sostenibles és un dels reptes més importants a què ens enfrontem en els nostres dies. Segons dades del Banc Mundial, el 2016 la població resident a les ciutats representava el 54,3% de la població mundial. Satisfer la creixent demanda de productes i serveis dels seus ciutadans requereix un increment, no només de la seva activitat productiva, sinó també del transport i distribució dels productes que es generen en qualsevol altra part del món i són consumits en una determinada ciutat.
Gràfic evolutiu de les emissions de GEH per habitant a Espanya (1990-2012)
Per això, l'avaluació de l'impacte sobre el canvi climàtic de les ciutats (la seva petjada de carboni) no pot limitar-se al còmput de les emissions de GEH associades a les activitats productives que tenen lloc dins dels seus límits geogràfics. Segons l'opinió de Javier Pérez, investigador del grup en Tecnologies Ambientals i Recursos Industrials de la UPM, "cal anar més enllà, s'han de generar i aplicar sistemes de comptabilitat que integrin producció i consum".
En el cas de Madrid, com en la majoria de les ciutats del món, històricament s'ha elaborat un inventari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle tradicional, és a dir, basat en les emissions associades exclusivament a les seves activitats productives.
Millorar la qualitat dels inventaris
Amb l'objectiu de millorar la qualitat d'aquests inventaris, en aquest nou treball d'investigació s'han analitzat els reptes als quals s'enfronta la ciutat de Madrid a l'hora d'implementar una metodologia de còmput basada en consum, és a dir, que estimi també les emissions associades a les cadenes de subministrament i, amb això, obtenir l'impacte associat al consum final d'aquests béns i productes. Aquesta anàlisi s'ha dut a terme prenent com a exemple l'experiència de Londres, una de les poques ciutats que han desenvolupat un procediment d'implementació d'aquest tipus de metodologies.
Segons l'inventari tradicional d'emissions, en el període 2010-2015 l'emissió per càpita dels madrilenys va estar entre 3,5 i 4 tones de CO2 equivalent per habitant i any.
D'acord amb els resultats obtinguts per l'equip, en implementar un sistema de comptabilitat basat en consum i no en producció, les emissions per càpita es duplicarien. Això implica que, actualment, l'impacte sobre el canvi climàtic de la ciutat de Madrid s'estaria subestimant.
Per tant, sembla necessari implementar aquests nous sistemes de comptabilitat que permeten avaluar de forma més ajustada a la realitat l'impacte generat pels béns i serveis consumits pels ciutadans, considerant tot el seu cicle de vida. Aquestes dades ajudarien a que els responsables de la política mediambiental de les ciutats prenguessin decisions més adequades a la situació real.
"Si aconseguim que les ciutats adoptin aquestes metodologies de càlcul, els ciutadans serem plenament conscients del nostre impacte real i podrem prendre les mesures necessàries per posar-li fre", conclouen els autors.
La contaminació dels èssers humans esta
afectant al nostre planeta provocant un escalfament global del que els països
més pobres, del tercr mon, i en vies de desenvolupament surten els més
perjudicats per la seva falta de recursos per convatir les conceqüències
d'aquest escalfament global.
El cost del canvi climàtic augmenta a
mesura que es publica un nou estudi. Si el planeta es creua de braços perdrà
-segons l'informe Stern review- almenys l'equivalent al 5% de la
seva riquesa cada any. Cada 4ºC d'escalfament posa en risc entre l'1% i el 5%
dels ingressos del món. I aquesta auditoria de la preocupació es repartirà de
forma injusta. Patiran més els desheretats. Un informe recent del Banc Mundial
sosté que sense les polítiques adequades que protegeixin els més pobres de les
pujades de la mar i del temps extrem, l'escalfament global portarà a 100
milions d'éssers humans a la misèria el 2030. El fenomen és senzill d'explicar
, les conseqüències inassumibles. "L'escalfament no només té repercussions
mediambientals i econòmiques sinó que augmenta la desigualtat mundial. Perquè
les regions menys desenvolupades tindran menys accés als mecanismes que limiten
els seus efectes ", reflexiona Samantha Stephens, analista de
sostenibilitat de la gestora Mirova. Hi haurà vencedors i vençuts. Encara que,
com sosté Branko Milanovic, economista especialitzat en desigualtat,
"encara falten els càlculs" que ho assegurin.
