La calor matarà cada estiu 2.500 persones a Catalunya el 2050

Els efectes del canvi climàtic a Catalunya són evidents, cada cop fa més calor, la sequera s'estén, la neu és cada cop més escassa (fet degut al fort augment de les temperatures) i s'ha produït una pujada del nivell del mar, entre molts altres factors. Les alarmes, però, s'han disparat en conèixer les previsions i conclusions que ha tret el Tercer informe sobre el canvi climàtic que assegura que la calor matarà cada estiu 2.500 persones a Catalunya el 2050, aquest exposa els punts clau d'aquest fenomen i les propostes d'adaptació i mitigació dels seus efectes abans que sigui massa tard posar-hi remei.

El canvi climàtic incrementa el nombre i la importància de la onades de calor en climes com el mediterrani

La Vanguardia 30/1/2017

"El nombre de morts a causa de la calor a Catalunya es pot multiplicar per vuit el 2050 (respecte a les xifres actuals), de manera que cada any es produirien (per aquesta causa) més de 2.500 defuncions durant els mesos d'estiu". Aquesta és una de les principals conclusions del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), un estudi científicament independent elaborat amb la col·laboració de 140 autors i 40 revisors amb l'objectiu d'actualitzar l'estat del clima i la seva evolució recent i futura en Catalunya.

El TICCC ha tingut com a coordinador científic al professor Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la col·laboració del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC).

El augment de temperatures, per efecte del canvi climàtic, és més accentuat en els mesos d'estiu.

La tercera edició d'aquest informe, que té el seu origen en el document elaborat el 2005, ha estat impulsada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS, òrgan assessor de la Generalitat), l'Oficina del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans; amb la col·laboració d'Obra Social 'la Caixa'. El TICCC ha estat presentat oficialment el dilluns 30 de gener en un acte presidit pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Els autors del nou informe s'han esforçat per resumir i concretar no només els efectes negatius del canvi climàtic sinó també les alternatives i propostes per fer front a Catalunya a aquest problema d'abast global. Aquest és un breu decàleg dels apartats més destacats aquest ampli informe:

La calor mata

El canvi climàtic afecta la salut per mecanismes molt diversos, des de l'increment de les onades de calor i els episodis de contaminació atmosfèrica, fins a l'exposició al fum dels incendis forestals i la major presència de vectors de malalties. El TICCC recorda que un dels efectes del canvi climàtic en la salut són les onades de calor, "que provoquen augments del nombre de defuncions i hospitalitzacions de més del 20%, majoritàriament en les persones d'edat avançada i en les que pateixen patologies cròniques prèvies ". El canvi climàtic també afavoreix la presència d'insectes transmissors de malalties. En el cas de Catalunya, es considera probable un augment del risc potencial de malalties com el dengue, la malària o el chikungunya.

Més nits d'estiu tropicals

La temperatura mitjana augmenta a Catalunya a un ritme de + 0,23º C cada deu anys. A l'estiu, l'increment de temperatura és superior, arribant com a mitjana a + 0,33º C. Pot semblar un canvi menor però el 2050 tindrem, com a mitjana, una temperatura 1,5º C per sobre de la que teníem a finals del segle XX. En els propers anys s'espera amb especial preocupació un augment de les onades de calor i, sobretot en les grans ciutats, un major nombre de nits d'estiu amb temperatures tropicals (20ºC o més).

Menys pluges a l'horitzó

El canvi climàtic no ha alterat fins ara de forma significativa la mitjana anual d'aigua de pluja a Catalunya però, "cap a mitjans segle XXI, en canvi, el descens de la precipitació seria més marcat, amb mitjanes [...] pròximes a -10% a la primavera, estiu i tardor ".

Sequeres més freqüents i llargues

"Hi ha indicis que la sequera podria estar augmentant en freqüència i en durada. L'augment de la temperatura estimula l'evapotranspiració; la capa de neu disminueix i el desglaç avança. Aquests factors, juntament amb la reforestació de les capçaleres de moltes conques, causen una disminució dels cabals dels rius ". A les conques litorals, la disponibilitat de recursos hídrics pot reduir en un 22% en el 2051.

El bosc en flames

En els últims anys, s'observa una tendència a la baixa en els incendis forestals a Catalunya a causa molt probablement a millores en la gestió, vigilància i extinció. "Els escenaris de futur [sobre canvi climàtic i els seus efectes] apunten cap a un augment del nombre d'incendis si no s'introdueixen noves millores en el maneig del foc".

Litoral erosionat

El canvi climàtic provoca l'augment del nivell del mar i un increment de temporals que provoquen l'erosió i pèrdua de sorra en moltes zones del litoral de Catalunya. Les projeccions obliguen a prendre mesures d'adaptació amb què fer front a aquest procés en bona part imparable.

Més meduses i algues tòxiques

En els últims anys, "s'observa un desplaçament cap al nord d'algunes espècies habituals al litoral català", mentre que augmenta la presència d'espècies marines procedents d'aigües situades més al sud. Els hiverns suaus, la poca pluviositat i els estius càlids afavoreixen l'aparició de grans grups de meduses, a més algunes algues tòxiques es poden veure afavorides per aigües més càlides i més estratificades.

El futur de les pistes d'esquí

Les estacions d'esquí estan aquests dies eufòriques per les gran quantitat de neu acumulada però, a mitjà i llarg termini, el canvi climàtic obliga a pensar en que la mitjana de nevades a les nostres muntanyes serà cada vegada més escàs i el període de temperatures hivernals es reduirà. "Per potenciar la desestacionalització de l'oferta hivernal, es proposa la transició d'estació d'esquí a estació de muntanya, amb una àmplia oferta d'activitats que no requereixen de la neu".

