Abocats a un clima extrem

L'Organització Meteorològica Mundial assenyala que el canvi climàtic porduït a causa de l'activitat de l'home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. El 2015 ha sigut l'any més càlid registrat amb temperatures que van estar 0'76ºC per sobre de la mitjana per al període 1961-1990. Això a més de provocar una pujada al nivell del mar a causa del desglaç de l'Àrtic, ha sigut causa directe de desastres naturals com huracans, sequeres i inundacions, segons estudis realitzats per la Societat Meteorològica Americana, provocant així la mort de milers de persones i grans danys materials.

Un grup d'adults i nens observen l'espectacular pujada del Sena el 3 de juny del 2016 prop de Notre-Dame (Getty)

La Vanguardia 9/11/2016

L’escalfament del planeta està intensificat els fenòmens extrems, com demostren les onades de calor, els rècords de precipitacions o les inundacions que fan estralls registrades l’últim quinquenni (2011-2015). Així ho indica l’ Organització Meteorològica Mundial ( OMM) en un informe en què s’assenyala que el canvi climàtic provocat per les activitats de l’home ha afavorit un nombre elevat de les grans catàstrofes climàtiques que s’han produït. “La probabilitat de tenir temperatures extremes s’ha multiplicat per deu o fins i tot més”, assenyala Petteri Taalas, secretari general de l’ OMM. El període 2011-2015 va ser el quinquenni més càlid mai registrat al món a tots els continents (excepte a l’ Àfrica). Les temperatures van ser de 0,57°C per sobre de la mitjana per al període 1961-1990.

L’any 2015 també va ser l’any més càlid mai registrat fins aleshores, amb temperatures que van estar 0,76 °C per sobre d’aquesta mitjana, seguit del 2014. L’any 2015 també va ser el primer en què les temperatures mundials van estar més d’ 1°C per sobre de les de l’era preindustrial.

A més a més, la pujada del nivell del mar, una disminució general de l’extensió del glaç marí a l’ Àrtic i de les glaceres continentals completen aquest panorama. Alhora, la tendència a l’escalfament va anar paral·lela al fet que el diòxid de carboni (CO2) va assolir per primera vegada el 2015 el llindar dels 400 informes per milió a l’atmosfera, segons l’informe, presentat en la conferència de clima de l’ONU a Marràqueix (Marroc).

El gran valor d’aquest informe és que examina fins a quin punt la meteorologia extrema és conseqüència directa d’aquestes emissions de gasos (procedents de la crema de combustibles fòssils, com ara carbó, petroli i gas a la producció d’energia, o els tubs d’escapament). I la conclusió és que més de la meitat dels 79 estudis publicats pel Butlletí de la Societat Meteorològica Americana entre el 2011 i el 2014 van detectar que el canvi climàtic provocat per l’home havia contribuït a l’aparició de fenòmens extrems. Si bé és impossible atribuir directament un esdeveniment particular i concret al canvi climàtic, els treballs dels meteoròlegs demostren que els fenòmens extrems seran més nombrosos a mesura que l’escalfament sigui més marcat.

L’ acord de París (2015) contra el canvi té com a objectiu situar “molt per sota” de 2ºC l’augment de temperatura global aquest segle i desplegar esforços per assolir la meta d’1,5° C per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, l’informe de l’ OMM confirma que la mitjana de la temperatura registrada el 2015 ja havia assolit un augment d’ 1°C. “ Hem tingut el quinquenni més càlid mai registrat, i l’any 2015 s’ha considerat l’any més càlid. Fins i tot aquest rècord és probable que se superi el 2016”, va afirmar Petteri Taalas. Els efectes del canvi climàtic s’han apreciat sistemàticament des de la dècada del 1980.

L’informe destaca alguns fenòmens de fort impacte, com la sequera que va afectar l’ Àfrica oriental en el període 2010-2012 (258.000 morts addicionals), les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia (que van segar la vida de 800 persones), les onades de calor del 2015 a l’ Índia i el Pakistan (més de 4.100 morts), l’huracà Sandy el 2012 i el tifó Haiyan (que va segar 7.800 vides a les Filipines) el 2013.

