Un mar més càlid mata els coralls

Un dels efectes del canvi climàtic és l'augment progressiu de la temperatura, cosa que afavoreix que les aigües s'escalfin. Aquest ha estat el problema al que els coralls de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia s'han hagut d'enfrontar. Però les conseqüències han estat nefastes ja que s'ha produït un emblanquiment del 93% dels esculls i la meitat han mort. 

Emblanquiment massiu a la zona central de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia (Illa d'Heron)

La Vanguardia (25/04/2016)

Biòlegs, científics, submarinistes o turistes que han fet la immersió donen uns testimonis coincidents: “Els coralls semblaven fantasmes blancs blanquejats que sortien del fons del mar”, “a tot arreu eren de color blanc brillant”, “és com si hagués nevat a l’escull”... Les descripcions fantasmals d’a­questa mena queden confirmades en una completa recopilació dels experts que han avaluat l’impacte que està tenint el procés d’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall d’ Austràlia, si­tuada davant la costa oriental d’aquest continent. Un fenomen extrapolable a altres parts del planeta.

Els resultats de l’informe australià –que es va donar a conèixer dimecres passat– assenyalen que el 93% dels esculls coral·lins estan afectats per aquest procés d’emblanquiment o descoloració. Danys de diversa índole –petits, mitjans o greus– se succeeixen de nord a sud, al llarg dels 2.300 quilòmetres de longitud de l’ escull paral·lel a la costa australiana oriental.

“Mai no hem vist res amb aquest nivell d’emblanquiment abans. És com si la zona nord de la Gran Barrera de Corall hagués patit deu ciclons alhora”, diu Terry Hughes, coordinador del Grup de Treball Nacional Emblanquiment del Corall d’ Austràlia, que ha estudiat i documentat aquest fenomen.

Un total de 911 esculls individuals han estat sobrevolats, tant en helicòpter com en aeroplà, en una investigació que ha permès delimitar l’extensió i la severitat de l’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall. I de tots ells, només un 7% va quedar fora ín­tegrament del procés de descoloració.

A més, dels 316 esculls restants, entre el 60% i el 100% estan afectats greument, gairebé tots a la meitat nord de l’escull. Concretament, l’emblanquiment és extrem en una franja d’uns 1.000 quilòmetres compresa entre Port Douglas i l’ estret de Torres, que separa Austràlia de Papua Nova Guinea.

L’emblanquiment massiu dels coralls es produeix per l’augment de les temperatures de l’aigua, atribuït fonamentalment al canvi climàtic, agreujat aquest any a més pel Niño, un fenomen cíclic consistent en un escalfament de les aigües del Pacífic equatorial, amb impactes arreu del planeta. Aquests coralls ofereixen una de les proves més clares de l’escalfament del planeta. Les temperatures de l’aigua del mar aquest estiu austral en la zona han estat 2,5 graus per sobre del que és normal, segons les autoritats del parc marí de la Gran Barrera de Corall.

I com es produeix la pèrdua de color? Quan les aigües s’escalfen massa, el corall expulsa les algues que l’envolten (les zooxantel·les, que satisfan les seves necessitats energètiques i li confereixen el color especial que té), amb la qual cosa el corall es torna translúcid i blanc. És el senyal que ha mort, per bé que si l’aigua es refreda, sobreviu i pot recuperar el color. El problema afecta totes les espècies de corall, in­cloent-hi els coralls vells o de creixement lent, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se.

A Austràlia, concretament al nord de Port Douglas, la mortalitat dels coralls arriba a mitjanes properes al 50%. I en alguns esculls concrets probablement supera el 90%, segons ha explicat Andrew Baird, expert del Centre d’ Estudis dels Esculls de Corall.

“Actualment, estem registrant l’emblanquiment més prolongat que s’ha observat mai”, assenyala Mark Eakin, coordinador de l’observatori dels esculls de l’ Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA. El que complica la recuperació és que l’em­blanquiment s’ha repetit diversos anys seguits, la qual cosa impedeix que es regeneri.