I malgrat tot ...

Seguim emetent gasos

En els últims anys, l'emissió a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle s'ha reduït lleugerament a Catalunya però aquesta evolució positiva "es deu principalment a la dinàmica del cicle econòmic (crisi econòmica) i no tant a una política de reducció".

Catalunya ha intentat durant els últims anys analitzar l'impacte del canvi climàtic (com ho demostra el Tercer Informe que ara es presenta) i posar en pràctica polítiques de mitigació i adaptació a aquest processos d'efectes globals.

Malgrat aquest tipus d'esforços, els efectes reals d'aquestes accions són encara força limitats. Com a exemple d'aquesta realitat, el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic destaca en aquest sentit l'escassa capacitat legislativa que té actualment Catalunya per fer avançar les energies renovables i disminuir el pes dels hidrocarburs en sectors com el transport.

El treball realitzat durant els dos últims anys pels 140 experts que han participat en la redacció del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya demostra un nivell científic comparable al dels països més avançats en aquesta matèria.

L'exigència recau ara en els gestors i polítics que haurien de transformar aquest coneixement en accions concretes per fer front al canvi climàtic i els seus efectes, ha destacat Javier Martín-Vide, catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador científic d'aquest informe.

Video explicatiu sobre que és el canvi climàtic

L'àrea metropolitana limitarà els cotxes contaminants

La contaminació a Barcelona arribat massa lluny. És per això que l'AMB s'ha adonat que el nivell de gasos emesos pels transports dins l'àrea metropolitana està generant un greu impacte al medi i aquest també ens perjudica a nosaltres mateixos. Per tal d'intentar reduir l'impacte d'emissió de gasos tòxics, l'AMB ha formulat un pla semblant a les mesures que es van prendre a Madrid, amb la diferència que a Barcelona els cotxes que no podran circular seran els que més contaminin i no dependrà pas de la matrícula.

La contaminació a Barcelona aquest dimarts

EL PAÍS 31/01/2017

A la lluita contra la contaminació s'ha sumat aquest dimarts l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha donat llum verda a limitar l'entrada de cotxes contaminants al perímetre de les rondes al 2020, ja prohibit a partir d'ara quan es donin episodis d'alta contaminació. El nou pla de l'AMB destina 46 milions d'euros a aquest propòsit fins a 2019 i segueix els passos de metròpolis com Londres, Berlín o París. La mesura, que ja havia avançat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per a la ciutat, s'estén així als 36 municipis metropolitans.

El projecte de l'AMB, aprovat per unanimitat, es tradueix en 33 mesures específiques en els àmbits de la mobilitat i el medi ambient. L'objectiu és frenar la contaminació atmosfèrica de la metròpolis, on sovint se superen els nivells màxims de concentració de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2) establerts per la Unió Europea i per l'Organització Mundial de la Salut.

La mesura més destacada, i que alinea l'AMB al que s'havia anunciat ja a Barcelona, ​​és la prohibició, a partir del 2020, dels vehicles que no portin el distintiu de la Direcció General de Trànsit. Així, a diferència de Madrid, a Barcelona es limitarà la circulació segons la pol·lució dels vehicles, i no segons la residència dels usuaris.

En aquest sentit, una de les mesures del projecte és l'entrada en funcionament d'una Targeta Verda Metropolitana a partir de la primavera que ve. Aquest títol de transport públic s'estendrà gratuïtament, per tres anys, als ciutadans que es desfacin d'un vehicle contaminant i no comprin un de nou.

El pla també preveu millorar les infraestructures de transport públic per facilitar la renúncia al vehicle privat. Com a exemples, figuren la creació d'una xarxa d'aparcaments metropolitans vinculats a una flota d'autobusos i taxis, i l'ampliació de la xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. A la partida dels 46 milions també s'inclou una guia de bones pràctiques i un programa de control i seguiment de les obres de construcció públiques i privades, que són també una font important de contaminació.

Les restriccions als cotxes contaminants s'ampliaran a Sabadell, Terrassa i Granollers

Els núvols ens confirmen que el planeta és cada vegada més àrid

El canvi en les trajectòries dels núvols cap als pols augmenta l'escalfament ja que existeix una relació entre les dues la qual provoca un augment de la radiació solar i reducció de les emissions infraroges a l'espai. Amb l'escalfament global, és d'esperar que les trajectòries de les tempestes s'aproximi al pol i que les zones àrides subtropicals s'expandeixin cap als extrems, convertint així a Espanya i altres llocs molts més àrids i provocant un augment del nombre de persones afectades per l'escassetat d'aigua i la degradació de sòls.

El canvi en les trajectòries fa que les zones seques subtropicals s'expandeixin

La Vanguardia 7/02/17

 Hi ha una relació entre l'escalfament global i els canvis en les trajectòries dels núvols, la naturalesa durant molt de temps se li ha escapat a la ciència. La cobertura nuvolosa ha minvat a la zona tropical d'almenys un 13% en els últims 25 anys, amb relatiu augment de l'absorció de radiació solar i reducció de les emissions d'infrarojos a l'espai. La conseqüència és òbvia: l'escalfament global empitjora.

Gràcies a la seva funció reflectant de la llum solar i la seva capacitat de mantenir la calor a la Terra com una manta, els núvols determinen en gran mesura el clima del planeta, però les seves característiques volàtils sempre han complicat la seva exacta representació en els models climàtics.

 L'Institut d'Oceanografia de la Universitat de Califòrnia, a San Diego, però, ha publicat a Nature un estudi que mostra el que està passant per sobre dels nostres caps en conseqüència de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle.