Darrere
d'aquestes paraules, els números prossegueixen la seva dansa, canvien segons institucions
i agències però no oculten el problema. L'organització Dara i el Climate Vulnerable Fòrum sostenen que
aquesta transformació del clima malbarata 1,2 bilions de dòlars (970.000
milions d'euros) anuals en prosperitat global. Altres fonts donen noves xifres.
La Casa Blanca calcula -usant dades de 2013- que si la temperatura augmenta de
2 º C a 3ºC, el PIB del món caurà un 0,9%. Només per als Estats Units suposa
pèrdues de 150.000 milions de dòlars a l'any. Però això succeïa en un altre
país, el de l'Administració Obama.
Les temperatures anormals mai dansen soles. Repliquen els passos de la contaminació
atmosfèrica. Junts li costaran al món un 3,2% del seu PIB en 2030. Un
percentatge que es dispararà a l'11% en els mercats en desenvolupament. Però
tot això no passarà en llocs distants sinó també a Espanya. Llavors, sota un
mercuri asfixiant, es formularánpreguntas desconegudes. Com sabrà el vi a Rioja
o l'ibèric a Guijuelo? "Les condicions organolèptiques de les
denominacions d'origen poden canviar i això deixa profunds interrogants
econòmics", relata José Luis Blasco, responsable de govern corporatiu,
Risc i Compliment de KPMG.
Caldrà
moure, portar la economíahacia la descarbonització i tenir present que
"els espanyols patiran més que altres països els costos i l'impacte de la
inacció sobre el canvi climàtic", observa Peter Sweatman, cofundador de la
consultora Climate Strategy. L'asseguradora Munich RE ha estat un dels
topògrafs d'aquest temps extrem. En 2013 va proposar una factura de 32.834.000
d'euros per a Espanya. El 0,12% de la seva riquesa. Un competidor -Lloyd's- va
analitzar, més tard, 18 possibles amenaces sobre el país. Una bola de vidre
economètrica que va de 2015 a 2025. Va trobar que el gran perill
"natural" són les inundacions. Aquesta calamitat costaria 3.740
milions de dòlars només a Madrid. Un risc que, segons Lloyd, està sol per darrere
d'un crash dels mercats financers i d'un col·lapse dels preus del petroli.
No obstant això aquests núvols que passen no són totes negres. La consultora
McKinsey ha estimat que amb les opcions més viables de què disposa el món per
mantenir la temperatura (com imposa l'acord de París) 2ºC per sobre dels
nivells preindustrials, el cost per a l'economia del planeta estaria entre
200.000 i 350.000 milions d'euros a l'any fins 2030. Menys de l'1% del PIB
previst durant aquesta data. Mitigar el desastre es paga. "El capital
inicial necessari és d'uns 530.000 milions d'euros anuals fins al 2020 i
810.000 milions el 2030. Aquestes xifres semblen altes però el preu de
quedar-se immòbil és molt superior", diu Hannah Ritchie, investigadora de
la Universitat d'Oxford.
El capitalisme proposa també els bons
verds. Instruments financers que inverteixen en plantes solars, projectes
ecològics o molins de vent. Estan recolzats per empreses (Apple, Starbucks),
governs i institucions com el Banc Mundial. Però és un mercat petit. En 2017 es
van emetre 150.000 milions de dòlars. Encara que és el doble que l'any passat
encara camina lluny, per exemple, dels 1,5 bilions que manegen els bons
corporatius als EUA. ¿I amb quins recursos s'invertiran les nacions
vulnerables? Fons com el Green Climate Fund "s'estan materialitzant molt
lentament", reconeix Charlie Thomas, gestor de Jupiter AM. Si no es fa
més, el 2050 hi haurà 140 milions de refugiats climàtics en el món.
