Geologia i Ciències Ambientals: recursos naturals, impactes, riscos i gestió ambiental.
Blog d'actualitat científica el·laborat per alumnes del Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
Ens els últims dies el canvi climàtic s'està fent notar més que de costum. No parem de rebre noticies sobre tots els incidents i els impactes que aquest està causant sobre la nostra regió. Un dels agents meteorològics que està actuant amb més força aquests últims dies es el vent, provocant el trencament de diversos establiments, la caiguda d'alguns arbres, el fort onatge... Diferents conseqüències que al cap i a la fi ens acaben afectant de forma indirecta.
El temporal de vent que castiga diverses comarques a Catalunya ha causat
1.139 incidències, de manera que els Bombers de la Generalitat han hagut de
fer 859 sortides per caigudes de branques d'arbres i mobiliari urbà,
sanejament d'edificis així com per assegurar elements que podien desprendre's
i afectar la via pública.
Un dels incidents més greus que s'ha registrat s'ha produït a Salou
(Tarragona), on un arbre de grans dimensions va caure ahir a la tarda sobre de
dues persones, que van resultar ferides -una està greu i l'altra, en estat
crític- .
Tràgic succés també a Muras (Lugo): un home gran va morir dissabte mentre
participava en la retirada d'un arbre que el vent havia tirat sobre una
carretera.
Vista del lloc on els veïns van retirar branques trencades pel temporal,
també on van trobar el cos sense vida de l'ancià a Muras (Lugo) (EFE)
Segons han indicat fonts policials, l'octogenari va perdre la vida després
de relliscar i rebre un fort cop al cap.
Un altre dels efectes col·laterals del temporal de vent han estat els talls
de llum. En aquest sentit més de 2.500 abonats segueixen sense electricitat a
Sant Climent de Llobregat, Castellar del Vallès i Terrassa (112). També veïns
de les localitats de Reus, Calafell, Santa Oliva, Piera i Cornellà de Llobregat
han patit problemes amb el subministrament elèctric que ja han estat resolts.
Les comarques més afectades fins al moment pel
temporal de vent són el Tarragonès i el Baix Llobregat, on s'han produït 299 i
276 incidències respectivament. En les pròximes hores podrien produir més
incidents relacionats amb el mal temps, de manera que el Servei Meteorològic de
Catalunya manté l'alerta per vent, amb risc molt alt a les comarques
nord-occidentals i el Pirineu.
Problemes de
trànsit
En alguns municipis com el Vendrell, Caldes de Montbui, Hostalets de
Pierola, Canyelles i Amposta s'esperen registres de més de 80 km / h. Mentre
que a la ciutat de Barcelona s'esperen ràfegues que poden arribar als 64 km /
h.
Per la seva banda, el Servei Català de Trànsit
demana extremar la precaució a l'hora de circular pels punts de la xarxa viària
on bufa més vent. La caiguda d'objectes a la via ha obligat a tallar algunes
carreteres, com la BV-2112 a l'altura de Sant Pere de Ribes i la BV-2162 que passa
per Pacs del Penedès.
Valla publicitaria derribada por el fuerte viento en las proximidades
de Oviedo (EFE)
En el
conjunt d'Espanya, diverses comunitats autònomes han patit els efectes del
temporal, que encara continuen notant. Aquest és el cas de la comarca de
Requena-Utiel, a València, on fa ja més de 40 hores unes 8.500 habitatges de la
comarca es troben sense subministrament elèctric per la caiguda de pals de la
línia elèctrica.
A Madrid,
el centre d'emergències del 112 ha gestionat a les últimes hores més de 530
incidències relacionades amb el fort vent que castiga la regió, que ha
comportat unes 400 sortides dels bombers, cap amb danys elevats ni ferits
greus.
Cada cop que sentim parlar del canvi climàtic ens venen al cap imatges molt llunyanes dels pols desfent-se, huracans, inundacions, etc. Però realment és aquesta realitat tant distant a nosaltres? L'últim informe sobre canvi el climàtic a Catalunya ens ha desvetllat dades molt pertorbadores que de no plantejar-nos realment la realització de mesures correctores d'urgència i començar a pràcticar una gestió ambiental sostenible, molts dels recursos de gran valor en la nostra regió, com per exemple, els recursos hídrics, poden trobr-se en risc en un futur no tan llunyà fruit de la nostre cobdícia. Serà aquest informe, realitzat per més de 140 experts independents, un informe més o per al contrari prendrem consciència per tal d'evitar els possibles riscs induïts als quals ens haurem d'enfrontar si no fem res?