Després de l'anàlisi de les dades rebudes entre 1980 i 2000 per desenes de satèl·lits i l'eliminació d'alguns errors instrumentals, els investigadors van trobar que la trucades storm track - les pistes seguides per les tempestes planetarias- s'estan movent gradualment cap als pols, mentre que les zones seques subtropicals s'estan expandint.

paisatge àrid

 La hipòtesi d'un eixamplament dels tròpics havia estat suggerida ja el 2004 i l'estudi ara confirma que dels actuals 23 graus de latitud dels tròpics de Càncer i Capricorn, passaríem en breu temps als 40 graus, tocant així de ple a Espanya . Alhora, aquesta deriva s'acompanya, en totes les latituds, al creixement de l'estrat més elevat de la cobertura nuvolosa.

La teoria es torna realitat

Aquestes dades confirmen les que fins fa poc eren tesis sostingudes només per models virtuals sobre les conseqüències de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà. "El que aquest document porta a la taula és la primera evidència creïble que els canvis en els núvols predits pels models climàtics, estan passant de veritat", adverteix l'autor de l'estudi, Joel Norris.
 El canvi en les trajectòries dels núvols cap als pols augmenta l'escalfament, perquè a una major latitud la quantitat de radiació solar que arriba a la Terra és menor i per tant és menor també la quantitat desviada pels núvols. Al mateix temps, la major altura dels núvols fa que siguin més denses, el que significa que més infrarojos o radiacions de calor es queden atrapats en lloc d'acabar expulsats a l'espai. "Ara tenim una manta més gruixuda, el que crea un efecte d'escalfament", resumeix Norris.Els factors que han provocat els canvis actuals semblen ser l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle i una disminució del refredament radioactiu volcànic, és a dir, causat per les erupcions volcàniques que manen a l'atmosfera partícules d'aerosols capaços de reflectir cap a l'espai la radiació solar.L'estudi resumeix en detall els canvis evidenciats en cada regió del planeta: "la quantitat de núvols i albedo (el percentatge de llum reflectida per una superfície) ha augmentat en l'Oceà Índic nord-oest, en l'Oceà Pacífic tropical nord-oest i sud-oest i al nord de l'Equador en els oceans Pacífic i Atlàntic. En tots dos hemisferis, la quantitat de núvols i albedo ha disminuït en els oceans en latituds mitjanes (especialment a l'Atlàntic Nord), en l'Oceà Índic sud-est i des del nord-oest al sud-est de l'àrea centre-tropical del Pacífic Sud ".
 Els resultats publicats per la Universitat de Califòrnia en si no són nous: ja es van incloure en els càlculs utilitzats per esbrinar la 'sensibilitat' del clima als gasos d'efecte hivernacle i fer prediccions sobre els efectes negatius de l'escalfament global. L'anàlisi del comportament dels núvols ens aporta més una confirmació ulterior de la teoria existent - que ja era força negativa - que el descobriment de nous riscos.

La situació, de fet, ja és prou clara. "L'expansió de les zones àrides a nivell mundial provocarà un augment del nombre de persones afectades per l'escassetat d'aigua i la degradació dels sòls", es pot llegir en un recent treball conjunt d'universitats xineses i nord-americans. Si el moviment del cinturó de núvols seguirà així, diferents llocs, des de la Califòrnia al Sud-àfrica, passant per Espanya, podrien convertir-se en llocs molt més àrids.

Es quedarà sense gel l'Àrtic l'estiu del 2050?

Calculen l'impacte real de les emissions de CO2 per activitats dels humans, en el desglaç polar.

Cada tona de diòxid de carboni (CO2) que emet a l'atmosfera qualsevol persona provoca la desaparició de 3 metres quadrats de gel a l'Àrtic en l'època d'estiu. Aquest és el càlcul que presenta aquesta setmana a la revista Science un estudi liderat pel professor Dirk Notz, director del grup de recerca sobre gel marí a l'Institut Max Planck de metereologia (Alemanya) i la professora Julienne Stroeve, del Centre Nacional de Dades de Neu i Gel a Boulder (Estats Units).

La Vanguardia (8/02/2017)

L'estudi ofereix un sistema de càlcul molt més exacte sobre la relació entre emissions de CO2 i pèrdua de gel. A més, apunta que si l'emissió d'aquest tipus de gasos d'efecte hivernacle provoca un augment de la temperatura mitjana de 2 graus (en relació amb la temperatura preindustrial) l'Àrtic perdrà tot el gel en època d'estiu.Fins i tot si no s'aconsegueixen els 2 graus de augment però es manté l'actual ritme de creixement de la concentració de CO2 a l'atmosfera, l'Àrtic es quedarà sense gel a l'estiu cap a mitjans d'aquest segle.El canvi climàtic accelerat per activitats humanes com l'emissió de CO2 és la causa principal del desglaç àrtic però els autors d'aquest nou estudi reconeixen, però, que és pràcticament impossible calcular exactament la data en què l'Àrtic deixarà de tenir gel permanent en estiu, a causa de que hi ha factors locals i meteorològics que també afecten aquest procés.

Però, en relació amb les nostres activitats habituals, una tona de diòxid de carboni, ¿és molt o poc? També en aquest cas, la resposta depèn molt de cada cas però, de mitjana i per posar un exemple, es calcula que un cotxe de motor a gasolina que recorre 20.000 quilòmetres a l'any emet a l'atmosfera 3,8 tones de CO2 anuals (veure la Calculadora de petjada de carboni per al transport de la Fundació Terra).Per tant, i si aquest és el cas, només pel nostre cotxe, cada un de nosaltres som responsables de la desaparició de 11,4 metres quadrats de gel a l'Àrtic, cada any.