“L’emblanquiment pot portar a la mort dels coralls si l’estrès ambiental dura massa temps. I això és el que ha passat a la zona de l’illa de Lizard durant algunes setmanes a causa de les altes temperatures de l’aigua, així com per l’estrès”, assenyala a aquest diari Anne Hoggett, directora de l’estació d’investigació de l’illa Lizard, (en l’extrem nord-oriental d’ Austràlia). “La temperatura va arribar al pic màxim fa tres setmanes, però els coralls continuen morint. Haurem d’esperar encara uns quants mesos per ­saber-ne l’índex de mortalitat, però creiem que hi haurà una pèrdua d’almenys el 50% dels coralls d’aigües poc profundes”, afegeix Hoggett en conversió mitjançant correu electrònic.

Els esculls de corall atresoren una gran valor ecològic. Són l’hàbitat i la zona de cria que manté nombroses espècies marines, les quals obtenen aquí aliment i refugi. “Alguns peixos petits i invertebrats, com els crancs, ne­cessiten els coralls vius com a llar. En circumstàncies normals, aquests animals es mourien cap a coralls propers; però ara virtualment tots els coralls es veuen afectats, per la qual cosa no els queden gaires opcions per buscar refugi”, diu Hoggett. “Hem vist menys peixos petits i també crancs morts a la base de coralls blancs. La mort del corall té un efecte en cascada en els ecosistemes”, conclou.

Contràriament, al sud d’ Austràlia el grau d’emblanquiment no és tan elevat. Els esculls situats més al sud han escapat dels greus estralls de l’emblan­quiment gràcies al fet que les temperatures de l’aigua es van acostar als valors normals dels últims mesos. “En tots els ­casos, la localització de l’em­blanquiment més gran coincideix amb els llocs on les aigües més càlides s’han mantinguts durant períodes més llargs”, explica el professor Hughes.

Illa de Lady Elliot, davant de Queensland

Un valuós tresor ecològic amenaçat

Els esculls de corall són un valuós tresor del qual depenen centenars de milions de persones, que obtenen en ells aliments i protecció costanera enfront de les tempestes i l'erosió. Són un hàbitat valuós, i també zones de pesca, d'esbarjo i d'activitats turístiques.

Els corals mantenen una estreta relació simbiòtica amb un gènere d'algues microscòpiques anomenades zooxantel·les, que els proporcionen aliment i color. Quan l'aigua es refreda o s'escalfa massa, el corall s'estressa, i el seu sistema reproductor es col·lapsa. No pot processar l'oxigen de les algues i les expulsa. És així com es blanqueja, fins a morir en un mes; encara que si l'aigua es refreda abans i el sol segueix brillant, sobreviu i recupera el color.

Al problema de l'escalfament se suma la pressió pesquera que pateixen aquestes zones, així com la contaminació pels abocaments costaners. Sense aquestes algues, els coralls perden una significativa font d'aliment i són més vulnerables. Amb la mort del corall, els esculls s'erosionen, es perden hàbitats marins i les franges costaneres que abans estaven protegides queden exposades a la destructiva força de les onades i els temporals marins.

Mitsubishi admite emisiones irregulares en 625.000 vehículos

Les emissions produides per la cobustó de gasos dels vehicles són una de les principals causes del canvi climátic. Aquest provoca un gran impacte per la vida humana, provocant una gran pujada de les temperatures i dificultaria en un futur un perjudici i un risc important per a la continuitat de la vida humana. els gasos perillosos emitits per aquesta combustió són: diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs no cremats (HC), i compostos de plom i anhídrid sulfurós.

La Vanguàrdia 20/04/2016



El fabricant japonès Mitsubishi ha anunciat aquest dimecres que ha trobat evidència que els seus empleats van falsificar els tests de consum de carburants per a diversos models de la seva marca. Aquests tests van implicar 157.000 vehicles propis i altres 468.000 produïts per Nissan. La firma assegura que s'han "manipulat els tests per presentar millors rendiments energètics".

A través de la modificació en la pressió de l'aire aplicada als pneumàtics, es van falsejar les proves perquè les dades sobre consum de combustible fossin menors. Aquesta manipulació afectaria els models propis de minivehicles ek Wahon i ek Space, produïts des de 2013 per Mitsubishi, a més de 468.000 unitats del Dayz i el Dayz Roox, que es produeixen de forma conjunta amb Nissan.

De la mateixa manera, Mitsubishi ha anunciat que revisarà dades del consum energètic en altres models exportats. La distribuïdora de Mitsubishi Motors a Espanya ha assegurat que cap dels seus models homologats i comercialitzats al mercat espanyol estan afectats.