En aquest mes d'Abril s'ha fet una reunió de la Comissió Provincial d'Ordenació del Territori i Urbanisme de Toledo on ha estat aprobat l'informe de construcció d'una nova planta d'energia solar fotovoltaica situada a Carpio de Tajo, construcció que es promoguda per Gas Natural. A part,aquesta instal·lació estarà conectada a una altre central, aquesta hidroelèctrica, i situada a Castrejón.
ToledoActualizado:
Durant l'última reunió de la Comissió Provincial d'Ordenació del Territori i Urbanisme de Toledo, celebrada aquest mes d'abril, s'ha informat favorablement sobre les qualificacions urbanístiques en sòl rústic per a l'execució del projecte d'instal·lació d'una nova planta solar fotovoltaica a Carpio de Tajo, així com per a la realització d'una nova xarxa de distribució de gas natural que discorre entre els municipis d'Illescas, Ugena i Carranque, entre d'altres expedients analitzats.
El director provincial de Foment, Pascual Aguado, ha assenyalat que «aquestes qualificacions urbanístiques als municipis del Carpio, Illescas, Ugena i Carranque permetran millores en els subministraments energètics actuals, tant a veïns com a empreses; a més d'afavorir el desenvolupament de noves activitats econòmiques i fomentar la protecció del medi ambient amb l'ús d'energies alternatives ».
En concret, el projecte del Carpio de Tajo per a la instal·lació d'una planta solar fotovoltaica i línia d'evacuació fins a la subestació, promogut per Gas Natural Fenosa Renovables, contempla el muntatge d'una planta solar formada per una part generadora d'energia que consta de 158.400 mòduls fotovoltaics amb una potència de 315 Wp (watt pic) cada un, el que suposa una capacitat de 50 MWp (mega watt pic).
Aquesta instal·lació es connectarà a la Central Hidroelèctrica de Castrejón, dins el mateix terme municipal del Carpio de Tajo, mitjançant una línia d'evacuació d'energia generada en el recorregut es disposaran 10 suports al llarg del seu traçat, amb una longitud de 1.968 metres .
D'altra banda, amb la qualificació urbanística en sòl rústic atorgada al projecte presentat pels ajuntaments d'Illescas, Ugena i Carranque es dóna llum verda a l'execució d'una nova xarxa de distribució de gas natural soterrada, que discorre des del municipi d'Illescas, travessa Ugena i finalitza a Carranque, la finalitat és donar subministrament tant per a ús domèstic, com a comercial i industrial en aquestes localitats.
Aquesta nova dotació d'infraestructura gasística, com a energia alternativa, «facilitarà el desenvolupament industrial, la diversificació energètica, la protecció ambiental i la millora de qualitat de vida en aquests tres termes municipals de la província de Toledo», segons Aguado.
Així mateix, la nova xarxa de distribució de gas natural, que fixa en el terme municipal de Carranque l'establiment d'un punt de lliurament de gas, servirà també per a connectar amb una altra xarxa futura per l'oest i garantir el subministrament en cas de tall o avaria d'una de les vies.
L'Ebre a crescut desmesuradament provocan un risc per les poblacions de Navarra i Aragó. Com a mesura preventiva fins a 600 soldats i
agents de la Unitat Militar d'Emergències (UME), de la Guàrdia Civil i de la
Policia Nacional s'han desplegat per la Ribera Alta per dur a terme,
essencialment, treballs de contenció de l'aigua.
L'avanç de les aigües de l'Ebre té en suspens a Navarra i Aragó, els Governs del qual estan coordinantun important dispositiu per contenir una crescuda que es preveu extraordinària.
La situació, que no només afecta a l'Ebre, ha
causat la defunció d'una persona, un pastor de Colzes (Saragossa) de 37 anys
que ahir va ser arrossegat per l'aigua del riu Grío en intentar creuar el llit
amb les seves ovelles.
A l'espera de com avanci l'aigua, els tècnics
de la Diputació General d'Aragó han descartat els desallotjaments de veïns en
alguns dels municipis més aguaitats per la crescuda del riu, com Boquiñeni,
Pradilla o Cabanyes d'Ebre.