Un càlcul basat en les dades més recents

El ràpid retrocés del gel marí de l'Àrtic és un dels indicadors més directes del canvi climàtic en curs al nostre planeta, recorden els autors d'aquest estudi en una nota informativa difosa per l'Institut Max Planck. En els últims quaranta anys, la coberta de gel a l'estiu ha perdut més de la meitat de la seva superfície, amb simulacions de models climàtics que prediuen que la meitat restant podria haver desaparegut a mitjan segle llevat que les emissions de gasos d'efecte hivernacle es redueixin ràpidament.No obstant això, diversos estudis han indicat que els models climàtics subestimen la pèrdua de gel marí de l'Àrtic i, per tant, podrien no ser les eines més adequades per a quantificar l'evolució futura d'aquesta capa de gel.

Per abordar aquesta qüestió, l'estudi que ara es publica a la revista Science tracta de calcular l'evolució futura del gel marí a l'estiu àrtic directament del registre observacional acumulat en els últims anys. Per això, els autors examinen el vincle entre les emissions de diòxid de carboni i l'àrea de gel marí de l'estiu àrtic, i troben que tots dos estan relacionats linealment.
El professor Dirk Notz afirma que el seu sistema de càlcul és relativament senzill. "Per cada tona de diòxid de carboni que una persona emet en qualsevol part d'aquest planeta, desapareixen 3 metres quadrats de gel àrtic a l'estiu".

La investigadora Julienne Stroeve detalla que "fins ara, el canvi climàtic sovint s'ha sentit com una noció bastant abstracta; i els nostres resultats ens permeten superar aquesta percepció ". Per posar un exemple, la professora Stroeve detalla que -en funció de les emissions de CO2 que produeixen els avions- per cada seient en un vol d'anada i tornada Londres-San Francisco "fa desaparèixer uns 5 metres quadrats de gel marí de l'Àrtic".

El fort vent causa més d'un miler d'incidències per caigudes i despreniments

Ens els últims dies el canvi climàtic s'està fent notar més que de costum. No parem de rebre noticies sobre tots els incidents i els impactes que aquest està causant sobre la nostra regió. Un dels agents meteorològics que està actuant amb més força aquests últims dies es el vent, provocant el trencament de diversos establiments, la caiguda d'alguns arbres, el fort onatge... Diferents conseqüències que al cap i a la fi ens acaben afectant de forma indirecta.

Fort onatge a Euskadi (5/02/2017)

La Vanguardia 6/02/2017

El temporal de vent que castiga diverses comarques a Catalunya ha causat 1.139 incidències, de manera que els Bombers de la Generalitat han hagut de fer 859 sortides per caigudes de branques d'arbres i mobiliari urbà, sanejament d'edificis així com per assegurar elements que podien desprendre's i afectar la via pública. Un dels incidents més greus que s'ha registrat s'ha produït a Salou (Tarragona), on un arbre de grans dimensions va caure ahir a la tarda sobre de dues persones, que van resultar ferides -una està greu i l'altra, en estat crític- . Tràgic succés també a Muras (Lugo): un home gran va morir dissabte mentre participava en la retirada d'un arbre que el vent havia tirat sobre una carretera. Vista del lloc on els veïns van retirar branques trencades pel temporal,  també on van trobar el cos sense vida de l'ancià a Muras (Lugo) (EFE)   Segons han indicat fonts policials, l'octogenari va perdre la vida després de relliscar i rebre un fort cop al cap. Un altre dels efectes col·laterals del temporal de vent han estat els talls de llum. En aquest sentit més de 2.500 abonats segueixen sense electricitat a Sant Climent de Llobregat, Castellar del Vallès i Terrassa (112). També veïns de les localitats de Reus, Calafell, Santa Oliva, Piera i Cornellà de Llobregat han patit problemes amb el subministrament elèctric que ja han estat resolts. Les comarques més afectades fins al moment pel temporal de vent són el Tarragonès i el Baix Llobregat, on s'han produït 299 i 276 incidències respectivament. En les pròximes hores podrien produir més incidents relacionats amb el mal temps, de manera que el Servei Meteorològic de Catalunya manté l'alerta per vent, amb risc molt alt a les comarques nord-occidentals i el Pirineu. Problemes de trànsit En alguns municipis com el Vendrell, Caldes de Montbui, Hostalets de Pierola, Canyelles i Amposta s'esperen registres de més de 80 km / h. Mentre que a la ciutat de Barcelona s'esperen ràfegues que poden arribar als 64 km / h. Per la seva banda, el Servei Català de Trànsit demana extremar la precaució a l'hora de circular pels punts de la xarxa viària on bufa més vent. La caiguda d'objectes a la via ha obligat a tallar algunes carreteres, com la BV-2112 a l'altura de Sant Pere de Ribes i la BV-2162 que passa per Pacs del Penedès.  Valla publicitaria derribada por el fuerte viento en las proximidades de Oviedo (EFE) En el conjunt d'Espanya, diverses comunitats autònomes han patit els efectes del temporal, que encara continuen notant. Aquest és el cas de la comarca de Requena-Utiel, a València, on fa ja més de 40 hores unes 8.500 habitatges de la comarca es troben sense subministrament elèctric per la caiguda de pals de la línia elèctrica. A Madrid, el centre d'emergències del 112 ha gestionat a les últimes hores més de 530 incidències relacionades amb el fort vent que castiga la regió, que ha comportat unes 400 sortides dels bombers, cap amb danys elevats ni ferits greus.