Vista de l'embassament de la Llosa del Cavall, en el riu Cardener, afluent del Llobregat, durant la gran sequera de l'any 2005. Tot indica que es repetiran episodis similars.
La temperatura
mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des de 1950, any a partir del com
es comença a disposar d'una xarxa completa d'observatoris meteorològics, i de
l'ordre de dos graus des de 1900. El canvi pot semblar escàs, alguna cosa
difícil d'apreciar en la vida quotidiana, però la realitat és que això ja ha
suposat, entre molts altres efectes, un lleuger increment del nivell del mar,
una major recurrència de les ones de calor i dels períodes de sequera, un canvi
de les espècies marines de pesca, una regressió de les platges, la desaparició
de les últimes glaceres, un canvi de dates en la floració i la fructificación
dels cultius i una reculada a la muntanya de les espècies forestals més
típiques d'ambients freds. És solament la punta de l'iceberg.
El canvi climàtic ja està aquí i sens dubte anirà a pitjor, encara que la
magnitud dels impactes dependrà de l'interès que demostri la comunitat internacional
per mitigar-ho i de la capacitat dels països per adaptar-se a la nova realitat.
En el cas concret de Catalunya, segons les projeccions climàtiques més
moderades, s'espera que la temperatura mitjana creixi almenys altres 1,4 graus
d'aquí a l'any 2050, la qual cosa suposa -igual que tota la conca mediterrània-
un ritme superior a la mitjana mundial. Seguint la tendència ja observada,
l'augment tèrmic serà major a les zones de muntanya del Pirineus i a l'estiu.
Tots els anteriors exemples procedeixen del Tercer Informe sobre Canvi Climàtic
a Catalunya, presentat aquest migdia pels 'consellers' Raül Romeva i Josep
Rull, una monumental obra de 624 pàgines (en format paper) que recull i
sintetitza tota la informació científica disponible i ofereix propostes per a
la mitigació del problema global des de l'àmbit català. Els dos informes
anteriors s'havien publicat en els anys 2005 i 2010.
En l'elaboració han participat 140 científics i experts tècnics sota la
coordinació de Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la
Universitat de Barcelona (UB), qui destaca que l'informe s'ha dut a terme de
forma "independent" gràcies al treball de "molt destacats"
especialistes de centres científics i universitats. I que "és a més homogeni
i exhautivo". El projecte ho han impulsat el Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), el Departament de Territori i
Sostenibilitat (Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Servei Meteorològic deCatalunya) i el Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la FundacióLa Caixa.
ESCASSETAT D'AIGUA
El principal efecte negatiu del canvi climàtic a Catalunya serà probablement
l'escassetat d'aigua posat que bona part del territori ja es troba al límit
quant a explotació de recursos. Curiosament, com recorda Martín Vide, la
precipitació medial anual no ha variat a l'excés des de 1950 (disminució de
l'1,2%, estadísticament sense valor), però les projeccions climàtiques i els
models de computació estimen una disminució del 13% en el 2100, segons constata
el capítol coordinat per Josep Calbó, professor de Física de la Universitat de
Girona.
Fins i tot en el cas que plogui el mateix, la major evapotranspiración derivada
de la calor i els canvis en la distribució temporal (menys dies de precipitació
però amb major intensitat) ocasionaran un minvament notable d'aigua, al que
caldrà sumar la major demanda per part dels regadius i els boscos. Per exemple,
el professor Josep Mas-Pla i col·laboradors estimen que les comarques de
l'interior disposaran en el 2050 d'un 18% menys recursos hídrics que en
l'actualitat. El risc d'incendis forestals també s'incrementarà, encara que un
canvi en la gestió -més aprofitament forestal- podria evitar el pitjor.
Les noves condicions climàtiques no significaran la desaparició dels hiverns
freds i les gelades severes, però sí una menor recurrència, diu l'informe. En
canvi, augmentaran els episodis extrems de calor i les ratxes seques. Martín
Vide destaca, per exemple, que les nits tropicals (sense baixar de 20ºC) s'han
convertit en la norma en els estius de Barcelona i que en els últims anys es
comencen a detectar nits tòrrides (sense baixar de 25ºC).