La decisió no implica una relaxació de
l'operatiu de prevenció i auxili a veïns que han mobilitzat el Govern d'Aragó,
l'Executiu central o la Diputació de Saragossa, tal com ha destacat en la seva
visita a la zona el president autonòmic, Javier Lambán.
Perquè la situació pot canviar a pesar que,
com ha explicat el propi Lambán, el riu ha passat per Tudela (Navarra) amb
entre 25 i 30 centímetres cúbics menys que en 2015, any en el qual es va
produir una crescuda extraordinària.
De fet, l'administració regional, en la seva
coordinació, té en ment les conseqüències que van generar les inundacions de fa
tres anys. Evitar danys és la prioritat.
Des de fa uns dies s'està reunint a Saragossa
el Centre de Coordinació Operativa (CECOP), al que acudirà demà la ministra
d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi ambient, Isabel García Tejerina, a qui
acompanyarà Lambán.
Supervisarà els treballs ja fets i rebrà en
directe informació dels tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i de
l'administració autonòmica sobre el nivell de l'aigua i la seva afectació a la
Ribera Alta, la comarca aragonesa en major risc
Tejerina, per tant, coneixerà l'avaluació d'un
panorama que a aquestes hores apunta a un lleuger optimisme, ja que el personal
que des del lloc de comandament del municipi de Luceni supervisa la coordinació
alberga més esperança que quan va començar la jornada. Lambán ha reconegut que
"les coses estan millor del previst".
Però, tal com ha dit tot seguit, "no cal
baixar la guàrdia", perquè les conseqüències del temporal de pluges en
altres zones d'Aragó, ja no només de la crescuda de l'Ebre, s'han deixat notar,
per exemple, en la carretera oscense N-330, en els vessants del Port de
Monrepós, on s'han obert considerables esquerdes que han impedit el tràfic.
Fins a 600 soldats i agents de la Unitat
Militar d'Emergències (UME), de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional s'han
desplegat per la Ribera Alta per dur a terme, essencialment, treballs de
contenció de l'aigua, com l'aixecament i reforç de diferents motas.
Són un exemple del desplegament que s'està
fent i que el president d'Aragó ha elogiat. "Les coses s'estan fent bé; es
té tanta experiència que els protocols s'han activat de manera impecable",
ha assegurat abans de sentenciar que la coordinació entre les administracions
està resultant "esplèndida".
La seva homòloga navarresa, Uxue Barkos, s'ha
expressat en termes similars, però ha instat també a "mantenir
l'alerta" per l'embranzida de les aigües de l'Ebre en la Ribera Baixa.
Ha liderat una reunió en Tudela a la qual han
assistit, a més, la delegada del Govern a Navarra, Carmen Alba, les conselleres
Isabel Elizalde (Desenvolupament Rural) i María José Beaumont (Interior), i
representants de Policia Foral i Bombers de Navarra.
En presència dels alcaldes de Tudela,
Castejón, Valtierra, Arguedas, Cabanillas, Corts i Ribaforada, les localitats
navarreses més amenaçades, Barkos ha destacat el treball de tècnics i agents de
seguretat davant "una crisi d'aquestes característiques".
A partir de matí, en paraules de la presidenta
navarresa, l'Executiu foral realitzarà les tasques necessàries per reparar i
solucionar "els problemes econòmics que s'hagin produït".
Acabada la reunió, les autoritats s'han
desplaçat a comprovar en persona els efectes del desbordament de l'Ebre en
alguns punts del terme municipal de Tudela, doncs aquest és el municipi en el
qual s'espera el bec de la crescuda.
En aquesta localitat, així com en Castejón,
s'esperen els becs màxims dels cabals.
I per al diumenge s'espera que l'avinguda
extraordinària de l'Ebre arribi a Saragossa, la qual cosa ha provocat la
suspensió de la XII Marató Mann Filter Ciutat de Saragossa i de la Fira del
Corredor, que s'anava a celebrar a l'edifici World Trade Center de la capital
aragonesa.
A més, davant el nivell del riu, l'Ajuntament
ha decidit tancar ja el Parc de l'Aigua i el Museu del Fòrum Romano de la plaça
del Pilar, suspendre l'espectacle "The Hole Zero", instal·lat en
l'aparcament Nord de la Expo, i el mercat ambulant del barri de la Almozara.
