Per què hi ha més incendis a Valencia?

La sequera i les corrents saharianes,que són corrents d'aire calent que provenen del Sahara, fan que hi hagi més incendis a la Comunitat Valenciana,la majoria dels quals eres forestal produïts al mateix dia i a la mateixa hora . En aquest darrer mes hi ha hagut cinc grans incendis que han cremat 5.753 hectarees d'un total de 6.700 en el que va d'any i s'ha registrat que les zones on han estat produits els incendis són les zones on hi han hagut un menor nombre de precipitacions.

incendi de Bolulla,Comunitat Valenciana.

30 septiembre 2016     13:07

"Hasta ahora, sólo regiones como Canarias o Andalucía eran tradicionalmente receptoras de corrientes saharianas, pero en cuatro de los cinco grandes incendios hemos sufrido vientos cálidos que han agravado la situación", ha apuntado el director general de Emergencias.

El "denominador común" de los grandes incendios en la Comunitat ha sido, según José María Ángel: una propagación rápida, carga de combustible muy fuerte, larga duración, inicio a primera hora de la tarde y orografía muy compleja con laderas de más del 70 %".

Además, ha explicado que el déficit hídrico en la Comunitat es superior al 45 %, y que en determinadas zonas afectadas por incendios este déficit supera el 50 %.

"Asistimos a un año hidrológico extremadamente seco, según confirman las asociaciones agrarias y la comunidad científica, y el déficit pluviométrico también ha actuado como condicionante en los grandes incendios, con consecuencias más graves en aquellas comarcas con una falta de lluvia más acusada", ha agregado Ángel.

En lo que va de 2016 los servicios de Emergencia de la Generalitat han actuado en 624 incendios, prácticamente la mitad de ellos forestales, aunque el 95 % de la superficie quemada se ha concentrado en cinco de ellos (Bolbaite, Carcaixent, Artana, Xàbia y Bolulla), algunos de los cuales se produjeron "el mismo día y a la misma hora".

incendi de Xàbia,Comunitat Valenciana.

"Los servicios de extinción trabajan 365 días al año, no hay campaña de verano. Esta comunidad dispone, además, de instrumentos propios, que han sido copiados por otras regiones, como una red única de comunicación, que mejora la respuesta y ayuda a minimizar los factores de riesgo", ha apuntado el director general.

En este mismo sentido, ha agregado que "se han incrementado los medios disponibles y se han incrementado las partidas presupuestarias en más de un 21 %".

Como ejemplo de actuaciones coordinadas, Ángel ha explicado que el pasado fin de semana en los municipios de Utiel, Sinarcas, Gestalgar y Benageber se produjeron 20 incendios debido a una tormenta, que dejó 20.000 rayos en 48 horas.

También ha mencionado las evacuaciones de urbanizaciones, centros hospitalarios como el de Aigües Vives o residencias de ancianos, como la de Carcaixent, unos dispositivos que implicaron un "operativo importante", ha añadido.

"Debemos huir de los ránking sobre qué región se ha quemado más o menos, pero asistimos a una reducción del número de incendios frente a la media", ha agregado.

        i

Europa ratifica l'acord de canvi climàtic i permet que entri en vigor

"L'Acord de París" va suposar un acord històric que dóna una mínima esperança al futur del nostre planeta cada vegada més contaminat i conseqüentment inestables. Però totes aquestes mesures són paper mullat si els diferents parlaments del món no les ratifiquen i determinen començar a posar-les en marxa per tal de reduir el seu impacte sobre el medi. I això mateix va fer l'antic continent, uns dels públicament grans defensors del medi, l'últim dia 4 d'octubre. És innegable d'influència, tot i que està anant a menys, té Europa en el marc polític internacional i per tant la bona notícia que suposa que la UE es comprometi amb un pacte de tals dimensions. Ara només cal aplicar les mesures amb diligència i esperar que seguin efectives i tornin al món l'equilibri que sembla haver perdut ja fa temps.

Ban Ki-moon i el president del Parlament europeu, Martin Schulz.

El País (05-10-2016)

El Parlament europeu ha votat aquest dimarts a favor de la ratificació de l'Acord de París contra el canvi climàtic. La Unió Europea acudirà a l'ONU aquesta setmana a presentar la ratificació i permetrà així que entri en vigor el pacte contra l'escalfament. Perquè es consideri vigent l'acord fa falta que ho ratifiquin 55 països i que estiguin cobertes el 55% de les emissions del planeta, uns requisits que es compliran ara gràcies a la votació al Parlament europeu i al fet que set dels 28 membres de la UE han ratificat al seu torn l'acord individualment.