Una de les
conseqüències directes de la fusió dels casquets polars i de les glaceres, així
com de l'expansió tèrmica de l'aigua, és l'augment del nivell del mar. En el
cas de L'Estartit, un referent per a Catalunya amb dades des de 1974, el
creixement ronda els 3,6 centímetres per decenni. Tot això, sumat a l'increment
dels temporals marítims, tindrà com a efecte una erosió clara a les platges,
que ara ja perden entre 60 i 90 centímetres anuals, com recorda en l'informe el
capítol coordinat per Agustín Sánchez-Argila, professor de la Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC). "En el 2100, el 20% de les platges
requeriran d'accions addicionals per al seu manteniment", afegeix. Els
terrenys més afectats seran el deltaicos,com la desembocadura l'Ebre, el Llobregat,
el Tordera i el Ter-Fluvià.
Satèl·lits de l'Agència Espacial Europea mostren l'evolució del que pot ser un gran iceberg a la Plataforma Larsen C.
L’esquerda es va produir per la infiltració d'aigua més calenta del que és normal al centre de la glacera, un fenomen que ja s’ha observat prèviament a l’altre pol del planeta, a Groenlàndia, la segona massa de gel més gran a la Terra.
Segons la NASA, l'esquerda fa 113 quilòmetres de llargada, uns 90 metres d'amplada i 500 metres de profunditat. Els investigadors donen per fet que la fosa de la capa de gel polar, almenys a l'Antàrtida occidental, és inevitable, però treballen per esbrinar a quina velocitat es pot produir, ja que tindrà efectes en la resta del planeta a causa de la pujada del nivell del mar.
Evolució anual de l'esquerda a la plataforma Larsen C (ESA)
La barrera o plataforma de gel Larsen C, a la Península Antàrtica, podria alliberar aquest mateix any l'iceberg més extens i voluminós conegut des que els humans registren aquest tipus de fenòmens. L'iceberg sembla estar formant-se pel esquerdament d'aquesta immensa massa de gel en un dels extrems de l'Antàrtida.
L'esquerda a la plataforma Larsen C de la península Antàrtica va ser detectada fa quatre anys però en els últims mesos ha anat creixent de forma accelerada. Els radars de visió diürna i nocturna dels satèl·lits Sentinel-1, del programa Copernicus de l'Agència Espacial Europea (ESA), estan facilitant imatges de gran precisió sobre l'evolució d'aquest fenomen.
L'esquerda de gel a l'Antàrtida
L'ESA ha difós aquesta primera setmana de febrer diverses fotografies i animacions gràfiques en què s'observa que l'esquerda es va ampliar uns 60 km durant 2016 i 20 km més al mes de gener d'aquest any. "En aquests moments [1 feb] la plataforma [possible futur iceberg] de 350 metres de gruix amb prou feines es troba unida per un fil a la península Antàrtica. L'esquerda té ara uns 175 km de longitud ", ha indicat l'ESA en una nota oficial.
"Quan l'iceberg se separi definitivament de la barrera de gel, serà un dels més grans mai registrats, encara que és difícil pronosticar quan passarà. Les barreres confrontants, Larsen A i Larsen B van experimentar un procés similar, amb parts espectaculars en 1995 i 2002, respectivament ", indica l'agència europea.
Les barreres de gel que envolten bona part de l'Antàrtida són especialment importants perquè actuen "a manera de reforç, retenint el gel que flueix cap al mar". L'evolució d'aquestes grans masses de gel està marcada per fenòmens molt diversos, entre els quals es troba el canvi climàtic.
L'ESA destaca que els dos satèl·lits Sentinel-1 són fonamentals per a descobrir i vigilar esdeveniments com l'evolució de la plataforma Larsen C, ja que són capaços de proporcionar imatges de radar de forma contínua, tot i que l'Antàrtida roman immersa en la foscor durant diversos mesos a l'any.
Cada cop a la nostra societat ens preocupem
menys del nostre medi ambient, això causa que provoquem impactes que poden ser
molt greus al nostre món. Aquest és un exemple d’impacte molt gran, la matança
indiscriminada d’abelles. Les abelles
són una part molt important del nostre ecosistema i de la nostra xarxa tròfica.