Nissan va descobrir el falsejament

El problema va sortir a la llum després que Nissan trobés inconsistències en les dades de consum. Mitsubishi va dur a terme una investigació interna i va concloure que s'havien falsificat dades.

"Expressem les nostres més profundes disculpes a tots els nostres clients i altres parts afectades", va dir el cap del grup japonès, Tetsuro Aikawa, durant una conferència de premsa al Ministeri de Transport. "Hem decidit aturar la producció i les vendes dels models en qüestió", ha afegit.





El càstig en borsa de Mitsubishi ja es va donar ahir, quan va caure un 15% a la Borsa de Tòquio després d'anunciar una convocatòria de premsa en la qual es donaran explicacions sobre suposades irregularitats en emissions contaminants dels seus vehicles.

Cap al final de la sessió va arribar a caure per sobre del 17%, si bé en el conjunt de la sessió va perdre el 15,16%, el seu major caiguda en un dia des de juliol de 2004.

Aquesta caiguda es va precipitar a vint minuts del tancament, quan es va publicar el comunicat en el qual es convocava la roda de premsa del president de Mitsubishi Motors, Tetsuro Aikawa, per explicar "irregularitats en test d'emissions", fet que finalment ha estat confirmat.

El passat octubre, el Govern del Japó va afirmar que cap dels principals fabricants nacionals d'automòbils havia manipulat el programari de control d'emissions contaminants dels seus vehicles, després de dur a terme una enquesta entre les empreses del sector, en relació a l'escàndol de Volkswagen.

El canvi climàtic altera l'eix de rotació de la Terra

L'eix de rotació de la Terra està patint una oscil·lació a causa del canvi climàtic. Aquest fenomen provoca que el desglaç de les masses de gel de Groenlàndia provoqui un canvi a la distribució del pes el que va que es desplaci el centre sobre el qual gira el nostre planeta uns 12 metres cap a Gran Bretanya. Un equip de la NASA ho va fer públic a la revista Science Advances. Per ara això no suposa cap efecte negatiu a tenir en compta, però un cop més ens afirma com és de real l'impacte dels humans al planeta Terra.

Desplaçament de l'eix  de rotació de la Terra en diferents períodes

La Vanguardia (11/04/2016)

"Un bon globus terraqüi simula al nostre planeta en tres dimensions girant de manera perfecta sobre un eix que uneix el Pol Nord i el Pol Sud però la realitat és una mica més complexa: l'eix de rotació de la Terra oscil·la constantment -encara que sigui en una mesura relativament petita.

Un dels factors que està provocant una oscil·lació d'aquest eix és el canvi climàtic i l'alteració que aquest fenomen global provoca en la massa de l'aigua i el gel que es troben a la superfície terrestre, segons les dades difoses per un equip d'experts de la NASA a través d'un article publicat el passat 8 d'abril a la revista Science Advances.

La fosa de les capes de gel, especialment a Groenlàndia, està provocant aquest canvi de distribució de pes, el que ha derivat en una modificació del curs del Pol Nord i el moviment de l'eix rotacional de la Terra en relació al seu escorça, conegut com moviment polar, segons aquest estudi.

Científics han mesurat amb precisió el moviment polar i el veritable pol des de 1899, i durant gairebé tot el segle XX hi va haver una migració lleu cap a Canadà. Però això ha canviat en aquest segle, ja que el moviment que es registra és cap a Anglaterra, segons explica Surendra Adhikari, principal autor de l'article i integrant del Jet Propulsion Lab de la NASA.

"El recent canvi de la direcció que hi havia al segle XX és apreciable", va dir Adhikari. Si bé els científics afirmen que el gir és inofensiu, això no treu que sigui significatiu. Jonathan Overpeck, professor de geociències a la Universitat d'Arizona, que no va participar de l'estudi, ha manifestat que "això subratlla com de real i profund és l'impacte que els humans estan tenint en el planeta".

Dades important per a sistemes com el GPS

Per tenir una idea de la precisió dels estudis científics s'ha de destacar que el major desplaçament observat fins ara de l'eix de la Terra ha estat d'uns 12 metres. Aquest canvi no suposa cap efectes negatius immediats sobre el medi ambient i les persones però si que pot ser important que sigui tingut en compte, per exemple, en el calibratge de sistemes de posicionament com el GPS.