En el si de la Unió Europea ha existit un important debat jurídic sobre la ratificació de l'Acord de París sobre canvi climàtic, que compromet a tots els signants a fer retallades en les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Pot la UE acudir a la seu de l'ONU sense que cadascun dels 28 Estats membres hagin ratificat individualment l'acord? Finalment, s'ha optat per una sortida intermèdia: la UE anirà a la fi d'aquesta setmana a Nova York amb la ratificació dels set Estats europeus que sí han complert ja amb els seus processos interns. Aquests set països -entre els quals estan Alemanya i França- suposen al voltant del 5% de les emissions globals. "Aquest 5% farà que l'acord entri en vigor", expliquen fonts de la Comissaria d'Energia i Acció pel Clima.

Índia

Índia, que està entre els quatre gegants de les emissions mundials, va presentar aquesta setmana la seva ratificació del pacte davant l'ONU, igual que ja ho van fer Xina i EUA. Amb l'Índia ja són 62 països i estan cobertes el 51,9% de les emissions globals. D'aquest grup de quatre grans emissors solament faltava Europa, que ho farà aquesta setmana, amb el que ja s'arribaria al 55% que es requereix perquè entri en vigor l'acord dins d'un mes.

Vista del Parlament Europeu

Però la lentitud de la majoria dels Estats membres de la UE a l'hora de ratificar individualment l'acord ha posat en perill que el vell continent, que des de fa dues dècades ha intentat estar al capdavant en la lluita contra el canvi climàtic, presentarà la seva ratificació. Finalment, s'ha optat per aquesta via intermèdia: la UE presenta la ratificació amb set dels seus Estats. "Solament Alemanya i França representen el 3,9% de les emissions globals", apunta Teresa Ribera, directora de l'institut francès per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI).

Aprovació rotunda

A la votació aquest dimarts al Parlament europeu ha assistit Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides. L'aprovació del pacte contra l'escalfament ha rebut un suport rotund en el Europarlamento: 610 vots a favor, 38 en contra i 31 abstencions. 

El comissari d'Accio pel Clima i Energia Arias Cañete

El divendres passat, els ministres de Medi ambient la Unió Europea ja van acordar la ratificació conjunta. Però faltava el tràmit del Parlament, que aquest dimarts ha mostrat el seu suport. El comissari d'Acció pel Clima i Energia, l'espanyol Miguel Arias Cañete, ha afirmat que la labor ara és "convertir els compromisos en accions sobre el terreny". A partir d'aquest moment s'han de tancar els objectius concrets de reducció d'emissions que cada membre de la Unió Europea haurà d'escometre i estàs ser ratificades pels seus parlaments nacionals. 

Tot i això en Espanya encara no hi ha data per la ratificació. El divendres passat la ministra de Medi ambient de França, Ségolène Royal, es va reunir amb els representants dels 28 membres de la Unió Europea. Ho va fer en la seva qualitat de presidenta del cim del clima de París, que es va celebrar al desembre de 2015 a la capital francesa i on es va tancar l'acord mundial contra l'escalfament. Després de la trobada, l'equip de Royal va difondre un llistat en el qual es detallava el procés de ratificació del pacte per part de cadascun dels 28 països de la UE.

Set Estats ja ho tenen llest, entre ells Alemanya i França. La majoria té dates orientatives, que van des d'aquest mateix mes d'octubre fins a finals d'any. Però Espanya no. "No es pot especificar cap data", assenyala la nota difosa per l'Executiu francès el divendres.

El Govern espanyol sosté que, en estar en funcions, no pot ratificar-ho. No obstant això, PSOE i Podemos, que han presentat una iniciativa al Congrés, sí consideren que la Llei del Govern permet que Espanya ratifiqui l'Acord de París en aquest moment.

.

Dia sense cotxes a Barcelona

El passat mes d'octubre, a Barcelona, es va dur a terme el dia sense cotxes. Barcelona va quedar dividida en dues parts segons el que la gent pensava. Uns es decantaven per agafar les seves bicicletes o anar caminant als seus treballs o a l'escola perquè era la "Setmana de la mobilitat sostenible i segura"; altres en canvi, ho veien com "un postureo de Colau". Aquest dies es porten a terme perquè volen que la contaminació disminueixi, però com la gent dia, "útil per concienciar a la ciutadanía, però inútil per solucionar el problema de la contaminació de Barcelona."