Destrosses a Nueva York tras el pas de l'huracà Sandy al 2012

L’informe repassa els diversos indicadors climàtics. Així, les temperatures dels oceans també van registrar nivells sense precedents, a excepció de l’oceà Austral i el Pacífic sud-oriental, mentre que el glaç marí àrtic va continuar disminuint. Concretament, l’extensió mínima del glaç marí a l’estiu es va situar en 3,39 milions de km el 2012, cosa que marca la seva superfície més baixa mai registrada. Per la seva part, el ritme de fosa de la superfície de la capa de gel de Grenlàndia a l’estiu va continuar estant per sobre de la mitjana i la fusió produïda a l’estiu va superar la mitjana de 1981-2010 en els cinc anys compresos entre el 2011 i el 2015. En canvi, l’extensió del glaç marí a l’ Antàrtida va estar per sobre del valor mitjà de 1981-2010, en particular a l’hivern.

A mesura que els oceans s’escalfen s’expandeixen, cosa que també es tradueix en un augment del nivell del mar a escala mundial i regional. Els registres dels satèl·lits des del 1993 indiquen que la pujada del nivell del mar és d’uns 3 mm per any; en canvi, la tendència observada en el període 1900-2010 (segons els mareògrafs) era de només 1,7 mm per any.

I s’han repetit els fenòmens amb temperatures extremes. Entre els exemples destacats figuren les temperatures màximes sense precedents registrades als EUA el 2012 i a Austràlia el 2013; els estius càlids a l’ Àsia oriental i l’Europa occidental el 2013, i les onades de calor de la primavera i la tardor del 2014 a Austràlia.

En canvi, els senyals directes de l’escalfament no van ser tan clars per a les oscil·lacions de les precipitacions. Un exemple de precipitació extrema en què es va poder identificar la intervenció humana clara va ser la precipitació extrema caiguda al Regne Unit el desembre del 2015: es va determinar que hi va haver un 40% més de risc que es produís un fenomen de la magnitud calculada a causa del canvi climàtic. En canvi, en les inundacions del 2011 al sud-est d’ Àsia la sequera del 2013-2015 al sud del Brasil i l’hivern summament humit del 2013-2014 al Regne Unit no hi va haver cap evidència clara de la mà de l’home

Si l'Acord de París fracassa, el sud d'Espanya serà un desert

Un estudi publicat per la revista science, apunta que si el canvi climàtic segueix augmentant, el sud de la Península Ibèrica acabarà convertint-se en una zona desèrtica. Per evitar això, caldria mantenir l'augment de temperatures per sota dels 1'5ºC, objectiu de l'Acord de Paris. Si no s'aconsegueix complir aquest objectiu, la conca de la Mediterrània patiria importants impactes negatius mai vists en 10.000 anys.

zona desèrtica causa del canvi climàtic

La Vanguardia 27/10/2016



Si no s'aconsegueix complir l'objectiu més ambiciós l'Acord de París, el canvi climàtic provocarà en les pròximes dècades impactes negatius en l'ecosistema de la conca del Mediterrani, "en una forma que no ha tingut precedents en els últims 10.000 anys". Play Mute Loaded: 0% Progress: 0% Remaining Time -0: 28 fullscreen Aquesta és la principal conclusió d'un estudi dels investigadors Joel Guiot i Wolfgang Cramer, del Centre Europeu de Geociències Ambientals a Aix-en-Provence (França) que publica la revista Science en l'edició del 28 d'octubre. En concret, apunten els càlculs d'aquests experts, si el canvi climàtic segueix la tendència d'augment de les temperatures de les últimes dues dècades, a finals d'aquest segle tot el sud de la Península Ibèrica serà una zona desèrtica. Danys igualment importants es registressin al sud d'Itàlia i Grècia. L'estudi alerta de les conseqüències regionals a la Mediterrània si no s'aconsegueix l'objectiu global més ambiciós apuntat en l'Acord de París, que és el de mantenir l'augment de temperatures per sota dels 1,5º C, en relació a la temperatura de l'era preindustrial. L'impacte negatiu seria encara pitjor si no s'aconsegueix l'objectiu general de no superar els 2ºC d'augment de la temperatura mitjana.


Els autors recorden que aquests objectius globals no impliquen que en diverses zones del planeta els augments de la temperatura siguin sensiblement superiors. De fet, la temperatura mitjana del planeta és ara aproximadament 0,85º C superior a la mitjana del període 1880-1920 però a la regió Mediterrània la temperatura ha augmentat 1,3º C. Aquest increment extra a la temperatura és rellevant atès que els ecosistemes de la conca de la Mediterrània constitueixen una zona important de la biodiversitat mundial i subministren nombrosos serveis a les persones, com aigua neta, protecció contra les inundacions, dipòsits de carboni i activitats turístiques o recreatives .