Catalunya ja nota els efectes del canvi climàtic

Cada cop que sentim parlar del canvi climàtic ens venen al cap imatges molt llunyanes dels pols desfent-se, huracans, inundacions, etc. Però realment és aquesta realitat tant distant a nosaltres? L'últim informe sobre canvi el climàtic a Catalunya ens ha desvetllat dades molt pertorbadores que de no plantejar-nos realment la realització de mesures correctores d'urgència i començar a pràcticar una gestió ambiental sostenible,  molts dels recursos de gran valor en la nostra regió, com per exemple, els recursos hídrics, poden trobr-se en risc en un futur no tan llunyà fruit de la nostre cobdícia. Serà aquest informe, realitzat per més de 140 experts independents, un informe més o per al contrari prendrem consciència per tal d'evitar els possibles riscs induïts als quals ens haurem d'enfrontar si no fem res?

Vista de l'embassament de la Llosa del Cavall, en el riu Cardener, afluent del Llobregat, durant la gran sequera de l'any 2005. Tot indica que es repetiran episodis similars.

el Periódico (30-01-2017)

La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des de 1950, any a partir del com es comença a disposar d'una xarxa completa d'observatoris meteorològics, i de l'ordre de dos graus des de 1900. El canvi pot semblar escàs, alguna cosa difícil d'apreciar en la vida quotidiana, però la realitat és que això ja ha suposat, entre molts altres efectes, un lleuger increment del nivell del mar, una major recurrència de les ones de calor i dels períodes de sequera, un canvi de les espècies marines de pesca, una regressió de les platges, la desaparició de les últimes glaceres, un canvi de dates en la floració i la fructificación dels cultius i una reculada a la muntanya de les espècies forestals més típiques d'ambients freds. És solament la punta de l'iceberg.

El canvi climàtic ja està aquí i sens dubte anirà a pitjor, encara que la magnitud dels impactes dependrà de l'interès que demostri la comunitat internacional per mitigar-ho i de la capacitat dels països per adaptar-se a la nova realitat. En el cas concret de Catalunya, segons les projeccions climàtiques més moderades, s'espera que la temperatura mitjana creixi almenys altres 1,4 graus d'aquí a l'any 2050, la qual cosa suposa -igual que tota la conca mediterrània- un ritme superior a la mitjana mundial. Seguint la tendència ja observada, l'augment tèrmic serà major a les zones de muntanya del Pirineus i a l'estiu.

Tots els anteriors exemples procedeixen del Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, presentat aquest migdia pels 'consellers' Raül Romeva i Josep Rull, una monumental obra de 624 pàgines (en format paper) que recull i sintetitza tota la informació científica disponible i ofereix propostes per a la mitigació del problema global des de l'àmbit català. Els dos informes anteriors s'havien publicat en els anys 2005 i 2010.

En l'elaboració han participat 140 científics i experts tècnics sota la coordinació de Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB), qui destaca que l'informe s'ha dut a terme de forma "independent" gràcies al treball de "molt destacats" especialistes de centres científics i universitats. I que "és a més homogeni i exhautivo". El projecte ho han impulsat el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), el Departament de Territori i Sostenibilitat (Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Servei Meteorològic deCatalunya) i el Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb el suport de la FundacióLa Caixa.

ESCASSETAT D'AIGUA

El principal efecte negatiu del canvi climàtic a Catalunya serà probablement l'escassetat d'aigua posat que bona part del territori ja es troba al límit quant a explotació de recursos. Curiosament, com recorda Martín Vide, la precipitació medial anual no ha variat a l'excés des de 1950 (disminució de l'1,2%, estadísticament sense valor), però les projeccions climàtiques i els models de computació estimen una disminució del 13% en el 2100, segons constata el capítol coordinat per Josep Calbó, professor de Física de la Universitat de Girona.

Fins i tot en el cas que plogui el mateix, la major evapotranspiración derivada de la calor i els canvis en la distribució temporal (menys dies de precipitació però amb major intensitat) ocasionaran un minvament notable d'aigua, al que caldrà sumar la major demanda per part dels regadius i els boscos. Per exemple, el professor Josep Mas-Pla i col·laboradors estimen que les comarques de l'interior disposaran en el 2050 d'un 18% menys recursos hídrics que en l'actualitat. El risc d'incendis forestals també s'incrementarà, encara que un canvi en la gestió -més aprofitament forestal- podria evitar el pitjor.

Les noves condicions climàtiques no significaran la desaparició dels hiverns freds i les gelades severes, però sí una menor recurrència, diu l'informe. En canvi, augmentaran els episodis extrems de calor i les ratxes seques. Martín Vide destaca, per exemple, que les nits tropicals (sense baixar de 20ºC) s'han convertit en la norma en els estius de Barcelona i que en els últims anys es comencen a detectar nits tòrrides (sense baixar de 25ºC). 

Una de les conseqüències directes de la fusió dels casquets polars i de les glaceres, així com de l'expansió tèrmica de l'aigua, és l'augment del nivell del mar. En el cas de L'Estartit, un referent per a Catalunya amb dades des de 1974, el creixement ronda els 3,6 centímetres per decenni. Tot això, sumat a l'increment dels temporals marítims, tindrà com a efecte una erosió clara a les platges, que ara ja perden entre 60 i 90 centímetres anuals, com recorda en l'informe el capítol coordinat per Agustín Sánchez-Argila, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). "En el 2100, el 20% de les platges requeriran d'accions addicionals per al seu manteniment", afegeix. Els terrenys més afectats seran el deltaicos,com la desembocadura l'Ebre, el Llobregat, el Tordera i el  Ter-Fluvià.

Descobreix com creix l'esquerda gegant a l'Antàrtida

Satèl·lits de l'Agència Espacial Europea mostren l'evolució del que pot ser un gran iceberg a la Plataforma Larsen C.

L’esquerda es va produir per la infiltració d'aigua més calenta del que és normal al centre de la glacera, un fenomen que ja s’ha observat prèviament a l’altre pol del planeta, a Groenlàndia, la segona massa de gel més gran a la Terra. 