Tall de la Via Laietana de Barcelona

Barcelona 22 SEP 2016 - 17:56 "El País"

DIA SENSE COTXES

“Útil para concienciar, inútil para solucionar la contaminación”

El Dia Sense Cotxes divideix a Barcelona entre els que están a favor i els detractors de la iniciativa.

Algunes retencions, pocs incidents i diversitat d'opinions en el polèmic Dia Sense Cotxes celebrat el dijous 22 de setembre a Barcelona. Mentre alguns barcelonins han definit la iniciativa "com un postureo de Colau"; altres, sobretot els habituals de les dues rodes, s'han mostrat favorables a la descongestió de 56 carrers. "Com cada dia he agafat la bici per anar a treballar", ha explicat un ciclista que veu en la iniciativa una mesura "útil per conscienciar la ciutadania, però inútil per solucionar el problema de la contaminació de Barcelona".

"Doncs ja veus com està això", sospirava un conductor a la plaça Joan Carles I, enmig d'una de les retencions que aquell matí havia viscut a Barcelona. Declarat en "rebel·lia" contra el Dia Sense Cotxes, el conductor assegurava que avui "no li havia donat la gana" deixar el cotxe a casa per anar a treballar. "Jo no pago un impost de circulació perquè ara vingui la senyora Colau i em prohibeixi agafar el cotxe", ha afegit indignat.

Altres conductors, però, asseguren que han decidit agafar el cotxe "per necessitat". Sobretot els que han vingut de treballar des de fora de Barcelona. "Les connexions des de Sant Just són molt dolentes i no m'ha quedat un altra", explica una altra conductora, no del tot desencantada amb la iniciativa. "Ajuda a conscienciar la ciutadania", ha afegit. També els hi havia de més despistats: "Ens tallen 50 carrers i no ens avisen", explicava un pare que acompanyava (bastant tard) al seu fill a l'escola.

La majoria de ciclistes que s'han vist aquest matí per la ciutat eren de per si, habituals de les dues rodes. "Això és com donar 10 euros un dia a una ONG per quedar-te tranquil", ha dit un ciclista que ha proposat que, com a París, es limiti l'entrada de turismes a la ciutat: "Cal reduir les places de pàrquing. El que col·lapsa la ciutat no són els cotxes d'aquí, són els de fora ".

En una de les vies principals que s'han tallat  
totalment, Gran de Gràcia, entre Diagonal i Lesseps, els ciclistes han començat a ser, al costat dels autobusos i taxis, els amos i senyors de la calçada. Entre ells, Augusto Tortonose, 
un arquitecte argentí que avui ha decidit canviar 
la moto per la bicicleta. "Vaig pensar que això  
seria un caos, però al final no ha estat per tant".

A peu de carrer, els comerços, que durant els últims dies havien alertat del "col·lapse" que podria patir Barcelona, tot just han notat un canvi respecte a altres dies. "Les vendes més o menys han estat les mateixes, potser ha deixat de venir gent de fora de Barcelona, però gairebé no s'ha notat", explicava un dependent de roba a Via Laietana. Una altra encarregada d'un comerç d'electrodomèstics limítrof, però, sí que havia notat un "petita baixada" en el consum: "Els nostres clients vénen a propòsit a comprar, i si curtes el trànsit els tanques les portes".

Els que sens dubte han gaudit de la jornada, sense peròs que valguin, han estat els alumnes dels diferents escoles que han participat en la jornada amb diferents activitats. Com el col·legi Maria Auxiliadora, al carrer Calàbria, que aquest matí ha tret els pupitres al carrer per impartir geografia i matemàtiques als alumnes de quart de primària. L'escola Vedruna ha aprofitat el tall de trànsit a la plaça dels Àngels per impartir un taller de circ durant tot el dia. "Som un col·legi conscienciat amb el medi ambient, i la proposta ens ha semblat fantàstica", ha explicat el sotsdirector del centre, Eduard Ruidavets mentre els més petits feien equilibris, saltaven en llits elàstics i jugaven amb un monopatí.