Aquest acte pot produir una pèrdua molt
important de diversos recursos, tan en el nivell econòmic, com és per les persones que es dediquen a
la apicultura, com pèrdues alimentaries, ja que les abelles són les grans
productores de la mel, però l’impacte més gran que suposa la pèrdua d’aquest
animal es la falta de proliferació de les distintes especies d’arbres i plantes
que elles fan al ana agafant el seu pol·len.
Entre dos i tres milions d'abelles han mort a causa d'una intoxicació massiva a la localitat de Mazarrón, a on han estat afectats els 180 ruscs de la finca anomenada Canyada Gallego. El succés va ser advertit dimecres pels propietaris en una visita rutinària.
La mortaldat massiva afecta sobretot a les abelles pecoreadoras, és a dir, aquelles que es trobaven al camp, mentre que no hi ha hagut incidència entre les que es trobaven als ruscs, indica a aquest diari Carlos Zafra, veterinari de l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia.
"Aquests successos són molt comuns, sobretot a Múrcia, on hi ha una agricultura molt intensiva, que utilitza molt els productes fitosanitaris i en on s'utilitzen varietats més primerenques. Tot això és un còctel aniquilador per a les abelles ", afegeix Zafra.
El problema s'agreuja perquè aquestes varietats tenen la seva floració de manera molt primerenca, de manera que les dates d'aquests tractaments fitosanitaris també s'avancen. "El més lamentable és que aquests insecticides utilitzats estan autoritzats i són tòxics per a les abelles i altres insectes. No oblidem que els insecticides han estat dissenyats per matar i les abella són insectes ", afegeix. "No obstant això, cada vegada es prohibeixen més alguns dels productes fitosanitàries", admet Zafra, que ha denunciat aquests fets al Departament d'Agricultura de la Junta de Múrcia.
En aquesta ocasió, la tragèdia ha estat molt més gran del que sol ser habitual. "Les abelles i els productes del rusc són la meva única font d'ingressos: la meva i de la meva família. Vivim de i per a les abelles. Aquesta massacre em suposa una pèrdua d'uns 15.000 euros, sense comptar amb la mel que deixaré de produir ", ha afirmat Pedro García, el propietari. "Els agricultors no s'adonen que tiren pedres contra la seva teulada. Necessiten als meus abelles i els altres pol·linitzadors "ha conclòs.
Alertada per l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia, experts de Greenpeace es van desplaçar a Mazarrón, on van ser testimonis de la gran mortaldat d'abelles de l'any. Aquesta organització demana que "per evitar que un succés com aquest es repeteixi, les autoritats, tant autonòmiques com estatals, actuïn amb urgència, impedeixin l'ús de plaguicides durant el període de floració dels cultius i donin suport a la prohibició total dels plaguicides més nocius per a aquests insectes ". També reclama que s'aposti per una agricultura respectuosa amb l'entorn i les persones.
QUEIXA DELS VETERINARIS
"Les abelles se'ns moren i al costat d'elles també els pol·linitzadors silvestres. Esperem que aquesta sigui última mortaldat a la qual vam assistir aquest any i per això exigim que les autoritats prenguin cartes en l'assumpte ", declara Carlos Zafra, veterinari de l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia. "No podem seguir així. Els apicultors ens arruïnem i el Planeta se'n va en orris ", ha afegit.
L'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia ha convocat una concentració pacífica davant de la Conselleria d'Aigua, Agricultura i Medi Ambient de Múrcia per al 16 de febrer a les 9:00 h.
MASSACRE DE POL·LINITZADORS
Els milions d'abelles mel·líferes mortes són la cara visible d'aquest enorme problema, però en el camp la massacre d'altres pol·linitzadors és igual de preocupant. Són una baula fonamental de la cadena tròfica, d'ells depèn en gran mesura l'equilibri ecològic del planeta i la nostra pròpia seguretat alimentària.
A Espanya, segons un informe de Greenpeace, el 70% dels principals cultius depenen en major o menor mesura de la pol·linització per insectes. En el cas dels nectarinos podrien donar-se pèrdues de fins a un 90% de la producció si aquests insectes no realitzen la seva gran tasca. A més, aquest mateix informe va posar en evidència que l'agricultura de la Regió de Múrcia és la tercera més amenaçada a Espanya per la pèrdua de pol·linitzadors, a causa de l'alta dependència que alguns sectors tenen d'aquests insectes.
