Cada minut s'aboca al mar un camió d'escombraries

Els oceans, tot i cobrir el 70% de la superfície terrestre i contenir un milió d'espècies diferents, sempre són rellevats a un segon pla quan parlem de l'impacte de l'home sobre el planeta, segurament perquè nosaltres no vivim en ells. Donem moltíssima més importància a l'atmosfera, el canvi climàtic,etc. Desgraciadament, els nostres mars no se salven de la nostra obra destructora i estan al límit; la sobreexplotació pesquera, els abocaments… estan deixant deserts als oceans. Aquests no poden suportar que cada dia s'aboquin al mar l'equivalent a un camió ple de residus, de veritat volem substituir els bancs de peixos o els esculls de coral per les sopes de plàstic o les illes d’escombraries? És el nostre deure reduir l'impacte que suposen les nostres activitats i conscienciar a la gent de la gran importància i fragilitat dels oceans si volem salvar una de les obres més grans i perfectes que hi ha sobre la faç de la terra.

Vista d'un bus de Grennpeace estudiant el fons marí de la costa est del Japó

ABC (22-02-2017)

Els oceans es deterioren ràpidament i els recursos marins estan cada vegada més amenaçats per activitats humanes com la sobrepesca i la contaminació causada per les escombraries que es llancen al mar. Una xifra concreta d'aquest fet és que cada minut s'aboca al mar l'equivalent a un camió d'escombraries ple de plàstics, segons Nacions Unides, informa Servimedia.

Representants dels Estats membres de l'ONU i de la societat civil es van reunir aquesta setmana per planificar la pròxima Conferència Mundial sobre els Oceans, que tindrà lloc a Nova York (Estats Units) del 5 al 9 de juny d'aquest any. Aquesta reunió preparatòria va permetre delinear els punts d'un document amb vista a la Conferència, a més d'intentar que els països es comprometin a emprendre accions destinades a recuperar els ecosistemes marins.

«Quan els líders de governs, organitzacions internacionals, la societat civil, el sector privat i la comunitat científica i acadèmica es reuneixin a Nova York del 5 al 9 de juny per a la Conferència Mundial dels Oceans, serem testimonis d'un moment de canvi. Presenciarem un punt en la història en el qual la humanitat va iniciar el procés de revertir la deterioració causada als oceans per les activitats humanes», va assenyalar Peter Thompson, president de l'Assemblea General de l'ONU. La Conferència Mundial sobre els Oceans busca involucrar a tots en activitats de conservació dels recursos marins i complir així amb el que estipula l'objectiu 14 de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, dedicat als oceans.

Sopa de plàstic del Pacífic

Sense deixar de costat la contaminació marina, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) acaba d'anunciar que les micropartículas de plàstic que es desprenen de productes industrials com a roba sintètica i pneumàtics representen fins al 30% de les «sopes» d'escombraries que contaminen els oceans del planeta. Un nou estudi de l'entitat, dedicada a la defensa del medi ambient i de les espècies, afirma que en molts països desenvolupats les micropartículas de plàstic són fonts de contaminació marina fins i tot majors que les pròpies deixalles plàstiques en si. Es calcula que dels 9,5 milions de tones de plàstic que es llancen cada any als oceans, entre el 15 i el 31% són microplàstics, dels quals dues terceres parts provenen del rentat de tèxtils sintètics i del procés de abrasió dels pneumàtics durant la seva utilització.

Els microelementos contaminants entren en l'oceà sota la forma de diminutes partícules -mentre que els plàstics més grans es degraden en l'aigua- i poden provenir de múltiples fonts;  tèxtils sintètics, el revestiment de les parets dels vaixells, productes de cura personal i fins i tot la pols de les ciutats.

«Les nostres activitats diàries, com rentar roba o conduir, contribueixen significativament a la contaminació i a la destrucció dels nostres oceans, amb potencials efectes desastrosos per a la diversitat marina», ha manifestat el director de la UICN, Inger Andersen, citat en un comunicat que recull Efe.

Aquesta problemàtica afecta fins i tot als països més rics, on els sistemes de reciclatge i tractament de deixalles són moderns i dissenyats amb finalitats ecològiques, doncs allí les micropartículas de plàstic -més difícils de manejar que els plàstics- són la causa més important de contaminació del mar.