Des de 2003, Groenlàndia ha perdut de mitjana més de 272,1 bilions de quilos de gel a l'any, i això afecta la forma en què la Terra es "trontolla", similar al que passa amb un patinador artístic quan aixeca una cama i realitza un gir, va dir Eirk Irvins, científic de la NASA i coautor de l'estudi.

A més d'això, la regió Oest de l'Antàrtica perd 275 bilions de quilos de gel, mentre que la regió Aquest guanya uns 74,8 bilions de quilos de gel anualment, el que també incideix en accentuar la inclinació observada, va dir Ivins. Tots es combinen per provocar l'empenta del moviment polar cap a l'Est, diu Adhikari. Jianli Chen, científic del Centre d'Investigació Espacial de la Universitat de Texas, inicialment va atribuir la modificació polar al canvi climàtic el 2013, i ara afirma que aquest nou estudi porta el seu treball un pas endavant. "No hi ha res de què preocupar-se", diu Chen, qui no va participar de la investigació de la NASA. "És només un altre efecte interessant del canvi climàtic", ha afegit.

En l'article publicat a Science Avenços, Surendra Adhikari i Erik Ivins, del Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA a Pasadena, Califòrnia, van investigar com el moviment de l'aigua a tot el món contribueix a les oscil·lacions de rotació de la Terra. Estudis anteriors han identificat moltes connexions entre els processos en la superfície oa l'interior de la Terra i en les formes errants del nostre planeta. Per exemple, el mantell de la Terra encara es reajusta a la pèrdua de gel a Amèrica del Nord després de l'última edat de gel, i la massa reduïda per sota d'aquest continent tira de l'eix de gir cap a Canadà, a raó d'unes poques polzades cada any. No obstant això, alguns moviments encara no s'expliquen.

Un gir brusc cap a l'Est

Al voltant de l'any 2000, l'eix de rotació de la Terra va donar un gir brusc cap a l'est i ara està a la deriva gairebé dues vegades més ràpid que abans, a un ritme de gairebé 17 centímetres cada any. "Ja no s'està movent cap a la badia de Hudson, però en el seu lloc es mou cap a les Illes Britàniques," va dir Adhikari.

Els científics han suggerit que la pèrdua de massa de Groenlàndia i de l'Antàrtida de la capa de gel que es fon ràpidament podria estar causant el desplaçament cap a l'est de l'eix de rotació. Els científics del JPL van avaluar aquesta idea utilitzant observacions del Centre de Recuperació de Gravetat i d'Experiments Climàtics (GRACE) dels satèl·lits de la NASA, que proporcionen un registre mensual dels canvis en la massa al voltant de la Terra. Aquests canvis són causats en gran mesura pels moviments de l'aigua a través dels processos quotidians com ara l'acumulació de neu i l'esgotament de les aigües subterrànies. Es va calcular la quantitat de massa que va participar en el cicle de l'aigua a les zones terrestres de la Terra i els seus oceans en els anys 2003-2015, i el grau en què les pèrdues i guanys de massa van tirar i empènyer sobre l'eix de rotació.

Elements que es sumen

Els càlculs de Adhikari i Ivins van mostrar que els canvis a Groenlàndia sols no generen la gegantina quantitat d'energia necessària per extreure l'eix de gir. A l'hemisferi sud, la pèrdua de massa del gel a l'Antàrtida Occidental és la que està fent, i l'augment de la massa de gel a l'Antàrtida oriental està empenyent a l'eix de rotació de la Terra en la mateixa direcció que Groenlàndia està tirant des del nord, però l'efecte combinat encara no és suficient per explicar l'augment de velocitat i una nova direcció.

Els investigadors van trobar la resposta a Euràsia. "La major part de la resposta és un dèficit d'aigua a Euràsia: el subcontinent indi i la zona del Mar Caspi", va dir Adhikari. La troballa va ser una sorpresa. Aquesta regió ha perdut massa d'aigua causa de l'esgotament dels aqüífers i la sequera, però la pèrdua no és molt mes gran que el canvi de massa en les capes de gel.