Es va trobar un
catxalot mort a Múrcia el passat 27 de febrer tras haver ingerit 29kg de plàstic, un clar exemple de risc induït
percontaminació oceànica. Aquesta mort
ens suposa una notícia destacada ja que no es gaire comú tenir casos similars a
aquest. Seria convenient posar com més aviat possible en marxa mesures
preventives per a que morts com aquesta no succeïssin.
El catxalot que va aparèixer encallat a Múrcia el passat 27 de febrer.
La quantitat
d'escombraries al mar no para de créixer. Els oceans acumulen set milions de
tones a l'any, segons dades de 2017 de l'Associació Ambient Europeu. Aquesta
contaminació marítima perjudica els animals. Un catxalot va aparèixer mort el
passat 27 de febrer a Cabo de Paloss, a Múrcia, després d'ingerir 29 quilos de
escombraries.
El cetaci havia
ingerit sacs de ràfia, trossos de xarxes, bosses i fins i tot un bidó. Aquests
materials van poder causar-li la mort. Així ho revela la necròpsia, elaborada
pel Centre de Recuperació de Fauna Silvestre La Vall: "És més que probable
que els mateixos deixalles marins provocaran una impactació de l'aparell
digestiu a causa de la impossibilitat d'expulsió de tot el material ingerit, o
si no n'hi , que dit material provoqués una peritonitis per perforació de les
nanses intestinals ".
El catxalot és el
cetaci odontocet -amb dents- més gran que existeix. Pot arribar a fer 18 metres
i s'alimenta principalment de calamars que pesquen en la profunditat del mar.
En aquest cas, el cetaci que ha mort, mesurava 10 metres de longitud i pesava
6,5 tones. Un particular el va localitzar a la cala del Mort, propera al far
de Cabo de Palos. L'animal va arribar a la costa arrossegat per les ones.
"No sabem on va morir, un temporal el va portar fins aquí", afirmen
fonts del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre La Vall.
Contaminació
oceànica
Al voltant de
45.000 objectes s'amunteguen a cada milla oceànica quadrada, segons les dades
mitjanes que ofereix la Unesco, l'Organització de Nacions Unides per al'Educació, la Ciència i la Cultura. La Comunitat de Múrcia ha activat una
campanya de conscienciació per lluitar contra la contaminació dels oceans.
L'objectiu de la iniciativa és evitar la mort d'espècies silvestres per la
ingesta de plàstics a través d'accions de neteja en platges i presentacions
audiovisuals en els municipis costaners.
No és la primera
vegada que un animal mor a les costes espanyoles després d'ingerir grans
quantitats de plàstic. A Santander, el 1997, una balena va ser trobada morta
amb 50 quilos de plàstic a l'estómac, que van poder ocasionar un estrangulament
digestiu. El 2012 un catxalot va morir a la costa de Granada després d'ingerir
18 quilos de cobertes dels hivernacles.
Però el cas del
cetaci a Múrcia, segons fonts del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre La
Vall, crida l'atenció pel poc freqüent que és. "De tant en tant hem
rescatat alguna tortuga ferida o algun dofí mort per morts naturals, però no
tenim casos similars a aquest", assenyalen.
El Ministeri d’Agricultura fixarà un cabal ecològic per al Siurana, que està gairebé sec pel transvasament a Reus
El riu Siurana és un afluent del riu Ebre i actualment es troba en un estat de quasi sequía completa a causa del transvassament que es va fer a Reus. Això va causar un gran impacte perquè no es va mantenir un mínim d'aigua i no es va tindre en compte el cabal ecològic, què és el que ara es portarà a terme. Gràcies a reeplanificació que es farà, es podrà recuperar el riu Siurana, i per tant, l'impacte del transvasament serà menor.