Noves carreteres que poden salvar el planeta

L'empresa holandesa VolkerWessels ha dissenyat unes carreteres elaborades a base dels residus plàstics que utilitzem dia a dia. Això suposa un gran avanç, ja que l'ús del ciment quedarà reduït i els residus que naveguen pels oceans podran ser reutilitzats i no cremats o enterrats. A més, també evita l'emissió de CO2 a l'atmosfera que emetem amb la producció de l'asfalt. D'aquesta manera reduïm un grau elevat l'impacte que suposa la construcció de carreres d'asfalt i la contaminació de plàstics a l'oceà.

Prototip de noves carreteres formades a base de residus plàstics

La Vanguardia 22/09/2016

Contra l'abús, enginy. Contra l'excés, reutilització. Contra l'assetjament mediambiental, consciència ecològica. Algunes persones han decidit dedicar la seva vida a esmenar el maltractament a què sotmetem al planeta dia rere dia. I una de les mesures més urgents ha de ser acabar amb la ingent quantitat de plàstics abocaments en els oceans.

Una de les últimes idees i més innovadores és la que es durà a terme a Rotterdam. Aquesta ciutat holandesa serà la primera del món en què l'asfalt serà substituït per plàstic.

Però, circularem sobre de ampolles i bosses trencades? No exactament. Aquesta iniciativa de l'empresa VolkerWessels pretén construir blocs de polímers sintètics dels quals estan formats els plàstics que es tiren a la mar.

Residus humans acumulats en una platja del Carib

• Banyen els gossos en quitrà i els deixen al carrer perquè s'enganxin a terra. 

Les xifres d'aquest drama són alarmants. Segons denuncia Greenpeace, 200 quilos de plàstic s'aboquen al mar cada segon. El fòrum econòmic de Davos, per la seva banda, adverteix que, si no posem remei, el 2050 el pes total dels residus plàstics a l'oceà serà superior al de peixos a tot el planeta.

La idea de VolkerWessels és revolucionària. Gràcies a aquests paviments plàstics, l'ús del ciment quedarà reduït i els residus que ofeguen el oceans podran ser reutilitzats i no seran cremats ni enterrats.

"El plàstic ofereix tot tipus d'avantatges en comparació amb la construcció actual, tant en el desenvolupament de les carreteres com en el seu manteniment", assenyala Rolf Mars, un dels responsables de l'empresa holandesa.

Ser beneficiós per al medi ambient no està renyit amb la practicitat ni amb la utilitat. Mentre que evita l'emissió de milers de tones de CO2 a l'atmosfera, el projecte PlasticRoad proposa crear carreteres amb major aguant, tal com apunten els seus responsables.

Aquest nou paviment hauria de ser capaç d'aguantar temperatures extremes des dels 80 º als -40º. Els blocs es crearan en una fàbrica, de manera que el seu transport i instal·lació (semblant a un joc de Lego) serà més eficient que el mètode tradicional, que exigeix ​​de molta més maquinària en tots els punts del procés.

A més, dins de cada placa o maó hauria un espai buit on poder instal·lar sistemes de canalització d'aigua, cablejat elèctric o, entre altres, de telèfon.

Sobre el paper, tot són avantatges: el material no requeriria manteniment, ja que no es veuria afectada per la corrosió ni el clima; el temps de vida d'aquestes carreteres seria el triple del que és habitual; la seva col·locació no causaria problemes de trànsit; però, sobretot, podria evitar les 1,6 milions de tones de CO2 que suposen la producció d'asfalt.



Aquesta no és l'única iniciativa que lluita per netejar els oceans i per conscienciar la humanitat. The Ocean Cleanup, per exemple, vol netejar els plàstics flotants en els oceans de tot el planeta. Liderat pel jove Boyan Slat, el projecte va instal·lar la seva primera barrera flotant de 100 metres de llarg i romandrà durant un any al mar del Nord, a uns 23 quilòmetres de la costa d'Holanda.

Tots aquests moviments tenen un sol objectiu: mostrar-li al món que es pot viure de forma conscient, natural i pràctica sense oblidar el disseny i la protecció del nostre entorn.

L'energia solar a Europa, tan potent com 100 nuclears

Europa ha trencat el sostre dels 100 gigawatts d'energia solar, mentre Espanya es despenja del carro de la fotovoltaica i segueix baixant sencers.