Segons la NASA, l'esquerda fa 113 quilòmetres de llargada, uns 90 metres d'amplada i 500 metres de profunditat. Els investigadors donen per fet que la fosa de la capa de gel polar, almenys a l'Antàrtida occidental, és inevitable, però treballen per esbrinar a quina velocitat es pot produir, ja que tindrà efectes en la resta del planeta a causa de la pujada del nivell del mar.

Evolució anual de l'esquerda a la plataforma Larsen C (ESA)

La Vanguardia 02/02/2017

La barrera o plataforma de gel Larsen C, a la Península Antàrtica, podria alliberar aquest mateix any l'iceberg més extens i voluminós conegut des que els humans registren aquest tipus de fenòmens. L'iceberg sembla estar formant-se pel esquerdament d'aquesta immensa massa de gel en un dels extrems de l'Antàrtida.

L'esquerda a la plataforma Larsen C de la península Antàrtica va ser detectada fa quatre anys però en els últims mesos ha anat creixent de forma accelerada. Els radars de visió diürna i nocturna dels satèl·lits Sentinel-1, del programa Copernicus de l'Agència Espacial Europea (ESA), estan facilitant imatges de gran precisió sobre l'evolució d'aquest fenomen. 

 L'esquerda de gel a l'Antàrtida 

L'ESA ha difós aquesta primera setmana de febrer diverses fotografies i animacions gràfiques en què s'observa que l'esquerda es va ampliar uns 60 km durant 2016 i 20 km més al mes de gener d'aquest any. "En aquests moments [1 feb] la plataforma [possible futur iceberg] de 350 metres de gruix amb prou feines es troba unida per un fil a la península Antàrtica. L'esquerda té ara uns 175 km de longitud ", ha indicat l'ESA en una nota oficial.

"Quan l'iceberg se separi definitivament de la barrera de gel, serà un dels més grans mai registrats, encara que és difícil pronosticar quan passarà. Les barreres confrontants, Larsen A i Larsen B van experimentar un procés similar, amb parts espectaculars en 1995 i 2002, respectivament ", indica l'agència europea.

Les barreres de gel que envolten bona part de l'Antàrtida són especialment importants perquè actuen "a manera de reforç, retenint el gel que flueix cap al mar". L'evolució d'aquestes grans masses de gel està marcada per fenòmens molt diversos, entre els quals es troba el canvi climàtic.

L'ESA destaca que els dos satèl·lits Sentinel-1 són fonamentals per a descobrir i vigilar esdeveniments com l'evolució de la plataforma Larsen C, ja que són capaços de proporcionar imatges de radar de forma contínua, tot i que l'Antàrtida roman immersa en la foscor durant diversos mesos a l'any.

Més de dos milions d'abelles moren per una intoxicació massiva a Murcia

Cada cop a la nostra societat ens preocupem menys del nostre medi ambient, això causa que provoquem impactes que poden ser molt greus al nostre món. Aquest és un exemple d’impacte molt gran, la matança indiscriminada d’abelles.  Les abelles són una part molt important del nostre ecosistema i de la nostra xarxa tròfica.

Aquest acte pot produir una pèrdua molt important de diversos recursos, tan en el nivell econòmic, com és per les persones que es dediquen a la apicultura, com pèrdues alimentaries, ja que les abelles són les grans productores de la mel, però l’impacte més gran que suposa la pèrdua d’aquest animal es la falta de proliferació de les distintes especies d’arbres i plantes que elles fan al ana agafant el seu pol·len. 

La Vanguardia (03/02/17)

Entre dos i tres milions d'abelles han mort a causa d'una intoxicació massiva a la localitat de Mazarrón, a on han estat afectats els 180 ruscs de la finca anomenada Canyada Gallego. El succés va ser advertit dimecres pels propietaris en una visita rutinària.

La mortaldat massiva afecta sobretot a les abelles pecoreadoras, és a dir, aquelles que es trobaven al camp, mentre que no hi ha hagut incidència entre les que es trobaven als ruscs, indica a aquest diari Carlos Zafra, veterinari de l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia.

"Aquests successos són molt comuns, sobretot a Múrcia, on hi ha una agricultura molt intensiva, que utilitza molt els productes fitosanitaris i en on s'utilitzen varietats més primerenques. Tot això és un còctel aniquilador per a les abelles ", afegeix Zafra.

El problema s'agreuja perquè aquestes varietats tenen la seva floració de manera molt primerenca, de manera que les dates d'aquests tractaments fitosanitaris també s'avancen. "El més lamentable és que aquests insecticides utilitzats estan autoritzats i són tòxics per a les abelles i altres insectes. No oblidem que els insecticides han estat dissenyats per matar i les abella són insectes ", afegeix. "No obstant això, cada vegada es prohibeixen més alguns dels productes fitosanitàries", admet Zafra, que ha denunciat aquests fets al Departament d'Agricultura de la Junta de Múrcia.

En aquesta ocasió, la tragèdia ha estat molt més gran del que sol ser habitual. "Les abelles i els productes del rusc són la meva única font d'ingressos: la meva i de la meva família. Vivim de i per a les abelles. Aquesta massacre em suposa una pèrdua d'uns 15.000 euros, sense comptar amb la mel que deixaré de produir ", ha afirmat Pedro García, el propietari. "Els agricultors no s'adonen que tiren pedres contra la seva teulada. Necessiten als meus abelles i els altres pol·linitzadors "ha conclòs.