Tortuga menjant bossa de plàstic, la qual és confosa amb
una medusa, presa natural de les tortugues

Una possible solució és que la roba sintètica sigui dissenyada per perdre menys fibra. Per la banda del consumidor es podria reforçar la importància d'optar per roba de fibra natural.

La contaminació amb els microplátics no es queda en els oceans, ja que aquests s'incorporen a la cadena d'aliments, amb conseqüències que poden ser molt nocives per a la salut humana.

Així mateix, perjudiquen ecosistemes ja molt fràgils, com el de l'Àrtic.

Aigua de l'Àrtic a 94€ l'ampolla

L'empresa Noruega Svalbardi és una empresa que s'encarrega d'utilitzar com a recurs les tones de gel que es fonen cada any a Svalvardi, una zona de l'àrtic, i comercialitzar aquella aigua. L'empresa no genera gairebé impacte ja que en comptes d'agafar gel i fondre'l, re-aprofiten l'aigua de quan aquest ja s'ha fos per l'escalfor del sol o de l'ambient. L'empresa treballa embotellant aquesta aigua i venent-la a preus tant elevats com 94 € en exclusiva a través de la web de Harrods, uns magatzems d'aliments de luxe.

Ampolles Svalbardi d'agua de l'àrtic

EL PAÍS 09/03/2017

La indústria de l'aigua s'ha endinsat en el mercat del luxe i ja mira cap a les glaceres del planeta. L'empresa Svalbardi ha començat a vendre aquest any aigua treta d'icebergs de l'arxipèlag de Svalbard (que pertany a Noruega), a l'Àrtic, per aproximadament 94 euros l'ampolla de 750 mil·lilitres.

Encara que l'aigua és un dret humà, pot tenir preu. De fet, la exrelatora de Nacions Unides sobre el Dret a l'Aigua Potable i al Sanejament, Catarina Albuquerque, sosté que no ha de ser gratis. Però, quant és raonable pagar per ella? És ètic vendre aigua d'una glacera? Tot i que aquests icebergs estiguin en el territori nacional d'algun país, hi ha el debat de si, en realitat, haurien de considerar patrimoni de la humanitat.

El Govern de Tibet va aprovar, el 2015, llicències perquè dotzenes de companyies xineses explotessin les glaceres de l'Himàlaia per obtenir aigua embotellada premium. Deu importants rius que flueixen cap al sud d'Àsia depenen de l'altiplà Qinghai-Tibet (on hi ha la muntanya) i interrompre la seva font podria tenir "impactes devastadors" per a la seguretat de l'aigua a tota la regió, segons explica Lio Hongquiao, analista del programa Xina Water Risk.

Jamal Qureshi, amo de Svalbardi, és un broker de Wall Street que va tenir la idea d'entrar el negoci de l'aigua de luxe després de visitar l'arxipèlag en 2013 i tornar amb aigua fosa d'un iceberg per la seva dona. El producte es ven, en exclusiva, als magatzems de luxe Harrods, a Londres, i mitjançant la seva pàgina web. Svalbardi fa servir una grua i una xarxa per treure 30 tones de gel a l'any, que seran transportats en un vaixell per a ser fos. La companyia pretén vendre entre 25.000 i 35.000 ampolles d'aigua glacera amb "el gust de la neu en l'aire" cada any. ¿I quin és el cost ambiental de l'emprenedoria? "Tenim el certificat d'empresa lliure de carboni. A més, només fem servir icebergs que ja estan surant al mar i que, per tant, no podrien ser usats pels óssos polars o altres animals ", explica Qureshi a El País en una conversa telefònica.

El glaciòleg Francisco Navarro, que ha investigat les glaceres de Svalbard i forma part de la Xarxa de Glaciologia de l'Àrtic, explica que la quantitat de gel treta per l'empresa és "insignificant comparada amb el volum alliberat anualment per glaceres de l'arxipèlag" i que no planteja problemes en l'ecosistema local. "El problema és la contaminació generada pels vaixells que realitzen l'activitat", diu.

Els cotxes de més de 20 anys no podran circular els dies laborals per Barcelona a partir de 2019

La Generalitat facilitarà la flexibilitat horària dels funcionaris per evitar aglomeracions en el transport públic en hores puntes.