Incendi forestal en la regiò del Mediterrani

En aquest estudi, Joel Guiot i Wolfgang Cramer utilitzen nuclis de pol·len de sediments de la Mediterrània per reconstruir la variabilitat del clima i l'ecosistema dels últims 10.000 anys. Els autors van utilitzar aquesta informació com a punt de partida per predir futurs canvis en els ecosistemes, en funció de l'augment de la temperatura que es pot produir en les pròximes dècades. Tant en les simulacions dutes a terme mitjançant l'estratègia de business as usual (expressió en anglès que indica l'escenari esperable sobre la base dels paràmetres actuals) com en un segon conjunt de simulacres que reflecteixen els objectius nacionals intencionats proposats pels governs en la conferència de París (COP21), el nivell de canvi ecològic que es prediu excedeix àmpliament el que va ocórrer a la Mediterrània durant l'Holocè.


Els boscos caducifolis poden desaparèixer.

En el cas de l'escenari business as usual, tot el sud d'Espanya es converteix en un desert, boscos caducifolis envaeixen la major part de la zona muntanyosa i els matolls reemplacen la majoria dels boscos caducifolis en gran part de la conca del Mediterrani. Només sota les condicions en què l'escalfament global es limita a una temperatura de 1,5 ° C per sobre de les temperatures pre-industrials, els canvis en els ecosistemes romanen dins dels límits experimentats durant l'Holocè. Aquesta anàlisi no explica altres impactes humans sobre els ecosistemes, com ara el canvi en l'ús de la terra, la urbanització, i la degradació del sòl, molts dels quals probablement augmentin en el futur a causa de l'expansió de la població humana i la activitat econòmica, segons indiquen els autors.

Visita a la delegació territorial de l’AEMET

Els alumnes de 2n de Batxillerat de Ciències de la Terra van visitar la delegació territorial de l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) al port de Barcelona, el passat 26 d’octubre.

Aquesta excursió es va fer pel motiu d’haver estudiat el tema de la meteorologia a classe i era un bon moment per mostrar els coneixements adquirits en la matèria de Ciències de la Terra i del Medi Ambient. En aquesta sortida, es va veure com és de difícil predir les situacions atmosfèriques on vivim, per la situació geogràfica.

Durant la visita, la primera hora va ser introductòria. El guia que era treballador de l’AEMET, va explicar el funcionament de cada instrument que mesuraven els diferents fenòmens meteorològics de la zona de Barcelona. Entre ells, van ser explicats els anemòmetres que recollien dades sobre la velocitat del vent, els pluviòmetres amb els quals calculaven la precipitació caiguda en un cert temps, termòmetres per poder saber les temperatures màximes i mínimes, els heliògrafs per saber quantes hores de sol es disposa en un dia, els baròmetres que calculen la pressió de l’aire sobre la superfície terrestre, etc...

En la segona part de la visita el tema principal van ser les funcions que realitza l’AEMET i com s’obtenen les dades. Mitjançant una presentació oral, es va explicar els diferents satèl·lits meteorològics i radars necessaris per recaptar informació i fer una recreació del que passa a sobre nostre. Ells són els responsables d’alertar a la població davant d’un fenomen atmosfèric advers!

Quina funció exerceix el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya?

Hi ha diverses funcions però la principal és l’obtenció d’informació de les diferents xarxes d’estacions meteorològiques on es realitzen mesures per obtenir les dades necessàries per predir l’evolució del temps al llarg dels dies. Tota aquesta informació queda enregistrada per poder-la estudiar posteriorment. Això crearà investigacions per millorar la predicció i l’anàlisi del clima.

Gràcies a la visita, som una mica més experts en predir la meteorologia a Catalunya!

Vídeos divulgatius de l'Agència Estatal de Meteorologia

Pescant plàstic salvem la biosfera marina

Quan pensem en la pesca d'arrossegament, segurament ens ve al cap l'obtenció d'un recurs (el peix, marisc,...), a costa d'un gran impacte induït i sense control sobre la biosfera marina. Ara, però, amb aquest nou projecte iniciat per Ecoalf, la pesca d'arrossegament, a part d'esser un impacte directe sobre el fons marí, és un pràctica pesquera lligada a la recuperació i reciclatge del plàstic acumulat en el fons marins, i és que els pescadors es troben cada cop més plàstic en les seves xarxes i menys peixos degut a la contaminació massiva dels fons marins.