Alertada per l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia, experts de Greenpeace es van desplaçar a Mazarrón, on van ser testimonis de la gran mortaldat d'abelles de l'any. Aquesta organització demana que "per evitar que un succés com aquest es repeteixi, les autoritats, tant autonòmiques com estatals, actuïn amb urgència, impedeixin l'ús de plaguicides durant el període de floració dels cultius i donin suport a la prohibició total dels plaguicides més nocius per a aquests insectes ". També reclama que s'aposti per una agricultura respectuosa amb l'entorn i les persones.

QUEIXA DELS VETERINARIS

"Les abelles se'ns moren i al costat d'elles també els pol·linitzadors silvestres. Esperem que aquesta sigui última mortaldat a la qual vam assistir aquest any i per això exigim que les autoritats prenguin cartes en l'assumpte ", declara Carlos Zafra, veterinari de l'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia. "No podem seguir així. Els apicultors ens arruïnem i el Planeta se'n va en orris ", ha afegit.

L'Associació d'Apicultors de la Regió de Múrcia ha convocat una concentració pacífica davant de la Conselleria d'Aigua, Agricultura i Medi Ambient de Múrcia per al 16 de febrer a les 9:00 h.

MASSACRE DE POL·LINITZADORS

Els milions d'abelles mel·líferes mortes són la cara visible d'aquest enorme problema, però en el camp la massacre d'altres pol·linitzadors és igual de preocupant. Són una baula fonamental de la cadena tròfica, d'ells depèn en gran mesura l'equilibri ecològic del planeta i la nostra pròpia seguretat alimentària.

A Espanya, segons un informe de Greenpeace, el 70% dels principals cultius depenen en major o menor mesura de la pol·linització per insectes. En el cas dels nectarinos podrien donar-se pèrdues de fins a un 90% de la producció si aquests insectes no realitzen la seva gran tasca. A més, aquest mateix informe va posar en evidència que l'agricultura de la Regió de Múrcia és la tercera més amenaçada a Espanya per la pèrdua de pol·linitzadors, a causa de l'alta dependència que alguns sectors tenen d'aquests insectes.

PLAGUICIDES PERILLOSOS

Els agricultors estan atrapats en un cicle viciós que els fa totalment dependents dels plaguicides químics de síntesi, d'altres productes agrícoles i de les grans empreses que els produeixen. "Aquestes empreses només busquen el seu màxim benefici econòmic i no tenen cap interès en que es prohibeixin els seus perillosos productes ni en què l'agricultura ecològica creixi: es tancaria l'aixeta que alimenta el seu negoci. Aquestes corporacions són les primeres i grans responsables d'aquestes mortaldats ", diu Greenpeace.

"Els plaguicides químics són autèntiques bombes que es llancen al camp amb total impunitat. Maten a les plagues dels cultius, però també als principals aliats dels agricultors i deixen la Terra ferida de mort. Depenem d'aquests petits i fascinants insectes com l'aire que respirem "ha afirmat Luís Ferreirim, responsable d'agricultura de Greenpeace Espanya.

"Demanem que de forma immediata es faci un control ferri de l'ús de plaguicides, que a curt termini es prohibeixin els més perillosos i s'aposti decididament per l'agricultura ecològica" ha conclòs Ferreirim. Els agricultors necessiten més solucions respectuoses amb el medi ambient i la seva pròpia salut. És fonamental que s'inverteixi més en investigació i desenvolupament de l'agricultura ecològica perquè els agricultors disposin de més alternatives perquè no hagin d'utilitzar aquests perillosos verins.

ANY DECISIU

L'any 2017 serà un any decisiu per a les abelles, ja que es revisaran les prohibicions parcials imposades a la UE de tres insecticides neonicotinoides posades en marxa el 2013. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va concloure recentment que els usos de dos d'aquests insecticides de Bayer presenten un elevat risc per a les abelles.

Per a l'altre insecticida l'empresa, Syngenta, no va lliurar la informació necessària per renovar la seva autorització. "Davant d'això és urgent que s'adopti una prohibició total i Espanya hauria donar suport a una proposta en aquest sentit", diu Luis Ferreirim, de Greenpeace.

Pot aquesta vespa invasora exterminar totes les abelles?

Les abelles són un gran recurs per als humans i per a la biodiversitat catalana ja que produeixen la saborosa mel i són capaces de transportar el pol·len de les plantes i així facilitar-ne la seva reproducció.

Malauradament, ara aquests recursos es veuran afectats per l'enorme impacte directe que suposa la presència de la vespa velutina als nostres ecosistemes. Aquestes vespes són devoradores de les tan apreciades abelles.

Sense cap mena de dubte provocaran un gran impacte sobre el medi ja que es veurà mermada considerablement la població de plantes, ja que la població d'abelles també es veurà reduïda. I no cal dir també l'enorme impacte que tindrà en les pràctiques apicultores.

Vespa velutina o vespa devoradora asiàtica

La vanguardia (27/01/2017)

La 'Vespa velutina' s'està expandint amb gran rapidesa i provoca danys cada vegada més importants a l'apicultura.

La vespa asiàtica coneguda pels científics com Vespa velutina s'ha convertit en una espècie invasora que al nostre país amenaça a les poblacions autòctones d'abelles de la mel. Però, segons les dades científiques de què es disposa actualment: Fins on pot arribar l'expansió d'aquestes vespes? i És possible que aquesta espècie invasora provoqui la desaparició de les abelles? Representants del sector apícola a les comarques de Girona -les més afectades per aquest problema a Catalunya- han afirmat en els últims dies que, al ritme actual, les vespes asiàtiques provocaran la desaparició de les abelles en tres o quatre anys, arribant fins i tot a posar en risc la seguretat física de les persones.