Els vehicles més contaminants no podran circular pels 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona a partir de l'1 de gener de 2019. La mesura, que s'ha anunciat aquest matí en una cimera de les institucions catalanes a favor de la qualitat de l'aire, afectarà als vehicles de més de 20 anys, una mesura que s'estava estudiant des de feia uns mesos.

ABC Catalunya, 06/03/2017

En concret, quedaran afectats pel veto dels turismes matriculats abans de 1997 i les furgonetes d'abans de 1994. Es calcula que són uns 106.000 vehicles, el 7% del parc mòbil actual, i altres 22.000 furgonetes, el 16% del total d'aquest tipus de vehicles. Tots ells no podran circular pel conegut com Àmbit 40, d'acord amb el nombre de municipis afectats.Aquesta prohibició, a més, ja serà efectiva des del pròxim 1 de desembre d'aquest any quan, de manera excepcional, es donin episodis de contaminació. Aquesta mesura extraordinària ja es va anunciar recentment.El conseller català de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha destacat que volen implantar "un canvi de mentalitat". La base de la mobilitat ha de ser el transport públic, que ha d'estar complementat pel privat ", ha assegurat el responsable del Govern, que ha sentenciat que" volem que circulin menys cotxes, i més nets".

Flexibilitzar els horaris dels funcionaris

En aquesta línia, la Generalitat ha comentat que intentarà facilitar la flexibilitat horària de les seves plantilles per millorar la mobilitat. El Govern entén que amb les mesures de restricció hi haurà molts més usuaris en transports públics i fomentarà que entrin i surtin de la feina de manera més esglaonada per evitar aglomeracions en hores punta.

A la cimera han participat responsables de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, ​​l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Ajuntament de Barcelona i representants locals d'altres 40 municipis de la zona, que s'han compromès a reduir en un termini màxim de 15 anys un 30% les emissions vinculades al trànsit.

L'objectiu d'aquestes mesures és el millorar els nivells i apropar-se el màxim possible als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i també als fixats per la Unió Europea per aconseguir abans de desembre de 2020. Després de l'acord d'aquesta matí, les institucions té ara d'aprovar els protocols amb totes les accions detallades.

L'anunci d'aquest matí és l'últim d'una sèrie d'avenços en aquesta línia que han anat fomentant les institucions catalanes en l'últim any. Recentment, l'AMB va aprovar les restriccions des d'aquest any en dies amb molta pol·lució.

La calor matarà cada estiu 2.500 persones a Catalunya el 2050

Els efectes del canvi climàtic a Catalunya són evidents, cada cop fa més calor, la sequera s'estén, la neu és cada cop més escassa (fet degut al fort augment de les temperatures) i s'ha produït una pujada del nivell del mar, entre molts altres factors. Les alarmes, però, s'han disparat en conèixer les previsions i conclusions que ha tret el Tercer informe sobre el canvi climàtic que assegura que la calor matarà cada estiu 2.500 persones a Catalunya el 2050, aquest exposa els punts clau d'aquest fenomen i les propostes d'adaptació i mitigació dels seus efectes abans que sigui massa tard posar-hi remei.

El canvi climàtic incrementa el nombre i la importància de la onades de calor en climes com el mediterrani

La Vanguardia 30/1/2017

"El nombre de morts a causa de la calor a Catalunya es pot multiplicar per vuit el 2050 (respecte a les xifres actuals), de manera que cada any es produirien (per aquesta causa) més de 2.500 defuncions durant els mesos d'estiu". Aquesta és una de les principals conclusions del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), un estudi científicament independent elaborat amb la col·laboració de 140 autors i 40 revisors amb l'objectiu d'actualitzar l'estat del clima i la seva evolució recent i futura en Catalunya.

El TICCC ha tingut com a coordinador científic al professor Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la col·laboració del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC).

El augment de temperatures, per efecte del canvi climàtic, és més accentuat en els mesos d'estiu.