És molt fàcil ignorar la contaminació marina, pero el repte d'aquest innovador projecte és fer de la Mar Mediterrània una mar més neta i menys contaminada. Això, està clar que no cesarà fins que nosaltres, els consumidors, decidim reduir, reciclar i reutilitzar. 

Pescadors d'arrossegament veient la seva captura.

La vanguardia (1/11/2016)

Un círculo realmente virtuoso está haciendo posible un pequeño milagro. Esto sí es economía circular. Y empieza en el fondo del mar. Los residuos de las botellas de plástico que recogen los pescadores de 160 barcos arrastreros de nueve puertos valencianos están sirviendo para proveer material para confeccionar hilo y tejidos de poliéster reciclado para confección.

Logo campanya conjunta d'ecolaf i ecoembes

Es un largo itinerario; pero el resultado es que plásticos que llegan al mar están siendo recuperados gracias a esta iniciativa pionera, impulsada por Ecoalf, empresa de moda y accesorios creados a partir de materiales reciclados, y a la que se ha sumado el gestor de residuos Ecoembes.

El primer eslabón de la cadena son los pescadores valencianos. “Cada vez que echamos las redes recogemos residuos de todo tipo: plástico, latas, botellas, de todo”, explica Ignacio Llorca, patrón mayor de la cofradía de pescadores de La Vila Joiosa (Alicante), testigo único de los desechos que llegan al fondo marino.

Vaixell d'arrossegament valencià

“Cada vez que un barco sale al mar coge cinco kilos de plásticos”, sentencia. Ignacio Llorca ya sabe cuándo se colmatarán las redes de envases. “Cuando se producen fuertes lluvias, los ríos arrastran los envases al mar, y es entonces cuando los encontramos en grandes cantidades”, explica. “Cuanto más llueve, más plásticos encontramos”, añade. La actividad de los arrastreros se centra en profundidades que oscilan entre los 50 y los 700 metros. “Más lejos, ya no los encuentras”, añade Llorca.

La iniciativa tiene el apoyo decidido y altruista de los nueve puertos de la Comunidad de Valencia cuyos arrastreros participan en esta recogida de plásticos y envases (Calpe, Santa Pola, Altea, Castellón…). La misión principal es rescatar un tesoro desconocido: los envases de botellas de plástico, de agua o de refrescos. Estos envases, fabricados a base de PET (tereftalato de polietileno) pueden transformarse en fibras de poliéster reciclado, producto que sirve de materia prima para confeccionar prendas de moda y deportivas, jerséis, aislantes de rellenos, anoraks, bolsas y complementos.

Fibras de polièster reciclat

Los desechos captados por las redes de pesca son recogidos en el barco y depositados en los contenedores en el puerto, donde se seleccionan los plásticos PET. Éstos son transportados hasta la planta de reciclado de PET Compañía (en Chiva, Valencia), donde se convierten en una granza de gran calidad, con la que de fabrican las prendas y complementos de la marca.

Setembre de 2016 iguala el rècord històric de calor

El canvi climàtic cada vegada és més evident en el nostre dia a dia. Aquesta vegada s'ha fet notori per ser el causant d'una calor digne de ser anomenada excepcional.

 El primer dilluns de setembre es van enregistrar un total de 26 efemèrides per altes temperatures, tant màximes com mínimes, que se sumen als màxims absoluts del passat diumenge, pel que apunta que aquest pot esdevenir l'episodi de calor més important al setembre des que hi ha registres. Fet que no ha deixat a ningú indiferent.

Anomalies tèrmiques de setembre de 2016, en color taronja i vermell les zones amb més calor del que és habitual (GISS)

La Vanguardia 18/10/16

El passat mes de setembre va ser el setembre amb la temperatura mitjana més alta en el conjunt del planeta en els últims 135 anys (és a dir, des que es tenen registres d'aquest tipus), segons les dades facilitades per l'Institut Goddard d'Estudis Espacials ( GISS), de la NASA.

La temperatura de setembre de 2016 va superar per només 0,004 graus el rècord de calor per a aquesta època de l'any, que fins ara corresponia a setembre de 2014. Amb aquesta petita diferència, el GISS considera que s'ha produït un empat tècnic entre els mesos de 2014 i 2016, tot i que destaca que la dada més significativa és que el mes passat va marcar un registre que supera en gairebé un grau (per ser exactes, 0,91 graus) la temperatura mitjana dels mesos de setembre entre 1951 i 1980.

"Seguim subratllant que, si bé les classificacions mensuals són d'interès general, que no són tan importants com les tendències a llarg termini", ha destacat Gavin Schmidt, director de l'GISS.