El Mundo, 29 de febrer

«El vell continent és la primera regió al món que arriba a aquesta xifra», recalca James Watson, director executiu de SolarPower Europe. «Cap altra tecnologia ha crescut tan ràpid. Europa ha marcat el camí, però Àsia ve trepitjant molt fort i recollirà aviat el testimoni ». El nou rècord de la solar equival a la potència de 100 centrals nuclears com la de Trillo, la més potent d'Espanya.

El vell continent comptava en 2008 amb prou feines 5 gigawatts d'energia solar. Espanya es va sortir literalment del mapa aquest any i va rondar el 40% de la potència instal·lada a Europa, fins arribar a fer-se amb el llavors campió del món Alemanya (superada l'any passat per la Xina).
Vuit anys després, la contribució total del nostre país es queda en el 5%. De segona potència europea hem passat a ser cinquens, superats (per aquest ordre) per Itàlia, Regne Unit i França. La potència instal·lada a les illes britàniques, gràcies en gran part al know how espanyol, supera ja els 10 gigawatts i pràcticament duplica els 5,4 del nostre país, gairebé inalterables des de la arrencar la marxa enrere de les renovables.
«Espanya segueix tenint una grandíssim potencial i ens arriben notícies d'una reactivació comercial del sector», assegura James Watson, que avui encapçalarà a Brussel·les la celebració de la fita europeu. «Però tot depèn de la inestabilitat política ... Esperem que Espanya es torni a pujar al carro de la solar i contribueixi a assolir la meta dels 200 gigawatts en un temps rècord, possiblement en el 2022».

A l'energia fotovoltaica, que contribueix al 5% del pastís energètica europea, li quedes però encara un llarg camí per arribar a l'eòlica, que suposa al voltant del 11%. Watson preveu que el sorpasso es produirà en el 2030 amb una política favorable. «Crec fermament que el 2040, l'energia solar serà la principal font global d'energia», sosté el director executiu del SolarPower, que no amaga les bandades que ha patit el sector en diversos països europeus.
En els dos últims anys, el creixement europeu ha estat possible gràcies sobretot a l'estirada del Regne Unit. El país de la nuvolositat invariable tocarà previsiblement sostre aquest anys, després de la retallada als subsidis, però per darrere ve França prement l'accelerador amb la meta de 20 gigawatts el 2022, triplicant la seva potència actual.
Itàlia s'ha recuperat després del cop de la crisi i contribueix a prop del 20% del pastís solar europea, per darrere d'Alemanya, que segueix representant el 40%. Portugal, que l'abril passat va aconseguir el miracle de quatre dies consecutius funcionant amb renovables, s'ha proposat multiplicar per quatre la seva potència actual i arribar als 2 gigawatts, mentre que les nova llei de renovables a Grècia s'ha fixat la meta de 2, 6 gigawatts.
A Espanya, mentrestant, seguim sumits «en la paràlisi decretada fa tres anys per un Govern que s'ha plegat a les exigències de l'oligopoli fòssil i nuclear», segons denuncia Rodrigo Irurzun, portaveu de la Plataforma per un Nou Model Energètic. «L'aturada ha estat tal que farà que sigui molt difícil que complim els objectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic», assegura.
Irurzun qualifica de «indignant» la situació d'Espanya en el context europeu. «Des de la Plataforma, que va néixer fa ja quatre anys com a iniciativa ciutadana, celebrem l'avanç de la fotovoltaica a nivell mundial ia Europa. Els senyals que el model està canviant són clares, ja que gran part de la nova potència instal·lada en molts països ho és de cap manera d'autoconsum. Estem convençuts que la situació d'Espanya serà temporal: és urgent un canvi en la política energètica per establir un marc normatiu clar i per permetre el desenvolupament de la fotovoltaica i de les energia netes, davant d'un model contaminant, perillós, opac i obsolet », sentencia Irurzun.

El desglaç de l'Àrtic arriba a la segona pitjor marca de les últimes dècades

Durant aquest 2016 ha esdevingut la segona pitjor marca del desglaç de l'Àrtic, aquesta és deguda al impacte produit pel canvi climàtic, i encara que no arriba a superar la marca que es va fer a l'any 2012, aquest desglaç té un gran risc per nosaltres, ja que cada vegada és més dificil regenerar el gel que es fon durant l'estiu amb les temperatures baixes de l'hivern.
Alguns estudis han previst que en unes dècades ens podriem quedar sense gel a l'estiu a causa del augment de temperatura que hi ha any tras any, ja que encara que a l'hivern es regeneri una part del gel, aquest nou, té menys gruix i fa que sigui molt més facil descongelar-lo.