La tercera edició d'aquest informe, que té el seu origen en el document elaborat el 2005, ha estat impulsada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS, òrgan assessor de la Generalitat), l'Oficina del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans; amb la col·laboració d'Obra Social 'la Caixa'. El TICCC ha estat presentat oficialment el dilluns 30 de gener en un acte presidit pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Els autors del nou informe s'han esforçat per resumir i concretar no només els efectes negatius del canvi climàtic sinó també les alternatives i propostes per fer front a Catalunya a aquest problema d'abast global. Aquest és un breu decàleg dels apartats més destacats aquest ampli informe:

La calor mata

El canvi climàtic afecta la salut per mecanismes molt diversos, des de l'increment de les onades de calor i els episodis de contaminació atmosfèrica, fins a l'exposició al fum dels incendis forestals i la major presència de vectors de malalties. El TICCC recorda que un dels efectes del canvi climàtic en la salut són les onades de calor, "que provoquen augments del nombre de defuncions i hospitalitzacions de més del 20%, majoritàriament en les persones d'edat avançada i en les que pateixen patologies cròniques prèvies ". El canvi climàtic també afavoreix la presència d'insectes transmissors de malalties. En el cas de Catalunya, es considera probable un augment del risc potencial de malalties com el dengue, la malària o el chikungunya.

Més nits d'estiu tropicals

La temperatura mitjana augmenta a Catalunya a un ritme de + 0,23º C cada deu anys. A l'estiu, l'increment de temperatura és superior, arribant com a mitjana a + 0,33º C. Pot semblar un canvi menor però el 2050 tindrem, com a mitjana, una temperatura 1,5º C per sobre de la que teníem a finals del segle XX. En els propers anys s'espera amb especial preocupació un augment de les onades de calor i, sobretot en les grans ciutats, un major nombre de nits d'estiu amb temperatures tropicals (20ºC o més).

Menys pluges a l'horitzó

El canvi climàtic no ha alterat fins ara de forma significativa la mitjana anual d'aigua de pluja a Catalunya però, "cap a mitjans segle XXI, en canvi, el descens de la precipitació seria més marcat, amb mitjanes [...] pròximes a -10% a la primavera, estiu i tardor ".

Sequeres més freqüents i llargues

"Hi ha indicis que la sequera podria estar augmentant en freqüència i en durada. L'augment de la temperatura estimula l'evapotranspiració; la capa de neu disminueix i el desglaç avança. Aquests factors, juntament amb la reforestació de les capçaleres de moltes conques, causen una disminució dels cabals dels rius ". A les conques litorals, la disponibilitat de recursos hídrics pot reduir en un 22% en el 2051.

El bosc en flames

En els últims anys, s'observa una tendència a la baixa en els incendis forestals a Catalunya a causa molt probablement a millores en la gestió, vigilància i extinció. "Els escenaris de futur [sobre canvi climàtic i els seus efectes] apunten cap a un augment del nombre d'incendis si no s'introdueixen noves millores en el maneig del foc".

Litoral erosionat

El canvi climàtic provoca l'augment del nivell del mar i un increment de temporals que provoquen l'erosió i pèrdua de sorra en moltes zones del litoral de Catalunya. Les projeccions obliguen a prendre mesures d'adaptació amb què fer front a aquest procés en bona part imparable.

Més meduses i algues tòxiques

En els últims anys, "s'observa un desplaçament cap al nord d'algunes espècies habituals al litoral català", mentre que augmenta la presència d'espècies marines procedents d'aigües situades més al sud. Els hiverns suaus, la poca pluviositat i els estius càlids afavoreixen l'aparició de grans grups de meduses, a més algunes algues tòxiques es poden veure afavorides per aigües més càlides i més estratificades.

El futur de les pistes d'esquí

Les estacions d'esquí estan aquests dies eufòriques per les gran quantitat de neu acumulada però, a mitjà i llarg termini, el canvi climàtic obliga a pensar en que la mitjana de nevades a les nostres muntanyes serà cada vegada més escàs i el període de temperatures hivernals es reduirà. "Per potenciar la desestacionalització de l'oferta hivernal, es proposa la transició d'estació d'esquí a estació de muntanya, amb una àmplia oferta d'activitats que no requereixen de la neu".

I malgrat tot ...

Seguim emetent gasos

En els últims anys, l'emissió a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle s'ha reduït lleugerament a Catalunya però aquesta evolució positiva "es deu principalment a la dinàmica del cicle econòmic (crisi econòmica) i no tant a una política de reducció".