Segons les dades revisades per aquest organisme dependent de la NASA, 11 dels 12 últims mesos han establert rècords històrics de temperatures elevades. L'única excepció va ser el juny d'aquest any, que per un petit marge no va superar les temperatures dels mesos de juny de 2015 i 1998.

L'anàlisi mensual del GISS s'elabora a partir de dades disponibles a unes 6.300 estacions meteorològiques de tot el món, entre les quals es troben facilitades per les boies de mesurament de temperatura superficial del mar i les estacions d'investigació antàrtica.

Com és habitual en aquesta època de l'any, la major part de les temperatures més càlides del mes de setembre van correspondre a l'hemisferi nord. Amb diferències significatives -més calor del que és habitual- a l'est d'Amèrica del Nord, Àsia central i una part del centre d'Europa.

Amb les dades disponibles fins ara i tenint en compte la tendència de gener a setembre, els experts consideren que hi ha un 99% de possibilitats que el 2016 es converteixi en l'any més càlid del registre històric, superant amb un marge relativament ampli a l' marca establerta pel 2015.

El climatòleg Gavin Schmidt apunta a través del seu compte a Twitter que el 2016 acabarà amb una temperatura mitjana global d'al voltant de 1,25 graus per sobre de la mitjana de finals del segle XX.

Anem a medir la Terra amb el mètode d’Eratòstenes!

Aquest dia 22 de Setembre es cumpleix una de les quatre dates més importants en la posició del sol al llarg de l'any, l'equinocci de tardor, en que el sol es situa en el pla de l'equador celeste, i per tant en aquest dia el sol arriba al zenit, provocant que en l'equador no hi hagi cap ombra.

Imatge 1

Qué es el que estem fent a les classes de CTMA aquest inici de curs amb la col·laboració de la Wellesley house (col·legi del Regne Unit)?

Imatge 2. Disseny experiment Erastòtenes

Fa ni mes ni menys 21 segles, l'any 276 a.C va neixer Eratòstenes, un matemàtic, astrònom i geograf grec que es va interessar per la mesura de la circunferència de la Terra després de comprovar en manuscrits com en el solstici d'estiu, el dia 21 de Juny, a Siena (24º 05' 20", ara Asuàn, Egipte,), els objectes verticals no tenien ombra, al igual que es podia veure el reflexe del sol als pous, mentre que a Alexandria, hi habia la presència d'hombres. És llavors quan se li va acudir la idea de calcular la circunferència de la Terra mitjançant un càlcul trigonomètric el qual precissava de la següent informació: distància entre Alexandría i Siena, longitut de l'objecte que provoca la sombra i la longitut de la sombra. Després de realitzar el càlcul, li va donar una circumferència terreste d'uns 6.366 Km. Ara serem nosaltre qui realitzarem aquest mateix experiment per a calcular el perímetre i el radi de la Terra.

Anem a calcular el perímetre i el radi de la Terra!

Imatge 3. Alumnes treballant
en el projecte eratòstenes

El passat dijous, i després d'haber-nos posat en contacte amb la Wellesley house, vam realitzar l'experiment d'Eratòstenes per tal de saber quina és la circúnferència de la Terra, però en comptes de fer els càlculs utilitzant com a punts d'estudi Alexandria i Siena, ho em fet amb el Col·legi Tecla Sala (41,360805 N i 2,09840 E) i la Wellesley house (51,355643 N i 1,42718 E). Per dur-lo a terme, vam necessitar un pal d'un metre, i una regla per a medir la longitut de la nostra hombra, al igual que la distància entre ambdos col·legis. Ara, que ja ho teniem tot llest, podiem començar a realitzar-lo.

Primer de tot em tingut que medir la hombra que formen els rajos solars que incideixen en el nostre pal d'un metre, al igual que han tingut que fer els alumnes del col·legi anglès per tal de compratir les dades i consegüentment poder calcular el perimetre de la Terra. És important tenir en compte que el terra en el que es suporta el nostre pal ha de ser completament plà, i el pal ha de formar un angle de 90º amb aquest.