El Periódico 16/09/2016

La banquisa boreal, la capa de gel que cobreix l'oceà Àrtic, va aconseguir el passat 10 de setembre el mínim anual amb una extensió total de 4,14 milions de quilòmetres quadrats, el que suposa la segona pitjor marca, en empat amb el 2007, des que al 1978 van començar els mesuraments satel·litals, segons han informat la NASA i el NSIDC (Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel dels Estats Units).

Els registres d'aquest any han quedat molt per sota de la mitjana de les últimes dècades, caracteritzades per un descens progressiu encara que irregular de la superfície ocupada pel gel. Concretament, l'extensió de la banquisa al mínim anual va ser de 6,22 milions de quilòmetres quadrats a la mitjana del període 1979-2000, és a dir, un 34% més que en l'actualitat. Així i tot, la marca d'aquest any s'ha situat relativament lluny del rècord negatiu del 2012, que va ser de només 3.390.000.

Pel que fa a la mitjana històrica, les principals pèrdues de gel es concentren en els mars de Beaufort, Chukchi i Laptev, així com en aquest de Sibèria. Abans estaven plens de gel i ara només s'observa en ells la immensitat de l'aigua marina.

"La coberta de gel marí de l'Àrtic i els mars que l'envolten ajuden a regular la temperatura del planeta, influeix en la circulació de l'atmosfera i l'oceà, i té un impacte en les comunitats i els ecosistemes de l'Àrtic", destaca la NASA . El pitjor problema és que el desglaç d'aquest any no només confirma la tendència a la baixa vinculada al canvi climàtic, sinó que "no s'observa res que indiqui que la situació vagi a canviar", com destaca el director de l'NSIDC, Mark Serreze.

EVOLUCIÓ IRREGULAR

La fusió del gel de l'Àrtic ha tingut aquest any un comportament que ha sorprès els científics. Al principi, després d'haver assolit el mínim històric a l'hivern, tot indicava que es batria el rècord negatiu estival de l'any 2012, però les baixes pressions atmosfèriques i el cel ennuvolat de juny i juliol "van desaccelerar la fusió", com explica la NASA. Finalment, després de dos grans tempestes a l'agost, la fosa del gel va prendre un nou impuls fins a esdevenir el segon més intens 'ex aequo' de la història recent.

Com sempre ha succeït, la banquisa d'aquest any començarà a recuperar-se quan arribin els primers freds de la tardor i el Sol es situï més baix en l'horitzó. I fins i tot arribarà en ple hivern una extensió no molt allunyada del període de referència 1979-2000. No obstant això, serà només un miratge: el problema a l'Àrtic és que les temperatures més càlides no només acceleren el desglaç estival, sinó que també dificulten la formació de nou gel durant l'hivern. Com a resultat, la banquisa -especialment les seves regions exteriors- és cada vegada més fina i es fon amb facilitat quan els dies s'allarguen i els termòmetres se situen sobre zero. De fet, només el 7% de l'extensió de la banquisa està formada per gels de més de quatre anys.

La majoria dels models de càlcul climàtic preveuen que en poques dècades l'Àrtic quedarà lliure de gel a l'estiu fins i tot en les zones que ara es conserven en millor estat, com les costes septentrionals de les illes de Groenlàndia i Baffin, el que constituirà una situació inèdita en els últims 700.000 anys.

Un abocament industrial tenyeix de vermell un riu en l'Àrtic rus

L'ocorregut fa pocs dies en Norilsk on un riu ha sigut totalment tenyit de vermell degut al misteriós abocament d'alguna substància química per part d'una fàbrica  propera, és un bon exemple de la brutal lluita pels recursos naturals amb l'únic de fi d'enriquir encara més les empreses i els seus accionistes. Encara no es sap ni el perill que suposa, ni sota que circumstàncies ha succeït això. El que si és evident és que la contaminació d'un riu d'aquestes magnituds suposa un impacte demolidor per qualsevol forma de vida que l'habiti, per no dir el risc que pot suposar per a la mateixa població humana. Sigui com sigui està clar que poden succeir més esdeveniments com aquests o almenys que els responsables no surtin impugnes.