Llavors, per què la pèrdua més petita té un efecte tan gran i fort? Els investigadors diuen que és degut a que l'eix de rotació és molt sensible als canvis que es produeixen al voltant dels 45 graus de latitud, tant al nord com al sud. "Això està ben explicat en la teoria de la rotació d'objectes", va explicar Adhikari. "És per això que els canvis en el subcontinent indi, per exemple, són tan importants."

Dades de la missió GRACE

En el procés de resoldre aquest misteri recent, els investigadors van arribar inesperadament amb una nova solució prometedora a un problema molt antic. Una oscil·lació en particular en la rotació de la Terra ha deixat perplexos als científics des que les observacions van començar el 1899. Cada sis a 14 anys, l'eix de gir trontolla al voltant de 0,5 a 1,5 metres a l'est o al oest de la direcció general de la deriva. "Tot i els enormes esforços teòrics i de modelització, cap mecanisme que s'havia proposat abans podia explicar aquesta oscil·lació enigmàtica", va dir Adhikari.

Mitjançant l'alineació d'un gràfic de l'oscil·lació d'est a oest durant el període en què van estar disponibles contra un gràfic dels canvis en l'emmagatzematge d'aigua continental al mateix període de les dades de GRACE, els científics del JPL han detectat una similitud sorprenent entre els dos. Els canvis en el gel polar semblava no tenir cap relació amb el balanceig. Solament els canvis en l'aigua sobre la terra pels anys secs a Euràsia, corresponen a les oscil·lacions cap a l'est, mentre que els anys humits corresponen al balanceig cap a l'Oest.

Quan els investigadors van analitzar les observacions sobre els canvis en la massa d'aigua de la terra a partir d'abril de 2002 a març de l'any 2015 en les equacions de la física clàssica que prediuen poles, van trobar que els resultats van concordar amb l'observat en el trontoll aquest-oest. "Això és molt més que una simple correlació", va dir el coautor Ivins. "Hem aïllat la causa."

El descobriment planteja la possibilitat que en el registre de 115 anys d'oscil·lacions aquest-oest en l'eix de rotació de la Terra pot, de fet, ser un molt bon registre dels canvis en l'emmagatzematge d'aigua del sòl. "Això ens podria dir alguna cosa sobre el clima del passat - si la intensitat de la sequera o humitat s'ha ampliat amb el temps, i en què ubicacions", va dir Adhikari.

"Els registres històrics de moviment polar són a nivell mundial integral en la seva sensibilitat i extraordinàriament precisos," va dir Ivins. "El nostre estudi mostra que aquest conjunt inicial de dades es pot utilitzar per aprofitar la informació vital sobre els canvis en l'emmagatzematge d'aigua continental i capes de gel a través del temps."

GRACE és una missió de la NASA conjunta amb el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) i el Centre d'Investigació Alemany de Geociències (GFZ), en col·laboració amb la Universitat de Texas a Austin."

Més de 10.000 edificis emblemàtics de tot el món apaguen la llum el dissabte 19

La campanya en defensa del clima, L'Hora del Planeta, es consolida com una de les principals mobilitzacions ambientals és per això que les façanes de més de 10.000 edificis emblemàtics de tot el món quedaran a les fosques la nit del dissabte 19 de març de 20:30 a 21:30 hores per donar suport al moviment, una iniciativa de conscienciació i participació ciutadana en la lluita contra el canvi climàtic.

Portada de la iniciativa 

La Vanguardia (16/03/2016)

L'Hora del Planeta és iniciada el 2007 a Sidney (Austràlia) per l'organització WWF, com un gest simbòlic de la lluita contra el canvi climàtic. Després de nou anys consecutius aquesta proposta s'ha consolidat com una de les accions de mobilització ambiental amb més participació a tot el món.

La iniciativa ciutadana L'Hora del Planeta és "una expressió multitudinària del sentir de milions de persones que estan demanant la implicació compromesa de tots enfront del canvi climàtic, la major amenaça ambiental a què ens enfrontem", segons expliquen els organitzadors.

Creix el nombre de participants

L'Hora del Planeta compta enguany amb la participació de més de 300 pobles i ciutats d'Espanya, a més de 120 grans empreses i 230 institucions i entitats de tot l'Estat, segons les dades provisionals (del 16 de març).

Les dades recollides per WWF indiquen que fins al moment, Catalunya és la comunitat autònoma amb més ciutats apuntades a aquesta iniciativa mundial, seguida per Andalusia i Comunitat Valenciana.