Catalunya ha intentat durant els últims anys analitzar l'impacte del canvi climàtic (com ho demostra el Tercer Informe que ara es presenta) i posar en pràctica polítiques de mitigació i adaptació a aquest processos d'efectes globals.

Malgrat aquest tipus d'esforços, els efectes reals d'aquestes accions són encara força limitats. Com a exemple d'aquesta realitat, el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic destaca en aquest sentit l'escassa capacitat legislativa que té actualment Catalunya per fer avançar les energies renovables i disminuir el pes dels hidrocarburs en sectors com el transport.

El treball realitzat durant els dos últims anys pels 140 experts que han participat en la redacció del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya demostra un nivell científic comparable al dels països més avançats en aquesta matèria.

L'exigència recau ara en els gestors i polítics que haurien de transformar aquest coneixement en accions concretes per fer front al canvi climàtic i els seus efectes, ha destacat Javier Martín-Vide, catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador científic d'aquest informe.

Video explicatiu sobre que és el canvi climàtic

L'àrea metropolitana limitarà els cotxes contaminants

La contaminació a Barcelona arribat massa lluny. És per això que l'AMB s'ha adonat que el nivell de gasos emesos pels transports dins l'àrea metropolitana està generant un greu impacte al medi i aquest també ens perjudica a nosaltres mateixos. Per tal d'intentar reduir l'impacte d'emissió de gasos tòxics, l'AMB ha formulat un pla semblant a les mesures que es van prendre a Madrid, amb la diferència que a Barcelona els cotxes que no podran circular seran els que més contaminin i no dependrà pas de la matrícula.

La contaminació a Barcelona aquest dimarts

EL PAÍS 31/01/2017

A la lluita contra la contaminació s'ha sumat aquest dimarts l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha donat llum verda a limitar l'entrada de cotxes contaminants al perímetre de les rondes al 2020, ja prohibit a partir d'ara quan es donin episodis d'alta contaminació. El nou pla de l'AMB destina 46 milions d'euros a aquest propòsit fins a 2019 i segueix els passos de metròpolis com Londres, Berlín o París. La mesura, que ja havia avançat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per a la ciutat, s'estén així als 36 municipis metropolitans.

El projecte de l'AMB, aprovat per unanimitat, es tradueix en 33 mesures específiques en els àmbits de la mobilitat i el medi ambient. L'objectiu és frenar la contaminació atmosfèrica de la metròpolis, on sovint se superen els nivells màxims de concentració de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2) establerts per la Unió Europea i per l'Organització Mundial de la Salut.

La mesura més destacada, i que alinea l'AMB al que s'havia anunciat ja a Barcelona, ​​és la prohibició, a partir del 2020, dels vehicles que no portin el distintiu de la Direcció General de Trànsit. Així, a diferència de Madrid, a Barcelona es limitarà la circulació segons la pol·lució dels vehicles, i no segons la residència dels usuaris.

En aquest sentit, una de les mesures del projecte és l'entrada en funcionament d'una Targeta Verda Metropolitana a partir de la primavera que ve. Aquest títol de transport públic s'estendrà gratuïtament, per tres anys, als ciutadans que es desfacin d'un vehicle contaminant i no comprin un de nou.

El pla també preveu millorar les infraestructures de transport públic per facilitar la renúncia al vehicle privat. Com a exemples, figuren la creació d'una xarxa d'aparcaments metropolitans vinculats a una flota d'autobusos i taxis, i l'ampliació de la xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. A la partida dels 46 milions també s'inclou una guia de bones pràctiques i un programa de control i seguiment de les obres de construcció públiques i privades, que són també una font important de contaminació.

Les restriccions als cotxes contaminants s'ampliaran a Sabadell, Terrassa i Granollers

Els núvols ens confirmen que el planeta és cada vegada més àrid

El canvi en les trajectòries dels núvols cap als pols augmenta l'escalfament ja que existeix una relació entre les dues la qual provoca un augment de la radiació solar i reducció de les emissions infraroges a l'espai. Amb l'escalfament global, és d'esperar que les trajectòries de les tempestes s'aproximi al pol i que les zones àrides subtropicals s'expandeixin cap als extrems, convertint així a Espanya i altres llocs molts més àrids i provocant un augment del nombre de persones afectades per l'escassetat d'aigua i la degradació de sòls.