Vista del Daldykan contaminat des de la riba

El Mundo13/09/2016

Vista aèrea del Daldykan contaminat y mapa on es situa Norilsk

No és una maledicció bíblica ni un truc publicitari: el riu Daldykan és ara mateix de color vermell per culpa d'una fugida en una indústria propera. Els habitants de Norilsk, una localitat russa situada en el cercle Àrtic, no donen crèdit als seus ulls. L'empresa russa Norilsk Nickel ha reconegut que un problema sorgit en les seves instal·lacions la setmana passada és el culpable que el riu Daldykan hagi quedat tenyit d'un cridaner color vermell intens. La fugida va ser provocada per "unes intenses pluges" el passat 5 de setembre que van provocar que un dels dics de les seves instal·lacions "es veiés desbordat", anant a parar els materials al riu, segons un comunicat de premsa de l'empresa.Norilsk Nickel és el major productor de níquel del món. La seva activitat industrial dóna ocupació a bona part dels 220.000 habitants de la ciutat, situada a l'est del riu Yenisei.Norilsk és la ciutat de més de 100.000 habitants situada més al nord. El sòl està congelat durant tot l'any i va anar un centre important de camps de treballs forçats en els temps del Gulag de Stalin. Avui dia és coneguda per la seva contaminació crònica. Però la 'plaga' del color vermell ha esglaiat als habitants, segons la premsa local. Abans que l'empresa reconegués la fallada tècnica les autoritats ja havien apuntat al fet que la causa podria ser "un agent químic no identificat". L'empresa tracta de tranquil·litzar a la població. "El color actual del riu es deu a sals de ferro, i no suposa un perill per a la gent, la flora o la fauna del mateix", diu el comunicat. I recorda que la companyia ha dut a terme las acciones necessàries per eliminar els efectes de la fugida.En Norilsk, una ciutat contaminada, el Ministeri de Medi ambient ha iniciat una recerca entorn de l'ocorregut. Però no és la primera vegada que ocorre alguna cosa similar. Norilsk té una gran quantitat de companyies mineres per les seves reserves de níquel, coure i pal·ladi. Els jaciments es van formar fa uns 250 milions d'anys durant una enorme erupció de lava que va poder depassar el milió de metres cúbics.El riu està en una regió que és coneguda com una de les més contaminades del món, però no subministra aigua a cap localitat propera. Dies abans de reconèixer la seva responsabilitat la companyia mantenia que el color del riu "no difereix de l'habitual", segons va difondre RIA Novosti. 

L'empresa té una xarxa de canonades per la zona per on viatgen productes químics i metalls concentrats.Norilsk és una ciutat tancada des de 2001, excepte para russos i bielorussos. Pocs occidentals aconsegueixen permís per entrar. A les xarxes socials els veïns han compartit des de principis de mes fotos del seu riu tenyit de vermell. Alguns comenten que també va canviar de color al juny. Uns altres miren més enrere i citen la Bíblia i les seves profecies sobre el Nil: no està fora de context en un lloc com Norilsk, on la neu és negra per culpa de la contaminació. Les indústries de la zona alliberen unes 500 tones d'òxids de coure i níquel i dos milions de tones de diòxid de sofre a l'aire cada any, segons l'informe estatal 'Rússia en xifres'.Col·lectius locals han acusat a empreses de la zona de no complir amb les normes de seguretat, i els veïns de la zona temen sortir a ara a recollir bolets, un dels entreteniments que amb el final del curt estiu rus es poden seguir permetent al setembre, abans que arribi el dur hivern, durant el qual és de nit durant dos mesos. "Les empreses no es preocupen per l'abocament perquè els caps viuen lluny d'aquí", ha dit a Afp Sidor Chuprin, un activista de la ciutat. Els mitjans locals estan lligats a l'empresa, segons denuncien els activistes, per la qual cosa han tractat de rebaixar la importància de l'incident.

Foto de una cascada del riu contaminat

Foto de una cascada del riu contaminat

Norilsk compta amb enormes jaciments minerals, però ha pagat un alt preu: una alta taxa de contaminació a causa de les tasques d'extracció. Durant els últims anys la localitat ha tractat de renovar la seva imatge i deixar enrere el seu passat lligat als camps de treball, on van morir de gana i fred 16.800 persones entre intervinguts dels anys trenta i intervinguts dels cinquanta. Ara aquest 'riu de sang' els ha retornat al mapa d'una manera indesitjada.