PLAGUICIDES PERILLOSOS
Els agricultors estan atrapats en un cicle viciós que els fa totalment dependents dels plaguicides químics de síntesi, d'altres productes agrícoles i de les grans empreses que els produeixen. "Aquestes empreses només busquen el seu màxim benefici econòmic i no tenen cap interès en que es prohibeixin els seus perillosos productes ni en què l'agricultura ecològica creixi: es tancaria l'aixeta que alimenta el seu negoci. Aquestes corporacions són les primeres i grans responsables d'aquestes mortaldats ", diu Greenpeace.
"Els plaguicides químics són autèntiques bombes que es llancen al camp amb total impunitat. Maten a les plagues dels cultius, però també als principals aliats dels agricultors i deixen la Terra ferida de mort. Depenem d'aquests petits i fascinants insectes com l'aire que respirem "ha afirmat Luís Ferreirim, responsable d'agricultura de Greenpeace Espanya.
"Demanem que de forma immediata es faci un control ferri de l'ús de plaguicides, que a curt termini es prohibeixin els més perillosos i s'aposti decididament per l'agricultura ecològica" ha conclòs Ferreirim. Els agricultors necessiten més solucions respectuoses amb el medi ambient i la seva pròpia salut. És fonamental que s'inverteixi més en investigació i desenvolupament de l'agricultura ecològica perquè els agricultors disposin de més alternatives perquè no hagin d'utilitzar aquests perillosos verins.
ANY DECISIU
L'any 2017 serà un any decisiu per a les abelles, ja que es revisaran les prohibicions parcials imposades a la UE de tres insecticides neonicotinoides posades en marxa el 2013. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va concloure recentment que els usos de dos d'aquests insecticides de Bayer presenten un elevat risc per a les abelles.
Per a l'altre insecticida l'empresa, Syngenta, no va lliurar la informació necessària per renovar la seva autorització. "Davant d'això és urgent que s'adopti una prohibició total i Espanya hauria donar suport a una proposta en aquest sentit", diu Luis Ferreirim, de Greenpeace.
Les abelles són un gran recurs per als humans i per a la biodiversitat catalana ja que produeixen la saborosa mel i són capaces de transportar el pol·len de les plantes i així facilitar-ne la seva reproducció.
Malauradament, ara aquests recursos es veuran afectats per l'enorme impacte directe que suposa la presència de la vespa velutina als nostres ecosistemes. Aquestes vespes són devoradores de les tan apreciades abelles.
Sense cap mena de dubte provocaran un gran impacte sobre el medi ja que es veurà mermada considerablement la població de plantes, ja que la població d'abelles també es veurà reduïda. I no cal dir també l'enorme impacte que tindrà en les pràctiques apicultores.
La 'Vespa velutina' s'està expandint amb gran rapidesa i provoca danys cada vegada més importants a l'apicultura.
La vespa asiàtica coneguda pels científics com Vespa velutina s'ha convertit en una espècie invasora que al nostre país amenaça a les poblacions autòctones d'abelles de la mel. Però, segons les dades científiques de què es disposa actualment: Fins on pot arribar l'expansió d'aquestes vespes? i És possible que aquesta espècie invasora provoqui la desaparició de les abelles? Representants del sector apícola a les comarques de Girona -les més afectades per aquest problema a Catalunya- han afirmat en els últims dies que, al ritme actual, les vespes asiàtiques provocaran la desaparició de les abelles en tres o quatre anys, arribant fins i tot a posar en risc la seguretat física de les persones.
Expansió de la vespa velutina a Catalunya
Joan Pino, subdirector del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i expert en invasions biològiques, explica que certament la vespa asiàtica s'està expandint ràpidament per algunes comarques de Catalunya, com també ho ha fet per diverses regions de la resta d'Espanya i , anteriorment, per la pràctica totalitat del territori de França. No obstant això, aquest investigador considera que no hi ha dades ni estudis amb base científica que facin pensar en la desaparició de les abelles a Catalunya per culpa de les vespes asiàtiques.
Expansió de la vespa velutina a Catalunya (CREAF)
Els investigadors del CREAF estudien la Vespa velutina des de fa anys i han desenvolupat un model de predicció de l'expansió d'aquest insecte, en funció de condicionants ambientals com temperatura, humitat i tipus de vegetació. "Aquest model indica que, a Catalunya, pot arribar a una presència important en comarques amb un hàbitat favorable per a aquesta espècie, però en canvi no es preveu que ocupi moltes altres comarques amb temperatures més elevades i menys humides ", indica Joan Pino.