Entre els monuments que ja han confirmat la seva participació en l'apagada de llums de dissabte 19 es troben l'Alhambra i el Generalife de Granada, el Palau Reial de Madrid, la Catedral de Palma de Mallorca, la Basílica de Sant Isidor de Lleó, el Palau Reial de la Granja de Sant Ildefons a Segòvia i la Sagrada Família a Barcelona.

"L'Hora del Planeta és una oportunitat perquè els pobles i ciutats demostren el seu compromís i es posin en marxa pel clima. Com diu el lema de la campanya de WWF aquest any, el moment d'actuar és ara, després de la històrica Cimera de París de desembre de 2015 ", destaquen els organitzadors de la mobilització.

També els municipis petits són importants

WWF vol destacar enguany la participació de municipis molt petits que se sumen per primera vegada a la iniciativa apagant gairebé del tot, com és el cas de molts de la província de Lleida. D'altra banda, fins i tot València, que està celebrant el seu dia gran, va participar de manera simbòlica aquest any. Pràcticament totes les capitals de província han confirmat la seva participació.

A més del suport ciutadà i municipal, unes 350 empreses i institucions participen en aquesta edició de l'Hora del Planeta. Mig centenar d'ONG i partits polítics com EQUO, PSOE, PP, Podemos, ICV, Convergència Democràtica de Catalunya o UPN s'han compromès a difondre la campanya i fomentar mesures d'estalvi i eficiència energètica.

La Torre Eiffel es va sumar a l'Hora del Planeta del 2015 i també ho fa aquest any

Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF Espanya, va declarar: 'Encara estem experimentant i als efectes del canvi climàtic, també estem assistint a un nou impuls a l'acció climàtica que transcendeix fronteres i generacions. Des dels nostres llars, treballs i municipis estem exigint de forma conjunta l'acció climàtica per salvar el planeta '.

"L'Hora del Planeta és una campanya de mobilització mundial que vol cridar l'atenció sobre un problema que ens afecta a tots i proposa mesures a tots els sectors perquè s'implementin durant tot l'any i evitem així les pitjors conseqüències humanes, ambientals i econòmiques del canvi climàtic ", ha explicat Juan Carlos del Olmo.

Espanya ha d'invertir 10.000 milions a l'any per complir el pacte de París, segons Deloitte.
Tots els cotxes hauran de ser elèctrics el 2050 i el 90% de l'electricitat renovable. El Pacte de París és una conferència del conveni marc sobre el canvi climàtic, que es va fer a París el 30/11/2015 per tal de la integració de l'Aigua en el Pla d'Acció sobre el Canvi Climàtic, especialment per iniciar o reforçar les accions d'adaptació a les conques dels rius, llacs i aqüífers i en els grans aiguamolls així com a les zones costaneres. Y per reduir així el risc del canvi climàtic.



El País 10/03/2016

Cinc pàgines ocupa el compromís de la Unió Europea contra el canvi climàtic, que ha de complir després de tancar-al desembre de 2015 l'Acord de París contra l'escalfament. En aquest document, que la UE (que actua amb una veu única en les negociacions) va traslladar a l'ONU fa un any, es fixava un objectiu genèrica: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 80% i un 95% el 2050 respecte als nivells de 1990. Però en aquest compromís no figura la ruta a seguir ni el cost que tindrà arribar a aquest objectiu de reducció d'emissions.

La consultora Monitor Deloitte ha fixat el camí que Espanya ha de seguir per complir amb els compromisos contra el canvi climàtic. I el seu cost: es necessiten entre 330.000 i 385.000 milions d'euros d'inversió d'aquí al 2050, fet que suposa uns 10.000 milions a l'any. Així es reflecteix en l'informe Un model energètic sostenible per a Espanya, presentat per la consultora aquest dijous i dirigit per l'expert Alberto Amores.

Per realitzar la seva anàlisi, Amores ha partit d'un repartiment idèntic dels esforços entre tots els membres de la UE. És a dir, tots haurien d'haver reduït les seves emissions entre un 80% i un 95% el 2050. Fins ara, aquest tipus de compromisos dins de la Unió eren diferents: la UE té un objectiu global i cada un dels 27 té una meta concreta per complir amb l'objectiu global.