El canvi en les trajectòries fa que les zones seques subtropicals s'expandeixin

La Vanguardia 7/02/17

 Hi ha una relació entre l'escalfament global i els canvis en les trajectòries dels núvols, la naturalesa durant molt de temps se li ha escapat a la ciència. La cobertura nuvolosa ha minvat a la zona tropical d'almenys un 13% en els últims 25 anys, amb relatiu augment de l'absorció de radiació solar i reducció de les emissions d'infrarojos a l'espai. La conseqüència és òbvia: l'escalfament global empitjora.

Gràcies a la seva funció reflectant de la llum solar i la seva capacitat de mantenir la calor a la Terra com una manta, els núvols determinen en gran mesura el clima del planeta, però les seves característiques volàtils sempre han complicat la seva exacta representació en els models climàtics.

 L'Institut d'Oceanografia de la Universitat de Califòrnia, a San Diego, però, ha publicat a Nature un estudi que mostra el que està passant per sobre dels nostres caps en conseqüència de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle.

Després de l'anàlisi de les dades rebudes entre 1980 i 2000 per desenes de satèl·lits i l'eliminació d'alguns errors instrumentals, els investigadors van trobar que la trucades storm track - les pistes seguides per les tempestes planetarias- s'estan movent gradualment cap als pols, mentre que les zones seques subtropicals s'estan expandint.

paisatge àrid

 La hipòtesi d'un eixamplament dels tròpics havia estat suggerida ja el 2004 i l'estudi ara confirma que dels actuals 23 graus de latitud dels tròpics de Càncer i Capricorn, passaríem en breu temps als 40 graus, tocant així de ple a Espanya . Alhora, aquesta deriva s'acompanya, en totes les latituds, al creixement de l'estrat més elevat de la cobertura nuvolosa.

La teoria es torna realitat

Aquestes dades confirmen les que fins fa poc eren tesis sostingudes només per models virtuals sobre les conseqüències de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà. "El que aquest document porta a la taula és la primera evidència creïble que els canvis en els núvols predits pels models climàtics, estan passant de veritat", adverteix l'autor de l'estudi, Joel Norris.
 El canvi en les trajectòries dels núvols cap als pols augmenta l'escalfament, perquè a una major latitud la quantitat de radiació solar que arriba a la Terra és menor i per tant és menor també la quantitat desviada pels núvols. Al mateix temps, la major altura dels núvols fa que siguin més denses, el que significa que més infrarojos o radiacions de calor es queden atrapats en lloc d'acabar expulsats a l'espai. "Ara tenim una manta més gruixuda, el que crea un efecte d'escalfament", resumeix Norris.Els factors que han provocat els canvis actuals semblen ser l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle i una disminució del refredament radioactiu volcànic, és a dir, causat per les erupcions volcàniques que manen a l'atmosfera partícules d'aerosols capaços de reflectir cap a l'espai la radiació solar.L'estudi resumeix en detall els canvis evidenciats en cada regió del planeta: "la quantitat de núvols i albedo (el percentatge de llum reflectida per una superfície) ha augmentat en l'Oceà Índic nord-oest, en l'Oceà Pacífic tropical nord-oest i sud-oest i al nord de l'Equador en els oceans Pacífic i Atlàntic. En tots dos hemisferis, la quantitat de núvols i albedo ha disminuït en els oceans en latituds mitjanes (especialment a l'Atlàntic Nord), en l'Oceà Índic sud-est i des del nord-oest al sud-est de l'àrea centre-tropical del Pacífic Sud ".
 Els resultats publicats per la Universitat de Califòrnia en si no són nous: ja es van incloure en els càlculs utilitzats per esbrinar la 'sensibilitat' del clima als gasos d'efecte hivernacle i fer prediccions sobre els efectes negatius de l'escalfament global. L'anàlisi del comportament dels núvols ens aporta més una confirmació ulterior de la teoria existent - que ja era força negativa - que el descobriment de nous riscos.

La situació, de fet, ja és prou clara. "L'expansió de les zones àrides a nivell mundial provocarà un augment del nombre de persones afectades per l'escassetat d'aigua i la degradació dels sòls", es pot llegir en un recent treball conjunt d'universitats xineses i nord-americans. Si el moviment del cinturó de núvols seguirà així, diferents llocs, des de la Califòrnia al Sud-àfrica, passant per Espanya, podrien convertir-se en llocs molt més àrids.