Expansió de la vespa velutina a Catalunya

Joan Pino, subdirector del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i expert en invasions biològiques, explica que certament la vespa asiàtica s'està expandint ràpidament per algunes comarques de Catalunya, com també ho ha fet per diverses regions de la resta d'Espanya i , anteriorment, per la pràctica totalitat del territori de França. No obstant això, aquest investigador considera que no hi ha dades ni estudis amb base científica que facin pensar en la desaparició de les abelles a Catalunya per culpa de les vespes asiàtiques.

Expansió de la vespa velutina a Catalunya (CREAF)

Els investigadors del CREAF estudien la Vespa velutina des de fa anys i han desenvolupat un model de predicció de l'expansió d'aquest insecte, en funció de condicionants ambientals com temperatura, humitat i tipus de vegetació. "Aquest model indica que, a Catalunya, pot arribar a una presència important en comarques amb un hàbitat favorable per a aquesta espècie, però en canvi no es preveu que ocupi moltes altres comarques amb temperatures més elevades i menys humides ", indica Joan Pino.

El model de predicció elaborat el 2014 va dibuixar un mapa de possible presència de la Vespa velutina que s'ajusta bastant a la realitat actual d'aquesta invasió comarcal. D'acord amb aquestes previsions, la vespa asiàtica pot provocar danys importants al sector apícola en algunes comarques però no pot pensar-se en la desaparició de les abelles en el conjunt de Catalunya.

Per les dades conegudes fins ara, les vespes asiàtiques Vespa velutina van arribar per primera vegada a Europa, de manera accidental, a través d'un carregament de ceràmica per a jardineria procedent de la Xina rebut prop de Bordeus el 2004. Actualment, està vespa ha envaït tot el territori continental francès. Joan Pino recorda que també al País Basc, Navarra i Cantàbria i Galícia s'han detectat concentracions importants d'aquesta espècie invasora.

Vespes autòctones comparació amb vespes velutines

El sotsdirector del Creaf considera necessari seguir l'evolució de vespa asiàtica i posar en pràctica totes les mesures de control que siguin possibles, a més de facilitar ajuts al sector apícola, però admet que, com passa amb moltes altres espècies invasores, l'eradicació total de la Vespa velutina és pràcticament impossible.

Respecte a la suposada perillositat de les vespes asiàtiques, Joan Pino indica que les dades conegudes fins ara mostren que no es tracta d'una espècie agressiva amb els humans; i els seus picades semblen ser molt similars a les de les vespes autòctones.

Rusc de vespes asiàtiques localitzades a la comarca de la Garrotxa

La contaminació redueix la capacitat d'atenció dels nens

Un estudi constata que els dies en què els menors estan exposats a major pol·lució mostren un retard d'un mes a la millora natural de la seva velocitat de resposta. La contaminació també passa factura a la capacitat d'atenció dels nens. Els mateixos investigadors que van descobrir que els alumnes de col·legis amb aire més contaminat desenvolupen menys la memòria a llarg termini, han trobat ara que l'exposició a agents contaminants procedents del trànsit també té efectes a curt termini.

El País (1/02/2017)

Un grup de científics de l'ISGlobal de Barcelona, ​​comandats pel doctor Jordi Sunyer han demostrat que els alts nivells diaris de diòxid de nitrogen i carboni elemental produeixen fluctuacions en la funció de l'atenció en els menors.

L'estudi, publicat a la revista científica Epidemiology, s'emmarca dins el projecte Breathe, una investigació per mesurar l'impacte de la contaminació en el cervell dels nens. Els científics van fer un estudi de seguiment entre 2012 i 2013 a uns 2.700 menors d'entre 7 i 9 anys de 300 aules de 39 escoles de Barcelona i van constatar que la contaminació de l'aire té un efecte neurotòxic en els nens: a més de danyar la capacitat cognitiva dels menors, com es va apreciar en el primer estudi, els agents contaminants també redueixen la seva capacitat d'atenció.

"Els dies en què els nens van estar exposats a nivells més alts de contaminació van mostrar un retard equivalent a un mes i mig a la millora natural de la velocitat de resposta", constata Sunyer.

Els investigadors van realitzar visites trimestrals als col·legis per sotmetre els nens a diversos exàmens psicomètrics per ordinador. "Mesuràvem en mil·lisegons les respostes als estímuls", explica l'investigador. Els experts també van sotmetre els nens a ressonàncies magnètiques i van creuar aquestes proves diagnòstiques i els resultats dels test amb els mesuraments diàries dels nivells de diòxid de nitrogen i carboni elemental a l'interior i exterior de les aules. "L'atenció sostinguda no és constant al llarg del temps i aprofitem aquesta variabilitat diària per veure si la contaminació de les 24 hores anteriors influïa en la qualificació de les proves. I sí: la contaminació, especialment la que prové de vehicles dièsel, redueix la capacitat d'atenció dels nens ", rasa Sunyer.

El científic, que també és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, ​​puntualitza que les diferències "són subtils, impercentibles" i l'efecte té una durada curta però la variabilitat existeix i encara desconeixen els efectes que pot tenir sobre la capacitat d'atenció i aprenentatge a llarg termini. "Encara que l'efecte estimat va ser modest a nivell individual, quan s'extrapola aquest tipus d'exposicions comuns amb efectes petits a la funció cognitiva a nivell poblacional, l'impacte és important", explica l'investigador.

El projecte Breathe, però, no acaba aquí. Sunyer té per davant un estudi sobre els factors de susceptibilitat que pot estar vinculats als efectes de la contaminació en els nens. "Estem avaluant si hi ha determinants genètics que protegeixen o els fan vulnerables als efectes dels agents contaminants", subratlla. També ha obert la porta a estudiar els efectes sobre nens més petits. "Volem veure si en l'etapa prenatal, on es produeix l'explosió de creixement més gran, l'efecte de la contaminació és més profund i persistent", afegeix.