El
Siurana (un afluent de l’Ebre a la comarca del Priorat) és un riu sense
vida a causa d’un transvasament que transfereix gairebé tot el seu cabal
fins a la riera i l’embassament de Riudecanyes, des d’on es proveeix
Reus i el Baix Camp. Però tot això pot canviar. El Ministeri
d’Agricultura i Medi Ambient (competent en la conca de l’Ebre) ha
anunciat que té previst dotar el riu d’un cabal mínim ecològic (que ara
no té) dins de la nova planificació. El volum d’aigua que es reservi al
Siurana pot comportar la recuperació d’aquest riu moribund, i obre la
porta que Reus hagi de suplir aquesta minva amb altres fonts de
proveïment.
Els qui coneixen el Siurana
mai han assumit que el riu no tingui peixos, que els seus arbres es
morin, que no tinguin l’esplendor pròpia d’un ecosistema fluvial sa.
“Gairebé
es desvia tot el riu Siurana. I baixa sec diversos quilòmetres bona
part de l’any. Això és incompatible amb les directives europees, que
exigeixen recuperar els rius”, assenyala Andreu Escolà, president del
grup ecologista Gepec, que fa anys que denuncia aquesta “sagnia”. “Volem
que el Siurana torni a ser un riu!”, sentencia.
A
partir de l’assut (una resclosa), el Siurana és bloquejat i reduït a un
fil d’aigua, mentre que el gruix del seu cabal discorre per un túnel
sota la muntanya (gairebé 10 km) i acaba a l’embassament de Riudecanyes.
La
canonada-túnel recull gairebé tot el cabal: 20 l/s aquests dies. “És
una quantitat ridícula; l’aigua desapareix del curs al cap de pocs
metres a l’estiu”, afegeix Escolà. “Ens sembla un transvasament
aberrant, i creiem que hi ha una solució fàcil per compensar la demanda
d’aigua existent”, explica Santiago Martín Barajas, expert d’Ecologistes en Acció.
Un informe dels grups
conservacionistes Ecologistes en Acció i Gepec proposa al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i a la Generalitat que clausurin el
transvasament. Afirmen que el cabal que subministra a Reus es pot suplir
amb aigua del minitransvasament de l’Ebre, que ja aporta el 54% dels
recursos (un altre 37% ve del
Siurana-Riudecanyes). I per cobrir les necessitats dels regadius,
proposen de reutilitzar les aigües de la depuradora de les Borges del
Camp.
El Pont Romà de Poboleda damunt el Riu Siurana.
Tot i això, revertir aquest transvasament requereix la intervenció de les administracions, que estudien l’informe. Interpel·lat
per aquesta qüestió, el Ministeri d’Agricultura ha anunciat que té la
intenció de dotar el riu Siurana d’un cabal ecològic. A l’estiu sortirà a
informació pública els documents i els primers treballs, que fixaran el
cabal ecològic que hauria de portar el riu. I el 2019 es farà un procés
de concertació social (per concretar com s’implantarà el cabal ja
establert). Aquest anunci ha estat molt ben acollit pels
conservacionistes. “És un pas encertat”, diu Santiago Martín Barajas,
que interpreta que aquest és un primer pas per clausurar l’actual
transvasament.
La Generalitat (responsable de planificar els proveïments) accepta un augment de la dotació d’aigua
Els conserva c ionis tes pensen que la minva d’aigua es pot compensar amb el mini transvasament
per
al Siurana, però diu que abans cal crear una taula de treball per
reunir les parts afectades (Reus, regants, consells comarcals,
usuaris...). Jordi Agustí, director de l’Agència Catalana de l’Aigua,
explica que si es redueix el transvasament caldria buscar una
compensació amb els cabals del minitransvasament de l’Ebre, cosa que
suposa “tornar a reformular l’equilibri” entre oferta i demanda d’aigua.
Si
es fixa un veritable cabal ecològic per al Siurana, el transvasament es
podria eliminar (diuen alguns experts), atesos els requeriments d’aigua
que demana la seva recuperació. Establint-se un cabal ecològic, els
gestors de la concessió d’aigua no tindrien dret a una indemnització per
la minva d’aigua, perquè es tracta d’un cabal ambiental (raó per la
qual no hi hauria possibilitat d’invocar el lucre cessant), afegeixen
les mateixes fonts.