Imatge 7. Alumnes de CTMA medint la sombra del nostre pal d'un metre

Tenint la hombra ja mesurada, em de calcular quin angle forma aquest amb el pal, utilitzant la trigonometria:

Imatge 8. Càlcul angle entre els rajos del sol i el pal

Ara que ja sabem quin angle formem nosaltes amb l'equador, podriem finalitzar l'experiment comparant les dades amb l'equador, però la gràcia està en fer-ho amb col·laboració. És per això que l'escola Wellesley House, també ha calculat l'angle que forma el sol i és de 51,340º. Sabent que la distància entre les dos escoles és 1.112,34 Km, ja podem calcular el perímetre de la Terra, que ens permet saber al mateix temps el radi:

Imatge 9. Càlcul perímetre i radi terreste

Podem comprovar que hem patit un error del 3,3% en quant a perímetre i un 3,5% en quant a radi provocat per la falta de precisió en mesurar la sombra, però aquesta no és una mala notície ja que tenim una excusa per a seguir treballant i aprenent.

Per a acabar, m'agradaria recalcar que ha sigut una experiència molt enriquidora i profitosa. 

El canvi climàtic amenaça la producció d'aliments

El canvi climàtic està sembrant dubtes sobre la disponibilitat d'aliments, el que pot suposar en el futur un augment de la fam i la pobresa al món si no es prenen mesures urgents, ha advertit avui la FAO.

El director general de l'Organització de l'ONU per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), José Graziano da Silva, ha explicat en una roda de premsa que "el canvi climàtic torna la incertesa en no poder assegurar mai més que s'obtindrà la collita que s'ha plantat ".

El Mundo (17/10/2016)

La situació amenaça d'elevar el nombre de persones que passen fam i la volatilitat dels preus dels aliments bàsics, que "ja estan pagant tots, i no només els que estan patint les sequeres", ha afirmat Da Silva.

Segons diverses estimacions, el 2030 podria haver-hi entre 35 i 122 milions de persones més sumides en la pobresa per l'efecte del canvi climàtic en comparació amb un futur sense aquest fenomen.
A més, es calcula que la demanda mundial d'aliments el 2050 augmentarà almenys un 60% per sobre dels nivells de 2006 a causa sobretot al creixement de la població i la ràpida urbanització.

L'informe biennal de la FAO sobre l'estat mundial de l'agricultura i l'alimentació alerta que un descens en la producció agrícola derivaria en l'escassetat d'aliments, afectant encara més a regions exposades com Àfrica subsahariana o Àsia meridional.
Da Silva ha cridat a introduir mesures d'adaptació i mitigació del canvi climàtic en el sector primari, tenint en compte que "els més afectats dels països pobres no poden pagar el seu cost", pel que ha demanat més polítiques i recursos públics per ajudar-los en la lluita contra l'escalfament global.

Al món hi ha prop de 475 milions de petits agricultors amb baixos ingressos que sovint pateixen obstacles com l'accés limitat als mercats, al crèdit, a la informació meteorològica, a les eines de gestió de riscos i la protecció social.

Especials dificultats troben les dones, que constitueixen el 43% de la mà d'obra agrícola en els països en desenvolupament, segons l'informe.


Operacions necessàries

·El responsable de Desenvolupament Econòmic i Social de la FAO, Kostas Stamoulis, ha precisat que s'han d'emprendre accions urgents i que les conseqüències del clima per a l'agricultura es notaran a llarg termini.

· Ha considerat que actualment hi ha moltes tecnologies que es poden aplicar per diversificar els ingressos de les llars rurals amb activitats dins i fora del sector primari, de manera que siguin capaços de gestionar millor els riscos.

· El 21% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle estan causades per la desforestació, la ramaderia i la gestió de sòls i nutrients.

· Per retallar aquestes emissions, es poden emprar pràctiques sostenibles que consisteixen, per exemple, en integrar els cultius, el bestiar i els arbres; emprar varietats eficients en nitrogen i tolerants a la calor, o sembrar directament sense llaurar.

·Frenar la desforestació dels boscos és una altra de les accions prioritàries, així com reduir tant les pèrdues i les deixalles d'aliments com els gasos contaminants durant els processos de producció, transport, elaboració i venda d'aquests productes.

· L'estudi adverteix que l'adopció d'aquestes pràctiques encara és molt limitada, ja que es veu obstaculitzada per polítiques -com les que subvencionen els químics- que inciten a la producció insostenible amb el medi ambient en lloc de promoure l'eficiència en l'ús de els recursos naturals i la seva conservació.

· Després que gairebé tots els països signants de l'Acord de París l'any passat s'hagin compromès a actuar contra el canvi climàtic en l'agricultura, el director general de la FAO va insistir que els responsables polítics han de seleccionar i coordinar millor els esforços a favor de la producció sostenible.