El model de predicció elaborat el 2014 va dibuixar un mapa de possible presència de la Vespa velutina que s'ajusta bastant a la realitat actual d'aquesta invasió comarcal. D'acord amb aquestes previsions, la vespa asiàtica pot provocar danys importants al sector apícola en algunes comarques però no pot pensar-se en la desaparició de les abelles en el conjunt de Catalunya.
Per les dades conegudes fins ara, les vespes asiàtiques Vespa velutina van arribar per primera vegada a Europa, de manera accidental, a través d'un carregament de ceràmica per a jardineria procedent de la Xina rebut prop de Bordeus el 2004. Actualment, està vespa ha envaït tot el territori continental francès. Joan Pino recorda que també al País Basc, Navarra i Cantàbria i Galícia s'han detectat concentracions importants d'aquesta espècie invasora.
Vespes autòctones comparació amb vespes velutines
El sotsdirector del Creaf considera necessari seguir l'evolució de vespa asiàtica i posar en pràctica totes les mesures de control que siguin possibles, a més de facilitar ajuts al sector apícola, però admet que, com passa amb moltes altres espècies invasores, l'eradicació total de la Vespa velutina és pràcticament impossible.
Respecte a la suposada perillositat de les vespes asiàtiques, Joan Pino indica que les dades conegudes fins ara mostren que no es tracta d'una espècie agressiva amb els humans; i els seus picades semblen ser molt similars a les de les vespes autòctones.
Rusc de vespes asiàtiques localitzades a la comarca de la Garrotxa
Un estudi constata que els dies en què els menors estan exposats a major pol·lució mostren un retard d'un mes a la millora natural de la seva velocitat de resposta. La contaminació també passa factura a la capacitat d'atenció dels nens. Els mateixos investigadors que van descobrir que els alumnes de col·legis amb aire més contaminat desenvolupen menys la memòria a llarg termini, han trobat ara que l'exposició a agents contaminants procedents del trànsit també té efectes a curt termini.
Un grup de científics de l'ISGlobal de Barcelona, comandats pel doctor Jordi Sunyer han demostrat que els alts nivells diaris de diòxid de nitrogen i carboni elemental produeixen fluctuacions en la funció de l'atenció en els menors.
L'estudi, publicat a la revista científica Epidemiology, s'emmarca dins el projecte Breathe, una investigació per mesurar l'impacte de la contaminació en el cervell dels nens. Els científics van fer un estudi de seguiment entre 2012 i 2013 a uns 2.700 menors d'entre 7 i 9 anys de 300 aules de 39 escoles de Barcelona i van constatar que la contaminació de l'aire té un efecte neurotòxic en els nens: a més de danyar la capacitat cognitiva dels menors, com es va apreciar en el primer estudi, els agents contaminants també redueixen la seva capacitat d'atenció.
"Els dies en què els nens van estar exposats a nivells més alts de contaminació van mostrar un retard equivalent a un mes i mig a la millora natural de la velocitat de resposta", constata Sunyer.
Els investigadors van realitzar visites trimestrals als col·legis per sotmetre els nens a diversos exàmens psicomètrics per ordinador. "Mesuràvem en mil·lisegons les respostes als estímuls", explica l'investigador. Els experts també van sotmetre els nens a ressonàncies magnètiques i van creuar aquestes proves diagnòstiques i els resultats dels test amb els mesuraments diàries dels nivells de diòxid de nitrogen i carboni elemental a l'interior i exterior de les aules. "L'atenció sostinguda no és constant al llarg del temps i aprofitem aquesta variabilitat diària per veure si la contaminació de les 24 hores anteriors influïa en la qualificació de les proves. I sí: la contaminació, especialment la que prové de vehicles dièsel, redueix la capacitat d'atenció dels nens ", rasa Sunyer.
El científic, que també és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, puntualitza que les diferències "són subtils, impercentibles" i l'efecte té una durada curta però la variabilitat existeix i encara desconeixen els efectes que pot tenir sobre la capacitat d'atenció i aprenentatge a llarg termini. "Encara que l'efecte estimat va ser modest a nivell individual, quan s'extrapola aquest tipus d'exposicions comuns amb efectes petits a la funció cognitiva a nivell poblacional, l'impacte és important", explica l'investigador.