Es quedarà sense gel l'Àrtic l'estiu del 2050?

Calculen l'impacte real de les emissions de CO2 per activitats dels humans, en el desglaç polar.

Cada tona de diòxid de carboni (CO2) que emet a l'atmosfera qualsevol persona provoca la desaparició de 3 metres quadrats de gel a l'Àrtic en l'època d'estiu. Aquest és el càlcul que presenta aquesta setmana a la revista Science un estudi liderat pel professor Dirk Notz, director del grup de recerca sobre gel marí a l'Institut Max Planck de metereologia (Alemanya) i la professora Julienne Stroeve, del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel a Boulder (Estats Units).

La Vanguardia (8/02/2017)

L'estudi ofereix un sistema de càlcul molt més exacte sobre la relació entre emissions de CO2 i pèrdua de gel. A més, apunta que si l'emissió d'aquest tipus de gasos d'efecte hivernacle provoca un augment de la temperatura mitjana de 2 graus (en relació amb la temperatura preindustrial) l'Àrtic perdrà tot el gel en època d'estiu.Fins i tot si no s'aconsegueixen els 2 graus de augment però es manté l'actual ritme de creixement de la concentració de CO2 a l'atmosfera, l'Àrtic es quedarà sense gel a l'estiu cap a mitjans d'aquest segle.El canvi climàtic accelerat per activitats humanes com l'emissió de CO2 és la causa principal del desglaç àrtic però els autors d'aquest nou estudi reconeixen, però, que és pràcticament impossible calcular exactament la data en què l'Àrtic deixarà de tenir gel permanent en estiu, a causa de que hi ha factors locals i meteorològics que també afecten aquest procés.

Però, en relació amb les nostres activitats habituals, una tona de diòxid de carboni, ¿és molt o poc? També en aquest cas, la resposta depèn molt de cada cas però, de mitjana i per posar un exemple, es calcula que un cotxe de motor a gasolina que recorre 20.000 quilòmetres a l'any emet a l'atmosfera 3,8 tones de CO2 anuals (veure la Calculadora de petjada de carboni per al transport de la Fundació Terra).Per tant, i si aquest és el cas, només pel nostre cotxe, cada un de nosaltres som responsables de la desaparició de 11,4 metres quadrats de gel a l'Àrtic, cada any.

Un càlcul basat en les dades més recents

El ràpid retrocés del gel marí de l'Àrtic és un dels indicadors més directes del canvi climàtic en curs al nostre planeta, recorden els autors d'aquest estudi en una nota informativa difosa per l'Institut Max Planck. En els últims quaranta anys, la coberta de gel a l'estiu ha perdut més de la meitat de la seva superfície, amb simulacions de models climàtics que prediuen que la meitat restant podria haver desaparegut a mitjan segle llevat que les emissions de gasos d'efecte hivernacle es redueixin ràpidament.No obstant això, diversos estudis han indicat que els models climàtics subestimen la pèrdua de gel marí de l'Àrtic i, per tant, podrien no ser les eines més adequades per a quantificar l'evolució futura d'aquesta capa de gel.

Per abordar aquesta qüestió, l'estudi que ara es publica a la revista Science tracta de calcular l'evolució futura del gel marí a l'estiu àrtic directament del registre observacional acumulat en els últims anys. Per això, els autors examinen el vincle entre les emissions de diòxid de carboni i l'àrea de gel marí de l'estiu àrtic, i troben que tots dos estan relacionats linealment.
El professor Dirk Notz afirma que el seu sistema de càlcul és relativament senzill. "Per cada tona de diòxid de carboni que una persona emet en qualsevol part d'aquest planeta, desapareixen 3 metres quadrats de gel àrtic a l'estiu".

La investigadora Julienne Stroeve detalla que "fins ara, el canvi climàtic sovint s'ha sentit com una noció bastant abstracta; i els nostres resultats ens permeten superar aquesta percepció ". Per posar un exemple, la professora Stroeve detalla que -en funció de les emissions de CO2 que produeixen els avions- per cada seient en un vol d'anada i tornada Londres-San Francisco "fa desaparèixer uns 5 metres quadrats de gel marí de l'Àrtic".