Sector elèctric

Per complir amb aquesta reducció d'entre el 80% i el 95%, Espanya haurà d'invertir en el sector de la generació elèctrica entre 185.000 i 251.000 milions d'euros en els pròxims 34 anys. Aquí s'hauria de concentrar el major esforç ja que s'hauria d'aconseguir que la producció d'energia elèctrica renovable passés el 38% actual (incloent la hidràulica) al 90% en 2050. La ruta que marca aquest informe també estableix que tots els cotxes han de ser elèctrics en aquest moment.

Beneficis

Si es compleix amb la meta d'implantació de l'eòlica i solar, Deloitte estima que es produiria una rebaixa del 42% en el preu de l'electricitat per a tots els consumidors per l'increment de la demanda. A més, la dependència energètica d'Espanya de l'exterior cauria dràsticament el 2050: cauria fins als 27 milions de barrils de petroli anuals, enfront dels 416 milions de 2013. En ambdós casos, té especial importància l'expansió dels cotxes elèctrics.

Automòbil elèctric

El desenvolupament dels cotxes elèctrics a Espanya, igual que a la resta del món, és residual. "Cal fer una penetració brutal del cotxe elèctric", sosté Alberto Amores. La "gran barrera" ara seria la falta de punts de recàrrega, afegeix, cosa que ha de canviar. L'informe estableix que en 2050 "tots els vehicles haurien de ser elèctrics". En 2030 haurien de representar ja entre el 7% i el 10%, el que suposa vendre 750.000 vehicles elèctrics l'any.

A més, també s'estableix que entre el 40% i el 60% del transport pesat "s'hauria de fer per ferrocarril elèctric en 2050". Ara, el 95% es fa per carretera.

Nuclears i carbó

L'estudi entra en dos dels assumptes més polèmics del sector energètic: el carbó i la nuclear. Encara s'estableix que en 2050 el 90% de la generació d'electricitat ha de venir de fonts renovables, l'estudi estableix un escenari intermedi, amb metes a 2030. L'informe rebutja un "tancament prematur" de les centrals tèrmiques convencionals -de carbó i cicles combinats- que requeriria noves centrals de gas natural des de 2020. a més, també s'apunta al fet que les centrals nuclears haurien d'anar més enllà dels 40 anys de vida útil i arribar fins als 60 sota l'argument que no emeten gasos d' efecte hivernacle. No obstant això, la majoria de partits -no així el PP- s'han compromès a no allargar la vida útil d'aquestes instal·lacions a Espanya.

Medi Ambient injectarà sorra a les Dunes de Maspalomas des de la riba

És evident que hem de considerar els nostres meravellosos recursos naturals com un ben econòmic a partir del turisme que aquests atrauen. Però el que també pot resultar per la majoria evident és que aquest turisme no pot suposar un impacte per aquest, ja que el benefici econòmic no hauria d'estar per sobre del bé ecològic. Un bon exemple d'aquest impacte que ha tingut de ser contrarestat per les pertinents autoritats són les Dunes de Maspalomas que s'han vist prop el seu fi a causa d'una falta de mesures de prevenció fruit d'una gestió ambiental nefasta. Tot i així sembla que no tot és negre per a les Dunes, ja que un pla de xoc col·lectiu de les autoritats canàries pot revertir gradualment anys d'impactes.

La Provincia(05-03-2016)

 La reserva natural de les Dunes de Maspalomas sofreix una greu "deterioració", gairebé en estat "terminal", que pot tenir els dies contats "si no es prenen les decisions oportunes". Per això el Cabildo, que gestiona l'espai protegit, va impulsar ahir en una reunió amb hotelers, veïns i ecologistes un pla de "xoc" per pal·liar els efectes negatius de l'activitat humana sobre la icona més internacional de Gran Canària. El sistema dunar perd per la punta de Maspalomas 40.000 metres cúbics de sorra a l'any. L'entitat insular estudia atorgar-li una segona vida als sediments que desapareixen en el mar a través de Demarcació de Costas. La idea és reinyectar sorra de la riba de la platja en el naixent de les dunes.