El projecte Breathe, però, no acaba aquí. Sunyer té per davant un estudi sobre els factors de susceptibilitat que pot estar vinculats als efectes de la contaminació en els nens. "Estem avaluant si hi ha determinants genètics que protegeixen o els fan vulnerables als efectes dels agents contaminants", subratlla. També ha obert la porta a estudiar els efectes sobre nens més petits. "Volem veure si en l'etapa prenatal, on es produeix l'explosió de creixement més gran, l'efecte de la contaminació és més profund i persistent", afegeix.
Qui no ha menjat mai pa amb tomàquet, oli i sal, o ha fregit unes patates, o simplement s'ha amanit la amanida?
L'oli és un recurs natural imprescindible a la dieta mediterrànea, i segurament haurem de regular el nostre consum en els propers mesos i anys degut a que l'ésser humà ha introduït un bacteri al medi, que afecta la biosfera vegetal. Aquest bacteri que malmet i mata les oliveres está suposant un enorme risc pels propis humans i per la població d'aquests arbres, que es veu mermada a mesura que passa el temps.
L'impacte humà en aquest cas ha sigut enorme ja que ha provocat l'aparició del bacteri a les Baleras, de moment, i no quedrà lliure d'excempció ja que l'explotació d'aquest recurs renovable es veu disminuida, i conseqüentment el seu consum també.
Treballadors tallant oliveres mortes degut la plaga de la bacteria Xylella fastidiosa a Itàlia
La Xylella fastidiosa, un bacteri que en els últims anys s'ha convertit en la plaga vegetal emergent més perillosa d'Europa i ha obligat a talar centenars de milers d'oliveres al sud d'Itàlia, ha arribat amb força a les Balears.
El passat mes de novembre es van confirmar els primers casos aïllats d'infecció de Xylella en plantes ornamentals a Mallorca i els experts confiaven que es tractés de casos aïllats fàcilment controlables. El Govern de les Balears ha reconegut oficialment la detecció de 92 casos positius de Xylella a Mallorca i Eivissa i ha anunciat l'aprovació d'una resolució per la qual es declararà tot el territori balear com a "zona demarcada" per aquesta plaga, segons una nota oficial publicada el 24 de gener.
Xylella fastidiosa
La Xylella fastidiosa està considerada per la Unió Europea com una de les dues plagues de nova aparició més perilloses -al costat del nematode Bursaphelenchus xylophilus- que amenacen actualment a la vegetació i des de fa quatre anys aplica mesures molt exigents i radicals per controlar la seva expansió. La declaració de zones demarcades i l'obligació de destruir tota la vegetació afectada directament o indirectament no han pogut impedir que en els últims dos anys, a part de la gran plaga de la regió italiana de Pulla (on se la coneix com 'la pesta del olivera '), hagin estat detectats diversos focus al sud de França (especialment a Còrsega), Mònaco i ara Mallorca.
Les Balears és la primera i de moment única zona d'Espanya en què ha estat localitzada aquest bacteri letal per a diversos tipus de vegetals, des de plantes ornamentals i diversos tipus d'arbres fruiters.
Un cop s'han confirmat aquests resultats i davant l'elevada probabilitat de propagació de la plaga pels insectes vectors entre l'illa d'Eivissa i Formentera, el Govern balear considera que "es pot parlar de la dispersió del bacteri per tot el territori". "Per aquests motius, la Resolució, tal com va avançar el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient en l'Ordre ministerial del dissabte 21 de gener de 2017, impedirà també la sortida del territori de la comunitat autònoma de tots els vegetals per a la plantació, excepte de les llavors.
Entre els arbres afectats a Balears hi ha oliveres, cirerers,
pruneres i ametllers
Efectes inicials de Xylella fastidiosa
El govern balear en coordinació amb l'administració central, "ha aprovat el Pla d'Acció contra la Xylella fastidiosa a Mallorca, que ara s'estendrà a la resta d'illes, i es crearà un grup d'acció responsable d'executar; d'altra banda, ja s'ha elaborat l'esborrany de l'Ordre per la qual es regulen les indemnitzacions derivades de l'adopció d'aquestes mesures ", segons indica la nota oficial publicada.