 Fa dos anys que la junta rectora de les Dunes de Maspalomas, encarregada de vetllar per la conservació de l'espai, no posava sobre la taula un full de ruta per tractar d'evitar que l'espai arribi a una situació "irreversible". I això que tots els agents socials que la componen: representants del Govern de Canàries, l'Estat, Ajuntament de Sant Bartolomé de Tirajana, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Cabildo, ecologistes, veïns i hotelers coincideixen en la urgència d'elaborar un pla per perllongar el cicle de vida de la gran joia turística de la Illa.

Vista aèrea de les Dunes i de la riba des d'on s'injectarà la sorra

El conseller de Medi ambient del Cabildo, Juan Manuel Brito, qui va denunciar ahir la "deixadesa institucional" que ha sofert aquest enclavament almenys des de 2002 quan diverses tesis doctorals ja van advertir de l'avançat estat de deterioració que presenta el paratge, pretén liderar un procés de regeneració que implica més d'una desena d'actuacions. Des de tasques de neteja, vigilància a la zona en col·laboració amb la Policia Local de Maspalomas, millora de la senyalització de l'espai fins a l'eradicació d'espècies invasores que habiten en la Tolla.

No es tracta de "signar un simple manifest", sinó que cada administració assumeixi un compromís concret associat a una determinada partida pressupostària, ja que el Cabildo no pot assumir el cost total del pla d'emergència.

De moment una de les accions que estudia el govern insular és reposar la sorra que anualment perden les dunes mitjançant una "experiència pilot" que reincorpora els sediments que es dissolen en la riba a la zona de formació de les dunes.

Riba de les Dunes de Maspalomas amb turistes

La junta va acordar celebrar un "cim social" el proper 16 de setembre que culmini amb l'elaboració d'una memòria que especifiqui l'estratègia que cada institució va a desenvolupar en els propers tres anys per mantenir amb vida la reserva natural. El titular de Medi ambient del Cabildo espera que la bateria de mesures que ahir es va gestar en el si de l'òrgan consultiu comencin el seu recorregut a la fi d'aquest any.

Nou episodi sísmic a Indonèsia

Un terratrèmol de 7'9 graus en l'escala de Richter ha sacsejat la costa est de l'illa de Sumatra, a l'Indonèsia. L'epicentre s'ha produït a uns 10 km de profunditat i a uns 800 km aproximadament al sudoest de Padang. Aquest fort terratrèmol ha generat un elevat risc de tsunami i per tant les illes properes estan en màxima alerta. Per al moment no s'han produït víctimes. Aquesta zona està constantment en risc sísmic degut a que es troba en un límit entre la placa Indoaustraliana i la placa Eurasiàtica,



La Vanguardia (02-03-2016)

Un potent terratrèmol de 7'9 graus ha sacsejat aquest dimecres la costa est de l'illa d'Indonèsia de Sumatra, segons informa el Servei Geològic dels Estats Units (USGS). Segons The Pacific Tsunami Warning Center la magnitud del terratrèmol ha estat de 8'2 graus i l'agència meteorològica d'Indonèsia primer va informar que la magnitud del sisme era de 8'3 graus i en informacions posteriors ha reduiït la potència a 7'8.

Com a conseqüència del sisme Indonèsia i Austràlia han llançat un avís de tsunami, però poc després les autoritats l'han retirat.

L'epicentre del terratrèmol s'ha produït a 10 quilòmetres de profunditat i a 808 quilòmetres al sud-oest de Padang, segons l'USGS.

De moment es desconeix si el terratrèmol a Indonèsia s'ha produït víctimes, però com més més gran és el terratrèmol més possibilitats hi ha que provoqui greus danys.

Ele presindent indonesi, Joko Widodo, era al nord de Sumatra en el moment del terratrèmol.

El terratrèmol i el posterior tsunami el 2004

Indonèsia va patir el 26 de Desembre de 2004 el impacte d'un gran tsunami deprés d'un terratrèmol de 9'1 graus de magnitud. En aquell succés, la catàstrofe més mortífera del segle, van morir més de 230.000 persones -només a la regió d'Aceh 126.741 persones- i més d'un milió i mig de persones van perdre casa seva.

La regió del moviment tel·lúric, pròxima a l'illa de Nias, és la mateixa en què van morir al voltant de 1.300 persones el 28 de Març de 2005 per un sisme de magnitud 8'7 graus.

Indonèsia s'assenta sobre el "Anell de Foc del Pacífic", una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada a l'any per uns 7.000 tremolors, la majoria moderats.